O ara,o mai.

2011-09-25T22:44:00.002+02:00

FINALITZA AMB ÈXIT EL VOLUNTARIAT DE LA NETEJA DEL RIU VACA

Més a GMV

Batalletes?

2011-07-13T00:05:00.000+02:00

Xavier Mínguez. Escriptor

Quan pense en els anys de la Batalla de València, que jo ja vaig viure en davallada, recorde com a una de les escenes més paradigmàtiques un boicot dut a terme per una desena de senyors i senyores de la tercera edat (quasi quarta) i un grup menut de joves pots-adolescents a un acte a la Fira del Llibre. D'una banda estava el marc, un esdeveniment de tipus cultural lligat al llibre. D'una altra banda, estava el tema de la taula redona que no recorde molt bé, però que tenia a veure amb l'ús del valencià. Finalment, estaven els convidats, gent no especialment marcada per un catalanisme flagrant: un parell de representants de l'administració (aleshores socialista) i uns quants intel·lectuals de grau divers. El boicot consistia a xiular, fer sonar unes carraques i d'altres utensilis cada vegada que un participant diguera gilipolleces (manllevant el terme d'Alfonso Arús) com aleshores, aquest, País Valencià, etc. Bé, això la gent gran asseguda entre la resta de l'audiència, els joves directament insultaven a crits els participants de la taula amb tota mena d'improperis. Òbviament, i a pesar que uns dels representants de l'administració —en un gest que si volia ser conciliador va resultar un tant penós— va intentar col·loquialitzar al màxim el seu valencià, la cosa no podia anar endavant.

Afegiré un parell d'imatges que no puc oblidar. Una, la d'una tia llunyana meua que es trobava entre les boicotejadores i de la qual, evidentment, vaig tractar d'amagar-me. L'altra imatge és la d'una coneguda escriptora valenciana que s'acostava als avalotadors fent-los preguntes del tipus: “Si vas a Andorra, no els entens?”. Finalment, va arribar la policia nacional, va identificar els joves, va desallotjar els vells i un amic meu deia amb un somriure: “visca les forces d'ocupació!”.

Res importa que l'assaig de Flor siga rigorós, que tracte de ser equànime (recordem els orígens polítics de l'autor) i, sobretot, que tracte de llançar llum sobre un aspecte de la nostra societat. El seu pecat, el nostre, és estar en un lloc de la ratlla políticament incorrecte

L'escena seria graciosa (vaja, passats els anys és graciosa al capdavall) si no fóra perquè no es tractava d'un vodevil, sinó un acte cultural presidit per un representant de l'administració i sense cap contingut polític evident. La recorde ara perquè inclou quasi tots els components de la Batalla de València i també d'aquesta guerra de guerrilles en la qual ens han instal·lat els polítics. Per a les hosts revolucionàries no importava de quin acte es tractara, el cas és que devia haver catalanistes menjadors de xiquets que deien paraules prohibides mentre preparaven la invasió per a aquests éssers malvats de mena que són els catalans. No importava qui parlava ni de què, ni que, a efectes pràctics, l'ús del valencià és el mateix si es diu aquest o este. El cas era que aquell era un acte dels altres.

I llig en la premsa que un grup de components d'España 2000 es personà en la presentació de Noves glòries a Espanya i boicotejà l'acte amb violència inclosa. S'ha escrit bastant de la gravetat d'aquesta intervenció, que ho és, entre altres coses, i sense menysprear cap altre assistent, perquè hi havia entre els convidats una diputada a les Corts Valencianes. Però té igual. Als nostres polítics els té absolutament igual que una colla de violents (violents previsibles, d'altra banda) increpen els seus col·legues i que rebenten un acte de caràcter cultural. El fet que la ideologia de l'acte siga nacionalista ja dóna carta blanca a qualsevol tipus de boicot o agressió. El fet que els assistents estiguen entre eixa gran minoria els fa a priori, culpables de provocar els ciutadans de bé. Res importa que l'assaig de Flor siga rigorós, que tracte de ser equànime (recordem els orígens polítics de l'autor) i, sobretot, que tracte de llançar llum sobre un aspecte de la nostra societat. El seu pecat, el nostre, és estar en un lloc de la ratlla políticament incorrecte.

Però el resultat és molt més danyós del que la extrema dreta imagina ja que aquesta gentola ens nega bàsicament el dret a formar part de la cultura, a donar la nostra opinió, a fer constar que tenim sociòlegs de la talla de Flor que són capaços de fer una anàlisi de la societat que ajude a construir el nostre país. Ni sociòlegs, ni escriptors, ni músics, ni professors... sembla que el fet de dir aleshores desacredita qualsevol al marge de la seua vàlua intel·lectual o artística. Aspirar a que aquest país nostre faça alguna cosa més que ofrenar noves o velles glòries a Espanya, és una raó perquè qualsevol eixelebrat et trenque la cara o la presentació del teu llibre.

També és cert que els feixistes d'España 2000 no tenen res a veure amb ma tia Teresín i que aquesta confusió, que precisament tracta Flor i altres autors com Josep A. Mas, ha comportat molt maldecaps als nacionalistes valencians. L'anticatalanisme si bé té arrel política i s'ha utilitzat per la dreta amb molt bons resultats, no s'ha estés en essència pel seu caràcter ni polític ni cultural, sinó a través d'una xarxa molt més subtil com és la dels prejudicis. I contra els prejudicis no basten els raonaments, per molt lògics que ens semblen (els valencians, és cert, parlen valencià quan van a Andorra). Possiblement la ferramenta més útil per combatre els prejudicis siga la marginació social que ha de partir de les institucions, cosa que no farà aquesta administració, com tampoc va fer la socialista (ells sabran perquè els ha aprofitat). Però mentre arriba aquesta marginació, almenys les institucions democràtiques haurien de fer honor al seu nom i actuar amb contundència contra els actes violents i més si estan involucrats diputats electes. Les forces de l'ordre haurien d'actuar amb la mateixa celeritat quan s'insulta una alcaldessa que quan s'insulta una diputada. O és que pensen portar l'ostracisme social també a les Corts valencianes? Ah, perdó, que ja ho han fet...

La tele nostra de tots els dies

2011-04-01T23:43:00.001+02:00

A vegades, quan estic veient la televisió, crec que estic en una funció de circ un diumenge a la vesprada. La pantalla del televisor s’inunda de gent, d’allò més molt variada possible, que conten les seues intimitats sense cap pudor. Tot val per a aconseguir l’audiència que supere a la cadena rival: el maltractador demanant a la seua víctima la reconciliació davant de milions d’espectadors setmanes abans de trobar-la morta en el maleter d’un cotxe; la dona que ha registrat el sol davant de notari o algun seminarista a punt d’ordenar-se com a sacerdot posant-lo a prova, temptant-lo amb el plaer carnal. Quelcom que remoga la consciència de la gent, com més impactant millor.

Pitjor encara són els anomenats reality show. Certes persones es dediquen a no fer res per a intentar guanyar fama i diners, encara que no sempre es compleix tal propòsit perquè alguns ixen pitjor que van entrar. I la pitjor conseqüència no és l’efecte negatiu que puguen tindre en les seues futures vides, sinó en la influència que està causant en moltes persones, jóvens i no tan jóvens. Es pot viure del conte, o siga, sense fer res. A més, sempre ens col·loquen al violent de torn que fa pujar l’audiència pel morbo que generen les seues accions, sent l’exemple que s’ha de seguir per milers d’adolescents.

Per sort, cada dia veig menys la televisió. Però, pel què puc comprovar, li està ben merescut l’apel·latiu de “telefem”, amb perdó per al fem per fer-lo caure tan avall, encara que quan ens referim al “Diario de Patricia” tal vegada seria més apropiat anomenar-la “telemerda”. Estem assistint a una evolució de la manera d’entendre la televisió que té camí d’anada però, tal vegada, de no tornada. La tremenda influència social i cultural dels mitjans de comunicació en la societat, sobretot la televisió, és brutal i pot acabar, si no ho ha fet ja, en una transformació de la dita societat. Perquè com diu el psiquiatre LuísRojas Marco: “El dany principal és a llarg termini; es manifesta en problemes del comportament, i es deu al valuós temps que la programació televisiva roba dia rere dia a altres activitats socialitzadores, estimulants i creatives que són necessàries per a un desenvolupament emocional saludable”.

Sense cap dubte crec que l’oferta televisiva de hui en dia és molt variada però trobe a faltar la raquítica programació de fa alguns anys. Com diu el refrany:”Val més poc i bo que molt i roín”.

JE Ferrando G

'El tancament de TV3 demostra que la transició al País Valencià no s'ha tancat'

2011-02-18T23:33:00.002+01:00

Publicat per wagneri in * VilaWeb, Rafa Xambó - 18 Feb, 2011

El sociòleg considera que aquesta persecussió incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d'expressió

Des d'una perspectiva general, la persecussió sistemàtica del govern valencià i del govern espanyol incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d'expressió, de la circulació d'idees. Aquest dret ja s'establia en la directiva europea de televisions sense fronteres, aprovada al segle passat (XX). I precisament, aqeusta directiva regulava la possibilitat que les televisions eropees es poguessin veure més enllà dels seus territoris i en especial que es poguiessin veure especialment en aquells territoris que comparteixen llengua i cultura com ara Alçàcia i Lorena, els estats suïsos… Aquesta directiva va suposar la primera fita d'integració del conjunt d'Europa.

Curiosament, en paral·lel a l'Estat espanyol es prenien mesures per evitar que es veiessin les televisions de dues comunitats veïnes que comparteixen llengua i cultura. Aquest fet és un absurd tan gran que només s'explica per raons polítiques de les més mesquines.

A nivell pràctic, al poder polític valencià (ara amb el PP i abans amb el govern socialista també;) no li venia gens bé que la gent valenciana pogués comparar canal 9 amb TV3, ja que la situació de la televisió valenciana i el seu nivell és patètic. Al 1989, quan va començar a emetre la televisió valenciana, TV3 ja havia entrat al País Valencià, i des del 1984 es veia a les comarques del nord i es va anar extenent. Abans de l'entrada de les televisions privades, TV3 tenia al voltant d'un 20% d'audiència a les comarques de Castelló. I a les comarques centrals (a la Safor, a l'Horta…;) al voltant d'un 10%. Jo vaig fer una anàlisi de l'audiència de TV3 al País Valencià i abans del 1989 hi havia un quart de milions de valencians que miraven TV3 diàriament (al voltant d'un 10% d'audiència, que era un percentatge estimable). I cal recordar que per poder veure TV3 calia adaptar l'antena, que una comunitat de veïns es posés d'acord, gastar-se uns diners… I això demostra que hi havia tot un moviment de la societat civil interessada en veure aquesta televisió. A més, TV3 feia una gran feina social i pedagògica d'unitat de la llengua. Tenia molt d'èxit la lliga i els partits del Barça, els dibuixos animats pels xiquets…

Al 1989, amb Barrionuevo com a ministre de l'interior, el govern espanyol va decidir adjudicar a Canal 9 la mateixa freqüència que ocupava TV3, amb la intenció que no es continués veient i d'aprofitar-se del parc d'antenes que ja estava preparat (un avenç que havia fet possible una entitat privada amb vocació pública, Acció Cultural del País Valencià;). Davant d'això, TV3 va haver de canviar de freqüència i va continuar en una situació d'alegalitat. Alhora, va anar canviant el context comunicatiu, més complex, amb l'aparició de Canal 9 i de les televisions privades. En aquesta situació, TV3 al País Valencià ja no va recuperar la presència que havia tingut i queia fins a un 2% d'audiència.

El tancament que s'ha produït ara és una operació electoralista del PP, d'anticalatalisme, perquè dóna rèdits polítics. Alhora, com que Canal 9 ha caigut a uns nivells tan mínims d'audiència, també serà una manera de suprimir adversaris de qualitat i fer propaganda.

Veig difícil i complicat que es pugui tornar a veure TV3 al País Valencià. La pseudo-esquerra no ha entès que la dreta del País Valencià, una de les dretes més salvatges d'Europa, només es pot vèncer plantant-se i no cedint. El tancament de TV3 al País Valencià demostra que la transició al País Valencià no s'ha tancat. És una batalla que s'activa i s'alleuja en funció dels interessos de la dreta. I vull recordar que si el País Valencià no forma part de la Fundació Ramon Llull és perquè a les Corts el partit socialista hi va votar en contra. Perquè el partit socialista al País Valencià viu amb el pànic constant de ser acusat de catalanista, i d'aquesta manera és hostatge dels discursos de la dreta.

Neguen l'atenció sanitària a una anciana de 80 anys per parlar valencià

2011-02-03T13:06:00.002+01:00

escrit per: Xavi valencianisme.com
dimarts, 01 febrer de 2011
Els fets van ocórrer el passat 29 de desembre, quan un anciana de 80 anys, veïna de la ciutat d'Alcoi (l'Alcoià), va telefonar al servici d'urgències de la Conselleria de Sanitat a fi de demanar assistència mèdica respecte del seu estat de salut. Segons les mateixes fonts, el metge va interrompre l'octogenària mentre feia, en valencià, l'explicació dels símptomes que patia, i li va exigir que li parlara castellà, tot recordant-li la seua "obligació legal" de fer servir esta llengua. Davant d'esta situació, l'anciana va argumentar ser "conscient" de la seua obligació de "conéixer" el castellà -article 3r de la Constitució espanyola-, tot i que va matisar que "en un cas d'emergència" a una persona de 80 anys "li ix la seua llengua materna, que és el valencià". Al remat, el metge va derivar el seu cas al Centre de Salut la Fàbrica d'Alcoi, un establiment on es va viure un nou episodi de discriminació lingüística, ja que el zelador que la va atendre per via telefònica va demorar 30 minuts l'enviament d'una ambulància al domicili de l'octogenària perquè "no entenia" els números del carnet d'identitat de la pacient, que li'ls havia dit en valencià. Els esmentats fets van ser traslladats al Síndic de Greuges, que ha emés una resolució en què recorda a la Direcció General de Qualitat i Atenció al Pacient de la Conselleria de Sanitat l'obligació de les administracions públiques d'atendre en valencià els ciutadans que facen servir esta llengua. Els servicis jurídics de Valencianisme.com (l'OVAL), davant de la gravetat de la situació denunciada, demanen que qualsevol persona que puga conéixer els veïns d'Alcoi puguen facilitar-nos un contacte amb ells. La nostra adreça és oval@valencianisme.com. L'OVAL considera, a més, que els fets podrien derivar en responsabilitat penal d'acord amb els respectius tipus legal dels articles 196 i 511 del Codi penal espanyol. De moment, doncs, des de Valencianisme.com restem a l'espera de tindre més notícies respecte del cas denunciat. Resolució del Síndic de Greuges

España 2000 al Centre Social Terra: ¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

2010-11-23T13:48:00.003+01:00

gemmapasqual | dimarts, 23 de novembre de 2010 | 11:26h

¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

Voldria escriure una nota de suport eloqüent als companys i les companyes del Centre Social Terra, davant l’agressió patida aquesta nit pels energúmens d’España 2000 amb el seu cap Jose Luis Roberto al capdavant, però la impotència i dolor que tots patim, aquest mal que naix de les entranyes d’una terra que avui encara plora la mort del Guillem Agulló i que encara clama justícia, em paralitza l’expressió.

més informació a blocs vilaweb

Obert el Carrer Major

2010-11-20T16:29:00.004+01:00

El carrer Major de Simat ha estat obert al trànsit. a les 20:30 hores del divendres 19 de novembre de 2010, després d'un temps on les obres s'han allargat més del compte. A les fotos de l'esquerra es pot veure el moment exacte quan el primer cotxe entrava al carrer, just després que un policia local retirara la tanca protectora, així com el primer en utilitzar la zona d'aparcament que ha quedat després de la renovació.

Els del PP encara diuen que valencià no és català. Però no havien pactat amb ells «la pau lingüística»?

2010-11-17T11:33:00.002+01:00

font: Cucarella en roba de batalla

dilluns, 15 de novembre de 2010

Reballaren les campanes al vol com si haguera baixat el mateix Moisès amb les renovades taules de la llei de Déu: havien pactat la pau lingüística!!! A partir d’aquell moment, català i valencià formaven part –per solemne decisió política– del mateix diasistema, que era una manera maniàtica de dir que català i valencià eren la mateixa llengua, o això s’entestaven a afirmar alguns. Però havien de viure –ai!– en cases separarades. S’inventaren a tal efecte i finalitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i prestigiosos lingüistes, amb estudis universitaris i tot, s’avingueren a formar-ne part en companyia d’uns altres, aquests, però, indocumentats. Això sí, no s’hi avenien barat a les dietes, sinó a canvi d’una pactada retribució regular i milionària.

Els qui arrufàrem el nas del costat unitarista fórem menystinguts per xafaguitarres, per talibans. El temps ha passat. Gràcies a l’AVL jurídicament català i valencià són llengües diferents. Fins i tot ho afirmen les institucions europees. Però no passa res... perquè tot s’havia pactat a fi de bé, no debades s’havia aconseguit «la pau lingüística».

Aleshores... ¿com és que els acabacases del govern del Molt Poc Honorable Francisco Camps insisteixen a bramar que els ofèn qui afirma que els valencians parlem català? Quina pau pactaren Rigol, Pujol, Lapiedra i companyia? I si els han enganyat, ¿per què "prestigiosos lingüistes" com Ferrando, Hauf, Saldanya, Messeguer, Casanova i etcètera no abandonen l’AVL pel frau que representa? Per què no baden boca i s’engulen el cullerot? Diners, diners...

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Rectificar és de savis, diuen. També ho és d’honrats.

El jornal dels collidors no és el de la senyora Cospedal, del PP

2010-10-26T12:30:00.003+02:00

dimarts 26 d’octubre de 2010

Font: la cotorra de la vall

Una gran preocupació afecta tots els collidors de Tavernes; els preus que els paguen per un jornal de tot el dia.

Recordem que farà uns deu anys els preus en el camp que cobren els productors - els que venen les taronges- començaren la seua devallada. Mentre, els collidors cobraven un sou prou digne per a anar a collir i més encara si ho feien a destall. També hem de dir que en aquests momets les dones dels magatzems arribaven a cobrar un sou digne, això sí, a base de fer moltes hores i un horari en certa forma inhumà, més encara si entenem com a humà la tasca d’ama de casa.

L'aparició de les empreses temporals ha fet que els preus caiguen a situacions insospitades fa una dècada.

Prenen nota: Un collidor de Tavernes, avui dia vint-i-sis d'octubre del dos mil deu, anant lluny, a més de cinquanta kilòmetres a collir, li paguen a trenta euros la jornada. Cinc és per la gasolina que els porta a treballar. El port és al seu càrrec.

Total: ha de viure amb vint-i-cinc euros dia. Però, i això encara és pitjor, els treballadors subsaharians van a collir per quinze euros dia. Estem arribant a situacions d'autèntica explotació dels nostres conveïns.

La crisi l'aprofiten els esclavistes. Ja deien els nostres pares que el pitjor que hi havia a Tavernes per aquells que no dispossaven de feina amb continuitat era anar tots els dies a la plaça a llogar-se.

Ara podem dir que el pitjor que veiem és el cas dels collidors, personal a precari i mal pagat, que és el que les empreses temporals de treball estan deixant a la nostra societat.

I preparem-nos davant el que anem a escoltar en temes d'ocupació per part de la gent que ha estat vivint molt bé en aquestos darrers anys, els pares naturals de la crisi i que pensen que la solució democràtica, perquè tots la votarem, és tornar a esclavitzar al treballador amb un jornal mínim que no li permeta més que tornar a l'endemà a treballar i havent menjat.

¿O és que això no és pagar a vint-i-cinc euros el dia a un collidor de Tavernes ? ¿Com ha de comprar colonia, eixir al bar a sopar, o consumir més si li llevem eixes possibilitats en no pagar-li el preu just ? ¿On volem portar la societat on vivim?

I damunt estem al País Valencià amb un deute superior a Grècia, i a la mitjana espanyola. En fí, a altres els paguen a quinze euros, però no conten amb ells perquè consumesquen. Els consideren com a de segon flor de la qual ens hem d'aprofitar i punt. Si parlen els tirem.

Com diu la nostra Cotorra: “ Bons temps per a la lírica”. Sí, senyora Cotorra, i damunt amb l’ERE de Tavervall.

I mentre a nivell estatal ens assabentem que la senyora Dolores de Cospedal, del PP, va tindre l’any passat uns ingressos de 241.836 euros. A mode comparació, eixes xifren venen a dir que ella en un dia guanya, més o menys, el mateix que un treballador amb salari bàsic durant un mes.

Potser seria convenient que alguns intentaren passar un parell de mesos amb només eixe salari mínim a vore si s'assabentaven de "lo que vale un peine". Segur que després no escoltaríem les declaracions que escoltem en els mitjans de comunicació sobre els sous i més treball.

El govern espanyol no tramita la ILP sobre televisió sense fronteres

2010-10-23T20:30:00.003+02:00

L'objectiu d'aquesta colla de xoriços és fer-nos sentir vergonya de ser valencians. I a fe que estan aconseguint-ho. Quina gentola! Entre el PP i el PSOE i el PSOE i el PP i el PPSOE estem ben aviats al País Valencià. Tots dos s'ho apanyen tot amb els seus mitjans de comunicació i del que no els interessa no en parlen i per tant no existeix. Manipulen qualsevol realitat i així, difícilment, la gent pot votar res que no siga el PP o el PSOE. I si algun vot s'escapa... no passa res, fan una llei (especial per a valencians) que diu que qui no arribe a traure un 5% de vots (a nivell de País) o un 15%(a nivell de província) es queda sense representació. Açò és de monarquia africana PPSOEra. Auxiliiiiiii

9 d'octubre a Simat de la Valldigna

2010-10-02T01:04:00.001+02:00

LA REGIDORIA DE CULTURA DE L´AJUNTAMENT DE SIMAT, CONVIDA A TOT EL POBLE A PARTICIPAR ALS ACTES EN COMMEMORACIÓ DEL 9 D´OCTUBRE, QUE TINDRAN LLOC A LA NOSTRA POBLACIÓ, DEL 1 AL 9 D´OCTUBRE.

Des del 27 de setembre, fins el 8 d´octubre;

* CONCURS ESCOLAR DE DIBUIX, 9 d´octubre.

* CONCURS ESCOLAR DE FOTOGRAFIA.

DIVENDRES 1

22:30h. Interpretació de l´obra "L´APARTAMENT BORJA" de Josep Enric Grau, a l´Església del Monestir.

DIVENDRES 8

18:30h. Cercavila de Gegants i Cabuts, a càrrec dels Xirimiters de Castelló de la Ribera

19:00h. Inauguració del MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, al Carrer Convent.

Exposició d´aus al Mercat Medieval durant la vesprada

20:30h. Sopar popular 9 d´octubre, de "baix braç" al Mercat de Simat, cal passar per l´Ajuntament per apuntar-se fins al 7 d´octubre (tickets 3 euros), a les 22:00h. III CICLE CANTAUTORS A SIMAT, aquest any amb ÒSCAR BRIZ, a l´Espai Cultural del Mercat.

DISSABTE 9

10:00h. MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, durant tot el dia, amb animacions musicals i culturals. Cercavila de Gegants.

Exposició d´aus durant tot el dia.

12:00h. Acte Institucional al Saló d´Actes de l´Ajuntament. Es farà entrega dels premis dels concurs 9 d´octubre.

14:00h. Paelles al Carrer dels Brolls, cal apuntar-se a l´Ajuntament, fins el dijous 7 d´octubre, inscripció gratuïta.

19:00h. Revetla del 9 d´Octubre, amb l´Orquestra "EUFORIA".

DIUMENGE 10

10:00h. MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, durant tot el dia, cercavila de Gegants.

18:00h. Actuació al Mercat Medieval de PEP GIMENO "BOTIFARRA", amb Cançons de Cecs.

Ajuntament de Simat de la Valldigna

Regidoria de Cultura i Festes

cultura@simat.cat

Manifest Correllengua 2010

2010-09-26T02:39:00.002+02:00

15 anys de Correllengua. Correllengua 2010 en homenatge a Enric Valor

Fa 15 anys que el Correllengua recorre els carrers i les places, les escoles i els instituts de tantes i tantes de les nostres poblacions, organitzat per Acció Cultural del País Valencià. Durant aquests anys, hem tret al carrer un missatge clar i inequívoc en defensa del nostre valencià, de la llengua catalana que parlem, escrivim i volem plenament oficial i normalitzada en tots els nostres pobles i comarques. I avui ho fem amb més força que mai, amb la satisfacció d’haver superat sobradament el difícil repte que ha suposat aconseguir que 651.650 persones donaren suport amb la seua signatura a la iniciativa legislativa “Televisió sense Fronteres”. Efectivament, són 651.650 les persones que hem exigit que totes les televisions en la nostra llengua, començant per TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana, es puguen veure amb normalitat tant al País Valencià com a la resta dels territoris on aquesta llengua és parlada. I ara aquesta iniciativa ha iniciat el seu tràmit parlamentari, malgrat la censura i els intents d’ofegar econòmicament Acció Cultural.

