Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

diumenge, 27 de juliol del 2008

Carta d'un jove català a Telemadrid

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalan: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalan, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància


GADES-04.06.08

Ball de disfresses a Simat

Simat celebrà dissabte 26 el tradicional ball de disfresses,que com tots els anys ompli de color els voltants de la Font Gran.Com sempre fou un éxit de participació on tant gent gran com menuda passejaven les seues disfresses pels carrers de Simat.

dijous, 24 de juliol del 2008

Moció de Censura a Simat de La Valldigna

PSOE, BLOC i ESQUERRA presenten una moció de censura a Simat després d'un any de govern conservador

Redacció de l'Avanç

Fonts ben informades han garantit que hui a les 8:37 del matí la totalitat dels regidors dels tres grups polítics; tres socialistes, dos del Bloc i un d'Esquerra, en representació de la majoria absoluta de la Corporació i a l'empara de la Llei de Règim Electoral General, han presentat per registre amb número d'entrada 1459 la moció de censura que desbancarà al PP de l'Alcaldia de Simat en un termini de 10 dies. L'escenari serà doncs el Saló de Plens, just abans que el poble inicie les seues Festes al entre l'u i el tres d'agost.


EU-ACAIS, ja va anunciar que es quedaria al marge de les negociacions:

“EU-Arc Iris ratifica que es mantindrà al marge de qualsevol intent de moció de censura, i que romandrà a l'oposició siga quin siga el govern, alhora que anuncia que regalarà un litre de beguda isotònica a cadascun dels signants de la moció, si finalment l'arriben a signar, per l'esforç d'haver mantingut les negociacions més llargues de la història per a la formació d'un govern local, tot un indicador de bona sintonia” [EU-ACAIS]

En un ampli resum de premsa volem fer un recorregut pel temps i analitzar el que ha donat fins ara la legislatura, que es va encetar amb una Alcaldia ostentada pel PP amb majoria relativa i 7 regidors d'esquerra a l'oposició [en preparació] i reflectirem qualsevol novetat que es produeixca.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Terratrèmol a Simat. valldigna digital

Publicat per pactepersimat in [Simat], [Barxeta], Premsa-InterSimat - 21 Jul, 2008

Un terratrèmol de magnitud 3.5, amb epicentre a Barxeta, ha despertat aquesta matinada a molts veïns de la comarca de la Costera.

"El terratrèmol ha estat d´una gran intensitat també a Simat, on molts veïns s´han despertat sorpresos pel moviment sísmic".

LEVANTE-EMV.COM

El terratrèmol s'ha notat a les 04:30 de la matinada, i ha arribat a moure llums i a desplaçar objectes. Segons relataven veïns de la zona a aquest periòdic, "ha estat més intens que en les anteriors ocasions. Jo estava dormint i m'ha despertat perquè ha durat bastant més que les altres vegades. És com si algú haguera agafat les potes del llit i estiguera agitant-les durant cinc segons". Alguns veïns han tret el cap perhan tret el cap per les finestres, espantats, i s'han format converses malgrat ser altes hores de la matinada. " És que ha durat molt", contava altre. "Han estat uns segons de por, perquè no parava de moure's el sòl. Estan sent ja molts terratrèmols seguits i la gent comença a estar espantada".

Foto: Mapa mondial de zones sísmiques.

dijous, 17 de juliol del 2008

DIJOUS, 17/07/2008 - 20:03h

El reconeixement del català a la constitució francesa tira endavant

El senat hi dóna el vist-i-plau · El text definitiu es votarà el 21 de juliol

Les llengües minoritzades, entre elles el català, cada vegada són més a prop de ser reconegudes a la constitució francesa. Si més no, és el que es preveu després del vist-i-plau que va donar ahir el senat francès a la reforma del text, on el reconeixement en qüestió apareix a l'article 75. Ara cal que el 21 de juliol l'assemblea i el senat votin conjuntament la nova redacció. L'oposició ja ha anunciat que hi votarà contra quan arribi al Parlament, encara que per altres motius.

La reforma de la constitució francesa s'ha aprovat amb 162 vots a favor i 125 en contra. La UMP, més dividida en les anteriors votacions, ha donat suport al text, els centristes s'han abstingut, mentre els socialistes, els comunistes i els ecologistes l'han revocat després de presentar-hi més d'un centenar d'esmenes.

