Manifest Correllengua 2010

15 anys de Correllengua. Correllengua 2010 en homenatge a Enric Valor

Fa 15 anys que el Correllengua recorre els carrers i les places, les escoles i els instituts de tantes i tantes de les nostres poblacions, organitzat per Acció Cultural del País Valencià. Durant aquests anys, hem tret al carrer un missatge clar i inequívoc en defensa del nostre valencià, de la llengua catalana que parlem, escrivim i volem plenament oficial i normalitzada en tots els nostres pobles i comarques. I avui ho fem amb més força que mai, amb la satisfacció d’haver superat sobradament el difícil repte que ha suposat aconseguir que 651.650 persones donaren suport amb la seua signatura a la iniciativa legislativa “Televisió sense Fronteres”. Efectivament, són 651.650 les persones que hem exigit que totes les televisions en la nostra llengua, començant per TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana, es puguen veure amb normalitat tant al País Valencià com a la resta dels territoris on aquesta llengua és parlada. I ara aquesta iniciativa ha iniciat el seu tràmit parlamentari, malgrat la censura i els intents d’ofegar econòmicament Acció Cultural.

A més, enguany volem recordar amb especial emoció Enric Valor, quan s’acompleixen deu anys de la seua mort. Escriptor i lingüista, soci de la nostra entitat i, sobretot, patriota i home de bé, Enric Valor va ser per a tots nosaltres, fins l’últim dia de la seua vida, un exemple ferm de defensa “del nostre valencià, del català de tots”, com tant li agradava dir. Un exemple de defensa constant i incansable en tots els àmbits i en tots els moments de la vida. Sense anar més lluny, encara el podem recordar llegint públicament els Manifests dels primers Correllengua que ell tant va ajudar a impulsar i consolidar.

Davant nostre s’obren important reptes de futur, si volem aconseguir realment aquesta plena normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida pública, oral i escrita, en els àmbits més tradicionals com en els més innovadors; uns reptes adreçats tant a les persones que ja el parlen com a aquelles que encara no ho fan, tant a la gent que ha nascut ací com a la que ha vingut de fora; uns reptes que hem d’afrontar amb unitat i amb fermesa, per tal de fer real un futur per a la llengua com el somniava Enric Valor, un futur de llibertat i de normalitat plena entre totes les llengües d’Europa i del món.

Per això, Acció Cultural del País Valencià fa una crida pública al compromís personal i col·lectiu amb la llengua, perquè el treball unitari i positiu ens permet avançar, com demostra l’experiència de la recollida de signatures per TV3 o la dels 15 anys de Correllengua.

Visca el Correllengua i visca el País Valencià!

“Avui, al País Valencià, l’anticatalanisme és una obsolescència”

21 de setembre de 2010
Font: Número 1371 revista El Temps

“Avui, al País Valencià, l’anticatalanisme és una obsolescència”
El geògraf Josep Vicent Boira (València, 1963) va guanyar el premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític amb ‘La Commonwealth catalanovalenciana’. Hi analitza la formació de l’eix mediterrani al segle XX i hi mostra una relació estreta. I de futur.



—Per descriure les relacions entre el País Valencià i el Principat de Catalunya empreu el terme Commonwealth. Quin sentit hi doneu?

—Un que té molta relació amb l’origen del terme: el bé comú d’una societat. I, sobretot incidint en el futur i en allò que podria unir valencians i catalans, són els interessos compartits. No és la primera vegada que es fa servir aquest terme en el nostre cas. Jo he volgut posar-lo ben destacat justament per a focalitzar el missatge positiu: si ens centrem en allò que beneficia mútuament valencians i catalans, les coses ens aniran millor.

—Us ha sortit un llibre optimista?

—En aquests moments, que són difícils per a tots, cal transmetre la realitat completa, que no és tan negativa com sembla. Només cal repassar, sense apriorismes, els papers, les dades i les actuacions, per adonar-se de les intenses relacions que hi ha hagut en el camp empresarial, econòmic o social entre Catalunya i València durant el segle XX. Intensíssimes. D’una manera natural (si es poden qualificar de naturals els processos humans), hi ha hagut estructures complementàries, relacions històriques, s’han entès com una comunitat per a fer negocis. Mireu, ara pense en l’Exposició Regional del 1909: s’hi va fer el primer ral·li automobilístic: entre Barcelona i València.