A més, enguany volem recordar amb especial emoció Enric Valor, quan s’acompleixen deu anys de la seua mort. Escriptor i lingüista, soci de la nostra entitat i, sobretot, patriota i home de bé, Enric Valor va ser per a tots nosaltres, fins l’últim dia de la seua vida, un exemple ferm de defensa “del nostre valencià, del català de tots”, com tant li agradava dir. Un exemple de defensa constant i incansable en tots els àmbits i en tots els moments de la vida. Sense anar més lluny, encara el podem recordar llegint públicament els Manifests dels primers Correllengua que ell tant va ajudar a impulsar i consolidar.

Davant nostre s’obren important reptes de futur, si volem aconseguir realment aquesta plena normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida pública, oral i escrita, en els àmbits més tradicionals com en els més innovadors; uns reptes adreçats tant a les persones que ja el parlen com a aquelles que encara no ho fan, tant a la gent que ha nascut ací com a la que ha vingut de fora; uns reptes que hem d’afrontar amb unitat i amb fermesa, per tal de fer real un futur per a la llengua com el somniava Enric Valor, un futur de llibertat i de normalitat plena entre totes les llengües d’Europa i del món.

Per això, Acció Cultural del País Valencià fa una crida pública al compromís personal i col·lectiu amb la llengua, perquè el treball unitari i positiu ens permet avançar, com demostra l’experiència de la recollida de signatures per TV3 o la dels 15 anys de Correllengua.

Visca el Correllengua i visca el País Valencià!

“Avui, al País Valencià, l’anticatalanisme és una obsolescència”

2010-09-23T15:47:00.004+02:00

21 de setembre de 2010
Font: Número 1371 revista El Temps

“Avui, al País Valencià, l’anticatalanisme és una obsolescència”
El geògraf Josep Vicent Boira (València, 1963) va guanyar el premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític amb ‘La Commonwealth catalanovalenciana’. Hi analitza la formació de l’eix mediterrani al segle XX i hi mostra una relació estreta. I de futur.

—Per descriure les relacions entre el País Valencià i el Principat de Catalunya empreu el terme Commonwealth. Quin sentit hi doneu?

—Un que té molta relació amb l’origen del terme: el bé comú d’una societat. I, sobretot incidint en el futur i en allò que podria unir valencians i catalans, són els interessos compartits. No és la primera vegada que es fa servir aquest terme en el nostre cas. Jo he volgut posar-lo ben destacat justament per a focalitzar el missatge positiu: si ens centrem en allò que beneficia mútuament valencians i catalans, les coses ens aniran millor.

—Us ha sortit un llibre optimista?

—En aquests moments, que són difícils per a tots, cal transmetre la realitat completa, que no és tan negativa com sembla. Només cal repassar, sense apriorismes, els papers, les dades i les actuacions, per adonar-se de les intenses relacions que hi ha hagut en el camp empresarial, econòmic o social entre Catalunya i València durant el segle XX. Intensíssimes. D’una manera natural (si es poden qualificar de naturals els processos humans), hi ha hagut estructures complementàries, relacions històriques, s’han entès com una comunitat per a fer negocis. Mireu, ara pense en l’Exposició Regional del 1909: s’hi va fer el primer ral·li automobilístic: entre Barcelona i València.

—Cerqueu al segle XX els arguments per a aquest edifici d’entesa.

—Crec que no es poden explicar els contactes actuals sense fer aquesta ullada al passat. Cal donar aquesta profunditat de camp a les relacions, per entendre que no són conjunturals.

—Les dades d’aquesta ullada, així ordenades, impressionen. És que abans no les havíem buscades o que no les sabíem veure?

—No ho podria dir. Potser hem estat tan capficats en la cultura que hem oblidat una altra classe de relacions. Que existeix. Jo pose com a data emblemàtica el 1932. És un any que probablement sonarà per les Normes de Castelló, que van unificar la llengua. Però també hauria de sonar perquè és quan es publica la conferència de Romà Perpinyà “L’interès col·lectiu de Catalunya i València”. L’una cosa i l’altra han d’estar al mateix nivell.

—A l’hora de delimitar l’Arc Mediterrani, presenteu sempre com a element central el binomi Principat de Catalunya-País Valencià.

—Sí. D’una banda, és cert que assistim a una nova geografia de fluxos i de territoris: el territori com a element de contenidor va perdent posicions respecte de la xarxa (i les xarxes poden créixer o es poden retallar segons la conveniència o els interessos). Però, d’una altra banda, cal no oblidar que hi ha una constant: sempre que parlem d’Arc Mediterrani, en qualsevol delimitació, València i Catalunya hi són.

—Els mostreu com a locomotora productiva. També el País Valencià.

—Sí. De fet, només calia rellegir alguns papers (alguns dels treballs inicials de Vicent Soler, per exemple, on ja descrivia la industrialització del País Valencià a començament del segle XX) per veure-ho. Els anys 60-80 ja es parlava d’un nucli industrial catalano-valencià. I sempre hi ha fets emblemàtics que ens descriuen dinàmiques globals. Recorde, per exemple, l’anècdota de quan es va fer l’estàtua de Jaume I que hi ha a la plaça d’Alfons el Magnànim, a València: es va triar un escultor català, Agapit Vallmitjana, i una empresa valenciana per a la realització. Si va ser així fou perquè estaven en condicions de fer-ho. Podria haver estat un escultor valencià i una empresa catalana, però és difícil que ens trobàrem amb una empresa madrilenya i un escultor andalús.

—Expliqueu que, al banquet de celebració de l’obra, escultor i fonedor intercanviaren les copes i brindaren...

—...Per la fraternitat i l’amistat de Catalunya i València, sí. És que, al llarg de la història hi ha hagut diverses explicacions de la realitat. En aquest cas, la narrativa que sempre s’havia mantingut era la d’una relació de fraternitat. Això va perdurar fins a la transició, que va dinamitar aquesta narració per provar de sobreposar-n’hi una de diferent: l’anticatalanisme. Ells sabien (ells [somriu], en general, sense concretar) molt bé on havien de situar les càrregues de dinamita: justament en els sectors que protagonitzaren els contactes econòmics els anys 10, 30, 50, els sectors empresarials. I és una de les paradoxes d’aquesta història: si analitzes el tarannà dels homes i les dones que els anys 20 o 60 treballaven per una relació més fluida entre Catalunya i València, veus que eren de dreta. Però això es capgira absolutament en la transició: és la dreta, que es fa anticatalanista, en una absoluta aberració de la seua història i de la seua trajectòria. L’operació va ser calculada i amb molt d’èxit, i per això encara costarà temps de tornar a una situació normal. Però crec que ja assistim a un tancament d’aquell parèntesi, a una nova narrativa: propose que siga la dels interessos comuns.

llegir article complet

Creix l´atur a Simat

2010-09-22T18:41:00.002+02:00

font: la cotorra de Simat

dimecres 22 de setembre de 2010

Segons les dades del Ministeri, hi ha una preocupant pujada de l´atur a Simat, durants els mesos de l´estiu, que si bé tots sabem que pot ser degut a la caiguda de la feina al camp, aquesta ja està molt minvada als darrers temps.

Durant el mes de juliol, hi havien registrats 240 aturats a Simat, sent la mitjana d´edat entre els 25 i 44 anys, la més castigada (72 aturats en homes i 58 en dones).

El total d´aturats per gènere durant el mes de juliol ha estat de 135 homes i 105 dones.

El sector més castigat amb 149 aturats és el sector serveis, mentre que a la construcció hi han enregistrats 31 aturats, i a agricultura i indústria 26 cadascú. El nombre d´aturats que no han tingut cap treball anterior és de 8 persones.

Per l´altra banda, durant el mes de juliol a Simat es van crear 52 contractes de treball, 50 al sector serveis, i 2 al sector de la construcció. Només 4 d´aquests contractes van ser indefinits.

Les dades de l´atur d´agost, són una mica pitjors, creix en 9 persones (249) respecte a juliol. Quatre homes més, 139, i cinc dones més, 110.

Informa; SEPE, Servicio Público de Empleo Estatal.

ACPV davant les declaracions del Govern valencià

2010-09-15T15:53:00.000+02:00

14.09.2010

Davant les declaracions de la portaveu del Govern valencià el passat divendres 10 de setembre, Acció Cultural del País Valencià vol fer públiques les següents consideracions:

1.- El fet que el Govern de Catalunya haja pogut arribar a acords de reciprocitat amb els governs de les Illes Balears, Aragó i Perpinyà demostra que l’únic obstacle per a la normalització de TV3 també al País Valencià és precisament el Govern del Sr. Camps. Cal recordar que l’agost del 2008 Canal 9 es va començar a veure al conjunt de Catalunya com un gest del Govern català: d’aquesta manera, la reciprocitat era ja un fet, i només calia que el Govern valencià arxivés els expedients oberts contra ACPV i permetés la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià per normalitzar la situació. Però el Govern valencià va continuar l’ofensiva política, judicial i econòmica contra ACPV i, a més, el passat juliol va decidir deixar de pagar el lloguer del satèl·lit que permetia l’arribada del senyal de Canal 9 Internacional a Catalunya, tallant així la recepció de Canal 9.

Tal com ACPV ha afirmat des del primer dia, el Govern valencià del PP mai ha tingut cap voluntat de trobar una via de solució d’un conflicte que ell mateix ha creat artificialment.

2.- La majoria de la societat valenciana –fins i tot sectors del mateix partit que governa la Generalitat- s’ha pronunciat a favor de la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià de forma clara i continuada durant els últims anys. I és que, en definitiva, ACPV l’únic que defensa és que els ciutadans valencians tinguen l’opció de poder veure TV3, mentre que el Govern valencià vol imposar l’obligatorietat de no poder veure aquest canal. No es tracta per tant d’una qüestió d’audiències, sinó del dret a la pluralitat informativa i a la llibertat d’expressió, i no entendre això és no haver entés un dels pilars fonamentals de les societats lliures.

3.- Durant quasi 4 anys i (exactament, des del gener del 2007) el Govern valencià ha intentat tancar la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià i ofegar econòmicament ACPV, però tot i la desproporció de forces l’intent ha fracassat fins ara: tot i que els repetidors de la Carrasqueta, Alginet i Llosa de Ranes han estat tancats, la resta de repetidors continuen emetent a dia d’avui, i ACPV ha pogut fer front a multes i atacs gràcies a la solidaritat activa de desenes de milers de valencians. Davant d’aquesta realitat, el Consell, enlloc de reconsiderar la seua política, enforteix la deriva autoritària del seu govern amb l’anunci d’una reforma legislativa de caràcter repressiu dedicada exclusivament a ACPV: tan importants ens considera el Govern valencià?

4.- La Sra. Sànchez de León també va amenaçar amb fer tot allò que puguen perquè ACPV no puga rebre subvencions. Al respecte, ACPV afirma el seu dret a presentar-se a totes les convocatòries d’ajudes públiques de totes les institucions autonòmiques, estatals i europees que crega convenient, i pregunta públicament per què som l’única associació valenciana que no rep ni un euro de cap institució valenciana governada pel PP. Contràriament, denunciem que el Govern valencià fa un ús partidista dels diners públics, i aprova importantíssimes subvencions a associacions i entitats caracteritzades per la seua ideologia violenta i extremista i la seua nul·la implantació social: on van tots eixos diners?

5.- ACPV demana públicament al Govern valencià que pose fi al seu intent de prohibició d’un canal de televisió públic i de persecució de la nostra entitat amb l’arxiu de tots els expedients oberts contra Acció Cultural. La persecució obssessiva d’ACPV no ha fet sinó fer-nos més forts i activar la solidaritat de desenes de milers de valencians.

Tenim un repte: InfoTV torna, si tu vols

2010-08-29T11:34:00.005+02:00

'Tenim un repte: InfoTV torna, si tu vols'. Eixe és el lema de la campanya que ha llançat InfoTV i que pretén aconseguir un miler de subscriptors, a una mitjana de cent euros anuals, per fer possible que el nostre canal, ara en Internet, torne a funcionar amb plenitud i regularitat. Els responsables de l'empresa s'han compromés a invertir totes les quotes dels abonats en la contractació de periodistes i en les despeses que genere la nova etapa. Amb motiu de la pròxima assemblea d'accionistes, InfoTV ha fet una crida a tots els seus socis perquè col·laboren en el repte: es tracta de tornar a ser una televisió de servei públic i un referent per als ciutadans progressistes i valencianistes, que tractarà la informació amb dignitat i professionalitat. Això només es pot aconseguir amb uns ingressos estables. El problema és que en l'àmbit d'Internet i en plena crisi, eixos ingressos no poden arribar per la via de la publicitat. Per això, l'empresa de comunicació ha apostat per les subscripcions, aportacions voluntàries de 100 euros a l'any (que són les recomanades), encara que també s'ha donat opció a marcar la xifra de 500 euros o qualsevol altra que es desitge.

Eixes aportacions, amb l'objectiu d'arribar als 100.000 euros, serviran per a reactivar una televisió diferent, "que escolte i deixe parlar a tots, que no manipule la realitat, que no amague les notícies i que respecte la nostra llengua i la nostra cultura", tal com diu el manifest.

Per a més informació, podeu prémer sobre el bànner situat ací a la dreta i entrareu en un pdf que podeu emplenar i enviar per correu electrònic a info@infotelevisio.com o bé imprimir-lo i remetre'l a InfoTV. Carrer de Salamanca, 27, 10ª. 46005 València.

InfoTV, mentre no canvie la situació social i política al País Valencià, té vedat l'accés a la televisió digital. Però podrà funcionar des d'Internet com a infotelevisio.com. Canviem, però el joc net i el compromís amb els ciutadans són els mateixos. Per oferir tots els colors de la llibertat. Per obrir espais

El Govern valencià vetla més per la tauromàquia que per la música

2010-08-14T20:11:00.004+02:00

Cultura. dissabte, 14 d'agost de 2010

Les Societats Musicals critiquen la manca d'atenció i de recursos que se'ls destinen

La Federació de Societats Musicals del País Valencià se sent menystinguda per la Generalitat valenciana. Malgrat que fa més d'un any que la Federació va demanar que les societats musicals valencianes es declaressin bé d'interès cultural (BIC) no només aquesta petició no ha tingut una resposta sinó que les societats han hagut de veure com la Generalitat sí que s'afanya a declarar BIC les curses de braus. De fet, dies després de la prohibició al Principat, el conseller de Governació, Serafín Castellano, va dir que les curses "no corren perill" al País Valencià mentre hi governi el PP i ja s'organitza un sopar popular i gratuït pel dia 9 d'octubre a favor de la festa taurina. Tal com explica La Vanguardia, aquesta actuació no ha agradat en absolut a les societats musicals valencianes i el seu president, Josep Francesc Almería, no només ha criticat durament la decisió del Govern sinó que ha lamentat que el Dia de la Música instaurat per la Generalitat el 1999 s'aigualeixi "per falta de recursos".

"La Generalitat ha demostrat de sobres que les societats musicals no són una prioritat per ella" perquè "sempre que parlen en públic s'omplen la boca de paraules de suport a les bandes però no són res més que paraules buides", sentencia Almería. Al seu torn, Castellano ha citat la Federació per tractar la situació en què es troben les 526 bandes del País Valencià després de la retallada del Consell que només els donarà 2,6 milions d'euros dels 15,7 que sol·licitaven.

Font: Racó Català

HOMENATGE A OLEARIO ALARIO, CORREDOR DE L'EQUIP DE CARRERES PER MUNTANYA

2010-07-28T23:46:00.005+02:00

La Mancomunitat de la Valldigna i el Grup Muntanya Valldigna han entregat una placa commemorativa al corredor de l'Equip de carreres per Muntanya Mancomunitat de la Valldigna, Olegario Alario Peig, per haver guanyat el Campionat i Copa Espanya de quilòmetre Vertical de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada en la categoria de corredors veterans, que es va celebrar en el dia 20 de juny en la localitat Segoviana de Real Sitio de San Ildefonso.

L'entrega de la distinció s'ha realitzat en la seu de la Mancomunitat de la Valldigna, en un senzill acte en què van acudir, el corredor i els seus familiars, el president de la Mancomunitat José Luis Ferrando, el president del Grup Muntanya Valldigna Juan Vte. Vercher Gadea i Emilio González, representant de la Secció de Carreres acompanyat per diversos corredors de l'equip de carreres per muntanya del GMValldigna.

Olegario representa al País Valencià en l'equip de carreres de Federació d'Esports de Muntanya d'Escalada de la Comunitat Valenciana (FEDMECV). El simater va estar entre els millors corredors d'Espanya de carreres Verticals, ja que va entrar el vint-i-dos de la general amb un temps de 50' 38''. El triomf va estar en els cent metres finals de la carrera, de la difícil ascensió al pic del Peñalara de 2.430m.

El corredor de la Valldigna, s’està preparant per a la seua difícil pròxima cita en la segona carrera de la Copa d'Espanya de CARRERA VERTICAL de la FEDME, que es celebrarà el diumenge que ve 1 d'agost, la CRONOESCALADA TORREON de 2.139 m. d'altitud i una distància de 7.8 km, en la ciutat espanyola de Brañosera a Palència, que compta amb l'organització del Club de Montaña Escalerilla.

SIMAT RECUPERA L'ANTIGA SENDA DE LA COVA DE PATRICIO

2010-07-26T11:29:00.001+02:00

dilluns 26 de juliol de 2010

Font:GMV

La Mancomunitat de la Valldigna, en col•laboració amb la regidoria de medi ambient de l'ajuntament de Simat de la Valldigna i el Grup de Muntanya Valldigna han recuperant una de les rutes històriques mes característiques del terme simatero, la senda que puja fins a la “Cova de Patricio”.

Esta cova esta situada en la muntanya del Toro, s’accedeix de la mateixa població, pujant per una senda de muntanya que ens porta fins als peus de la mateixa cova, des d'on tenim impressionants vistes del Monestir de Valldigna i la pròpia població de Simat de la Valldigna, així com podem contemplar una excel•lent vista panoràmica de la Valldigna i de totes les muntanyes que la rodegen.

Tant el president de la Mancomunitat Luis Ferrando, com el regidor delegat de Medi ambient de l'ajuntament de Simat de la Valldigna Joan Serra, destaquen de la importància de recuperar el patrimoni viari de les nostres muntanyes, ja que durant molts anys s'utilitzaven com a mitjà de vida per als habitants de la nostra comarca, amb esta actuació recuperem una ruta la qual estava molt demandada per la població simatera.

Des del GMValldigna, volem constatar l'esforç i constància que esta realitzant la Mancomunitat de la Valldigna des de fa anys en la en la protecció i conservació del nostre patrimoni històric cultural, així com en la difusió dels valors medi ambienta'ls de la comarca, entenent que sense la Mancomunitat seria impossible aconseguir tots estos bons resultats, des d'esta entitat treballarem i estarem sempre al costat de la Mancomunitat i de la Valldigna.

La Valldigna acull tres becaris del lectorat en català de la Universitat de Praga

2010-07-25T12:27:00.001+02:00

Diumenge, 25 de Juliol de 2010 00:43

Amb motiu de l'assignació de tres beques internacionals concedides pel lectorat de Català de la Universitat Carolina de Praga, patrocinades pel Govern d'Andorra, els Ajuntaments de Barx, Benifairó i Simat de la Valldigna juntament amb la Colla simatera FEM FREDAT que ha fet 10 anys en aquest any, s'han organitzat un seguit d'actes culturals, en els que s'inclouen tres concerts: el de MIQUEL GIL i PAU ALABAJOS el 27 a Benifairó, la Coral Quinze de Març el 29 a Barx, i la presentació del disc “En les nostres mans” del jove cantautor contestà Andreu Valor el dia 30 a Simat, que posaran punt i final les taules rodones convocades sobre la NOVA CANÇÓ, LA MUSICA POPULAR SIMATERA i a presentació de la publicació del CEIC gandià "A un tir de pedra, els senders de la Safor”.

El projecte d’intercanvi internacional és duu a terme des de fa alguns anys a diferents poblacions de l’Illa de Mallorca i ara s’hi sumen els tres ajuntaments valldignencs esmentats, que acolliran als becaris internacionals que també hi col·laboraran en les tasques assignades pels ajuntaments per tal de garantir la pràxis lingüística dels nostres visitants: l’ Anna Urzhumsteva, Doctoranda en Filologia Hispànica i Català, Universitat Lomonòssov de Moscou, Alexandru Calin, estudiant Filologia Hispànica i Català, Universitat de Bucarest, i la Katarina Rozvadska, estudiant Filologia francesa i eslovaca a la Universitat Carolina de Praga i també de Català al Lectorat esmentat.

L'acte central del programa tindrà lloc en la tarda de l'u d'agost al Mercat de Simat on diferents persones convidades tractaran el tema de la cultura del FOC a la Valldigna, i participaran en el bateig de foc dels becaris previst en el correfoc de les Festes de Benifairó de la Valldigna en la matinada del 2 d'agost.

L’arribada està prevista pel diumenge 25 de juliol a Simat de la Valldigna per tal que els nostres visitants puguen gaudir en directe de la romeria a LA XARA, amb motiu de la diada de Santa Anna, on és fa la tradicional dansà simatera, recentment recuperada pels simaters amb l’assessorament del Grup de Danses “Les Folies” de Carcaixent.

El comiat dels becaris està previst també a LA XARA, el 3 d’agost on els poetes Maria Josep Escrivà, Josep Piera i Josep Lluís Roig participaran en l’acte poètic “FOR SALE” (“EN VENDA”) un poemari on han intervingut més de 30 poetes de La Safor i La Marina, en el que ha esdevingut un cant al paisatge i la terra, en un indret on l’especulació i la destrucció del territori son actualitat constant.

PROGRAMA PREVIST

DIUMENGE 25 de Juliol. Romeria a la Xara i SOPAR DE BENVINGUDA AL CARRER DE SANTA ANNA
Visita a Gandia: Biblioteca Central, CEIC, Ajuntament i Palau dels Borja (expo ANY BORJA), dinar amb els membres del Patronat de la FUNDACIÓ CASAL VALLDIGNA-SAFOR
•
DIMARTS 27 DE JULIOL - TAULA RODONA "LA NOVA CANÇO ara i abans": En la taula: Mari Carme Girau, Paco Muñoz, Pau Alabajos, MIQUEL GIL. Modera: Núria Cadenes (escriptora - periodista de EL TEMPS). LLOC: BENIFAIRÓ. CONCERT: ALABAJOS+MIQUEL GIL -Auditori de Benifairó de La Valldigna. Taula 19:30h CONCERT 22:30h
•
DIMECRES 28 DE JULIOL 20h– Presentació del Documental sobre les brigades de Palestina. MÉS ENLLÀ DEL MUR” En la taula els brigadistes valencians Pau Alabajos, Xavi Sarrià i altres membres d'OBRINT PAS. LLOC: Auditori de Benifairó. HORA: 20h
•
DIJOUS 29 DE JULIOL– PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Les sendes de la Safor” [CEIC] BARX: participen Òscar Martí i Calafat, David Gomar i Ibáñez i Vicent Cervera i Peiró (autors del llibre) presenta Paco Sales (del Grup de Muntanya Valldigna) + concert CORAL QUINZE DE MARÇ "amanida poètica musicada"
•
DIVENDRES 30 de JULIOL -TAULA 19:30h AUDITORI DE LA CASA DE LA MÚSICA DE SIMAT - "LA MÚSICA POPULAR SIMATERA": En la taula: Pau Llorca (dolçainer simater-DANSÀ), Tere Mansanet (Grup de balladores simateres), Xavi Rausell (Grup de Danses "Les Folies-DANSÀ), Ximo Caffarena-musicoleg valldignenc. Modera: Jose Luís Arnal (President de la Banda de Simat). LLOC: SIMAT. TAULA 19:30h / CONCERT 22:30h : Andreu Valor en acústic.
•
DIUMENGE 1 d'Agost TAULA RODONA AL MERCAT DE SIMAT "10 anys de DIMONIS a la Valldigna: LA CULTURA DEL FOC". En la taula: Representant de la FDPV, representant de l'associació pirotècnica "El Coet", Representant de la PENYA que fa les “Cordaes” a Simat, membres de FEM FREDAT i altres convidasts. Modera: Aureli Mansanet (FEM FREDAT) + Bateig de FOC dels becaris al CORREFOC de Benifairó amb la participació d'una comissió de FEM FREDAT.
•
DIMARTS 3 d'Agost 21h– acte a simat: La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna programa dins del CICLE "NITS A LA XARA" l'acte poètic "FOR SALE" on Maria Josep Escriva, Josep Lluís Roig i el valldignenc Josep Piera ens parlaran de la seua obra i en faran una lectura poètica.

Font:Infosafor

La instauració del franquisme al País Valencià

2010-07-22T16:39:00.002+02:00

La instauració del franquisme al País Valencià fou un procés de violència, repressió i imposició. Però no tota la població valenciana ho visqué de la mateixa manera: la classe benestant, que havia perdut poder durant la II República espanyola i, sobretot, durant la Guerra Civil, pogué recuperar tot allò que li havia pertangut.

Persones com Francisco Javier Planas de Tovar, Joan Flors o Joaquim Manglano, el baró de Càrcer, són, potser, poc conegudes avui dia, però durant la primera postguerra foren de les més influents al País Valencià.