Ara cal que el president de la república signi un decret per a convocar la votació conjunta del senat i l'assemblea el pròxim 21 de juliol. Al Parlament, el projecte de llei necessita tres cinquenes parts dels sufragis per tirar endavant. L'oposició ja ha deixat clar al president Nicolas Sarkozy que hi votarà contra, com ho faran alguns senadors i diputats de la dreta.

De l'article 1 al 75

El senat ha tornat a debatre el text aquest dimecres després d'haver tombat, en una primera tanda, la reforma constitucional perquè reconeixia les llengües minoritzades a l'article 1, davant la llengua francesa, que era recollida a l'article 2. Aquesta queixa tenia l'aval de l'Acadèmia Francesa.

Els matisos

'És clar que no obre cap dret. El francès ha de ser obligatori a l'esfera pública. L'ensenyament s'ha de fer en llengua regional, sempre que no sigui obligatori'. Amb aquestes paraules, ha justificat el president de la comissió al senat per la reforma constitucional, Jean-Jacques Hyat, l'adopció del reconeixement de les anomenades llengües regionals finalment a l'article 75. En l'apartat dedicat a les col·lectivitats locals (el que anomena regions, departaments i comunes) en el marc de la descentralització, hi figurarà a partir d'ara la referència que 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França'. D'aquesta manera, per primer cop es constitucionalitza el reconeixement, però per a la defensa cultural, no pas l'oficial

dimarts, 15 de juliol del 2008

MANIFEST CONTRA EL CINISME DELS BOTXINS


Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l'Académie no poden suportar l'existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.

El Manifiesto i la declaració de l'Académie són diàfans exemples d'un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l'apartheid. Totes dues inciatives són exemple d'un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengues inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició -encara!- dels detestables drets de conquesta.

És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.

Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l'Académie és posar-se al costat del dret a l'extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l'apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d'una profunda misèria intel·lectual.

I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen mensypreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d'intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.

Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d'antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.

No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconegen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s'han fonamentat i construït sobre la destrucció i l'extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.

Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.

Països Catalans, 8 de juliol de 2008

dilluns, 7 de juliol del 2008

Sóc un pecador sense redempció(article d'opinió de Sico Fons)