—Cerqueu al segle XX els arguments per a aquest edifici d’entesa.

—Crec que no es poden explicar els contactes actuals sense fer aquesta ullada al passat. Cal donar aquesta profunditat de camp a les relacions, per entendre que no són conjunturals.

—Les dades d’aquesta ullada, així ordenades, impressionen. És que abans no les havíem buscades o que no les sabíem veure?

—No ho podria dir. Potser hem estat tan capficats en la cultura que hem oblidat una altra classe de relacions. Que existeix. Jo pose com a data emblemàtica el 1932. És un any que probablement sonarà per les Normes de Castelló, que van unificar la llengua. Però també hauria de sonar perquè és quan es publica la conferència de Romà Perpinyà “L’interès col·lectiu de Catalunya i València”. L’una cosa i l’altra han d’estar al mateix nivell.

—A l’hora de delimitar l’Arc Mediterrani, presenteu sempre com a element central el binomi Principat de Catalunya-País Valencià.

—Sí. D’una banda, és cert que assistim a una nova geografia de fluxos i de territoris: el territori com a element de contenidor va perdent posicions respecte de la xarxa (i les xarxes poden créixer o es poden retallar segons la conveniència o els interessos). Però, d’una altra banda, cal no oblidar que hi ha una constant: sempre que parlem d’Arc Mediterrani, en qualsevol delimitació, València i Catalunya hi són.

—Els mostreu com a locomotora productiva. També el País Valencià.

—Sí. De fet, només calia rellegir alguns papers (alguns dels treballs inicials de Vicent Soler, per exemple, on ja descrivia la industrialització del País Valencià a començament del segle XX) per veure-ho. Els anys 60-80 ja es parlava d’un nucli industrial catalano-valencià. I sempre hi ha fets emblemàtics que ens descriuen dinàmiques globals. Recorde, per exemple, l’anècdota de quan es va fer l’estàtua de Jaume I que hi ha a la plaça d’Alfons el Magnànim, a València: es va triar un escultor català, Agapit Vallmitjana, i una empresa valenciana per a la realització. Si va ser així fou perquè estaven en condicions de fer-ho. Podria haver estat un escultor valencià i una empresa catalana, però és difícil que ens trobàrem amb una empresa madrilenya i un escultor andalús.

—Expliqueu que, al banquet de celebració de l’obra, escultor i fonedor intercanviaren les copes i brindaren...

—...Per la fraternitat i l’amistat de Catalunya i València, sí. És que, al llarg de la història hi ha hagut diverses explicacions de la realitat. En aquest cas, la narrativa que sempre s’havia mantingut era la d’una relació de fraternitat. Això va perdurar fins a la transició, que va dinamitar aquesta narració per provar de sobreposar-n’hi una de diferent: l’anticatalanisme. Ells sabien (ells [somriu], en general, sense concretar) molt bé on havien de situar les càrregues de dinamita: justament en els sectors que protagonitzaren els contactes econòmics els anys 10, 30, 50, els sectors empresarials. I és una de les paradoxes d’aquesta història: si analitzes el tarannà dels homes i les dones que els anys 20 o 60 treballaven per una relació més fluida entre Catalunya i València, veus que eren de dreta. Però això es capgira absolutament en la transició: és la dreta, que es fa anticatalanista, en una absoluta aberració de la seua història i de la seua trajectòria. L’operació va ser calculada i amb molt d’èxit, i per això encara costarà temps de tornar a una situació normal. Però crec que ja assistim a un tancament d’aquell parèntesi, a una nova narrativa: propose que siga la dels interessos comuns.

llegir article complet

Creix l´atur a Simat

font: la cotorra de Simat

dimecres 22 de setembre de 2010

Segons les dades del Ministeri, hi ha una preocupant pujada de l´atur a Simat, durants els mesos de l´estiu, que si bé tots sabem que pot ser degut a la caiguda de la feina al camp, aquesta ja està molt minvada als darrers temps.

Durant el mes de juliol, hi havien registrats 240 aturats a Simat, sent la mitjana d´edat entre els 25 i 44 anys, la més castigada (72 aturats en homes i 58 en dones).

El total d´aturats per gènere durant el mes de juliol ha estat de 135 homes i 105 dones.