A través de l’estudi de les principals institucions locals i provincials de València i de Castelló de la Plana, el llibre La instauració del franquisme al País Valencià d’Andreu Ginés i Sànchez, publicat per la Universitat de València, recupera els noms del personal polític del primer franquisme. I a través d’ells, s’analitzen els conflictes entre institucions, entre les diferents faccions de la dreta i entre velles i noves generacions de l’oligarquia.

Reglament XXI Volta a peu

2010-07-21T19:39:00.000+02:00

REGLAMENT XXI VOLTA A PEU SIMAT DE LA VALLDIGNA
DIUMENGE 25 DE JULIOL DE 2010 a les 20:00 HORES (Prova única)

1. L’Ajuntament de Simat de la Valldigna organitza la XXI Cursa Popular a Simat de la Valldigna, amb la col.laboració del Club de Còrrer La LLebre, amb un recorregut de 7000 metres (nou circuit degut a les obres a la xarxa viària del casc urbà).
2. La cursa tindrà lloc el diumenge 25 de Juliol a les 20:00, i constarà d’una única prova. Aquest any s’han hagut d’anul·lar les curses infantils per motius diversos.
3. Les inscripcions es podran fer al punt delimitat junt a la línea de sortida fins a mitja hora abans del començament de la cursa. Hi haurà nova ubicació de la sortida i l’arribada a 100 metres de la Font Gran i al costat del Monestir.
4. Al retirar el dorsal caldrà pagar un euro per a cubrir les despeses de l’assegurança d’accidents.
5. Tots els participants inscrits en la cursa rebràn una samarreta commemorativa per participar en la prova; l’entrega d’aquesta es farà abans del començament i al retirar el dorsal.
6. L’organització no permetrà partcicipar a cap atleta que no porte el dorsal corresponent a la cursa i en conseqüència no estiga cobert per la assegurança; en cas d’incompliment d’aquesta norma per algún atleta, l’organització no es responsabilitza de qualsevol accident que puga ocorrer-li.
7. L’assegurança d’accident només cobreix l’itinerari de la prova durant el transcurs de la mateixa, i no els posibles accidents ocorreguts als desplaçaments per a participar en la cursa.
8. Serà obligatori presentar el document d’identitat en cas que l’organització el sol·licite a algún dels participants.
9. Hi haurà Servei de dutxes al poliesportiu municipal per a tots els participants de la prova.
10. L’avituallament estarà ubicat a la meitat de la cursa i la línia de meta.

11. Categories (i trofeus):
SENIOR MASCULÍ

20 A 40 ANYS

TROFEU 3 PRIMERS
SENIOR FEMENI

20 A 35 ANYS

TROFEU 3 PRIMERS
VETERÀ MASCULI

40 O MES ANYS

TROFEU 3 PRIMERS
VETERÀ FEMENI

35 O MÉS ANYS

TROFEU 3 PRIMERS
TROFEUS ALS PRIMERS LOCALS DE CADA CATEGORÍA.

12. A més de les samarretes hi hauràn tots els regals conmemoratius que l’organització puga arreplegar.
13. Tot el que no estiga previst en aquest Reglament es regirà per les normes generals de la F.A.C.V, R.F.E.A. i la I.A.F.F. previstes per a aquest any.
14. Qualsevol reclamació es formularà de forma oral als membres de l’organització mitja hora abans de la finalització de la cursa, els quals resoldran el que estimen convenient segons els criteris dels organismes esmentats al punt anterior.
Publicat per La llebre 0 comentarios

Lourdes Boïgues a la fira de Bolonya

2010-07-19T23:44:00.003+02:00

2010-07-16T17:54:00.001+02:00

Actualitat

El feixisme toca a la porta

16 juliol de 2010 a Espanya, feixisme

per Ignasi Mora

Direu que exagere, que l’afirmació nacionalista espanyola a propòsit del campionat mundial de futbol ha sigut un episodi més de l’Espanya centralista, amb la col·laboració de tutti quanti. Estareu buscant la mateixa calma, la mateixa sensació reconfortant dels que fan pinya unitària contra els que accepten les diferències, la complexitat, els altres. Estareu seguint les passes nítidament clares dels feixistes.

En un moment de crisi del sistema, a més d’econòmica, guanyar l’Espanya el campionat mundial de futbol ha servit per a netejar i polir els conceptes feixistes.

Tan tranquil·la que seria una Espanya enrotllada amb la seua maternal bandera! Una Espanya finalment unida! Una Espanya que, sense tendències i idiomes disgregadors, fóra l’enveja del món!

Una Espanya que tinguera la llibertat d’un sol cap i una sola ordre!

Inquietaven els jueus la pau natural dels nazis? S’eliminaren els jueus, i problema resolt. Tot i que falsa, no hi ha solució més efectiva que fer desaparéixer el problema. Doncs, rasqueu, rasqueu entre els vostres més pròxims. Observeu amb paciència el resultat que ha tingut en el seu cervell la campanya espanyolista. Després o d’ací un temps, en parlarem. Fins i tot hi trobareu d’aquells que abans havien reprimit el seu autoodi.

Nou clam per la autodeterminació.

2010-06-12T23:53:00.002+02:00

A les portes d'una nova onada de consultes sobre la independència, que es faran el dia 20, milers de manifestants (50.000, segons l'organització; i 5.000, segons els mossos d'esquadra) van reclamar ahir poder exercir el dret d'autodeterminació en una marxa pels carrers de Barcelona. La manifestació també va servir per reconèixer la feina feta pels centenars de voluntaris que han fet possible les consultes populars a 462 municipis del país en aquests últims mesos. Convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir, la marxa va anar encapçalada pel lema 'Autodeterminació és democràcia'.

Aquesta primera pancarta va anar encapçalada per representants dels molts comitès locals organitzadors de les consultes. I més enrere, amb el lema 'Per l'autodeterminació, la democràcia, el treball i la solidaritat', marxaven els partits i entitats que donaven suport a la manifestació, com ara ERC, CUP, Reagrupament, Entesa pel Progrés Municipal, Maulets, PSAN i JNC.

La manifestació va sortir de plaça Urquinaona i va recórrer via Laietana i el carrer Marquès de l'Argentera fins al parc de la Ciutadella. Ja a prop del parlament, efectius dels mossos d'esquadra van impedir que tots els manifestants arribessin fins a la mateixa porta, i només van permetre d'entrar-hi una trentena, que van portat les pancartes i les van deixat a terra. L'acció reivindicativa va seguir fins a Arc de Triomf, on hi havia actuacions musicals i literàries, i també discursos. Així, entre altres actes, l'actriu Montserrat Carulla va llegir el poema 'La Campanya de Sant Honorat' i el cantautor Jaume Arnella va reversionar el clàssic popular 'El tren pinxo de Banyoles' amb referències a les consultes.

Durant la marxa, també es van cridar consignes a favor de la Iniciativa Popular (IP) presentada per la coordinadora nacional per fer una consulta nacional sobre la independència i admesa a tràmit pel parlament. En aquest sentit, el president de la PDD, Josep Cruanyes, va afirmar que aquest gest confirmava que el procés de l'autodeterminació no era 'només una cosa d'unes consultes aïllades', sinó 'una presa de consciència del poble català'.

Cruanyes també ha explicat que l'ús del terme 'autodeterminació' no era només un concepte 'polític' i 'buit', sinó que anava lligat amb el fet de 'decidir sobre els elements bàsics del país', com ara l'economia. 'Volem decidir per poder intervenir i dur a terme polítiques socials profundes' ha dit.

La UPV dedica una pàgina web a Raimon en honor al 50è aniversari d'"Al Vent"

2010-05-11T00:56:00.001+02:00

dilluns, 10 maig 2010

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha presentat una pàgina web dedicada a Raimon amb motiu dels 50 anys de la cançó ‘Al vent‘.

La nova pàgina, inaugurada aquest dilluns al migdia, està inclosa dins el web de la universitat. Autoritzada pel cantautor, aquest espai web ofereix l'exposició, el catàleg, les publicacions i fins i tot una xarxa de blogs.

Per altra banda, la pàgina web també ofereix el concert que el cantant de Xàtiva va fer a la universitat per commemorar l'aniversari de la seua cançó més famosa, a més de retre un homenatge emotiu a Raimon i la seua obra, "figura cabdal de la cançó en la nostra llengua i de la cultura en general" s'afirma des de la UPV.

La pàgina web, a la presentació de la qual ha assistit hui Raimon a València, es divideix en cinc parts: ‘Exposició‘, ‘Catàleg de l'exposició‘, ‘Concert: Raimon a la UPV‘, ‘CD Gràcies, Raimon‘ i ‘Vida i obra‘. A la web destaca el gran nombre de vídeos, amb moltes imatges i molts fragments de cançons de Raimon. També s'hi inclouen els textos del catàleg de l'exposició, les lletres de les cançons, els discos editats, etc.

Des de la UPV s'informa de que un dels objectius que es busca amb esta web és "la interactivitat amb el públic" per la qual cosa s'ha creat el blog ‘Gràcies, Raimon‘, amb el qual es busca "oferir un lloc per a la participació, amb imatges, textos, records...".

Entre els continguts de la pàgina es pot veure la línia del temps de la vida de Raimon en el context historicosocial; el vídeo extret de la Nova integral Edició 2000; els vídeos de les vitrines amb imatges, articles de premsa, llibres, etc. (de València, París, universitats, el Japó i els Estats Units, Barcelona, Madrid, Raimon prohibit i estimat, internacional); l'exposició virtual en vídeo; el vídeo amb les portades de discos; el vídeo del final del concert a la UPV...També s'inclou el catàleg complet de l'exposició (amb els articles d'Aranguren, Espriu, Fuster, Vázquez Montalbán, Archer, Furió, Galeano, Mira, Gámez, Palomero, Sanchis, Vicent...); el llibret del CD ‘Gràcies, Raimon‘, interpretat per altres artistes, com ara Serrat, Carreras, VerdCel, Marina Rossell, Miquel Gil, La Gossa Sorda...); la relació de discos; totes les lletres de les cançons; i d'altres contigunts.

2010-05-09T23:16:00.005+02:00

L'Audiència de Barcelona absol el policia condemnat per vexar una dona per parlar català

El passat 24 de febrer es va dictar la sentència contra el policia nacional que va vexar una dona per parlar en català. La resolució del Judici de Faltes condemnava a pagar 70 euros al policia per una falta consumada de coaccions lleus però el jutge no es va pronunciar sobre el conflicte lingüístic. Ara, però, l'Audiència de Barcelona ha revocat la sentència del Jutjat d'Instrucció i ha absolt elpolicia després que la part defensora recorrés la sentència. Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua han expressat el seu desacord amb la decisió de l'Audiència i estudien la possibilitat de recórrer la sentència. A més també han enviat al delegat del govern espanyol un escrit amb una còpia de la sentència per reiterar que avui dia encara hi ha casos de discriminació lingüística per part de les autoritats policials. Recordem que el conflicte va tenir lloc el 10 de setembre de 2009 quan la Rosario, la víctima, va anar a la comissaria per tramitar el DNI del seu fill de4 anys. Allà, quan estaven a punt de ser atesos va trucar a la seva parella perquè hi portés el fill i va fer-ho en català. Això va provocar que el policia en qüestió la increpés i l'acabés detenint i denunciant per alteració de l'ordre públic.La Rosario considera que això va succeir per "la meva condició de sud-americana -se'm nota molt-, perquè parlava en català i perquè vaig fer ús del mòbil en un espai on ell deia que estava prohibit". Després que li haguessin cridat l'atenció, la Rosario va voler sortir al carrer per trucar al seu marit però aleshores el policia li va comunicar que estava detinguda.

Olegario Alario seleccionat per als campionats d'Espanya

2010-04-27T23:17:00.004+02:00

dimarts 27 d’abril de 2010

El corredor Olegario Alario Peig de l'equip de carreres per muntanya "Mancomunitat de la Valldigna" del Grup Muntanya Valldigna ha sigut seleccionat per a representar al País Valencià i formar part de l'equip de carreres per muntanya de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de C.V, en el Campionat d'Espanya de Carrera Vertical.
El corredor de Simat de la Valldigna competirà en les quatre proves del Campionat d'Espanya de Carrera Vertical, de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada. Les proves se celebraran en territori Espanyol i la darrera en territori Valencià.
El corredor de la Valldigna representarà a tot el País Valencià, en esta modalitat de carreres tècniques per muntanya. La primera prova es celebrarà en dia 8 de maig en ATXONDO – BISCAIA, la segona prova l'1 d'agost en BRAÑOSERA – PALÈNCIA, la tercera prova el 28 d'agost MONACHIL – GRANADA i la ultima prova de la copa d'Espanya finalitzarà el dia 7 de novembre al País Valencià, a FINESTRAT – ALACANT.
Finalment es celebrarà el Campionat d'Espanya de CARRERA VERTICAL de la FEDME el 20 Juny 2010 en PEÑALARA, SANT ILDEFONS a SEGÒVIA.
El corredor de la Valldigna, està il·lusionat en la seua primera elecció com a membre de l'equip de carreres per muntanya de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de Comunitat Valenciana, ja que representa un nou repte per a ell i un reconeixement a molts anys practicant atletisme, representarà al País Valencià i a la Valldigna, en esta modalitat esportiva, amb molt d'orgull i dedicació.
El corredor simatero ha rebut la felicitació del president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando, de l'Alcaldessa de Simat de la Valldigna Agustina Brines i del President del Grup Muntanya Valldigna Juan Vte. Vercher Gadea.

25 d'abril; Fem País!

2010-04-25T23:40:00.004+02:00

Publicat per nerecabareda in * ValldignaDigital, - València, Marxa pels PPCC, PPCC, Nere Cabareda - 25 Abr, 2010

Un any més, arriba el nostre día, el 25 d'abril. Sónen les dolçaines en el carrer Sant Vicent i més de 30.000 persones es reunixen este any per a celebrar el que és nostre i per a no oblidar la nostra història. Ahir hi eren presents milers d'estelades, milers de senyeres i milers d'ànimes. Hi era present Guillem i Estellés i Fuster i Ovidi... Ahir ens vam retrobar amb el que som; amb un País viu i encés. Gent coneguda, gent nova, gent del país, veïns del nord, veïns de les Illes, tots estaven presents en una dada tan especial. 303 anys han passat i no oblidem. En un País amnésic on sembla que és més facil oblidar, més de 30.000 persones continuen recordant, lluitant i tractant de vertebrar el nostre territori de llengua comuna.

Des del carrer de Colon ja se sent l'ambient festiu de la diada nacional. Bandes de música, gent vinguda de tot el País, banderes aixecades en l'aire, crits d'independencia... La manifestació s'exten pel carrer Sant Vicent, la Plaça de l'Ajuntament, Parterre, carrer de la Pau i arribem a la plaça de la Reina. Sembla que la gent està ja més que farta dels colps que emb rebut del democràtic estat espanyol, dels trets que ens han disparat des del govern valencià. Farts de que ens manegen com a titelles i de que la gent continue votant a un partit que sembla que continuarà per a sempre... Estem farts, però avui és el nostre dia i no deixem que ningú ens enfosse en la seua merda. Avui fem País i fem el nostre amb les nostres propies mans. Avui li toca parlar al poble i queda vigent que el poble vol canvi; avui el poble fa País.

Per un futur millor, per un País Valencià lliure i sobirà, continuem fent País, cap a la llibertat i la unificació dels Països Catalans!

L'aniversari de la derrota d'Almansa engresca tots els retrets contra el PP de Camps

2010-04-25T01:57:00.003+02:00

diumenge 25 d’abril de 2010

València - el punt

Capçalera de la marxa. Foto: PRATS I CAMPS.

Desenes de milers de persones —50.000, segons els organitzadors— s'han manifestat en València aquesta vesprada per commemorar la derrota d'Almansa, en la Guerra de Successió, que va significar l'abolició dels Furs i la liquidació del Regne de València.

La convocatòria, amb el lema Ja n'hi ha prou, ha sigut una de les més multitudinàries dels últims anys, com ha recordat el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert.

Enguany s'hi han adherit diversos col·lectius que tenen en comú el rebuig a les polítiques del PP valencià, des de Salvem el Cabanyal a la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència.

«L'èxit de la manifestació confirma l'encert de l'estratègia de treball unitari impulsada per les organitzacions convocants amb l'objectiu de sumar esforços per aconseguir majories socials que facen possibles canvis concrets, davant la greu situació que pateix el País Valencià», ha subratllar Gisbert.

De fet, Acció Cultural s'havia marcat l'objectiu de concentrar totes les reivindicacions cíviques del País Valencià en la convocatòria i que aquesta fóra l'inici d'una etapa de treball en comú. Així, el manifest de la manifestació subratlla la necessitat de formar «una majoria transversal que siga capaç d'unificar esforços per guanyar reptes concrets, com frenar la destrucció del Cabanyal o el projecte de transvasament del Xúquer, guanyar una llarga llista de sentències que reconeixen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de català, o aconseguir mig milió de signatures per fer que TV3 es continue veient al País Valencià».

La manifestació ha transcorregut en un ambient festiu i amb absència d'incidents.

Entitats convocants

La marxa, tradicionalment convocada per Acció Cultural del País Valencià, ha comptat enguany amb el suport exprés de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals del País Valencià (AAPV), Ca Revolta, Col·lectiu No a la Corrupció, Comissions Obreres, Federació Ecologistes en Acció, Intersindical Valenciana, Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència, Plataforma per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9, Salvem el Cabanyal, Societat Coral El Micalet, Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV) i Xúquer Viu.

El somriure de Camps

2010-04-22T00:15:00.003+02:00

dijous 20 d’abril de 2010

El mes d'octubre de l'any passat, un psicòleg portuguès anomenat Armindo Freitas-Magalhäes, especialitzat en el somriure humà, va analitzar l'estranya expressió facial del president Camps. El seu estrany somriure (sardònic, segons el psicòleg), per a ser més exactes. La fotografia que es va difondre per a il·lustrar l'assumpte li fou realitzada al Molt Honorable durant els actes oficials del Nou d'Octubre. Es tractava d'aquesta imatge:

Segons Freitas, Camps mostrava preocupació i ansietat. "Apreta molt els dents, les arrugues properes als ulls les té asimètriques, les parpelles estan més caigudes del que és normal", afirmava el psicòleg.

Siga com siga, i sense ser experts, tot el món se n'adonava que no eren expressions excessivament naturals les que el president venia oferint des de l'esclat del cas Gürtel. A això li hem d'afegir que, des de l'aparició als mitjans de comunicació de l'escàndol de corrupció, la premsa estatal presta més atenció a tot el que ocorre al País Valencià: tot és analitzat, per tant, amb més detall, i tot té una repercussió que abans no tenia.

Ahir, El Curita (com li deien en les seues converses El Bigotes i companyia) va reaparèixer públicament després de dotze dies sense agenda. L'escenari va ser el més còmode possible per a Camps: un auditori format per consellers i alcaldes del PP, i res de preguntes dels periodistes. L'excusa de la reaparició, fer balanç d'un any del Pla Confiança. Discurs grotescament autocomplaent: "No existeix cap alternativa a la política del Consell", va sentenciar el president d'una Autonomia amb més de mig milió d'aturats.

Però reprenent el tema del títol d'aquesta entrada, s'ha de dir que -a falta de paraules davant els micròfons de la premsa-, Francisco Camps va obsequiar les càmeres amb un somriure marca de la casa. Un que recordava una mica la fotografia anterior. Ací el teniu:

Sembla ser que els assessors del president li han d'haver recomanat que, d'ací a les eleccions de l'any que ve, limite les seues exposicions públiques a actes institucionals i de partit -per a evitar imatges on la gent l'increpe-, i que, de cap manera, no se li ocòrrega atendre la premsa -per tal de no fer el ridícul amb els seus "muy bonito" i els ballets nerviosos. Cal vigilar la imatge al màxim, en un moment delicat en què és punt de mira de molts mitjans, tot i que les enquestes apunten cap a una nova còmoda victòria. Tota precaució és poca.

Tanmateix, sempre se li pot escapar algun dels seus somriures davant els flaixos. La perfecció no existeix.

Catalunya premia Escola Valenciana amb la Creu de Sant Jordi

2010-04-13T23:51:00.002+02:00

dimarts, 13 d'abril de 2010 17:00

El govern de Catalunya ha acordat concedir aquest reconeixement a trenta-dos personalitats i tretze entitats que han destacat pel treball en el camp cívic i cultural. L'acte de lliurament s'efectuarà el proper 21 d'abril, a les set de la vesprada, al Palau de la Generalitat, situat a la ciutat de Barcelona. La Creu de Sant Jordi és va crear en 1981 i és considera, amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, una de les distincions més prestigioses que s'atorguen al nord del Sénia. Entre els guardonats d'enguany cal destacar el president de la Caixa, Isidre Fainé; el president de Gas Natural, Salvador Gabarró; el fiscal Carlos Jiménez Villarejo; el fundador del grup alimentari Guissona, Jaume Alsina Calvet; Tomàs Gil, autor de mil tres-centes sardanes o Jordi Porta, expresident d'Òmnium Cultural.

Entre les entitats premiades hem d'esmentar el Casal català de Saragossa, l'associació de mestres Rosa Sensat o la federació de grups amateurs de teatre de Catalunya. La Federació d'Escola Valenciana és una entitat cívica formada per 24 associacions que reivindiquen l'ensenyament en valencià. La FEV organitza des de fa 25 anys les Trobades, una festa que reuneix a cada comarca els alumnes centres en què s'imparteixen les matèries en valencià. La Gira és un projecte que aprofita les Trobades i difon, a través d'un festival itinerant, els músics que usen el valencià. Amb el voluntariat lingüístic Escola Valenciana pretén que els ciutadans que volen aprendre a parlar en valencià puguen xarrar amb una persona que habitiualment s'expressa en la nostra llengua.

El desenllaç, arriba a les llibreries

2010-04-02T23:12:00.003+02:00

2 abril de 2010

Perifèric Edicions acaba de publicar “El desenllaç” de Lourdes Boigües, obra guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Benvingut Oliver que ja es pot trobar a les llibreries.

Lourdes Boïgues (Simat de la Valldigna, 1968) és llicenciada en dret per la Universitat de Valencia. Ha publicat les obres Estel estel·lar; La taverna del bandoler, amb la qual va guanyar el Premi Carmesina; Una iguana al monestir, El secret de Caterina Cremec amb que va guanyar el Premi Enric Valor 2007 i La mascota que no existia, que fou guardonada amb el premi Vicent Silvestre 2008.

El desenllaç.

Quan Beatriu rep un missatge anònim, la seua vida comença a complicar-se. Per si no tenia prou amb la seua extensa família, ara apareix en escena un estudiant nord-americà amant de la literatura valenciana.

A més, Amanda, la secretària perfecta de sa tia, no deixa d’emprenyar-Ia amb amenaces sospitoses. A pesar que odia els misteris, a Beatriu no li quedarà més remei que investigar l’anònim per a topar-se amb la resposta de tots els enigmes que I’han apartada del clan familiar.

No sap que, abans que ella nasquera, al segle XVI, Margarida Sabater ja lIuitava per desfer-se d’unes arrels tan feixugues que li impedien avançar. Allò fou quan els jueus conversos patien la persecució del Sant Ofici, quan la societat fanàtica i ignorant creia en bruixes i malediccions. Perquè ara ningú no hi creu, o almenys això pensava Beatriu.

Podeu saber més sobre l’obra des d’ací.

Reincidentes, Eina i Oprimits, protagonistes de la Diada del 25 d'abril a València

2010-03-28T11:34:00.003+02:00

Acció Cultural del País Valencià ha donat a conèixer part dels grups que actuaran al tradicional que es fa per la Diada del 25 d'abril a València. Tal i com informa Crònica.cat, enguany la cita és el dissabte 24 a la capital del Túria, després de la tradicional manifestació per reclamar la sobirania del País Valencià i reivindicar els Països Catalans. La manifestació començarà com sempre a les sis de la tarda a la plaça Sant Agustí de València. La marxa d'aquest 2010 estarà marcada sobretot per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ha engegat ACPV per reclamar que TV3 es pugui veure al País Valencià. A dia d'avui, porten recollides més de 400.000 signatures del mig milió necessàries.

Pel que fa al concert, els andalusos Reincidentes, els mallorquins Oprimits i els principatins Eina ja han confirmat la seva assistència, a més dels valencians Orxata Sound System i els guanyadors de l'Amplifica't 2009-2010. De moment, encara no s'ha confirmat la presència dels dos grups més mediàtics de la música en valencià: Obrint Pas i La Gossa Sorda.