Estic desconsolat. Vaig pel carrer i la gent em mira de reüll. No m'ho diuen a la cara, però sé que em senyalen amb el dit amb estranyesa i commiseració. "Mireu", es diuen els uns als altres, "per allà va eixe home rar, eixe anòmal personatge que es creu millor que nosaltres". Ja no sé on amagar-me. He perdut totes les meues amistats. Els pares de família no volen que m'acoste als seus fills i filles. Sens dubte pensen que pervertiré els seus tendres i decents xiquets.
Les dones fugen, esverades, davant de la meua nefasta presència. Fins i tot, els gossos semblen fitar-me amb indignació pel carrer. Guau, guau! Em diuen amb menyspreu.
Què puc fer? He comés un terrible pecat i necessite expiar-lo d'alguna manera.
Bé, reuniré tot el meu valor i confessaré la veritat, la terrible i esfereïdora veritat. Pareu les orelles i contragueu les entranyes: Jo, amics meus, no he vist ni una sol partit de la selecció espanyola de futbol. Jo, companys meus -espere que em pugueu perdonar-, he ignorat per complet la programació televisiva de l’Eurocopa que feia vibrar de sincera emoció les famílies de tot un país sencer -ara més gran i més lliure. Pares, mares, fills, filles, avis, néts, cosins, oncles, nebots, gossos, gats, periquitos. Fins i tot la planta de l'entradeta tan boniqueta; tots gaudien davant de les jugades d 'aquells joves sans i exemplars. “Villa, Villa, Villa, 7 maravilla!”, cridaven els patriotes amb emotives llàgrimes nacionals. “Villa, Villa, Villa maravilla!”, cridava el príncep, la princesa i no sé quants fillets que deuen tindre ja, i la família reial sencera, i el majordom, i els criats i les minyones i els xofers i el netejador de la piscina i un animalet exòtic que els va regalar un altre rei de no sé on....
I jo, pecador dissolut, vil i miserable, ni tan sols coneixia els noms i cognoms i els DNI d'aqueixos meravellosos jugadors. D’aquests intrèpids herois èmuls d’altres valents guerrers que amb les seues gestes i amb les seues vides contribuïren a fer més gran aquesta nació, exemple i enveja de tot Europa, tot el món i part de la Via Làctia. Així, a noms com (quina infàmia que els xiquets d’avui en dia no els estudien a l’escola!) Viriato, el Cid, els Reis Catòlics, Hernan Cortés, Pizarro, Felip II, Felip V (conquistador i pacificador de les dissolutes terres orientals), Ferran VII, Francisco Franc... ui, no! Eixe em pense que no!, ara haurem d’afegir aquests altres coronats ja pel merescut llorer de la victòria.
D'aquells que ompliran de bellesa melòdica la geografia d'una nació, i que ben aviat -no ho dubteu ni un segon- tornaran a mostrar a tot Europa l'art elevat i superior de la nostra civilització. Casillas, Torres, Sergio Ramos, Marchena, Iniesta, Villa, San Luis Aragonés de Hortaleza... No us sona açò a música celestial de viril solatge hispànic? No us sembla aquest llistat de baronívols noms de campions com una cançó, com l’himne d’una terra ibèrica on no es pon mai el sol?
I jo ni tan sols he desfilat pels carrers, amb alegres himnes patriòtics de clàxons i xiulets com feien el dia 29 de juny aquells joves que duien al muscle les banderes, banderetes i banderotes amb els escuts reials, amb els bous d’Osborne i, fins i tot, alguns (no sé si despistats, nostàlgics o senzillament borinots) amb l’àguila de Franco. “Vaspanya!”, cridaven els nous cadells d’aquesta nova “División Azul” (ara roja) que ha derrotat la Wehrmacht de Merkel. “España-entera-se va de borrachera!”. Cantaven triomfals per haver-hi palesat, una volta més, que ells i només ells, segueixen sent la veritable reserva espiritual d’Occident. I jo ni tan sols em vaig fer una trista canyeta en honor als intrèpids superherois de la selecció imperial de futbol.
Que em podreu perdonar mai? Que podreu suportar la visió d'aquesta ànima esgarriada? I els de la “Cuatro”? Posaran preu al meu cap? Per favor, sigueu comprensius i pregueu una oració per la meua salvació. Amén.

Sico Fons

divendres, 4 de juliol del 2008

Foc a les faldes del Toro,a Simat.

Video de la intervenció de les brigades

El foc s'havia iniciat vora les tres i mitja de la vesprada a la vora del camí dels Brolls,molt a prop del poble i d'una residèndia de gent major.La ràpida intervenció de les brigades antiincendis a fet possible que no s'estenguera el foc cap amunt del Toro.El vent de llevant afavoria que el foc avançara cap amunt la muntanya,però els efectius antiincendis ho han impedit amb la ajuda d'un helicopter i una avioneta que han resultat d'allò més efectiu.Aquesta muntanya va patir a principis de década un foc que ho arrasà tot i ara comença a tornar a la seua verdor natural.Es sospita que l'incendi a pogut ser provocat
Redacció de blogvalldigna

dijous, 3 de juliol del 2008

Tanca el diari ultra "Valéncia Hui"


La greu crisi que sacseja darrerament el blaverisme més radical s'ha evidenciat més encara al anunciar-se el darrer dia 28 de juny de 2008 el tancament del mitjà de comunicació en paper que exercia d'altaveu de les tesis regionalistes més retrógrades. Sembla que ni l'ajut del milionari Juan Lladró ha donat per més de 573 exemplarsr. Quan fa poc menys de dos setmanes des què el líder de Coalición Valenciana, l' ex falangista Juan García Sentandreu, fou detingut per un pressumpte delicte d'agressió contra la seua amant, fet que provocà un gran rebombori dins les fileres blaveres, i que la darrera manifestació blavera organitzada per Identidad Reyno de Valencia (IRV) fos un estrepitós fracàs (no més de 12 persones), el blaverisme comença a enfonsar-se inevitablement per la seua manca de projecte, la seua radicalitat i la inconsistència de les seues tesis acientífiques. Malgrat tot, una part important del virus anticatalanista ha estat transvassat des de fa anys al PP, que juga a dues bandes reconeixent la unitat de la llengua a través de l'AVL i negant-la públicament. Estem davant un nou escenari on el blaverisme més radical està representat per xiquets cada vegada més joves i més ignorants, i per la vella guàrdia analfabeta major de 70 anys. A més, molts dels joves ultres blavers s'enfrentaran prompte a diversos judicis per distints actes de violència denunciats l'any passat, i sobre els qui s'espera, caiguen unes exemplars penes que frenen definitivament la violència anticatalanista.