El sector més castigat amb 149 aturats és el sector serveis, mentre que a la construcció hi han enregistrats 31 aturats, i a agricultura i indústria 26 cadascú. El nombre d´aturats que no han tingut cap treball anterior és de 8 persones.

Per l´altra banda, durant el mes de juliol a Simat es van crear 52 contractes de treball, 50 al sector serveis, i 2 al sector de la construcció. Només 4 d´aquests contractes van ser indefinits.

Les dades de l´atur d´agost, són una mica pitjors, creix en 9 persones (249) respecte a juliol. Quatre homes més, 139, i cinc dones més, 110.

Informa; SEPE, Servicio Público de Empleo Estatal.

ACPV davant les declaracions del Govern valencià

14.09.2010

Davant les declaracions de la portaveu del Govern valencià el passat divendres 10 de setembre, Acció Cultural del País Valencià vol fer públiques les següents consideracions:

1.- El fet que el Govern de Catalunya haja pogut arribar a acords de reciprocitat amb els governs de les Illes Balears, Aragó i Perpinyà demostra que l’únic obstacle per a la normalització de TV3 també al País Valencià és precisament el Govern del Sr. Camps. Cal recordar que l’agost del 2008 Canal 9 es va començar a veure al conjunt de Catalunya com un gest del Govern català: d’aquesta manera, la reciprocitat era ja un fet, i només calia que el Govern valencià arxivés els expedients oberts contra ACPV i permetés la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià per normalitzar la situació. Però el Govern valencià va continuar l’ofensiva política, judicial i econòmica contra ACPV i, a més, el passat juliol va decidir deixar de pagar el lloguer del satèl·lit que permetia l’arribada del senyal de Canal 9 Internacional a Catalunya, tallant així la recepció de Canal 9.

Tal com ACPV ha afirmat des del primer dia, el Govern valencià del PP mai ha tingut cap voluntat de trobar una via de solució d’un conflicte que ell mateix ha creat artificialment.

2.- La majoria de la societat valenciana –fins i tot sectors del mateix partit que governa la Generalitat- s’ha pronunciat a favor de la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià de forma clara i continuada durant els últims anys. I és que, en definitiva, ACPV l’únic que defensa és que els ciutadans valencians tinguen l’opció de poder veure TV3, mentre que el Govern valencià vol imposar l’obligatorietat de no poder veure aquest canal. No es tracta per tant d’una qüestió d’audiències, sinó del dret a la pluralitat informativa i a la llibertat d’expressió, i no entendre això és no haver entés un dels pilars fonamentals de les societats lliures.

3.- Durant quasi 4 anys i (exactament, des del gener del 2007) el Govern valencià ha intentat tancar la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià i ofegar econòmicament ACPV, però tot i la desproporció de forces l’intent ha fracassat fins ara: tot i que els repetidors de la Carrasqueta, Alginet i Llosa de Ranes han estat tancats, la resta de repetidors continuen emetent a dia d’avui, i ACPV ha pogut fer front a multes i atacs gràcies a la solidaritat activa de desenes de milers de valencians. Davant d’aquesta realitat, el Consell, enlloc de reconsiderar la seua política, enforteix la deriva autoritària del seu govern amb l’anunci d’una reforma legislativa de caràcter repressiu dedicada exclusivament a ACPV: tan importants ens considera el Govern valencià?

4.- La Sra. Sànchez de León també va amenaçar amb fer tot allò que puguen perquè ACPV no puga rebre subvencions. Al respecte, ACPV afirma el seu dret a presentar-se a totes les convocatòries d’ajudes públiques de totes les institucions autonòmiques, estatals i europees que crega convenient, i pregunta públicament per què som l’única associació valenciana que no rep ni un euro de cap institució valenciana governada pel PP. Contràriament, denunciem que el Govern valencià fa un ús partidista dels diners públics, i aprova importantíssimes subvencions a associacions i entitats caracteritzades per la seua ideologia violenta i extremista i la seua nul·la implantació social: on van tots eixos diners?

5.- ACPV demana públicament al Govern valencià que pose fi al seu intent de prohibició d’un canal de televisió públic i de persecució de la nostra entitat amb l’arxiu de tots els expedients oberts contra Acció Cultural. La persecució obssessiva d’ACPV no ha fet sinó fer-nos més forts i activar la solidaritat de desenes de milers de valencians.