Inauguració de la FONT GRAN de Simat

2010-03-26T18:17:00.002+01:00

Publicat per alfandech in * ValldignaDigital - 26 Mar, 2010

L'Ajuntament simater procedirà a inaugurar la remodelació de l'icona valldignenca. L'acte està previst pel divendres 26 de març a les 19:30h on no mancarà el protagonisme i oportunisme polític. Les obres formen part del macro-projecte milionari de laminació del Riu Vaca sufragat amb Fons Europeus i que inclou a més a més la configuració d'un Parc Fluvial en la ribera del riu fins la Mediterrània i la construcció del que anomenen un Aula de Natura en l'esmentada ribera al terme de Simat

Socialistes, Bloc i Republicans s'atribueixen l'obra presentant-la com la gran fita urbanística del segle, en un joc de malabars de caire electoral per tal d'avalar l'anomenat PACTE DE PROGRÉS (fruit de la moció de censura presentada el 4 d'agost del 2008), mentre que la realitat és que respon al Pla Estratègic de les les autoritats europees per previndre riuades dins d'un ampli programa d'actuacions endegat des d'Estrasbug per tal de reformar les riberes de molts rius a tot arreu de l'Estat Espanyol. La transformació territorial i paisatgística dels esmentats projectes, és potent i fins i tot preocupant, donada la transformació dels cursos hidràulics que remodela. En el cas simater cal destacar la reconducció de l'anomenada SÈQUIA MARE i la possible transformació del milenar sistema de rec de l'horta simatera. La Font Menor també va estar remodelada el passat hivern sufragada amb els diners del PLA ZAPATERO, transformant de dalt a baix l'altra de les fonts situades en el casc urbà de la població.

SIMAT contraprograma coincidint amb el lliurament dels PREMIS VALLDIGNA

2010-03-08T12:53:00.002+01:00

Publicat per alfandech in > Simat, * ValldignaDigital - 8 Mar, 2010

El Departament de Comuniciació de l'Ajuntament simater acaba d'emetre una nota informativa sobre la presentació de l'obra "Un Estiu a l´Infern", el nou llibre del valler SICO FONS i que serà presentat per la també vallera i afincada a Simat Melanie Puig al Mercat de Simat a les 19:30h el divendres dia 12 de març.

L'acte coincideix amb els actes del lliurament dels PREMIS VALLDIGNA 2010 i la presentació del llibre "Música i Societat a Tavernes de la Valldigna. La banda de música i la seua historia" d'Eduardo Arnau i Joan Carles Gomis, on també hi ha prevista una actuació del COR DE CAMBRA QUINZE DE MARÇ.

No és la primera vegada que SIMAT contraprograma coincidint amb actes d'altres administracions valldignenques i/o Ajuntaments veïns. El passat 1 d'agost (botan-se el protocol no escrit de no coincidència d'actes festius a Benifairó i Simat) l'ajuntament contraprogramava la nit de disfresses coincidint amb la tercera edició del FESTIVAL MÉS QUE ROCK, provocant la protesta de l'Ajuntament de Benifairó i el malestar de les diferents entitats valldignenques que hi donaven suport al festival. Aquest és un eixemple més de la descoordinació cultural què és viu a la Valldigna que ha anat "in creccendo" els dos darrers anys.

ESCOLA VALENCIANA PRESENTA LA GIRA 2010 I EL IV VOLUM DEL CD DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ

2010-03-02T20:45:00.001+01:00

Els alcoians Artur Caravan i el DJ Pascu Selector actuen en l’acte de presentació del V Festival Itinerant de Música en Valencià, que enguany programa 22 concerts amb la participació de més de 30 grups. L’acte també servirà per presentar el IV Disc de la Música en Valencià editat per Escola Valenciana i on col·laboren la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d’Alacant. El Cd es de difusió gratuïta , i es regalarà un disc a tots els assistents.

Amb el mes de març arriba La Gira, el Vé Festival Itinerant de Música en Valencià. Un festival que es presentarà el proper dijous 4 de març a la Sala el Loco de València, amb les actuacions d’Artur Caravan i DJ Pascu Selector. La Gira preveu enguany superar els 25.000 assistents en els 22 concerts que programa a les localitats de Burjassot, València, Benimaclet, Alfarrasí, Bonrepós i Mirambell, Barcelona, Elx, Gàtova, Benimaclet, Gandia, Mutxamel, l’Alfàs del Pi, Calp, Estivella, Morella, Alacant, Sueca, Parcent, Benlloch (amb els dos dies del Feslloch, el fetsival de cloenda), Cocentaina i Mallorca. A més, enguany la Gira viatja al País Basc, a la localitat de Tolosa, en el marc d’un programa d’intercanvi de grups. Hi participen en total més 40 grups.

En els seus V anys de vida, La Gira no sols ha aconseguit consolidar-se com a festival valencià de referència sinó que ha anat augmentant escenaris, a Catalunya i les Illes Balears i enguany també més enllà dels territoris de parla comuna. L’objectiu és anar sumant escenaris per poder potenciar la distribució de grups geogràficament. La columna vertebral del projecte continuen sent les Trobades d’Escoles en Valencià, funcionant com a punt d’atracció per als alumnes d’institut i universitari. La Gira és posible gràcies a dotzenes de col·laboradors, les entitats comarcals d’Escola Valenciana, i associacions de tota classe que hi participacipen, així com grups musicals i equips tècnics. És una proposta de tots i totes.

IV Disc dels Músics i Cantants en Valencià

L’entitat de joves Reviscola i Escola Valenciana amb la col·laboració de la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d’Alacant han editat el IV Disc de la Música en Valencià. Un disc recopilatori amb 22 cançons, que resumeix La Gira’09 i mostra un ventall de les darreres novetats discogràfiques en valencià, de diferents estils i tendències. Des del pop independent, l’electrònica, la cançò d’autor, el folk, l’ska combatiu o el rock més clàssic. Un disc del que s’han editat 10.000 exemplars que es repartiran gratuïtament en els concerts de La Gira, Trobades i esdeveniments universitaris. Els grups que hi participen són:

Un plat fort inaugural: Obrint Pas a Falles 2010

El proper dimecres 17 de març La Gira dóna el seu tret d’eixida, i de quina manera. Ho farà a Burjassot, amb el retorn del grup Obrint Pas. Els de Benimaclet tornen als escenaris després d’un any i mig d’inactivitat als escenaris valencians, sense oferir una actuació en gran format, llevat d’alguns acústics puntuals, i que servirà d’escalfament per a la preparació de la gravació del seu proper disc. Tot just un mes abans, a La Nit d’Escola Valenciana, l’entitat va premiar aquest grup amb el guardó a l’ús social de la llengua: “Obrint Pas exemplifica l’èxit i el treball ben fet de joves compromesos amb la nostra llengua i que s’han convertit en l’avantguarda de la música en valencià. La capacitat de reunir milers de joves en concerts, els missatges dels seus temes i el fet d’haver-se convertit en símbols de la flama dels joves valencians que defensen una cultura, una llengua i un País, fan dels integrants d’aquest grup de música de gran èxit el referent de la generació que ha estudiat en valencià i que viu en valencià”. En aquest concert estaran acompanyats per 121 dB, grup revelació del rock independent alternatiu del cap-i-casal que col·lecciona premis de diversos consursos i mitjans de comunicació, i un grup que es triarà per votació popular mitjançant la xarxa social Facebook. En 8 dies han participat ja més de 4000 persones en les votacions, Atzembla i Skalissai van al capdavant amb més d’un miler de vots cadascún d’ells. Les entrades, que són limitades, es posaran a la venda aquest dijous durant l'acte de presentació de La Gira i el IV Disc de la Música en Valencià.

València ret un homenatge multitudinari a Josep Lluís Bausset

2010-02-28T09:14:00.003+01:00

L'històric valencianista protagonista d'un acte emotiu a l'Octubre

Centenars de persones han omplert el Centre Octubre de València en un acte d'homenatge a Josep Lluís Bausset, un dels històrics del nacionalisme valencià, que ha complert cent anys. L'alcalde de L'Alcúdia ha obert el torn de parlaments que l'ha acabat Jordi Pujol, recordant que gent com Bausset són els que fan que els país 'tingui gruix'. En l'acte hi han intervingut també el rector de la Universitat i el Pare Abat de Montserrat, comunitat on el fill de Bausset és monjo. Tots els parlaments han insistit en la coherència, el rigor i la persistència del treball de Bausset, militant actiu del nacionalisme des de l'època de la dictadura de Primo de Rivera. Entre el públic representants de la majoria de les entitats i partits valencianistes i personalitats com Joan Francesc Mira o els candidats a rector Antoni Furió i Vicent Soler. Durant l'acte s'ha lliurat a Bausset una escultura feta per Manolo Boix, un dels seus deixebles il·lustres. L'acte ha acabat amb una Moixaranga interpretada per músics de la seua comarca. Bausset, als seus cent anys, ha estat el primer en posar-se dempeus quan han començat a sonar les notes de l'himne valencià.

'Bausset és un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí'. Joan Fuster definia amb aquesta pinzellada escrita Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d'agost de 1910), mestre, activista cultural i polític, llicenciat en farmàcia i químiques, practicant en medicina i cirurgia, titulat en magisteri i aficionat a la botànica. Un humanista dels d’abans, vaja, i també un exponent del valencianisme de pre-guerra, exemple de coherència i de compromís cívic amb la llengua i el país. Sis mesos abans de fer cent anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) li ha retut aquest migdia un homenatge a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, amb la presència del rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs; l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler; l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el mateix president d'ACPV, Eliseu Climent, per qui Bausset 'és un dels anònims del País Valencià que han fet possible que, malgrat tot, aquest país continue tenint esperança en el canvi'.

Josep Lluís Bausset, íntim amic de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer i Pastor, va militar a la Federació Universitària Espanyola a Madrid al final dels anys 1920, va vincular-se a l'Agrupació Valencianista la Senyera a la dècada de 1930 i, durant la dictadura franquista, va ser un dels primers a fer ràdio en català al País Valencià. També el trobem al darrere de les revistes 'Parlem' i 'Vencill', i va fundar el Partit Socialista del País Valencià a l'Alcúdia, el poble de la Ribera on es va establir poc després de néixer i al qual ha clavat arrels. Bausset també va contribuir a l'organització de les primeres edicions del Premis Octubre i segueix, sense descans, les partides de pilota valenciana que es juguen al Trinquet Pelayo de València, les cròniques de les quals publica a Levante-EMV. Un diari, val a dir, que ha acollit aquestes últimes quatre dècades a les seves pàgines molts altres escrits d'aquest homenot valencià, al voltant del país, la llengua, la política, la vida... El 1992, el Bloc li va atorgar el Guardó d’Or, i el 2000 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. També és president d’honor del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia.

El 25 d'abril de 2007, en ocasió dels tres-cents anys justos de la batalla d'Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del nostre país, un centenar llarg de personalitats del País Valencià van signar el Manifest Basset-Bausset, on reivindicaven la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans. Amb el nom del document es reivindicava les figures del general dels Maulets Joan Baptista Basset i Ramos i de Josep Lluís Bausset.

Sobre Bausset, Santi Vallés n'ha publicat dos llibres: 'Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època' (l'Alcúdia, 1997) i Josep L. Bausset. Converses amb l'home subterrani (Tàndem Edicions, 2000). El 2001, Publicacions de l'Abadia de Montserrat va editar D'un país que ja anem fent: miscel·lània d'homenatge a Josep Lluís Bausset.

Ni per a uns ni per a altres: decisió salomònica i... una nova empastrada!!

2010-02-24T23:32:00.002+01:00

dimecres 24 de febrer de 2010
Font: La cotorra de la Vall

Els centres de la Valldigna han rebut ja, per correu certificat i urgent, la decisió final de la Conselleria d'Educació respecte a l'adscripció als instituts.
La decisió ha estat salomònica, ni per a uns ni per a altres o si voleu "divideix i venceràs": els alumnes de Benifairó aniran a l'IES Jaume II el Just i els alumnes de Simat a l'IES "La Valldigna", encara en construcció (a la fotografia).

L'adscripció queda així:
Al Jaume II el Just: Magraner, Alfàndec i Benifairó.
A La Valldigna: Sant Miquel, Divina Aurora i Simat.

La carta rebuda en els centres diu que pròximament es publicarà en el DOG i que apareixarà com una rectificació del que es va publicar temps arrera. O siga, alli on deia "tal i tal" havia de dir realment "tal i qual".
No sabem el que pensarà d'això el nostre govern municipal, però igual coincideix amb el que hem escoltat avui de professionals de l'educació i no professionals: una "empastrà".
Quin poc trellat! Els alumnes que es desplacen els envien a dos centres diferents. I això vol dir quadrar horaris per facilitar el transport, tindre en compte el temps per creuar Tavernes i l'autobus eixir de Simat un quart d'hora o més de la que caldria, o posar dos autobusos, un per a Simat i un altre per a Benifairó, etc. etc.
En resum un desgavall, en el que ha estat no una decisio tècnica i mirant el bé educatiu sino política. I malestar en Simat i Benifairó, que avui mateix han començat a mobilitzar-se i arreplegaran firmes, i fins i tot, pensen estudiar i si es possible recòrrer la decisió per la via judicial.

Seguirà...

2010-02-05T18:59:00.004+01:00

Pel Suprem espanyol tractar algú de terrorista sense proves no és delicte

Revoca la sentència de l'Audiència de Barcelona contra la cadena COPE i Jiménez Losantos per haver dit que a ERC guarda armes a les seus del partit · Assegura que preval la llibertat d'expressió respecte al dret a l'honor

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat una sentència de l'Audiència de Barcelona que condemnava la cadena COPE espanyola i l'aleshores locutor de la mateixa Federico Jiménez Losantos a indemnitzar ERC per un article seu publicat el 2008 a El Mundo. A l'article, Losantos acusava els republicans de "terroristes", als seus militants de "preterroristes", i al conjunt del partit de tenir armes repartides per les seves seus, tot i que no aporava cap prova. L'Audiència de Barcelona el va condemnar per aquest motiu a indemnitzar Esquerra amb 60.000 euros per un atemptat a l'honor, diners que els republicans van anunciar que es destinarien a entitats de promoció de la llengua catalana. Ara però el Suprem ha estimat el recurs de la COPE i ha revocat la sentència inicial. L'alt tribunal espanyol assegura en les seves conclusions que en contextos de contesa política "preval la llibertat d'expressió respecte al dret a l'honor". [+]

Més de 150 persones demanen al Mondúver la continuïtat de TV3

2010-01-24T16:37:00.001+01:00

diumenge, 24 de gener de 2010 07:32

Aquest dissabte ha tingut lloc una marxa a aquest cim a la qual han assistit la primera tinent d'alcalde de Gandia, Liduvina Gil; els alcaldes de Xeresa i Benifairó, Tomàs Ferrandis i Jesús Ferrando; l'alcaldessa de Montaverner, els portaveus del Bloc de Gandia i d'Oliva i representants d'ERPV, EU i Els Verds. Malgrat la boira espessa, Robert Llorca, tècnic d'ACPV a la Safor, ha agraït la presència de les persones que han pujat des de Xeresa, Simat i la Drova. Llorca ha afegit que encara són necessàries 200.000 signatures més fins a aconseguir el mig milió. D'aquesta manera, la Iniciativa Legislativa Popular que pretén facilitar la circulació l'emissions de televisió, podrà ser debatuda al Congrés.

Dalt del cim ha actuat Pep Gimeno «Botifarra», qui també serà present en l'acte reivindicatiu del Bartolo, a Benicàssim, on es troba situat un repetidor que emet el senyal de la televisió pública de Catalunya. A les onze del matí s'iniciarà des de l'esplanada del convent del Frares Carmelites la pujada al cim. S'han organitzat autobusos que a les deu del matí eixiran des de la plaça de Fadrell de Castelló i des de les piscines municipals de Vila-real.

AMANIDA PEIOT a la casa de la cultura de Tavernes

2010-01-10T16:34:00.004+01:00

dissabte 9 de gener de 2010

Hem assistit a la presentació del disc d'AMANIDA PEIOT a la casa de la Cultura de Tavernes. Podem dir com a resum que de música van sobrats però o bé els micros o bé la vocalització o preparació, ha fet que les lletres se'ns escaparen. Però com hem dit, molt bon rock simfònic de moments amb tendencia a la fusió amb uns bons intrumentalistes a la trompeta i saxos. Extraordinaria l'aportació de Remigi Palmero amb eixa seguretat que dona un guitarra experimentada com és el cas de tindre el Remigi al costat.

Hem de destacar la presentació amb unes filmines que va deixar vore l'encant de la crítica a la destrucció per la modernitat excessiva del camp, aixi com el començament amb unes sombres xinesques que sinceramnet ens varen agradar molt i on la seua musica, sense veus, va calar com a presentació, entre Dir Strait o L'Elèctrica Darma.

En fi no podem deixar de ressenyar la presentació de la banda AMANIDA PEIOT fent una parodia de l'escriptor de Sueca Joan Fuster, que ací la veu va estar molt ben imitada, així com el personatge. Bon vent i barca nova a aquest grup que s'ho mereix i per tant La Cotorra els seguirà, encara que positivament pensem que no estaria mal millorar la part vocal d'una bona banda, i cercar unes lletres que no foren per autoconsum. Té mimbres i cal treballar-los.
Amanida Peiot són Francesc Burgos (veu i guitarres), Josep Lluís Escrivà (veu i guitarra elèctrica), Santiago Tormos (baix) i Manolo Sánchez Prinetti (bateria)i donen un pas avant en la seua carrera musical després de sis anys experimentant amb la seua música.
El nom d’Amanida Peiot és en honor del nom artístic que usava una mestra mexicana, d’origen català, en els recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola.

font: la cotorra de la vall

Veïns, entitats i oposició, satisfets per l'ordre de paralitzar l'enderrocament del Cabanyal

2010-01-05T11:35:00.002+01:00

El Ministeri de Cultura espanyol acusa l'ajuntament d''espoli' i l'insta a canviar el projetce i a protegir el patrimoni històric

El Ministeri de Cultura espanyol va ordenar (pdf) ahir la paralització dels trebals del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Cabanyal-Canyameral (PEPRI), que incloïa la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez i implicava l'enderrocament d'edificis històrics. El pronunciament del ministeri respon a una petició expressa del Tribunal Suprem en una sentència del mes de juny passat i a sis mesos d'anàlisis i estudis. Tant les associacions de veïns com la plataforma Salvem el Cabanyal han qualificat l'ordre d''històrica' i 'la millor notícia per a començar l'any'.

La portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, Maribel Domènech, va mostrar-se eufòrica i va avançar que la plataforma es reuniria ben aviat amb els veïns per estudiar la nova situació i que exigiria immediatament 'la rehabilitació del barri sense destruir-lo'. La Federació d'Associacions de Veïns de València va manifestar-se també ben joiosa per l'ordre ministerial, i va afegir-se a la demanda de 'rehabilitar i revitalitzar' el barri. Antoni Pla, vice-president de l'entitat, va celebrar la decisió, amb l'esperança que ajudarà 'a obrir els ulls els qui s'encaboten a portar les màquines amb determinades finalitats al barri'. I pel vice-president de l'Associació de Veïns del Cabanyal-Canyameral, Vicent Gallart, aquesta 'és la millor de les notícies en aquest principi d'any', oimés que és 'una decisió avalada per informes tècnics, no polítics'.

L'oposició, satisfeta

Tots els partits excepte el PP es van mostrar també molt satisfest amb l'ordre ministerial. El secretari general del Bloc, Enric Morera, va reclamar la 'cooperació entre el govern espanyol i l'ajuntament per a cercar un consens que evite la destrucció i obri una via a la rehabilitació integral del barri'. Per ell, la decisió 'dóna la raó a tots els qui des de fa molts anys s'han oposat al projecte megalòman de la batllessa de València, Rita Barberà'. Morera creu que l'ordre de suspensió 'evitarà la mort d'un dels barris més notables de la ciutat de València'. La portaveu del grup municipal socialista de l'Ajuntament de València, Carmen Alborch, per la seva banda, va considerar que la decisió era 'justa, històrica i esperançadora' i que fomentaria la 'rehabilitació del barri'. Segons Alborch,'l'ajuntament no ha complert l'obligació de preservar el patrimoni i ha permès la degradació del Cabanyal'.

Una ordre tan sols recurrible a l'Audiència espanyola

Segons el Ministeri, l'ordre emesa representa una obligació del govern espanyol 'en l'exercici de la seva competència exclusiva en matèria de defensa del patrimoni històric contra l'espoli'. Així ho han ratificat les sentències del Superior de Justícia de Madrid ratificada per la del Tribunal Suprem, que imposava al Ministeri de Cultura 'l'obligació de pronunciar-se sobre l'espoli que suposa l'actuació urbanística derivada del PEPRI del conjunt històric Cabanyal-Canyameral'.

El Ministeri argüeix que la decisió és 'avalada per informes tècnics' i que, amb aquesta, 'no es fa altra cosa que ratificar l'informe negatiu que ja va emetre l'any 2000 la Inspecció del Patrimoni Històric de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de Cabanyal-Canyameral de València de la Conselleria de Cultura'. L'ordre aprovada pel govern espanyol és definitiva en la via administrativa, i contra ella només pot interposar-se un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència espanyola. De fet, tot i que no s'ha confirmat oficialment, previsiblement el govern muncipal seguirà aquesta opció.

El primer tinent-batlle, Alfonso Grau, considerava ahir 'vergonyosa i sospitosa la manera com el Ministeri de Cultura ha fet pública, amb nocturnitat i traïdoria, la resolució del PEPRI'. Grau defensa que 'nou sentències judicials, tres de les quals del Tribunal Suprem, abonen la legalitat del PEPRI' i considera que 'a la zona no declarada Bé d'Interès Cultural (BIC), en què el ministeri no té competència, el pla tirarà endavant'.

“Al País Valencià necessitem opcions polítiques pròpies”

2010-01-02T23:14:00.003+01:00

Entrevista a Francesc de Paula Burguera, periodista, assagista i exdiputat al Congrés

Francesc de Paula Burguera (Sueca, 1928) és un històric del valencianisme. A la fi del franquisme funda el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) i és elegit diputat al Congrés el 1977 amb la coalició UCD. Quan aquesta es constitueix en partit passa al grup mixt i crea el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) embrió, juntament amb l’Agrupament d’Esquerres, d’Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessora del Bloc Nacionalista Valencià. El 1990 guanya el Joan Fuster dels Premis Octubre amb És més senzill encara: digueu-li Espanya, un assaig sobre la consciència nacional valenciana.
llig més

Ha mort Joan Monleón

2009-12-29T22:29:00.005+01:00

dilluns, 28 de desembre de 2009

L'artista ha faltat aquest dilluns a l'edat de setanta-tres anys, després d'haver ingressat diverses vegades en l'hospital els darrers mesos. El popular presentador no ha pogut superar els problemes cardíacs que patia i ha expirat al 9 d'Octubre del cap i casal. El cos de Joan Monleón romandrà en el tanatori municipal de València, i abans de ser incinerat aquest dimarts, s'oficiarà a les dos del migdia una cerimònia al cementeri municipal. Nascut a la capital del Túria en 1936, va recuperar durant els anys setanta cançons tradicionals amb Els Pavesos. El grup va nàixer en una falla de Ciutat Vella i a poc a poc va agafar volada gràcies a les actuacions que realitzava en les diverses comissions.

Durant els anys huitanta va participar en diversos films, com «El virgo de Vicenteta», «Puta Misèria» o «El vicari d'Olot». De 1989 a 1994 va presentar a Canal 9 «El Show de Joan Monleón», un programa que s'emetia abans del telenotícies de la nit i en el qual cada dia el públic pertanyia a un municipi diferent del País Valencià. En aquest espai, els televidents havien d'endevinar a quina població pertanyia el campanar que apareixia en les imatges, encara que la secció més recordada del programa era «La paella russa», que amagava premis en els ingredients. L'any 2008 el festival de cinema de Picassent, l'Inquiet, va retre un homenatge a l'artista.

Raimon rep la medalla de la Universitat de València

2009-12-14T22:36:00.005+01:00

La institució li lliura per la trajectòria com a cantant i compositor compromès amb el País Valencià

Raimon, el cantant de Xàtiva, ha rebut avui la medalla de la Universitat de València, per la seva 'encomiable trajectòria com a cantant i compositor compromès amb el País Valencià'. L'acte, al paranimf de l'edifici històric de la Nau, s'ha fet a les dotze i s'ha pogut seguir en directe per la web de la universitat. El catedràtic emèrit de Botànica, Manuel Costa, ha parlat de la figura i de l'obra de Raimon. També hi han intervingut el rector, Francisco Tomás Vert, i el cantant.

El rector Francisco Tomás ha recordat la cançó Al Vent, 'va acabar convertint-se en una cançó imprescindible per a tots nosaltres' i ha afegit que 'el crit de llibertat era seu, naixia de la seua pròpia collita, de les proximitats afectives i intel·lectuals amb gent com Joan Fuster o Vicent Ventura, per citar dos noms que, com ell aquest matí, van passar per aquest Paranimf per a rebre el nostre homenatge'.

El rector s’ha referit al compromís del cantant de Xàtiva, un compromís que tenia un caire especial en l’època de transició i que ha mantingut sempre, i que, a més, ha expressat a través de la música, 'el temps també es pot canviar amb les cançons. El material que Raimon va fer seu per a canviar un món que no li agradava estava aleshores, i continua estant ara, fet de paraules'. Francisco Tomás ha apuntat que avui 'estem ací per a dir-li a Raimon que la Universitat de València continua sent la seua casa, potser ara més la seua casa que mai. Per a dir-li que el seu temps i el de la Universitat han recorregut camins i circumstàncies molt semblants. Per a dir-li que des d’aquell viatge amb moto de Xàtiva a València les seues cançons són un territori moral on feliçment ens reconeixem. Per a dir-li, finalment, que aquest matí de dilluns la Universitat de València, i jo en el seu nom, se sent orgullosa de lliurar-li la seua Medalla'.