El diari anticatalanista escrit majoritàriament en castellà (tot i dir-se valencianista) s'acomiada dels quioscos per fi, després de 573 dies predicant al desert unes tesis infumables per la major part de la població valenciana, que ha donat l'esquena al pamflet del blaverisme més radical. Ens sorprén que el milionari empresari Juan Lladró, l'empresa del qual està també immersa en una greu crisi, no tinga més euros per finançar l'altaveu de l'anticatalanisme. Això si, els més addictes al blaverisme no dubten en tirar les culpes al PP valencià, que sens dubte, aprofita el discurs blaver per fer-se amb els pocs simpatitzants, però que en realitat sap què no pot anar contra la ciència, havent estat derrotat en tots els processos que ha defensat la segregació del valencià del català. Des del propi diari s'ha denunciat que la Generalitat no els ha prestat cap ajut i fins i tot els ha marginat al no incloure'ls al programa Premsa Escola d'adjudicacions de subministrament de periódics als centres d'ensenyament públic que depenen de la Conselleria. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha admés el recurs interposat pel diari contra Camps, i diuen ser 'l´unic periódic valencià' extrem totalment fals, ja que existeixen moltes altres publicacions genuïnament valencianes que mai han rebut ni un euro ni el més mínim suport de la Generalitat.

La crisi del blaverisme és evident. Sentandreu ha estat immers en un penós episodi violent on s'ha descobert que tenia un amant, les escissions comencen a sacsejar el moviment ja de per si marginal, i els més valents estan cada vegada més assetjats per la justícia, després d'haver estat identificats per participar en diversos atemptats.

dimarts, 1 de juliol del 2008

El Castellà amenaçat...i pinyetes del calvari.

La notícia assalta els mitjans -escrits- el 24 de juny, dia de Sant Joan (la meua onomàstica i la del rei, vaja). Conta el diari Público que "Vint intel·lectuals firmen un manifest en defensa del castellà com a llengua comuna a Espanya". Sembla que -segons els vint- les desmesurades aspiracions de les "llengües autonòmiques" estan acabant amb la presència de la llengua de Castella a la perifèria d'Espanya. Contra aquesta dramàtica situació, els sotasignats proposen que es deixen d'usar en exclusiva les altres llengües espanyoles en benefici de la que ells anomenen "comuna". Entre els promotors d'aquesta sensata reflexió està, ni més ni menys, el senyor Fernando Savater, a qui les revistes Foreign Policy i Prospect acaben de declarar un dels "cent intel·lectuals més influents del món". OK.

Tanta excel·lència intel·lectual junta em fa que pensar. Isc immediatament al carrer a comprovar a quin nivell d'indecència lingüística estem arribant en aquest país. Confessaré, en tot cas, que visc en una xicoteta ciutat de l'àrea de Castelló, majoritàriament catalanoparlant. Vaig a una llibreria, però allí estan, impertèrrites, les obres de Savater i les de la majoria dels seus col·legues (almenys, d'aquells d'entre ells que escriuen, perquè no sé si ja hem arribat al penúltim estadi de la perversió, en què es prohibiran els llibres -en castellà- que mai no s'han escrit).

