Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dimarts, 23 de novembre del 2010

España 2000 al Centre Social Terra: ¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

gemmapasqual | dimarts, 23 de novembre de 2010 | 11:26h

¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

Voldria escriure una nota de suport eloqüent als companys i les companyes del Centre Social Terra, davant l’agressió patida aquesta nit pels energúmens d’España 2000 amb el seu cap Jose Luis Roberto al capdavant, però la impotència i dolor que tots patim, aquest mal que naix de les entranyes d’una terra que avui encara plora la mort del Guillem Agulló i que encara clama justícia, em paralitza l’expressió.

més informació a blocs vilaweb

dissabte, 20 de novembre del 2010

Obert el Carrer Major


El carrer Major de Simat ha estat obert al trànsit. a les 20:30 hores del divendres 19 de novembre de 2010, després d'un temps on les obres s'han allargat més del compte. A les fotos de l'esquerra es pot veure el moment exacte quan el primer cotxe entrava al carrer, just després que un policia local retirara la tanca protectora, així com el primer en utilitzar la zona d'aparcament que ha quedat després de la renovació.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Els del PP encara diuen que valencià no és català. Però no havien pactat amb ells «la pau lingüística»?


dilluns, 15 de novembre de 2010 

Reballaren les campanes al vol com si haguera baixat el mateix Moisès amb les renovades taules de la llei de Déu: havien pactat la pau lingüística!!! A partir d’aquell moment, català i valencià formaven part –per solemne decisió política– del mateix diasistema, que era una manera maniàtica de dir que català i valencià eren la mateixa llengua, o això s’entestaven a afirmar alguns. Però havien de viure –ai!– en cases separarades. S’inventaren a tal efecte i finalitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i prestigiosos lingüistes, amb estudis universitaris i tot, s’avingueren a formar-ne part en companyia d’uns altres, aquests, però, indocumentats. Això sí, no s’hi avenien barat a les dietes, sinó a canvi d’una pactada retribució regular i milionària.
Els qui arrufàrem el nas del costat unitarista fórem menystinguts per xafaguitarres, per talibans. El temps ha passat. Gràcies a l’AVL jurídicament català i valencià són llengües diferents. Fins i tot ho afirmen les institucions europees. Però no passa res... perquè tot s’havia pactat a fi de bé, no debades s’havia aconseguit «la pau lingüística».
Aleshores... ¿com és que els acabacases del govern del Molt Poc Honorable Francisco Camps insisteixen a bramar que els ofèn qui afirma que els valencians parlem català? Quina pau pactaren Rigol, Pujol, Lapiedra i companyia? I si els han enganyat, ¿per què "prestigiosos lingüistes" com Ferrando, Hauf, Saldanya, Messeguer, Casanova i etcètera no abandonen l’AVL pel frau que representa? Per què no baden boca i s’engulen el cullerot? Diners, diners...
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Rectificar és de savis, diuen. També ho és d’honrats.