Personalitats del món de la política i de la cultura han volgut acompanyar el cantant xativí en aquest acte. Així, entre els assistents a l’acte es trobaven a banda de les autoritats acadèmiques, representant polítics com ara Ricardo Peralta, delegat del Govern; l’expresident de la Generalitat i senador Joan Lerma; els diputats Mónica Oltra i Enric Morera; la regidora Carmen Alborch; el regidor socialista Vicente González Mostoles; l’alcalde de l’Eliana José María Ángel. També han assistit representants del món de la Cultura com ara l'escultor Andreu Alfaro; l'editor Eliseu Climent; l'escriptor Josep Lluís Bauset; el pintor Manolo Boix; el pintor Artur Heras; el periodista Francesc de Paula Burguera; o el director de Levante-emv, Ferran Belda.

Després de rebre la medalla Raimon ha indicat durant la seva intervenció que fa cinquanta anys, nou mesos, cinc dies i 45 minuts, ell mateix llegia ací en el Paranimf els 4 primers versos del poema d’Ausiàs March conegut com Homenatge a Teresa amb motiu del 550 aniversari del naixement del poeta de Beniarjó. Aquesta coincidència, ha afirmat, 'em fa goig'. Raimon ha indicat que és 'un honor sincer i un gran agraïment rebre la medalla de la Universitat de València', la medalla d’una institució on es va formar intel·lectualment, on va passar importants anys de la seua vida, on es va relacionar amb importants artistes i intel·lectuals. 'La Universitat de València va ser sinó el centre del món, el lloc on constatarem que havia món', ha explicat. Raimon ha recordat aquells que 'amb la seua tasca professional i el seu compromís cívic han treballat pel seu país, el País Valencià'. A continuació ha tingut paraules de record per a alguns dels seus professors com ara Joan Reglà; Julián San Valero; Miquel Dolç o Miquel Tarradell, i per les seves indicacions a l’hora de completar els seus coneixements amb lectures diferents a les del programa acadèmic.

El cantant de Xàtiva ha dit que aquest acte li dóna molta energia i que 'si Barcelona m’ha fet possible com a cantant, Xàtiva i València m’han fet possible com a persona'.

Un centenar de persones es concentren per reclamar seguir veient TV3 al repetidor de Perenxisa

2009-12-13T11:26:00.000+01:00

El repetidor fa arribar el senyal a una àrea d'un milió i mig d'habitants.

Amb l'objectiu d'evitar el tancament del repetidor de la Serra Perenxisa, ubicat al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa, l'entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el col·lectiu Safranar han convocat per aquest matí una marxa reivindicativa. Hi han assistit un centenar de persones.

Els manifestants han recorregut la via PR-V162, des de la urbanització Santo Domingo de Torrent. I, a més d'aprofitar la trobada per recollir signatures a favor del projecte de llei 'Televisió sense Fronteres', que Acció Cultural té intenció de presentar al Congrés, han gaudit de l’actuació de Pep Gimeno 'Botifarra' (reportatge de Vilaweb TV).

El repetidor de Perenxisa

El repetidor de Perenxista (reportatge de Vilaweb TV), és, segons els convocants, un punt emblemàtic, car des del passat 30 d’octubre el govern té autorització judicial per a precintar-lo (sentència, en pdf). 'La intenció d'aquest acte és recordar que el govern pot executar el tancament en qualsevol moment, quan li interessi', ha dit a Vilaweb el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, i ha afegit que el fet de disposar d'aquesta autorització no implica necessàriament que s'hagi de dur a terme el tancament.

Tot indica, però, que que l'executiu podria tancar aquest repetidor que dóna cobertura a prop d'un milió i mig d'habitants quan més li convingui políticament. 'La Generalitat va tancar els repetidors d'Alginet i de Llosa de Ranes el novembre de 2008, tot i que tenia l'autorització des de l'estiu d'aquell any, però va procedir a fer els tancaments la vigília de la manifestació contra el conseller Alejandro Font de Mora', ha explicat Gisbert.

Per a ACPV, ara cal intensificar la campanya contra la política de censura de l'executiu valencià i aconseguir les 500.000 adhesions necessàries per presentar l'ILP 'Televisió sense Fronteres' al Congrés, l'única possibilitat viable per aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià. 'Ja tenim més de 250.000 signatures i esperem arribar a les 300.000 per Nadal', ha afirmat Gisbert.

Per acomplir aquest objectiu, els responsables de la campanya 'Televisió sense Fronteres' segueixen estenent el seu missatge pel territori.

Botifarra i Xavi Castillo en defensa del repetidor de Perenxisa

2009-12-10T23:09:00.002+01:00

10 desembre de 2009

Dos anys després del tancament de la Carrasqueta el Govern de Camps té previst tancar el repetidor de Perenxisa que dóna cobertura de les emissions de TV3 a bona part de l’àrea metropolitana de València. Des del Col·lectiu Safranar han organitzat diversos actes per a mostrar el rebuig a esta amenaça i arreplegar signatures en defensa de la iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres.

El dijous 10 de desembre, a les 19.15 i a la sala d’actes de l’Institut Tirant lo Blanch, situat al carrer del Convent (Fra Lluís Amigó), 41, de Torrent es farà present l’humor crític i corrosiu de Xavi Castillo, un artista molt més que necessari en aquests temps en què se’ns vol imposar una dictadura del pensament únic.

Dos dies més tard, el dissabte 12 de desembre de matí, el col·lectiu ha organitzat una excursió al repetidor de la Perenxisa amb l’actuació de Pep Gimeno “Botifarra”. L’eixida serà des de la urbanització de Santo Domingo a les 11 hores. L’excursió discorrerà per la senda PR: V-162, una ruta de baixa dificultat. L’actuació del Botifarra tindrà lloc a les 12.30 hores.

L'Aplec Excursionista dels Països Catalans

2009-12-04T23:24:00.003+01:00

Una vegada més, les comarques valencianes acullen un Aplec Excursionista dels Països Catalans, aquesta vegada el que fa 33. Serà els dies 4, 5, 6, 7 i 8 de desembre als pobles de Benifairó i Simat de la Valldigna.

Ara que celebrem l'aniversari de l'arribada a les comarques centrals del País Valencià dels repobladors mallorquins, convidem a la potent xarxa d'entitats excursionistes dels Països Catalans a acudir a unes terres que, tot i ser famoses per la seua història, són poc conegudes excursionísticament més enllà de les comarques centrals valencianes. Us convidem a recòrrer la serra de Corbera de cap a peus, a pujar al Mondúver i a provar de localitzar Es Vedrà des del cim de la Safor. Esperem, per tant, que aquest siga un Aplec de descoberta i redescoberta. De trobada i de retrobament d'uns Països Catalans conscients i lliures algun dia.

Des dels grups organitzadors i els ajuntaments implicats us animem a que us apropeu a la Valldigna i esperem poder oferir-vos un bon 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans.

Salut i aplec!

La Valldigna-Safor, País Valencià.

INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Per a tots aquells que vulgueu inscriure-us amb antelació, podeu fer l'ingrés al número de compte de Caixa Rural 3188 0046 17 2129083925

Els preus de l'aplec són:
10 euros per a federats o membres de la Universitat de València
12 euros per a la resta

Al següent enllaç del web de l'ajuntament de Benifairó teniu la butlleta electrònica. Hi cal omplir tots els camps amb asterisc i adjuntar en jpg el justificant del pagament i, si és el cas, la targeta federativa o el carnet de la Universitat de València.

De totes maneres, la inscripció podrà fer-se al mateix aplec, des de la vesprada del 4, a la carpa (enfront del monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat). Els preus seran els mateixos i inclouran les mateixes coses (acampada, excursions, concerts, exposicions, entrada a l'actuació de Xavi Castillo)

On menjar

DETECTAT A SIMAT L'ÚS DE CODIS PER A COMETRE ROBATORIS

2009-11-21T23:15:00.002+01:00

El propietari d'una botiga d'alimentació de l'Avinguda Jaume I va trobar diumenge a la porta del seu establiment un estrany símbol que després va comprovar que es correspon amb el codi emprat per delinqüents per comunicar-se entre sí sobre la disponibilitat d'una vivenda o local per accedir-hi a robar. La marca indicava que l'establiment estava lliure per les nits i els diumenges.
El quadro de signes emprat en este procediment ha estat difós recentment per la Direcció General de la Policia i la Guàrdia Civil, encara que fins ara a Simat no s'havia detectat. El mètode és més habitual a ciutats grans.
El procediment habitual de treball d'estes bandes comença amb visites als domicilis de les víctimes. Els observadors, que es presenten davall l'aparença de venedors ambulants, clients d'un establiment, o captaires que requerixen una almoina, fan una avaluació de la vivenda en els pocs minuts que romanen amb els propietaris de les cases. Abans d'abandonar el domicili, i segons el tipus de vivenda de què es tracte, deixen la marca pertinent. Els executors arriben després i desvalisen sense risc la residència.La clau que facilitarà informació als lladres es realitza normalment amb clarió en el sòl davant de la porta de l'entrada, encara que es deixen també en les bústies o en els porters automàtics.
La proposta més empleada i la que ha sigut localitzada de vegades per la policia és l'aspa, que indica que el domicili està preparat per a robar.

El president proscrit del València C.F.

2009-11-17T00:01:00.004+01:00

El seu nom no figura a l'entitat com a màxim mandatari. Baix la seua gestió va planetjar la construcció d'un estadi i una ciutat esportiva - Dirigent nacionalista i tinent d'alcalde de València, va alinear el club a favor de la República - Amb el Franquisme Va ser Empresonat, Condemnat a mort i, finalment, alliberat. Mai va deixar de ser soci.

VICENT Chilet TORRENT
VALÈNCIA
Dels 90 anys que ha commemorat el València, tres d'ells romanen ocults en el Relat del club. Poc s'ha sabut fins al moment del període comprès entre 1936 i 1939, la Guerra Civil. Tres anys en què l'entitat valencianista, lluny d'amagar-se de les bombes, va multiplicar la seva activitat social i esportiva i es va mantenir com un dels elements claus per sostenir l'harmonia quotidiana entre la població civil.
A dia d'avui, Tortajada, Josep Rodríguez (1899-1982). Encara no ha estat oficialment reconegut com a president del València. Va exercir aquest càrrec Durant la Guerra Civil, juntament amb el de tinent d'alcalde de València pel Partit Valencianista d'Esquerra. La seva trajectòria la va rescatar de l'oblit Miquel Nadal Tàrrega en el seu llibre "El naixement de la Ciutat Esportiva" (Ruzafa Show). I va ser també per l'historiador Josep Bosch recordada a les pàgines de Levante-EMV. La seua publicació en este diari, va fer que Francesc Cueva, fill adoptiu de Rodríguez Tortajada, crides a la nostra redacció per agraïr el record a son pare. Esta telefonada també fer possible recuperar i ampliar el relat del president número 13 del València, del qual no es coneixia després del final de la contesa.
Però comencem pel principi. El jove Tortajada Rodríguez, fill de pares aragonesos i que des de la seua adolescència va entrar en els cercles nacionalistes valencians, es va fer soci del València FC l'1 d'octubre de 1926, amb el clubtransformat ja més representatiu de la ciutat, amb només set anys d'rxistència. L'esclat de la Guerra Civil de Con, l'agost de 1936 el VFC va quedar confiscat pel personal de acomodadors del camp de Mestalla, afecte a la UGT, que van donar pas a una comissió gestora integrada per socis, jugadors i empleats. El VFC, d'aquesta manera, mantenia la seva independència. Entre tots ells van nomenar un president Rodríguez Tortajada. El jugador Carlos Iturraspe va exercir com a vocal, i el mític exfutbolista Eduardo Cubells, juntament amb els dirigents i Luis Colina Andrés Bassa van formar la comissió esportiva.
El març d'este mateix any, després de la victòria del Front Popular, Tortajada Rodríguez, una de les figures claus del nacionalisme valencià, havia estat elegit regidor de València en representació del PVE. Ocupà les àrees de Sanitat i Hisenda i poc després ascendeix a tinent d'alcalde. Rodríguez Tortajada va compaginar els dos càrrecs simultàniament. El seu treball com a president del VFC va ser molt fructífer. Gràcies a la seva gestió es va fer possible la creació de les dos competicions més prestigioses del territori republicà la Lliga de la Mediterrània i la Copa de l'Espanya Lliure. Sota la direcció del programa VFC, com l'historiador Josep Bosch desvetlla, va planificar el projecte d'una Ciutat Esportiva per al club, i d'un nou estadi i altres seccions per a les instal.lacions esportives de l'entitat.
La implicació de Tortajada i del VCF amb la causa de la República va ser notable. Mestalla va servir com a escenari per a mítings de la CNT com el que va tenir lloc el 16 d'agost de 1936, amb Joan García Oliver i Frederica Montseny com a oradors o com el celebrat després just una setmana en què el republicà Antoni Morente va proclamar que Mestalla era «La Covadonga de la República" fent alusiçó a la reconquesta de l'Edat Mitjana.

La confraternització antifeixista
Tot just dos mesos després, el 17 i 18 d'octubre de 1936, Rodríguez Tortajada va liderar "Els actes de confraternització antifeixista" del "Homenatge a València de Catalunya", celebrats a Barcelona a benefici de les Milícies i els Hospitals de Sang i coma marc estelar van haver la disputa d'un partit amistós entre la selecció valenciana -un combinat de jugadors del València, Llevant i Gimnàstic, entrenat per Eduardo Cubells, i la catalana, a les Corts, l'Estadi del FC Barcelona. Informavala premsa barcelonesa tal com , el dissabte 17 de setembre va arribar en un tren especial l'expedició valenciana, encapçalada per Eduardo Cubells i seus futbolistes, la Banda Municipal de València i l'atleta i redactor de El Mercantil Valenciano, José Catalina Llorens, conegut com pepe Lacomba. Tots ells van ser rebuts per Rodríguez Tortajada, que havia arribat a la Ciutat Comtal un dia abans.
L'expedició va anar a l'Ajuntament de Barcelona, on hi va haver una recepció a càrrec de l'alcalde Pi i Sunyer. En este acte la Banda Municipal de València va interpretar l'himne regional valencià, a més de "La Internacional" i "Els Segadors" i tot seguit es va procedir a l'elevació de la Senyera valenciana. Com passa en l'actualitat és cada 9 d'Octubre a València, es va alçar la "invicta bandera" per mitjà d'una corda fins al balcó de la plaça de Sant Jaume, mantenint-dreta en tot moment. Les altres banderes, la catalana i l'Republicana, van ser transportades per les escales interiors del Consistori.
El Festival del València - Catalunya va començar a les tres de la tarda. En els Prolegòmens del partit, hi va haver una desfilada de milicians acompanyats en conjunt amb el falleres puny en alt, donant "Guàrdia d'honor" a la Senyera valenciana. Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, i Rodríguez Tortajada van presidir la llotja d'autoritats, acompanyats de Borisenko-capità del vaixell mercant soviètic Ziryanin- Va fer que el servei d'honor de la trobada. Vantolrà i Iturraspe, capitans de les dues Selecció, es van acostar a la llotja presidencial per demanar una Companys i Rodríguez Tortajada que intervenguessen en l'alliberament del mític porter Ricardo Zamora, en aquell moment empresonat a Madrid. En el temps de descans van tenir lloc diverses proves atlètiques, en què el DESTACO saltador valencià Lacomba, vencedor en la seua modalitat.
L'extensió dels Fastos previs del programa va impedir que el "match" es poguera jugar complet, suspenent una a falta de 20 minuts per falta de llum natural. En aquest moment guanyava Catalunya per 2-0. Cubells va alinear en la selecció Valenciana un Vidal, Gojenuri, Juan Ramón, Dolz, Iturraspe, Conde, Doménech, Felip, Amadeu, Calatayud i STORS.
També a Mestalla es van acollir partits benèfics, com el Festival Pro-Víctimes de Guernica, que va enfrontar el 23 de maig de 1937 a les Milícies Rojas i els Carrabiners, amb Luis Colina d'àrbitre i amb posteriors exhibicions de bàsquet, hoquei i atletisme. O el 16 de gener de 1938, amb el partit entre Joventuts del PVE i Els Orfes de Correus.
El VFC, Tortajada amb Rodríguez de president, Va ser dels pocs clubs que sense ànim EMBUTS Als seus socis per Acudir a Manifestacions a favor de la República, com l'acte de febrer de 1937 Donar suport per a Largo Caballero. A aquest efecte el VFC publicar el següent anunci a la premsa valenciana: "Havent-se adherit el València CF Manifestació a la qual se celebrés diumenge que ve a València, es convida a tots els socis d'aquest club i als esportistes en general, assistir a dia dit, a les nou i els mitjans de comunicació del matí, al local social del València CF, Félix Pizcueta , 23, per amb la nostra presència a la Manifestació Potenciar el sentir dels valencians antifeixista Esportistes ".

Detenció i pena de mort
Va seguir Així l'activitat de l'entitat, frenètica tant en el terreny de joc com en la Implicacions socials. Amb el final de la guerra, l'abril de 1939, Josep Rodríguez Tortajada vaig a casa, al carrer Comèdies 25, a l'espera que no sabia que unes represàlies trigarien a arribar. Als pocs dies Va ser detingut i jutjat per un Consell de Guerra, Acusat d'un delicte de «rebel • lió militar". Segons els arxius ALS qual ha tingut accés Levante-EMV, el 5 setembre 1939 Va ser Condemnat A i mort Empresonat a San Miquel dels Reis. Durant el judici es van utilitzar com a arguments en contra el València, Catalunya Així Com Algunes de les seves activitats com a regidor del Festival d'octubre de 1936, Ajuntament. En concret, se li va acusar d'haver format part, l'agost de 1936, en una comissió "Encarregada de practicar la revisió del personal afecte a l'Ajuntament de València, es troba a partits de dretes [...] Desenvolupament de la seva Missió txeca amb caràcter i amb els Procediments dels dictats sovietizantes congruents, és a dir, Trucant als funcionaris Addictes a la nostra Santa Causa i donant-los a triar entre la dimissió o la Cuneta ".
Les posteriors Apel·lació, però, que es van permetre la seva commutada per la pena de 30 anys i un dia i Posteriorment, en 20 anys i un dia. Va ser especialment commovedora la Declaració de Emerenciana Tortajada Ibáñez, mare de Josep, 1942 "El meu fill Va ser Condemnat per ser víctima de l'Alt de la animositat incomprensible d'un empleat municipal, que porto a l'extrem de la seva actitud equivocada visitar a la Comissaria de la Policia, quan va ser detingut a-Tenir en compte el pecat (Humanitat per Ni tan sols) la seva trista situació, mofo no només es d'ell, sinó que públicament va manifestar els seus desitjos de fer l'impossible fins a aconseguir la seva mort. Tota la vida del meu fill ha estat honrada i recta i si ha tingut ideals polítics, i els ha servit sense sectarismes Desman oposant-se a tots els que li Evitar ser possible, per això Sent perseguit de mort per les masses incontrolades [...] Fa tres anys i mig que el meu fill pateix l'alcalde dels turments, privació de la llibertat, i que tant l'una com filla seva es subscriu Troben al Major de les misèries. "En aquesta" bona fe "es va sostenir la Declaració de Maria de Arnedo i Asensi, Baronessa de Arnedo, "En el període caòtic que patim a València, i gent de Silla incontrolada pobles limítrofs, Després de les terres treure, matar-me pretendre robar casa meva i de València. Assabentat el senyor Rodríguez Tortajada, medi IMMEDIATAMENT en el meu auxili, impedint amb la seva presència i Decidida actuació que cometessin el crim que intentaven, amenaçant ALS malvats posar a casa meva i fent una vigilància que s'evita futurs Desman. Posteriorment per a seguretat meva i, Guardo respectable en el seu poder una Quantitat de diners i joies, la qual cosa em va tornar íntegrament [...] Durant el període vermell ens ajudo, proporcionant aliments ".
En la seva estada a la presó, amb el càstig compartir futbolista del València CF Tonin Conde. El gener de 1944 va ser el seu Procediment revisat, concedeix el la llibertat condicional gener 27 per "no aparèixer provada morts en la participació del sol licitant, violacions i altres fets repugnants". En realitat, la seva llibertat Estava relacionada amb el rentat de cara que, davant l'opinió internacional, realitzar el règim franquista amb els Presos Polítics Condemnats a mort sense Delictes de sang. No cal oblidar que, en aquesta època, La Segona Guerra Mundial començava una decantar del bàndol aliat. No obstant això, la cancel.lació total d'antecedents penals no li arribaria fins al 14 de març de 1957

La Vida Després de la presó
I què va passar amb Rodríguez Tortajada Quan va sortir de presó? Va ser reveladora la visita del Secretari Tècnic del Gran València dels anys 40, Luis Colina, va acudir Que a buscar-li un Sant Miquel dels Reis. Una Anècdota Demostra que, en paraules de l'escriptor Miguel Nadal, que en el fons, més enllà dels condicionaments històrics en què es va veure envoltat el club ", va dir el València a la postguerra és una pura Continuació de noms, estratègies i trajectòria" de l' anterior de València. És a dir, la Institució per damunt de tot, un club de discurs molt definit, allunyat (en tot el possible que la dictadura permetia) d'ingerències externes. En definitiva, un club de futbol normal, revengistes sense misèria ni Clandestinos Lluitadors. Que Un Club de tracte, simplement, de sobreviure, malgrat la tensió política profunda que hi havia a rerefons.
Colina Rodríguez Tortajada Sabien tant com que era inviable pensar en un retorn al club de l'expresident. Josep Seguia Sent un vermell, un proscrit. Accepto, amb silenci i Resignació, que el seu nom no aparegués entre la llista de presidents del club i en cap llibre en la història de l'entitat. Retorn a la seva professió de practicant (ATS els de l'època) i més tard a exercir Representant de laboratoris farmacèutics. Mai va deixar d'assistir un la seva butaca de Mestalla i Animar la davantera elèctrica, un Puchades, Wilkes, Paquito, Waldo, Roberto Gil, Kempes i Claramunt. Una afició que li va transmetre Francesc Al seu fill, Que a dia d'avui recorda les visites privades del seu pare a la seu del València, al carrer Félix Pizcueta 23, on dinaven i xerraven amb empleats i directius. Josep, en plena dictadura, tampoc renuncio Al seu Activisme Nacionalista, va saber que infecten a Francesc, que amb el temps es va convertir en un dels més representatius Valencianistes militant, iniciador de la tradició dels aplecs del Puig dels anys 60 per banda dels germans Codony, Enric Tàrrega i Albert Thous, entre tants altres, des de les Joventut de Lo Rat Penat.
Josep Tortajada Rodríguez va morir el 1982. Era el soci número 21 del València. Ha arribat l'hora que l'equip reconegui i dignifiqui la tasca del president número 13, el president proscrit.

http://www. levante-emv.com/deportes/2009/11/16/presidente-proscrito-valencia-cf-1936-1939/651766.html

Primer de tot perdoneu per la traducció, però ara no tinc més temps per revisar-la avuí en algún moment ho arreglaré.

Però esta notícia espere que ajude a fer pensar a la gent molt i molt sobre la relació Catalunya - València en temps de la República i sobre el nacionalisme valencià.

Dades a destacar:

- Fill d'aragonesos, nacionalista i tinent d'alcalde del Cap i casal, quasi res!

- L'expedició va anar a l'Ajuntament de Barcelona, on hi va haver una recepció a càrrec de l'alcalde Pi i Sunyer. En aquest acte la Banda Municipal de València va interpretar l'himne regional valencià, a més de "La Internacional" i "Els Segadors" i tot seguit es va procedir a l'elevació de la Senyera valenciana. Com passa en l'actualitat és cada 9 d'Octubre a València, es va alçar la "invicta bandera" per mitjà d'una corda fins al balcó de la plaça de Sant Jaume, mantenint-dreta en tot moment. Les altres banderes, la catalana i l'Republicana, Van ser transportades per les escales interiors del Consistori. (Respecte als simbols valencians: Himne i Bandera Coronada!! amb total normalitat de igual a igual)

- "Homenatge a València de Catalunya", celebrats a Barcelona a benefici de les Milícies i els Hospitals de Sang i com Van haver de Marc Estelar La disputa d'un partit entre la selecció valenciana amistós-un combinat de jugadors del València, Llevant i Gimnàstic, entrenat per Eduardo Cubells, i la catalana, a les Corts, l'Estadi del FC Barcelona. Informava Barcelonesa tal com la premsa, el dissabte 17 de setembre Va arribar en un tren especial L'expedició valenciana (fet documentat a LV, si no recorde mal)

- En els Prolegòmens del partit, hi va haver una desfilada de milicians acompanyats en conjunt amb el falleres puny en alt, donant "Guàrdia d'honor" a la Senyera valenciana (pagaria per voreu)

Campssssssssssssssssssssssssssss

2009-11-16T12:03:00.002+01:00

Es presenta l'Aplec Excursionista dels PPCC

2009-11-13T22:43:00.003+01:00

13 Nov, 2009

HUI divendres 13 de novembre, a les 12.30 h al Casal Jaume I VALLDIGNA-SAFOR. han comparegut en Roda de premsa Jesús Ferrando (Alcalde de Benifairó de la Valldigna), Juli Ibañez (Regidor de Cultura de Simat de la Valldig...na), Guillem (VIARANY), amb la presència al a taula de Xavier Català (Grup de Muntanya Valldigna) i Jordi Puig (patró de la Fundació Casal Jaume I Valldigna-Safor).* Jesús Ferrando, en nom del consistori, manifestava la satisfació dels benifaironers en acollir el 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans i destacava el caràcter cultural de la programació d'enguany i ha destacat el caracter valldignenc que "volem imprimir en l'esdeveniment".* Juli Montagud, destacava la mobilització del teixit comercial simater al voltant de l'Aplec Excursionista dels Països Catalans i el recolçament de les Regidories de Cultura, Turisme i Medi Ambient de l'Ajuntament simater.* El portaveu del Grup de Muntanya de l'Esquerra Independentista ha fet un detallat repàs a l'ambiciós programa esportiu i cultural de l'edició d'enguany que es celebra a Benifairó i Simat i la singularitat de l'edició al tindre dos seus per primera vegada en la història de l'esdeveniment.