Seguisc avant. M'acoste a un quiosc. Allí està, com cada matí, la premsa aclaparadorament majoritària, en la "llengua comuna". Continuem. Els cinemes: a Castelló, com a Barcelona, pràcticament totes les estrenes en espanyol. Més: pose la tele. Encara que el Partit Popular valencià intenta prohibir-los -pel nostre bé: per a fer-nos més comuns-, es reben en el meu TDT els quatre canals de la Televisió de Catalunya. Al seu costat, 40 canals en perfecte espanyol -els mateixos que a Barcelona, si fa no fa-, i l'emissora local, Canal 9, amb alguns programes en català i la resta en romanç comú.

Em desespere. No dubte que l'espanyol estiga en perill a Espanya -ho diuen vint intel·lectuals-, però llavors, alguna cosa falla. Potser jo no ho sàpiga i a Mataró, a Andratx o a Vitòria als castellanoparlants se'ls obligue a portar una estrella groga, o un llaç roig en el pèl (hi ha integristes molt excèntrics). Cride de seguida als meus amics catalans, balears i bascos: no hi ha tals mesures. En realitat, totes les enquestes ens diuen que una part important de les poblacions respectives de Catalunya (també Balears i València), Euskadi i Galícia són monolingües en castellà. Eixe percentatge, de fet, no baixa del cinquanta per cent. Llavors, com es pot acorralar i descomunitzar a la meitat de la població?

Catalunya és el moll de la qüestió. Als bascos se'ls tolera (ETA al marge, se'ls sospita un caràcter paleoespanyol), els gallecs no compten (eixos preportuguesos desnaturalitzats), però els catalans amenacen el ser d'Espanya: el seu virgo. Llavors, em dic, si ells són el càncer del país, la sang deu estar ja desembocant en el riu. Al cap i a la fi, allí s'aplica la immersió lingüística: tots els nivells educatius són en català. I eixes masses discriminades, eixos ciutadans comuns violentats en els seus drets més íntims, eixos bons espanyols malaguanyats pel botiguer català deuen estar sens dubte manifestant-se en massa davant del Palau de la Generalitat. Mirem les estadístiques. Quantitat de pares que ha demanat que els seus fills reben escolarització en castellà a tot Catalunya: 23 (entre més d'un milió d'alumnes).

No els agraden als intel·lectuals les estadístiques? Perquè al País Valencià són una ciència molt exacta. ¿Sap el senyor Fernando Savater, per exemple, que hi ha 93.700 alumnes valencians de primària i secundària que preferirien rebre ensenyança en valencià/català però són escolaritzats en castellà perquè la Generalitat d'ací està ocupada per gent molt comuna? 93.700 alumnes (són dades d'Escola Valenciana) contra 23. Qui persegueix a qui?

Sempre he menyspreat el qui empara els rics i ataca els pobres o el qui roba directament als pobres per a finançar els rics. Protegir una llengua que parlen quatre-cents milions de persones i que en el rànquing mundial ocupa el tercer lloc? Es necessita ser molt panoli o tindre molta mala fe per a vindre amb eixa cançó en aquest festival. Que jo sàpiga, a Espanya, les úniques llengües perseguides -des dels decrets de Nova Planta de Felip Vè fins a les acaballes del franquisme- han sigut les llengües no castellanes. I, ara mateix, l'únic partit polític que fustiga amb acarnissament una llengua és el Partit Popular a València, que du a terme una campanya indissimulada contra el valencià/català, encara que sense subterfugis "intel·lectuals" (són gent més simple). Riga's vosté d'ERC a Catalunya. Per a quan un manifest de savaters, vargaslloses i boadelles per a defensar la llengua habitual dels valencians contra les agressions del poder?

La missió dels intel·lectuals en aquest món és prou ingrata. Per jugar-se de veritat el tipus, ningú no és inclòs en la llista del Top100. En canvi si vas de víctima, de perseguit (encara que fa anys que no baixes del Rolls i de la Visa i els teus llibres i les teues conferències es venen i s'imparteixen a preu d'or en el territori on dius que et volen malament), acabaràs triomfant. Senyors intel·lectuals comuns: si volen causes nobles, jo els en podria suggerir unes quantes. Però la persecució del castellà… Vinga ja!


Joan Garí [web] és escriptor.

[Aquest article és una traducció del propi escriptor, feta en exclusiva per als lectors de Racó Català, d'un article publicat al diari espanyol Público que porta el mateix nom, i que va ser publicat el 27 de juny d'enguany]