2009-11-11T00:26:00.002+01:00

LA CHX DUPLICA LA INVERSIÓ A LA FONT GRAN

Dalt, aspecte actual de la Font Gran. Baix, plànol de la remodelació.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha duplicat fins vora un milió d'euros la inversió per al projecte de remodelació de la Font Gran, les obres del qual s'han donat ja per començades amb el tancament al públic del parc. La inversió inicial era de més de 400.000 euros. L'Ajuntament calcula que les obres duraran mig any, amb la intenció de poder estrenar-les al mes de març par a la celebració del Dia de la Valldigna.

Este projecte no correspon al Plan E, sinó que forma part d'una actuació global per a contindre les avingudes del riu Vaca per tal d'evitar inundacions a les marjals de Tavernes. Inicialment estava previst fins i tot la construcció d'un embassament a Malet que es va retirar del projecte per les seues repercusions mediambientals.

Arc Iris confia en que l'alcalde i la CHX encerten en el tipus d'intervenció escollit per a l'espai més sensible i emblemàtic de Simat, però no fa un pas enrere amb les seues crítiques al projecte global, que pretén retindre aigua a la part alta de la conca per tal de guanyar sòl urbanitzable a les marjals.
Font:Arc Iris Simat

Un clam gegantí contra la corrupció a València

2009-11-01T12:43:00.003+01:00

diumenge, 01 novembre 2009
Un clam gegantí contra la corrupció a València 24/c9 ha parlat un minut de la noticia sobre la manifestació. Per aquest mitjà, només han anat Catalanistes/separatistes i grups de esquerres i que no sumaven més de dues mil persones.
Ahir la vespreda, desenes de milers de persones (40.000 els organitzadors, 2.200 la policia municpal) van travessar els carrers més cèntrics de València amb càntics i crits contra la corrupció. Els convocants de la manifestació van escenificar pels carrers de la capital del Turia una "marxa fúnebre" en la qual es va poder veure un taüt, acompanyat de dos capgrosos, centenars de persones portant veles i una bandera a manera de creu en la qual es podia llegir 'Per els víctimes de la corrupció'. S'ha demanat la dimissió de Francisco Camps i la convocatòria d'eleccions anticpades. La convocatòria que va començar per un “grup del Facebook” i que ha acabat esdevenint en el Col·lectiu contra la Corrupció.

Els manifestants també van demanar salvar Catarroja de la corrupció, "tratges per a tothom, a la presó", "Salvem el cabanyal" entre altres.

Cal remarcar una destacada presència de l'Esquerra Independentista a la manifestació.

La marxa ha rebut el suport d'Iniciativa pel Poble Valencià, el Bloc, ERC, Esquerra Unida País Valencià, Verds Esquerra Ecologista, Escola Valenciana, Maulets, Col·lectiu ja en tenim prou, el Partit Comunista M.L., Ciutadans per la República, Reviscola, l'Associació Salvem Catarroja i la Plataforma Cívica En Moviment.

La plataforma convoca una manifestació per a l'1 de desembre contra la política educativa al País Valencià

2009-10-28T00:17:00.003+01:00

27/10/09 15:00 - València - El PUNT

La Plataforma per l'Ensenyament Públic ha elaborat un ampli calendari de mobilitzacions que conclouran el pròxim 1 de desembre amb una manifestació a Alacant, Castelló i València contra la política educativa del conseller, Alejandro Font de Mora.Després d'una trobada de totes les plataformes comarcals constituïdes arreu del país, l'entitat ha pres aquesta decisió, que anirà acompanyada durant tot el novembre de diverses tancades, assemblees i concentracions als centres educatius.La plataforma, que continua reivindicant la dimissió de Font de Mora, ha recordat que segueix a l'espera d'una intervenció del president Camps per atendre les seues reivindicacions.L'entitat també ha valorat negativament les últimes propostes del conseller. «Es tracta d'un nou invent per distraure l'opinió pública», ha assenyalat en un comunicat.

2009-10-24T15:55:00.000+02:00

23 octubre, 2009

La gran nit del Botifarra

Pep Gimeno Botifarra, el nou fenomen de la música valenciana, presenta avui i demà el segon disc, 'Te'n cantaré més de mil', al Gran Teatre de Xàtiva (22.30), la seva ciutat natal, amb totes les entrades venudes de fa dies. Aquest disc és un pas més en la tasca de recuperació de cançons tradicionals començada en el primer. Però entre l'un i l'altre el Botifarra ha esdevingut, a més d'un cantant reconegut, un símbol i una referència per al jovent. 'Fa trenta-cinc anys que em dedique a parlar amb la gent gran per aprendre les seues cançons, algunes de les quals estaven quasi oblidades', explica el Botifarra, que es mostra colpit i a la vegada orgullós de la gran acollida que la seva música ha trobat entre el jovent valencià: 'aquests últims dos o tres anys m'adone que als concerts hi ha un vuitanta per cent de gent jove, i que aquests joves canten la Malaguenya o la Jota de Xàtiva'. Cançons, aquestes dues, que pocs anys enrere només coneixia la gent gran de llocs molt concrets de la geografia valenciana i que ara se senten corejar a la majoria de concerts del Botifarra. Video: El nou fenomen de la música valenciana presenta aquest cap de setmana a Xàtiva el nou disc, 'Te'n cantaré més de mil'

2009-10-22T23:02:00.003+02:00

La justícia autoritza el tancament del repetidor de TV3 de la ciutat de València

El TSJ valencià dóna el vistiplau definitiu a la Generalitat valenciana perquè clausuri el repetidor de Perenxisa

La secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha comunicat avui a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la sentència segons la qual autoritza la Generalitat valenciana a clausurar el repetidor del senyal de TV3 que l'entitat té a Perenxisa (Xiva) que dóna cobertura a les comarques del Camp de Túria, Camp de Morvedre, Foia de Bunyol, i la Ribera Alta i Baixa; en total l'apagada del senyal afectarà 1.3 milions de persones quan l'executiu valencià en faci efectiu el tancament. La sentència és la resolució final del recurs d'apelació que va interposar el govern valencià contra la sentència judicial inicial que va denegar-li el tancament d'aquest repetidor, just ara fa un any. De fet hi ha diverses sentències discrepants, a favor i en contra, sobre aquests tancaments.

Segons informa la plana web d'ACPV, la sentència 272 / 09 autoritza l'entrada del Govern valencià en el nostre centre emissor en base al suport en principi a "la ejecución de un acto emanado de una autoridad pública", sense entrar al fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que "no procede controlar [per part del tribunal] la conformidad o disconformidad del acto que se pretende ejecutar". És a dir: el TSJ ha aplicat el principi de pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques, autoritzant per tant l'execució d'una disposició administrativa sense entrar al fons de la qüestió, i entenent que aquest fons en tot cas s'ha de dirimir en un recurs específic i a banda.

Acció Cultural no comparteix aquest punt de vista, per dos motius:

-primer, perquè discutim la competència legal de la Generalitat valenciana per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic.

-segon, perquè l'aplicació de la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en aquest cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fóra suposadament revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.

Acció Cultural denuncia la insistència de l'actual Govern valencià en la seua voluntat de tancament del conjunt de la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a la nostra entitat, afirmació que es demostra en el fet que l'esmentat Govern no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.

Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l'àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depén en exclusiva de l'arbitrarietat política i l'interès partidista de l'actual Govern valencià, el mateix que està implicat en una sèrie de gravíssims casos de corrupció. Davant d'això, Acció Cultural fa una crida als ciutadans per donar un impuls encara més gran a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular que la nostra entitat està impulsant, perquè és evident que només per aquesta via aconseguirem frenar aquest intent de censura.

2009-10-18T16:12:00.000+02:00

DIUMENGE, 18/10/2009
Font:Vilaweb

L'Aplec torna a Llíria, cinquanta anys després

El Camp de Túria ret homenatge als protagonistes de la primera gran concentració valencianista

Fa cinquanta anys un centenar de joves valencianistes es van concentrar a Llíria en l'Aplec de la Joventut del País Valencià, el primer acte públic de l'incipient valencianisme. Cinquanta anys després molts d'aquells protagonistes han tornat avui al Parc de Sant Vicent per ser homenatjats per les generacions següents. Entre ells Enric Tàrrega i Eliseu Climent han protagonitzat els parlaments d'homenatge als cinquanta anys de l'Aplec

Protagonistes d'aquell aplec històric són noms com els de Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega o Ferran Zurriaga. L'Aplec de la Joventut del País Valencià es va fer a Llíria l'any 1960 i posteriorment va ser itinerant fins que es va passar a celebrar de forma continuada a El Puig el darrer diumenge d'octubre.

Aquest matí molts dels protagonistes d'aquell acte han estat rebuts entre aplaudiments a la Font de Sant Vicent de Llíria per unes tres-centes persones arribades de tota la comarca i convocades pel Casal Jaume I de Llíria i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Després de rebre un socarrat de record i escoltar uns parlaments d'homenatge han pres la paraula en representació dels homenatjats Eliseu Climent i Enric Tàrrega. Climent ha recordat l'evolució del nacionalisme al País Valencià des de l'any seixanta i ha ressaltat el creixement i la difusió arreu del territori que ha arribat a assolir. Tàrrega ho ha rematat explicant que en aquell any seixanta "els que érem nacionalistes a València cabíem tots dins un sol taxi" i ha animat la gent a seguir treballant per a assolir representació política en les institucions valencianes. El so de la Moixaranga, una paella col·lectiva i diverses actuacions musicals han completat l'acte.

2009-10-16T16:20:00.001+02:00

Quasi res, diu el diari!

Tu també, Ricardo?

16 octubre de 2009

Per Pere Mayor

Una vegada més la celebració del 9 d’Octubre ve marcada pels insults i agressions (a uns més que a altres) de càrrecs públics i polítics així com d’autoritats democràticament triades.

Estos insults per part d’unes quantes desenes d’energúmens feixistes que acampen a gust ja vénen de lluny i s’han produït amb Ricard Pérez Casado, Clementina Ródenas, Rita Barberá, Joan Lerma, Eduardo Zaplana o Francisco Camps, però de forma inexplicable cal seguir aguantant-los a pesar d’estar perfectament identificats.

Si a açò li sumem els atacs a les seus dels partits, sobretot a les del BLOC, les amenaces i agressions a càrrecs públics i/o militants, en algun cas de prou gravetat, com el d’una regidora de La Safor que va estar a punt de perdre un ull així com la passivitat policial encara en el cas d’estar presents; la cosa comença a oldre molt malament. No estaran esperant que les agressions vagen a més…perquè açò és el que pareix, sobretot observant el passotisme policial així com el dels seus responsables.

Jo, Ricardo, no dubte del teu passat de compromís en la lluita per la democràcia en la teua època de militant del Partit Comunista, així com de la teua transició de Nova Esquerra al PSOE, ni tampoc del teu treball en la defensa pels drets dels treballadors.

Però ara tinc la sensació d’inhibició davant dels fets. Açò Ricardo no és un enfrontament entre “blavers i catalanistes” com molts inclús alguns mitjans de comunicació volen fer creure, este és un enfrontament entre demòcrates i feixistes. Entre ciutadans i ciutadanes que paguem els nostres impostos i veiem i patim com les forces d’orde públic s’engrunsen davant d’una situació que es repetix des de fa ja molt de temps i uns feixistes més que coneguts,que fan el que els dóna la gana.

¿No ens estareu enviant el missatge que “ens les apanyem pel nostre compte”?, Perquè en eixe cas deuríem deixar de pagar els nostres impostos i buscar-nos la seguretat pel nostre compte, i a vosaltres Ricardo que vos paguen el vostre sou els altres, als que tan bé els va amb vosaltres.

I és que plou sobre mullat i alguns estem més que farts de la vostra ineficàcia i el que més dol és la vostra inhibició. Jo comprenc que amb el pas del temps les persones canviem en moltes coses, però tant!.

Ricardo em costa d’entendre. I és que a vegades fa la sensació, i no sols a mi, que vos passeu l’estat de dret per l’entrecuix.

Trobat a El Mundo.

La foto és de l’últim atemptat a la seu del Bloc.

Grip A -l'escàndol farmacèutic internacional

2009-10-16T15:53:00.001+02:00

Veure vídeo

Cantautors a Simat: "Lluís Vicent" i "Sergi Contrí"

2009-10-04T11:18:00.004+02:00

La Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Simat, organitza la segona edició del cicle Cantautors a Simat.
Aquest any s´aprofitarà l´esdeveniment per inaugurar el remodelat Mercat Municipal com a centre per a la celebració d´actes cultural i socials.
Actuaran dos cantautors; Lluís Vicent, descendent de família simatera i afincat al Pla de Corrals com a segona residència i Sergi Contrí, cantautor veí de Dénia.
Ací teniu un breu resum del treball professional d´aquests joves cantautors que s´expressen en la nostra llengua:
LLUÍS VICENT
Lluís Vicent és un guitarrista, compositor i poeta nascut a la ciutat de València. La seua carrera va començar l'any 1999, tocant la guitarra elèctrica i composant majoritàriament les cançons a un grup d'ska-punk rock. Després de passar pel jazz brasileny i amerar-se de cantautors nord-americans i d'estils musicals del sud, encetà el viatge en solitari . Té editats dos treballs discogràfics (“Cançons d’anar per Casa” i “Consciència Urgent”) i un tercer (“Tendres Deixalles”) presentat en la xarxa internet. S'acompanya de músics professional de diferent i diversa procedència, el que resulta una summa d'influències .
Aixímateix ha estat guardonat en la 9 Edició del Premi de Poesia Joan Duch de Juneda,en el III Premi de Poesia Camí de la Nòria de Picanya i nominat a millor lletra l'any 2008 pel Col.lectiu de Músics i Cantants del País Valencià Ovidi Montllor ( C.O.M) , guanyador del Primer Premi de Prosa “La Font de Ferro” al 2009 i guanyador del LIV Premi de Poesia CASTELLUM RIPAE de Castelló de La Ribera
(2009)
Les seues lletres, regalimen crítica i passió, ment i sentiment, creant diversos estils on la música manté una relació incestuosa amb la poesia. Ofereix un directe no molt freqüent entre els cantautors i obert a un públic exigent i crític,així com adreçat al poble d'on prové i beu.

SERGÍ CONTRÍ
El cantautor de Dénia ha trencat en poquet temps els tòpics de “l'home i la guitarra” que habitualment se li atorguen als artistes que composen les seues cançons. No és un autor que es llance a denunciar explícitament allò que li preocupa, més bé li agrada jugar amb les paraules, les frases i els seus significats per arribar a l'estat de reivindicació més poètic, però a la vegada planer i senzill. “Comptant Sargantanes” no és un disc de cançó d'autor a l'ús.
El primer treball de Sergi Contrí és un compendi de temes de pop i rock electroacústics i el seu directe, amb una excepcional banda, es formula sota una base rítmica impetuosa i unes guitarres que, si bé no reneguen de la seua força, sempre es mantenen en plena conjunció amb la privilegiada veu de Contrí. Un espectacle emocionant, on l'estima per la defensa del territori i els records a mar i a temps remots planegen en les tornades càlides, nostàlgiques però vitalistes. Si la gent té ganes de complicitats, de somriures entre el públic i de poder cantar allò que els joves ara mateix volen expressar, Sergi Contrí està disposat a contribuir en la labor.
Més de 30 concerts anuals, avalen l'espectacle amb el seu grup (cinc músics) i en format reduït (per als locals més petits). Una genuïna ocasió per retrobar-se amb la bona música sense estridències i amb els textos d'un jove inconformista que, inevitablement, t'enganxa en una singular connexió reconfortant.

Programa d'actes del 9 d'octubre

Ajuntament de Simat

Regidoria de Cultura

cultura@simat.cat

Obliguen el Cor de la Generalitat Valenciana a eliminar el terme 'poble català' d'una cançó

2009-10-04T10:45:00.004+02:00

04/10/2009
Els membres del Cor de la Generalitat Valenciana han denunciat que, “per ordres de dalt”, han hagut de canviar el text original d'una obra que representaran el proper 8 d'octubre en commemoració de la Diada del País Valencià, que és el 9 d'octubre. El text contenia al·lusions al poble català, i s'han vist obligats a fer servir altres expressions com poble valencià o aragonès. Un membre del cor explicava ahir que, després de dos setmanes d'assajos, el director Miguel Ángel Gómez va explicar que havien de fer aquests canvis “per ordre de dalt”, i sense especificar res més.

Els cantants han acollit aquesta obligació amb una ironia i llàstima, perquè entenen que és “una situació ridícula sense cap mena de sentit”. El Palau de la Música de València, per la seva banda, ha assegurat desconèixer aquest assumpte i han remarcat que l'obra que s'interpretarà, Roger de Flor de Rupert Chapí, és una “obra per al públic valencià”.

L'obra de Rupert Chapí s'interpretarà al Palau de la Música de València i és un dels actes institucionals que s'han preparat per commemorar la diada dels valencians.

2009-09-27T11:23:00.002+02:00

Clam popular per l’ABSOLUCIÓ dels 13 de GANDIA al Correllengua d’ahir

Font:Anna Noticíes

JOSE MANUEL ORENGO (PSOE), batlle de Gandia ( que governa la ciutat amb el secccionista FERNANDO MUT) encapçalava la manifestació per la llengua d’ahir -EL MÉS DESTACAT DEL CORRELLENGUA

* Absència del membres de la PLATAFORMA per Gandia, socis de govern dels soicalistes.

* Fort blindadge policial després dels incidents en l’edició del 2008 on hi van haver agresions físiques per part de grups neonazis.

* Clam popular per l’ABSOLUCIÓ dels 13 de GANDIA entre el jovent que hi participava. En juliol va fer 4 anys de la detenció ilegal de 13 jovens valencians que partcipaven en una protesta pacífica per la intervenció del secccionista FERNANDO GINER (Batlle de Vallada i Ex-President de la Diputació de València) en la Universitat Politècnica de Gandia dins d’uns actes seccionistes programats en una Universitat pública.

* Els organitzadors destaquen l’orgull de tindre un dels poetes més internacionals a la ciutat que tot just fa 550 anys que va morir: AUSSIAS MARCH.

+ DENUNCIEN LA MANCA DE LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i demanen la legalització al PV de la recpeció de TV3

* PEP GIMENO “Botifarra” i els grups Desgavell i Answer clouen la diada amb un concert fins la matinada.

El Bloc demana que se li atorgue l'alta distinció de la Generalitat a Miquel Grau

2009-09-25T23:46:00.003+02:00

Per la seua importància, reproduïm l'escrit presenta al registre general de Presidència de la Generalitat Valenciana pels diputats Enric Morera i Josep Maria Pañella. El BLOC també ha creat un grup de suport a la iniciativa en Facebook i en breu s'obrirà una campanya per a obtindre adhesions de particulars i col·lectius.

PROPOSTA DE CONCESSIÓ DE L’ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA A EN MIQUEL GRAU I GÓMEZ

Enric Xavier Morera i Català, Secretari General del BLOC i diputat en les Corts Valencianes, fa la següent proposta al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana. EXPOSICIÓ DE MOTIU El decret 28/1986 de 10 de març, del Consell de la Generalitat Valenciana, creà l’Alta Distinció de la Generalitat amb l’objecte de reconéixer les actuacions i serveis prestats en defensa dels interesos generals i peculiars del País Valencià. Esta alta distinció també té un valor afegit per a les persones que han perdut la vida en acte terrorista i es pot atorgar, segons diu el decret, a títol pòstum.

Per tot això SOL·LICITEM

L’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana de 2009 siga concedida a títol pòstum a En MIQUEL GRAU I GÓMEZ (Alacant, 1957 – 16 d’octubre de 1977). Miquel Grau Gómez (Alacant, 1957 - 16 d'octubre de 1977). Jove alacantí mort el 1977 com a resultat de la ferida d’una rajola que li va ser llançada mentre participava en l'enganxada de cartells de la celebració del 9 d’Octubre d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.

La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández (del Moviment Comunista del País Valencià), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls (plaza de los Luceros) quan algú els hi va llançar dos poalades d'aigua, un test i finalment una rajola que li va pegar al cap. Fou traslladat, per un particular a la Casa de Socors i d'ahí a la Residència Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós.Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente Bevià Pastor. El dia 9 d'Octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, l'enfonsament de la cavitat craniana en la regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica i un extens hematoma intracranial, de pronòstic gravíssim, van resultar fatal, morint diumenge 16 d'octubre. Unes 8.000 persones acompanyaren el fèretre en el seu enterrament.

Quan no eren passats dos anys de la mort de Franco, la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell més fou detingut i acusat del fet Miguel Ángel Panadero Sandoval, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a l'ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusació particular a Juan María Bandrés, conegut advocat i polític basc. Panadero Sandoval, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va eixir en llibertat el 1982.

Jove senzill i de caràcter marcadament dolç i afable, en Miquel Grau ha esdevingut un símbol de la lluita i la reivindicació valencianista en la transició a la democràcia. Tanmateix, l'èpica del moment històric ha ignorat el seu personal vessant humà. D'altra banda, com a resultat d'una tendència simplificadora, algunes de les dades encara sovint publicades no son històricament correctes, com ara la seua militància en un determinat partit polític. El grup Al Tall composà en honor seu A Miquel Grau.

Miquel Grau va morir víctima de la violència feixista per defensar la identitat valenciana, per fer publicitat del Dia Nacional Valencià (9 d’Octubre), per defensar un estatut d’autonomia digne per a la nostra terra i per enganxar cartells que reclamaven el que demanava en eixe moment la pràctica totalitat de la societat valenciana: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!.

A més a més, i atés a la Llei de la Memòria Històrica, En Miquel Grau i Gómez és la darrera víctima oficial de la transició democràtica a l’estat espanyol, una víctima oblidada pels primers governs autonòmics i per això, és l’hora que se li atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat per defensar els valors democràtics i la identitat valenciana a títol pòstum a Miquel Grau.

Ciutat de València, 24 de setembre de 2009

http://www.bloc.ws/web/actualitat/574-el-bloc-demana-que-se-li-atorgue-lalta-distincio-de-la-generalitat-a-miquel-grau.html

L'alcalde de Xàtiva a judici per haver tractat de "gilipolles" al professorat

2009-09-17T19:13:00.001+02:00

Font:llibertat.cat
dijous, 17 setembre 2009
rusxj El jutjat d’instància i instrucció de Xàtiva número 2 estima que procedeix encetar un judici de faltes per “injúries i amenaces” després que el president de la Diputació afirmara que els professors són “gilipolles”, “pocavergonyes” i “calia rematar-los”., segons informa Escola Valenciana. L’entitat cívica citarà també Ricardo Costa, com a testimoni per haver estat present durant els insults. Després d'obrir dirigències el darrer mes de maig, la jutgesa de Xàtiva ha donat un pas més: incoar judici de faltes a Alfonso Rus per injúries i amenaces i citar-lo el proper 23 d'octubre al jutjat.

La denúncia d'Escola Valenciana, presentada a nom de tots els seus responsables comarcals i encapçalada pel seu president Diego Gómez, es va presentar després que Rus qualificara els mestres valencians de "gilipolles" i "pocavergonyes" i amenaçara de "rematar-los". Els insults i les amenaces van arribar després que membres d'Escola Valenciana es concentraren a Xàtiva el darrer 25 d'abril, mostrant pancartes en contra de la política educativa del govern Camps.

La denúncia va ser interposada en el jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Xàtiva. En concret el jutjat emet un aute d'incoació a Rus per un suposat delicte tipificat en l'article 620.2 del codi penal.

Els insults es van dur a terme durant un acte públic on estava present Ricardo Costa, secretari general del PP al País Valencià i mà dreta de Francisco Camps. Per aquest motiu, Escola Valenciana ha sol·licitat que la jutgessa el cite a declarar en qualitat de testimoni. Els serveis jurídics de l'entitat afirmen que "és molt previsible" que finalment Costa haja de desplaçar-se també a Xàtiva el proper 23 d'octubre.

El president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha afirmat: "Aquest és un pas més, però en aquest i en altres fronts continuarem defensant els valors de la radicalitat democràtica, en front de l'actitud de baixesa moral i autoritarisme dels nostres governants". Gómez ha afegit que "les paraules del president de la Diputació representen a tots els dirigents del govern valencià i a tots els membres del Partit Popular ja que ningú l'ha desautoritzat i, per tant, el cas és encara més greu". Escola Valenciana ha criticat durament el talant dels governants valencians "que avergonyeixen a tot un poble".

Diego Gómez ha recordat també que Escola Valenciana prepara tot un paquet de demandes i denúncies públiques en diferents fronts, principalment pel que fa a l'acció del Conseller d'Educació Alejandro Font de Mora. Gómez ha afirmat que "no pot ser que mentre milers de bons treballadors perden el seus llocs de treball, un senyor responsable d'una gestió 'lamentable' i revocada fins i tot pels tribunals continue en el seu lloc de treball cobrant milers d'euros dels contribuents i passejant-se en vehicle oficial".

2009-09-09T17:36:00.004+02:00

9 de setembre de 2009

L'Aplec Excursionista dels Països Catalans ja té tancat el programa

Hi haurà 15 excursions de muntanya, visites culturals, xarrades i música

L'organització del 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans, que es realitzarà a Benifairó i Simat de la Valldigna entre els dies 4 i 8 de desembre, ja té tancat el programa d'activitats de l'aplec.

A més de la quinzena d'excursions preparades, el programa compta amb un seguit de conferències sobre temes de muntanya, comarca i país, diversos concerts, partides de pilota i l'actuació de Xavi Castillo. S'espera que vora un miler de participans passen aquells dies per la Valldigna per pujar al Mondúver o les Creus de Tavernes, per a visitar el monestir de Santa Maria de la Valldigna i la mesquita de la Xara o per apropar-se a Gandia, Sueca, la Murta o el Circ de la Safor.

Aquest serà el primer aplec que es farà a la comarca de la Safor. Anteriorment els aplecs s'havien realitzat a comarques valencianes de l'Alcoià, els Ports o el Comtat i, en diverses ocasions, a la Marina o la Vall d'Albaida, i en altres comarques de fora del País Valencià.

Font:valldigna digital

2009-09-03T17:19:00.005+02:00

Una nova agressió a l'aeroport de Palma per respondre en català a la Guàrdia Civil
dimecres, 2 de setembre de 2009
Font:pàgina 26

Iván Cortés marxava a Londres el passat 7 d'agost acompanyat de la seua parella, Laura, quan agents de la Gùardia Civil li van demanar la documentació en l'aeroport de Son Sant Joan. El jove, que és d'una família castellanoparlant, va respondre en català i els agents el van arrossegar a una cambra on va rebre cops a la panxa, al llavi i al cap. Una volta va arribar a Londres el jove es va desplaçar a un centre mèdic en el qual es va redactar un informe sobre les lesions. Quan va tornar a Palma es va dirigir a una comissaria de la policia estatal i després a un jutjat, on va presentar una denúncia. Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear, considera que són un fets molts greus i ha considerat que poden comprovar-se ja que hi ha càmeres que ho van enregistrar.

Martí ha recordat que no és la primera volta que ocorre un cas com aquest i ha esmentat la trobada amb Joan Mesquida, aleshores director general de la policia estatal i de la Guàrdia Civil, de la qual va sorgir una ordre per la qual els agents havien de respectar els drets dels ciutadans a expressar-se en català. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per això.

2009-09-01T23:31:00.001+02:00

dilluns, 31 / agost / 2009

Font :la cotorra de la vall

¿Nit de Rock local sense grups locals?

La “Nit de Rock” local anunciada per al divendres, dia 11, com a acte previ a les Festes del Poble pot ser no se celebre. Almenys, no se celebrarà amb grups de Tavernes.
Els grups locals han pres la determinació de no actuar eixa nit. Els motius, ens diuen que, són poca ajuda municipal als grups locals, demostrada amb la ridiculesa de pagar 150 euros a cada grup, quantitat que diuen és la mateixa d’anys i anys. Atenció, els 150 euros son per a tot el grup, no per a cadascú dels quatre o més músics que tenen. O siga, si se’ls trenca una corda, els ix el canvi de tot el cordatge més car.
Un altre grup afirma també que no poden tocar amb eixes condicions perquè altres facen el negoci potser referint-se a la barra de la festa. Tampoc ha agradat que els digueren que si no tocava algún grup no passava res, en tenien altres disposats a actuar debades.
La bona qüestió és que al dia d’avui, sempre segons les informacions que tenim, cap dels 13 grups vallers de rock actuarà eixa nit. La determinació està ja presa i si no canvien coses, i moltes han de canviar, ens asseguren que cap dels tres grups previstos inicialment ni tampoc cap de tota la resta - Supertrips, Madame X, Destroy, Blue Hotel, Dos Dosis, Chakra, Locos del Desvan, Parrakos, La Granja de Maggie, P-bur, Metall, Perversions i Brossa de Riu- actuaran la nit del dia 11.

2009-08-31T16:14:00.000+02:00

El COMcert reuneix més de 3.000 persones a Benifairó de la Valldigna

Dilluns, 31 d'Agost de 2009
Font: infosafor

Més de 10 hores de música en valencià apleguen una gran quantitat d'espectadors en la primera edició del COMcert, celebrada al municipi de Benifairó de la Valldigna. El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) Associació de Músics i Cantants del País Valencià ha volgut reconéixer la tasca de l'Ajuntament saforenc en defensa de la música i la cultura valencianes.

La primera edició del COMcert ha superat les expectatives d'assistència de l'organització: Tubal Perales, cap de premsa del Col·lectiu Ovidi Montllor, ha manifestat en referència a aquesta qüestió que "estem molt satisfets amb el compromís i la implicació del públic. Era molt important per a nosaltres constatar que hi ha un suport explícit per part dels espectadors que, al remat, són els que fan possible, dia a dia, que els músics en valencià podem treballar i dedicar-nos a fer cançons". Així mateix, ha afegit que "la festa d'avui demostra també que hi ha una escena absolutament cohesionada, una germanor sense precedents entre tots els artistes que formen part del Col·lectiu i això sempre és una bona notícia."

Van actuar VerdCel, Clara Andrés, Pau Alabajos, Rafa Xambó, Remigi Palmero, Eva Dénia, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra", Òscar Briz, Urbàlia Rurana, Si+No, Neuròtics, Bakanal, Rapsodes, Orxata Sound System, 121dbs i Biano Selektah. I va excusar finalment la seua presència per motius personals el cantautor de Paiporta Elies Monjolí.

Més de 3.000 persones es van acostar fins a Benifairó de la Valldigna per donar suport al Col·lectiu Ovidi Montllor en la gran festa de la música en valencià. Els ingressos d'aquest festival seran destinats íntegrament per a finançar la segona edició de la Guia dels Músics i Cantants en Valencià, una valuosíssima eina de difusió que serà enviada a tots als ajuntaments del País Valencià, perquè els programadors culturals estiguen assabentats del que es cou a casa nostra: enguany hi haurà fitxes de més de 160 grups i solistes; pràcticament s'ha duplicat la xifra de grups inscrits en la primera edició.

Pau Alabajos, secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, ha volgut incidir en "el moment dolcíssim pel que passa actualment la música en valencià, si atenem als fets objectius: més grups i solistes, més festivals i concerts, més públic, majors xifres de venda, major obertura del ventall estilístic (des de hip-hop fins a la música electrònica, passant pel soul, el funky i el rock), més projecció internacional... Estem d'enhorabona!". Així mateix, el Col·lectiu Ovidi Montllor ha volgut reconéixer públicament la tasca de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna i dels voluntaris de Som i Serem, que han fet possible, amb la seua dedicació i compromís, aquest festival i que demostren, any rere any, que han esdevingut la capital de la música en valencià (organitzant tres edicions del festival Mésquerock, una edició del Festivern i ara el COMcert). El president del COM, Manuel Miralles ha lliurat simbòlicament un quadre de Toni Miró amb la imatge del cantautor Ovidi Montllor a l'acalde de la localitat de La Valldigna, Jesús Ferrando i a Tere Rodríguez, responsable municipal d'aquest esdeveniment i coordinadora dels voluntaris

2009-08-25T23:14:00.001+02:00

Eurodiputats populars i socialistes voten en contra del corredor mediterrani

dimarts, 25 d'agost de 2009 10:16

Només Izaskun Bilbao, la diputada de la Coalició per Europea, en la qual s'integrava el Bloc, va defensar la proposta, mentres que l'exministra de Foment, Magdalena Álvarez, l'eurodiputada socialista Inés Ayala i el parlamenari popular Luis de Grandes van votar en contra de la línia de mercaderies que hauria d'unir Hamburg i Algesires per la Mediterrània. Enric Morera ha assegurat que «els fets han demostrat que els únics que defensaven els corredor mediterrani érem nosaltres». El líder del Bloc ha destacat «el colp» que suposarà per a l'economia valenciana «perdre el tren» de mercaderies pel corredor mediterrani ja que suposarà «un fre per a la competitivitat» de les nostres empreses. Morera ha destacat que ha estat una eurodipuda basca qui ha defés el corredor mediterrani, alhora que ha carregat contra l'eurodiputat valencià Andrés Perelló perquè «no ha fet res per defenndre el corredor». El diputat de Compromís també ha estat amb dur amb els populars ja que «a l’hora de la veritat» l’eurodiputat del PP en la comissió de Transports ha imitat el compartament dels socialistes

2009-08-25T22:59:00.004+02:00

Montenegro: Lliçons d'independentisme

Les conseqüències palpables de la plena sobirania

Només fa tres anys i escaig que els montenegrins van votar a favor de la independència del seu país respecte de l'Estat de Sèrbia i Montenegro, el darrer reducte que quedava de l'antic estat de Iugoslàvia, després del conflicte dels 90 als Balcans. En aquest temps, les conseqüències de la independència montenegrina han estat i continuen essent impactants: el PIB de Montenegro ha crescut un 84%, l'atur ha caigut 22 punts percentuals (del 32% al 10%) i el sou mitjà ha passat de 232 euros a 465 euros, o el que és el mateix, s'ha doblat.
llegir més a Racó Català

2009-08-24T16:38:00.004+02:00

23 Ago, 2009

Països Andorrans -Sico Fons

Pareix que per a molts valencians, allò més inadmissible i indignant de la reconeixença de la unitat de la llengua comuna que compartim amb catalans i balears és la pèrdua del nostre gentilici valencià. Pareix ser que per a molts valencians (sí, aquells mateixos valencians que només se’n recorden de la seua estimada llengua el dia de Sant Josep i en algun partidet del València c.f.) és totalment inacceptable anomenar a la seua llengua català

Per a ells, nosaltres els valencians parlem un idioma que ve del llatí, sí, bonament emparentat amb el castellà, sí, pero mai, mai de la vida relacionat de cap manera –però de cap, eh!– amb el català. “No mos fareu mai catalans!” criden imbuïts de transcendència i seriosa dignitat blavers i espanyolistes (valga la redundància).

Però potser el problema que tenen ells és purament fisiològic o mental i pateixen una mena d’al·lèrgia psicosomàtica que se’ls manifesta amb especial virulència en escoltar la terrífica paraula “català”. Tal volta si aconseguírem una nova denominació per a l’idioma que compartim amb catalans i balears (i rossellonesos, i ponentins, i algueresos...), podríem guarir-los del seu mal.

Tal vegada aquest és el gran problema que entrebanca la unitat de la nostra nació: aconseguir un nom unitari que satisfaça certes persones quimeroses i amb evidents deficiències d’identitat i autodefinició.

Una vegada desfasada l’anacrònica i vuitcentista denominació de llemosí (per evidents motius etimològics i històrics), caldria cercar-ne una altra que no ofenga ningú. I si el català és, tot i ser el mot adequat, lògic, històricament correcte i reconegut per tota la comunitat lingüística internacional, no pot ser paït per certes persones, haurem de trobar-ne un altre més, diguem-ne innocu i políticament correcte.

Així doncs, pregunte jo, quin és l’únic país (més o menys independent) del món reconegut per tots i amb el català com a idioma oficial? Sí, ho heu endevinat: el Principat d’Andorra. I vet aquí la meua proposta: nosaltres, catalans, valencians, balears, rossellonesos, etc. parlem l’andorrà, i hem de cridar tots junts i a una veu... VISQUEN ELS PAÏSOS ANDORRANS!! Visquen, visquen, visquen...

Lleven el símbol franquista del jardí de l'esglesia de Simat

2009-08-18T16:24:00.002+02:00

Encara no eren les huit del matí quan la retro de Cabanya ha fet desaparéixer hui el "monolito" ubicat al jardí de l'església. El monument, que inicialment es va instal.lar a la plaça Ramiro Calatayud (plaça del Metge), era en el seu origen un reconeixement als caiguts del bàndol franquista. Amb l'arribada de la democràcia se'l va traslladar al jardí de l'església, se li van retirar les llegendes i símbols franquistes, i se'l va dedicar a la totalitat dels caiguts.Ja era l'hora que a Simat es posara en pràctica la Llei de la memòria històrica.

2009-08-10T23:16:00.002+02:00

La Brigada Musical Catalana ja és a Palestina

L'ACCENT.CAT

Dilluns, 3 d'agost de 2009 15:51

El grup Obrint Pas i els cantautors Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil ja són a Palestina des del divendres 31, en el projecte de brigada musical que ha organitzat la Xarxa d'Enllaç amb Palestina. Hi viatjaran també durant els propers dies les brigades de bastoners i castellers, formades per colles d'arreu dels Països Catalans.

Els músics actuen a la capital palestina, Jerusalem, els dies 2, 4, i 8 d’agost.

>> Podeu seguir la Brigada Musical a través del bloc que aniran actualitzant: Músics a Palestina

La resta d’actuacions previstes seran a Acre (territoris ja assimilats del 48) el dilluns 3 d’agost, a Ramalah el divendres 7 d’agost, a la universitat d’an najah de Nablus el dilluns 10 i finalment el dimarts 11 al Freedom Teatre de Jenin.

Paral·lelament, tots ells faran una gira pel territori ocupat de Cisjordània, on coneixeran la tasca d'organitzacions polítiques, associacions de dones, de suport als presos polítics, camps de refugiats, associacions israelianes pro palestines, etc.

2009-08-03T16:30:00.005+02:00

DILLUNS, 03/08/2009
Font:Vilaweb

El Tribunal Superior de Justícia valencià arxiva l'acusació de suborn contra el president Camps

El tribunal considera que els fets no són constitutius de delicte · El PSPV-PSOE presentarà un recurs al Suprem · Rajoy felicita Camps, mentre l'oposició continua demanat explicacions al president del Consell

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha acordat d'arxivar la causa (pdf) oberta per un suposat delicte de suborn contra el president de la Generalitat, Francisco Camps, en el marc del cas Gürtel. Els magistrats consideren que els fets no constitueixen cap delicte, però el PSPV-PSOE, que exerceix d'acusació particular, ja ha anunciat que presentaria un recurs de cassació contra la decisió judicial al Suprem. Així ho ha explicat el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, que també demanarà responsabilitats polítiques al president per haver 'mentit a les corts de manera reiterada, sistemàtica i conscient.'

Sobreseïment de la causa

Amb dos vots a favor i un contra, els jutges de la sala civil i penal de TSJPV han arxivat la causa contra Camps i també contra el diputat i secretari general del PP valencià, Ricardo Costa; l'ex-president del Consell Víctor Campos i l'ex-cap de gabinet de Turisme Rafael Betoret, en considerar que els fets investigats en el marc del cas Gürtel no constitueixen cap delicte. El magistrat Juan Montero entenia que només s'havia d'arxivar la causa en el cas de Ricardo Costa i per això ha votat contra d'arxivar les altres acusacions, mentre que el president de la sala, Juan Luis de la Rúa, i el magistrat José Francisco Ceres hi han votat en favor. Així doncs, els magistrats han acceptat els recursos dels quatre imputats contra el magistrat instructor, José Flors, que deia que hi havia indicis de suborn passiu per acceptar regals de l'empresa Orange Market, dirigida per Álvaro Pérez i investigada en el marc de l'operació Gürtel.

Segons el tribunal, la resolució valora els indicis que destaca José Flors però també diu que no es poden descartar altres versions a banda de la que defensa el magistrat instructor i que, per tant, 'pot ser certa la versió dels imputats, tenint en compte les contradiccions dels testimonis i les irregularitats de proves documentals'.Respecte el delicte de suborn passiu el tribunal diu que no fa referència a la condició d'autoritat o funcionari de l'imputat, sinó als actes propis de la seva competència en les tasques de govern o de gestió. En aquest sentit, la resolució diu que, des de l'àmbit penal, no es pot considerar automàticament que si una autoritat rep una donació això es faci en consideració de la seva funció.

A més els magistrats han desestimat els recursos d'apel·lació presentats pel fiscal i l'acusació popular, exercida pel PSPV, que demanaven que s'ampliés l'acusació de suborn passiu a suborn actiu, continuar la investigació per a aconseguir més proves i augmentar el nombre d'imputats. Contra la decisió d'arxivar la causa, l'acusació encara pot presentar un recurs al Tribunal Suprem.

Alarte: 'Camps ens ha mentit'

Jorge Alarte ha mostrat respecte per la interlocutòria i per l'actuació dels magistrats però ha matisat que no la compartia. És per això que ja ha donat instruccions als advocats del partit perquè presentin un recurs al Suprem. Pel que fa a la valoració 'estrictament política' del cas, Alarte ha dit: 'Camps ens ha mentit i això ho ha deixat clar avui el TSJPV.' Per al dirigent socialista, 'les responsabilitats polítiques són evidents i clares i els fets en què es fonamenten també.'

Rajoy: 'Ha guanyat el sentit comú'

El dirigent espanyol del PP, Mariano Rajoy, ja ha felicitat Camps aquest migdia i ha afirmat: 'Ha guanyat la justícia i el sentit comú'. A més, Rajoy ha avançat que el PP faria 'alguna cosa de cara al futur' tenint en compte els 'sis mesos de judicis paral·lels' que hi ha hagut des que el jutge va imputar el president de la Generalitat.

Oltra: 'De la Rúa ha volgut assegurar-se que el seu amic íntim surti impune'

La portaveu de Compromís a les Corts, Mònica Oltra ha qualificat la decisió del tribunal d'escàndol sense precedents i ha acusat els jutges de fer tractes de favor a Camps. Compromís ha advertit que l'arxiu del cas suposa que, encara que apareguin proves noves, els fins ara imputats no podrien ser jutjats: '[Juan Luis] De la Rúa ha volgut assegurar-se que el seu amic íntim surti impune.'

Oltra, diputada d'Iniciativa del Poble Valencià, ha apuntat que era necessari que aquest cas fos jutjat per un jurat popular: 'Les pressions amb més alt nivell del PP, i que han donat resultats positius per als implicats per tal que quedessin impunes, demostra que els valencians no tenim una plena democràcia ni divisió de poders', ha dit Oltra, que ha afegit: 'És de justícia permetre que sigui el poble, mitjançat un jurat, i no l'amic íntim dels imputats, qui resolgui si hi ha suborn i quina és la pena corresponent.' Finalment, la portaveu de Compromís ha explicat que el grup parlamentari presentaria una proposició de llei per a reglar els obsequis dels funcionaris i autoritats.

Sanz: 'Camps continua qüestionat políticament'

Per la seva banda, la coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, ha advertit que el cas encara no quedava tancat del tot, atès que es presentarà recurs al Suprem. 'A més, l'existència d'un vot particular és significativa, i no fa sinó introduir un element de dubte raonable sobre la resolució d'un assumpte que afecta la credibilitat de les institucions valencianes', ha afegit Sanz.

EUPV considera que Camps continuarà essent qüestionat políticament, tot i l'arxiu, per no haver 'donat la cara' ni haver donat explicacions a les corts. Per tot plegat, Sanz considera que és 'un malson per als valencians tenir un president tan desprestigiat com Camps.

2009-07-05T23:43:00.001+02:00

dissabte, 04 de juliol de 2009
font:racó català

Cap condemna pels agressors del Correllengua de Gandia

La jutgessa eximeix de responsabilitat penal els atacants

La jutgessa que investigava el cas de l'agressió del Correllengua de Gandia, l'estiu passat, ha eximit de responsabilitat penal els 18 feixistes acusats per no haver-ne pogut identificar els autors. La regidora del BNV Maite Peiró va resultar ferida de resultes de l'impacte d'una pedra al cap i altres participants van ser agredits. A més, la jutgessa no ha considerat el boicot a l'acte reivindicatiu com un delicte, tot i haver quedat demostrat el caràcter violent de la protesta ultra i haver-hi hagut víctimes greus. Ho ha justificat dient que tot i que "d'alguna manera es va impedir el dret a manifestació [...] no es va arribar a produir la pertorbació de l'ordre que aquests preceptes castiguen, tal i com demostra la nul·la intervenció policial en els fets, malgrat estar-hi present en tot moment".

ultradreta, correllengua, agressió, GAV, impunitat, País Valencià

Durant el Correllengua de Gandia de l'any passat, un grup de feixistes convocats pel Grup d'Acció Valencianista (GAV) va intentar impedir el tradicional acte reivindicatiu per la llengua amenaçant i provocant els participants, fins i tot a la porta del Casal Jaume I, sense que la policia nacional actués. No va ser fins després de la greu agressió que gairebé li va costar la visió a la regidora Maite Peiró i les posteriors denúncies dels convocants del Correllengua i dels col·lectius de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat quan es van obrir diligències contra 18 ultres identificats i se'ls va imposar una multa de 300 euros. Les autoritats van assegurar que es sancionarien els agressors, cosa que finalment no ha succeït.

Val a dir però que a hores d'ara Independentistes de la Safor en el seu comunicat reconeix no saber si la sanció econòmica ha quedat sense efecte. El col·lectiu critica durament la constant impunitat que reben els protagonistes d'aquest tipus d'actes vandàlics i acaba qüestionant-se què hauria passat si un regidor ferit hagués estat del PP o del PSOE.

2009-06-30T23:26:00.002+02:00

La ràdio de la Valldigna pot tindre els dies comptats

Dimarts, 30 de Juny de 2009 00:59

Moltes, moltes de les emissores de ràdio del País Valencià emeten sense llicència, són il·legals. Com la que emet a la Valldigna. Fa uns mesos la Generalitat va donar a conéixer que vol regular el sector i tancar les que emeten sense permís ni llicència.

La decisió de la Generalitat, segons informacions que ens arriba de cercles molt pròxims a la ràdio que emet a la Valldigna, ha causat una gran preocupació perquè implica el tancament de l’emissora. La direcció, sempre segons aquestes informacions, ja s’ha dirigit a l’alcaldia vallera en demanda d’una solució per a legalitzar-la.

Això el señor alcalde sap que és imposible perquè l'emissora no te llicència i sap ben bé que legalment no hi ha més remei que el tancament. Però tot el món sap la bona relació que hi ha entre la ràdio i el nostre govern municipal i com és l’agraïment pel servei que presta tant la ràdio com les altres empreses relacionades: vigilants troianos, empresa de servei en el Casal Jove.

L’alcalde vol trobar una solució i no vol que siga la clausura. Vorem finalment com queda la cosa.

Font: La cotorra de la Vall

2009-06-25T16:22:00.001+02:00

La xiulada a l'himne espanyol acaba als tribunals

Denaes denuncia Catalunya Acció i ESAIT

La Fundació DENAES, per a la Defensa de la Nació Espanyola, ha denunciat avui davant l'Audiència Nacional espanyola ESAIT (l'entitat proseleccions basques) i Catalunya Acció per l'espectacular xiulada a l'himne espanyol que van protagonitzar les aficions del Barça i de l'Athlètic de Bilbao basc durant la final de la copa espanyola de futbol, el darrer 13 de maig, xiulada que TVE va intentar amagar. Uns dies després de la xiulada, DENAES ja va assegurar

que recorreria a la justícia espanyola per denunciar els qui, segons ells, havien impulsat la xiula

da. Ara finalment ha fet efectiva la seva denúncia.

DENAES, xiulada, himne espanyol

Segons la DENAES, la xiulada representa un atac contra l'Estat espanyol i els seus símbols i per això anuncia que emprendrà accions legals contra els seus organitzadors perquè va ser un acte premeditat i organitzat. La Fundació, que té com a un dels seus patrons el dirigent del PP del Princip

at,

Alejo Vidal-Quadras, assegura que la querella no va dirigida contra els aficionats que van xiular i escridassar l'himne espanyol, sinó contra les entitats "instigadores", ESAIT i Catalunya Acció. Les acusa d'un delicte "d'ultratge a Espanya" i als seus símbols.

Font :Racó Català

2009-06-23T00:31:00.001+02:00

Les altres seleccions

Aquesta setmana es disputa la tercera Viva World Cup de futbol, amb equips nacionals no reconeguts per la FIFA

Tota aquesta setmana, els municipis de Brescia i Varese (Llombardia), Novara (Piemont) i Verona (Vèneto) acullen la tercera Viva World Cup de futbol. Aquesta joveníssima competició és organitzada per l'NF-Board, una associació fundada el 2003 per representar futbolísticament seleccions no reconegudes per la FIFA, per motius polítics o esportius. L'NF-Board es declara apolítica i oberta als pobles, nacions i territoris isolats que considerin el futbol 'un instrument d'unió, intercanvi i transmissió de somnis'. La primera edició de la copa, que es va fer el 2006 a Occitània, la va guanyar la selecció de Sápmi. La segona, desenvolupada l'any passat en aquest territori a l'extrem nord d'Europa, la va guanyar l'equip de la Padània. I enguany, de la trentena de membres que constitueixen l'NF-Board, s'han desplaçat fins a les terres del Po per competir en la tercera copa Viva mitja dotzena de seleccions: Gozo, el Kurdistan meridional, la Padània, la Provença, Occitània i Sápmi. De totes, la més curiosa és la de la minúscula illa mediterrània de Gozo, a pocs quilòmetres de Malta, que des de 1936 disposa d'organismes i competicions futbolístiques autònomes.[+ article]

2009-06-14T11:12:00.000+02:00

Centenars de persones es manifesten a València per exigir la dimissió de Camps

dissabte, 13 juny 2009
Font:llibertat.cat

Més d'un miler de persones, segons l'organització, i menys de dues centes segons la policia local, s'han concentrat avui dissabte a la plaça de Manises de València per demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Sota el lema "No a la corrupció, Camps dimissió", la marxa s'ha fet per demanar el cessament immediat de Camps arran de la seva imputació al Cas Gürtel.

Durant la manifestació s'ha llegit un manifest en el que s'instava el president a "reconèixer els errors comesos i acceptar-ne les conseqüències".

El Col·lectiu Contra la Corrupció, sorgit d'un grup de Facebook, ha demanat que s'aclareixi quants diners va costar la visita de Benet XVI, la Copa Amèrica i el Circuit de Fòrmula1. També ha qüestionat la permanència d'alguns membres del PP, com ara el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, o el de la Diputació Valenciana, Alfonso Rus.

"Camps, Costa, volem una resposta", "Costa a Picassent, Camps a Fontcalent" o "T'estime un ou, fes-me un traje [vestit] nou", han estat les consignes més cantades durant la marxa, a la qual s'hi han adherit col·lectius com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià, Esquerra Unida del País Valencià o l'Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar.

Per saber-ne més:

Compte enrere pel President -Llibertat.cat

Francisco Camps i Ricardo Costa, imputats pel 'cas Gürtel' -Llibertat.cat

Manifestació contra la corrupció dissabte a València -Llibertat.cat

Resultats eleccions al Parlament Europeu

2009-06-07T23:20:00.001+02:00

SIMAT DE LA VALLDIGNA (Safor)

Actualitzat a les 23:14h. 100,00% escrutat

Total de votants: 2.622	Vots en blanc: 11 (0,83%)
Participació: 50,61%	Vots nuls: 9 (0,68%)

Aquesta pàgina s'actualitzarà automàticament en 31 s.

Partit	Vots	Percentatge
PSOE	558	42,34 %
PP	510	38,69 %
EUPV-IR	82	6,22 %
ERPV-EV-(Edp-V)	66	5,01 %
BLOC	51	3,87 %
II	10	0,76 %
UPyD	9	0,68 %
PACMA	4	0,30 %
LV-GVE	3	0,23 %
RC	2	0,15 %
PCPE	2	0,15 %
PH	2	0,15 %
FE de las JONS	1	0,08 %
UV	1	0,08 %
PFyV	1	0,08 %
PUM+J	1	0,08 %
CDS	1	0,08 %
LIBERTAS	1	0,08 %
FN	1	0,08 %
POSI	1	0,08 %
iF	0	0,00 %
SAIn	0	0,00 %
PSA	0	0,00 %
IZAN-RG	0	0,00 %
EXTREMADURA UNIDA	0	0,00 %
CDL	0	0,00 %
UCL	0	0,00 %
AES	0	0,00 %
FA	0	0,00 %
PREPAL	0	0,00 %
MSR	0	0,00 %
UNA	0	0,00 %
DN	0	0,00 %
UCE	0	0,00 %
AA	0	0,00 %

2009-05-29T18:53:00.000+02:00

Requisit lingüístic castellà

dijous, 28 de maig de 2009
Ferran Suay

En la societat valenciana fa més de 300 anys que està vigent el requisit lingüístic castellà. Més de tres segles que, per a treballar en l'administració pública, cal saber el castellà i ser capaç de comunicar-se en aquesta llengua, amb una fluïdesa proporcional a la responsabilitat del lloc que hom pretén ocupar. A ningú no se li ha demanat de conèixer cap altra llengua durant els últims tres segles. Poc ha importat si havien de tractar amb malalts valencians o amb administrats illetrats, incapaços d’entendre allò que els explicaven en la gloriosa llengua dels il·lustres Lope de Vega o Cervantes. Poc ha importat, o no gens, quantes vegades haurien de fer cua les dones i els hòmens que venien del poble a arreglar-se els papers. També per a ells, que no cobraven sous públics, ha regit el requisit lingüístic castellà. Durant l’últim quart del segle XX, la societat valenciana va viure un procés de transició que ens portà des de la darrera dictadura fins a l'actual sistema de govern, basat en la celebració periòdica d'eleccions.

El requisit lingüístic castellà també ha resistit intacte aquesta metamorfosi social. Des de Felip V fins a Joan Lerma, des de Primo de Rivera fins a Zaplana, i des de Francisco Franco fins a Francisco Camps, tots els governs que hem tingut –o que hem patit– han continuat considerant imprescindible la imposició del coneixement del castellà a tot aquell que volia treballar en la funció pública valenciana. És gràcies a aquest requisit lingüístic castellà que tenim funcionaris i polítics completament incapacitats per a expressar-se en valencià, com l'alcaldessa de València o l’anterior president de la Generalitat, o que ho fan amb evidents limitacions i dificultats fonètiques, lèxiques i sintàctiques, com l'actual president de la Generalitat. Això sí, tots ells i totes elles parlen un castellà d'excel·lent factura, cosa que els permet de comunicar-se amb desimboltura amb els valencians dels Serrans o de la Foia de Bunyol, i els facilita enormement la comprensió inequívoca de les ordres que els arriben de Madrid. Ara mateix, en 2009, 302 anys després de la derrota d’Almansa, la societat valenciana està en el procés de dotar-se d'una nova llei de la funció pública.

Potser ja és l'hora de reconèixer legalment que les persones que volem expressar-nos en la llengua que l’Estatut d’Autonomia vigent estableix com a oficial i pròpia, també tenim drets. Que no són els habitants de Xest o de Sogorb els únics valencians amb dignitat suficient perquè els funcionaris els parlen en la seua llengua. Que també els altres valencians, els que tenim i sentim el valencià com a llengua pròpia, els que –a diferència de la immensa majoria de la nostra classe política—no ens avergonyim ni de ser valencians ni de parlar valencià, també tenim el dret que les persones que ens administren ens parlen en la nostra llengua. I això només es pot aconseguir si en l’accés als llocs de treball públics es demana que, qui vulga treballar en l’administració valenciana, siga capaç de parlar i escriure –també– en valencià.

Compte amb el Test d'intel·ligència del Facebook.Es un timo.

2009-05-28T18:45:00.001+02:00

Aneu amb compte amb el test d'intel·ligència,es un autèntic timo.Primer respons a unes preguntes i per a saber el resultat et diu que poses el número de mòbil.T'envien un codi per SMS que fiques a una casella i automàticament et subscrius sense previ avís a un servei de SMS que reps periodicament varies vegades al dia.Damunt del mal d'ous que et donen el missatgets ,resulta que els pagues tu a 0,30 €.Naturalment no et diuen que estàs pagant tu.Te n'adones quan et ve la factura.Hi ha gent que li ha costat ja més de 40 €.El més greu és la complicitat de les companyies de telefonia mòbil i del mateix Facebook per anunciar aquest robo a mà armada.Si ja t'han enganxat tens que enviar la paraula "BAJA" la mateix número que te'ls envia llevant-li l'1 final,en cas d'Orange.Per a altres operadores no ho sé cert,val la pena trucar a Atenció al Client.

2009-05-20T21:39:00.000+02:00

Prohibeixen a les autoritats valencianes usar l'himne oficial al centenari de l'exposició de 2009

Dimecres, 20 de maig de 2009 a les 20:00
Informa: Guillem
Font:Vilaweb

La lletra de l'himne oficial del País Valencià no es podrà ni cantar, ni gravar, ni publicar, ni reproduir en cap de les seves versions durant els actes que commemoraran el centenari de l'Exposició de 1909, on precisament aquest es va donar a conèixer. Així ho ha decidit la família Thous, propietària legal de l'himne, en protesta perquè l'Ajuntament de València i la Generalitat valenciana han emprat només el castellà en tots els programes d'actes commemoratius i en totes les invitacions.

La família Thous ha enviat una carta al president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, i a l'alcaldessa de València, Rita Barberà, on els recorden que M.Thous era una persona tremendament compromesa amb l'ús i normalització del valencià, i per això protesten perquè les institucions valencianes menyspreen i vexen "cada dia" aquesta llengua, i fins i tot l'obliden en un acte commemoratiu de l'himne. La carta deixa oberta la porta a que s'incorpori el valencià al programa d'actes, i d'aquesta manera "ens allibere d'haver de prendre una decisió que no seria capritxosa sinó proporcional i entenem que justa, que se sostendria en el compromís que recau en nosaltres de protegir la imatge, l'obra i la memòria del nostre besavi".

El portaveu de la família, Abel Thous, va assegurar que "la discriminació es fa més evident en referir-se a Maximilià Thous Orts, el qual es va significar especialment en la defensa del valencià, del seu ús, de la seua normalització", i va recordar que "el monolingüisme en castellà que practica sistemàticament l´Ajuntament de València i, cada vegada més, totes les institucions valencianes, té com a resultat la discriminació dels valencianoparlants dins el nostre propi àmbit lingüístic, i per part d'un ens que hauria de representar-nos a tots. Esta discriminació sistemàtica és ja injusta i insultant pel que fa a allò quotidià, però adquireix dimensions grotesques en tractar-se, com en este cas, de commemorar uns actes d'afirmació valenciana".

L'himne en qüestió conté el polèmic vers inicial "Per a ofrenar noves glòries a Espanya", que va ser imposat per Josep Serrano a Maximilià Thous, que li donà "instruccions expresses" (tal i com ell mateix va reconèixer) per a la redacció d'aquest primer vers, així com l'aparició del concepte de "Regió" en posteriors versos. Existeix tanmateix una versió alternativa de l'himne, donada a coneixer per la Junta Local Fallera d'Alzira, que substitueix el vers inicial per "Tots baix els plecs de la nostra Senyera" i la paraula "Regió" per "Nació". Des d'altres vessants del nacionalisme valencià, especialment del d'arrels fusterianes, es reivindica la Muixeranga d'Algemesí com a himne del País Valencià.

2009-05-11T23:36:00.000+02:00

11 maig 2009

VALLDIGNA.CAT, tres anys a la catosfera

El projecte en xarxa “Valldigna som i serem” complia aquest mig dia tres anys.

Un projecte informatiu i de difussió naixcut per la inquietud des diferents persones nacionalistes vinculades a la lluita contra l’Alta Tensió a La Valldigna, i que posava en xarxa una de les primeres webs punt cat al País Valencià: www.valldigna.cat. A hores d’ara, des del projecte ja consolidat arriba a més de 700 persones mitjançant una llista de distribució pròpia, informant a la comarca des del diari en format bloc “ValldignaDigital”, amb l’objectiu prioritari de promoure la llengua i cultura Catalana a La Valldigna, La Safor i la resta de comarques centrals. Llegiu l’editorial de hui de ValldignaDigital, el diari del projecte

2009-05-10T01:41:00.001+02:00

LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER ACCIÓ CULTURAL I TOTES LES ORGANITZACIONS CULTURALS, POLÍTIQUES I SINDICALS JUVENILS VALENCIANES REUNEIX 30.000 PERSONES A VALÈNCIA

Acció Cultural valora com un èxit la manifestació d’avui dissabte 9 de maig a València que amb el lema “Junts Podem!” ha reunit 30.000 persones en un acte multitudinari i sense incidents que ha omplert els carrers de València.

09.05.2009

Els representants de les organitzaciones culturals, polítiques i sindicals juvenils valencians (Joves d’Acció Cultural, Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves d’Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d’UGT, Intersindical Jove, Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta) han dut la pancarta que obria la manifestació i han llegit el manifest en l’acte final. Cal destacar el fet que a les esmentades organitzacions s’ha afegit també el Consell de la Joventut de la ciutat de València, els representants dels quals també han estat en la pancarta inicial.

Ara, Acció Cultural impulsarà la Iniciativa Legislativa Popular per la plena legalització de TV3 al País Valencià, vista la voluntat de l’actual Govern valencià de continuar amb la censura d’aquesta televisió i de càstig econòmic a Acció Cultural, i continuarà treballant per la unitat d’acció i el treball conjunt dels àmbits cultural, sindical i polític per la regeneració democràtica del País Valencià (vista la degradació a la qual li sotmet l’autoritarisme del PP), el respecte a la llengua i la cultura catalanes i els drets socials dels valencians davant la situació de crisi del model econòmic i social de l’actual Govern valencià.

Finalment, Acció Cultural vol donar les gràcies a totes les organitzacions que han convocat i participat en la manifestació d’avui a València, i als milers de valencians i valencianes que ens han manifestat el seu suport.

2009-05-07T19:04:00.000+02:00

No nacionalista?

Dijous, 7 de maig de 2009
Informa: Guillem

Un munt de portades de diaris de l'Estat destaquen avui que finalment Euskadi té un lehendakari "no nacionalista". D'entrada, els manuals de periodisme desaconsellen escriure en negatiu, és a dir, evitar els títols amb "no". Resulta curiós que algú aparegui com "no" més alguna cosa, en aquest cas "nacionalista". El nou lehendakari també podria definir-se com "no conservador" o "no comunista", etcètera. Però no és el cas. Ara es tracta d'incidir en el fet que Patxi López, que durant la campanya era més Patxi i ara és més López (als titulars em remeto), no és nacionalista. Però de quin nacionalisme parlem? Del basc? Oi, i tant! Efectivament López no és nacionalista basc, perquè el candidat a la reelecció pel nacionalisme basc era Juan José Ibarretxe, aquest sí que n'era.

López serà el primer lehendakari nacionalista, però nacionalista espanyol. Perquè al País Basc no té cap sentit parlar d'un lehendakari "no nacionalista" quan l'eix de l'acord polític que l'ha dut fins a Ajuria Enea amb el suport del PP i d'UPyD és l'eix espanyolista. Allà hi havia dos candidats clars: el del nacionalisme basc, que no tenia majoria parlamentària (per la distorsió de la llei de partits i les il·legalitzacions reiterades de l'esquerra abertzale radical), i el del nacionalisme espanyol, que ha aconseguit sumar majoria a la cambra basca. No hi ha més, i tapar-ho en titulars és una autèntica perversió del llenguatge i periodística.

El que és indubtable és que l'eix del nou lehendakari no és l'esquerra-dreta, ja que PSE-PSOE i PP són les ofertes contraposades. Per tant, l'únic comú denominador és l'espanyolisme respecte el basquisme. I para de comptar. Una altra cosa és que reconèixer-ho els faci nosa. A López, a Zapatero i als mitjans espanyols que hi donen cobertura. A Rajoy i a Basagoiti, segurament no els en fa cap, de nosa. Això d'ahir és la culminació d'un llarg procés que arrenca de l'època dels Mayor Oreja i dels Redondo Terrerros, artífexs d'aquella altra perversió del llenguatge que va ser el front constitucionalista. Però com a mínim aquella era una perversió menor, tolerable, respecte a aquesta última de presentar López com el primer lehendakari "no nacionalista". De nacionalistes, tots en son. I més a Euskadi. I més quan el conflicte allà està com està i arrossega el que arrossega.

El que sí que és cert és que López, Patxi López, és el primer lehendakari socialista. Però socialista amb el suport de la dreta espanyola, de la dreta unitarista i més rància, comptant el satèl·lit descontrolat de la tal Rosa Díez. Per tant, si l'únic que els uneix ho volen amagar i dissimular, jo no sé com carai s'aguantarà el nou govern i com resistirà el nou lehendakari.

Saül Gordillo (web) és periodista.

Del Bernabéu al cel

2009-05-03T12:26:00.002+02:00

Un Barça genial esclafa el Madrid amb un històric 2-6 i sentencia la Lliga

Estadi Santiago Bernabéu

Grandiosa, històrica i justa, així va ser la victòria (2-6) al Bernabéu amb què el Barça va rematar ahir aquesta Lliga. Molts adjectius caldrien per descriure la demostració hiperbòlica dels blaugranes al feu del Reial Madrid, però potser n’hi hauria prou amb dir que és superior al 0-3 del Barça de Ronaldinho el 2006 i que està com a mínim a l’altura al mític 0-5 del Barça de Cruyff el febrer del 1974.

Mai el Barça li havia marcat sis gols al Madrid al Bernabéu, però això només és una estadística. La realitat és encara més gloriosa per a l’equip de Guardiola, que va demostrar davant de tot el món com n’és de superior al seu etern rival, com n’és de superior la seva aposta futbolística i com serà d’infinitament justa la seva coronació com a campió de Lliga, la setmana que ve (Camp Nou), l’altra (Mallorca) o la següent (Camp Nou).

El Barça va anar a Madrid a rematar una Lliga que s’ha estat guanyant a pols durant molts mesos i va fer molt més que això, va donar una classe magistral explicant per què guanya aquest campionat, i sobretot va fer immensament feliç la seva gent, la va rescabalar de la infelicitat de les dues últimes Lligues regalades als blancs i de la vergonyosa rendició de l’última visita al Bernabéu el maig passat.

Deien aquesta setmana a Madrid que el Barça venia cansat, presentaven un duel equilibrat entre un pegador i un fi estilista, apel·laven a un 2 de maig en què la tradicional heroica madridista podia ser imparable per al Barça, com ho ha estat per a la resta de rivals durant la ratxa de 19 partits (55 de 57 punts) en què ha perseguit inexorablement el líder.

Però el Barça va destapar la crua realitat madridista, convertint el partit en massacre per als jugadors blancs i per als gurus del madridisme mediàtic. Els de Guardiola van respondre a cada intent madridista per triplicat: de l’1-0 a l’1-3; del 2-3 al 2-6, i van demostrar que si gran és la distància a la Lliga espanyola entre els dos primers i la resta, també gran és la distància entre el primer i el segon.

I això només ho podia fer sent ell mateix, com reclamava el tècnic, sent l’equip que pren la iniciativa, el que ataca, el que combina, el que pressiona, el que treballa, el que se solidaritza, el que remata, el que goleja.

Per això Henry va fer el primer en una combinació excelsa amb Messi; per això Puyol va fer el segon en jugada d’estratègia; per això la pressió de Xavi li va donar el tercer a Messi; per això Henry va repetir de contraatac; per això Messi va repetir de combinació; per això l’ambició de Piqué li va donar el sisè; per això el Bernabéu va veure ahir quatre gols i cinc assistències (4 Xavi i 1 Messi) parits a La Masia.

Perquè el Barça, el seu estil, el concepte, el treball, els mèrits, tot era innegociable, i tot va servir per vestir amb les millors gales la sentència d’aquesta Lliga i per escriure un capítol destacat en la història del Barça i del futbol.

2009-05-01T22:29:00.002+02:00

'Revolta' al PSPV contra les imposicions d'Alarte

Dijous, 30 d'abril de 2009 a les 21:00
Informa: Guillem
Font:Vilaweb

La línia ideològica que el des de fa poc nou secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, està imposant al partit ha provocat un notable malestar no només entre molts dels seus militants, sinó també en forces càrrecs electes dels socialistes valencians. La darrera imposició d'Alarte fou forçar els diputats del PSPV a votar a les Corts Valencianes, conjuntament amb el PP, contra la moció presentada pel grup de Compromís pel País Valencià que demanava la incorporació de la Generalitat valenciana a l'Institut Ramon Llull, al costat d'altres governs de territoris i administracions del país.

La imposició d'Alarte, que és partidari d'acostar-se a l'argumentari ideològic que usa el PP valencià (per exemple en el tema de la llengua), va fer quedar en evidència la posició del PSPV de diverses localitats del País Valencià, com ara les seccions de Morella o Elx, que han aprovat incorporar-se al Llull amb els vots dels socialistes. De fet el PSPV va votar fa alguns mesos a favor d'una moció similar a la que aquesta setmana ha rebutjat, abans que Alarte fos elegit nou secretari general. Tot plegat ha provocat la dimissió de la portaveu del PSPV a la comissió de Política Lingüística, Marisol Sorribes, i aproximadament la meitat dels diputats del partit a Corts Valencianes han signat un manifest en solidaritat amb el què afirmen donar suport a Sorribes i critiquen l'aposta ideològica d'Alarte.

L'han signat destacats diputats del PSPV, com l'alcalde de Morella Ximo Puig, o l'alcalde d'Elx i número dos del partit, Alejandro Soler, així com Vicent Sarrià, Antonio Torres, María José Salvador, Amparo Marco, Eduardo Vicente, Dolores Gay, Mercedes Sanchordi, Antoni Such, Jeannette Segarra, Josefa Frau o Manuel Bueno, entre d'altres.

El darrer Congres Nacional (?) del PSPV-PSOE, celebrat fa alguns mesos, va escollir Alarte com a nou secretari general del partit, el candidat que tenia el "patrocini" del PSOE estatal, a molt poca distància (menys del 3%) del seu principal rival, l'alcalde de Morella Ximo Puig. Allà, entre d'altres coses, va provar, juntament amb la nova direcció, de foragitar de les sigles del partit el terme País Valencià. Amb l'excusa "d'adaptar les sigles als nous temps", Alarte i la direcció del PSPV van incloure el canvi de denominació a la ponència marc del darrer Congrés (Alarte suggeria "Partit Socialista de la Comunitat Valenciana - PSCV"), tot i que va ser rebutjada pels militants. Pocs mesos després ho tornava a intentar amb un subterfugi administratiu, sense tenir en compte la voluntat dels militants.

Fa només alguns mesos Alarte reafirmava el seu posicionament ideològic pel que fa al País Valencià, afirmant que "el nostre territori es diu, s'ha dit i es dirà Comunitat Valenciana". La mateixa web del PSPV és un flagrant exemple dels posicionaments ideològics i lingüístics que està imposant Alarte al partit. En teoria la plana web del PSPV es pot visitar en català i en castellà, però només cal entrar-hi per adonar-se que la versió "valenciana" només conté algun subtítol en la llengua pròpia dels valencians, però tots els continguts hi apareixen en castellà: totes les notícies de portada, activitats, vídeos, peus de fotografies ... Irònicament, a dalt de tot hom hi pot veure un vincle per dirigir-se a la versió "en castellà", que evidentment no és més que una fotocòpia de la falsa versió "en valencià".

2009-04-28T22:02:00.000+02:00

DIMARTS, 28/04/2009
font:Vilaweb

Nova manifestació massiva a València contra la política educativa de Font de Mora

Un 70% dels professors i un 90% dels alumnes fan vaga a l'ensenyament valencià, segons la Plataforma

Milers de manifestants han sortit avui al vespre als carrers d'Alacant, Castelló de la Plana i València. En aquesta ciutat, segons dades dels organitzadors, hi ha hagut uns quaranta mil manifestants; a Alacant, quinze mil i a Castelló, set mil. Ha estat la mobilització que ha tancat una jornada a l'ensenyament públic, que, segons la Plataforma per l'Ensenyament Públic, ha tingut un seguiment del 70% del professorat i el 90% de l'alumnat. La conselleria ha rebaixat el seguiment professoral al 21%.

Però la Plataforma retruca que aquestes dades no són de la 'realitat d'avui, sinó d'ahir'. I és que la conselleria solament compta els professors que havien avisat amb antelació, sense ser-hi obligats, que farien vaga. D'una altra banda, segons la plataforma, el seguiment de la vaga ha estat força superior a les comarques centrals.

La plataforma també ha dit que la vaga d'avui demostrava que 'la societat valenciana i el sistema educatiu han donat l'esquena a la política educativa del PP'. A més a més, han demanat a la conselleria de reflexionar 'sobre si el conseller ha de continuar en el càrrec'. 'La comunitat educativa ha dit prou al conseller Font de Mora', han dit des de la Plataforma, que ha tornat a demanar-ne la dimissió.

'Hem tingut la paciència que calia, hem acceptat les seves regles de joc i hem passat mesos negociant. Ara, si amb la vaga i les manifestacions d'avui, la Generalitat no s'adona que ha de fer dimitir Font de Mora, continuarem les mobilitzacions, evidentment', ha explicat a VilaWeb Gemma Piqué, portaveu de la Plataforma per l'Ensenyament Públic.

2009-04-26T01:12:00.003+02:00

DISSABTE, 25/04/2009 - 20:24h

Cinc mil persones participen a la manifestació de la diada del 25 d'abril a València

L'Esquerra Independentista ha convocat la marxa · La CAJEI també ha organitzat una manifestació aquest matí a Torrent

Cinc mil persones, segons els organitzadors, han participat a la manifestació a València per commemorar el 25 d’abril, que s’emmarca dins la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'. En acabar la manifestació, que ha recorregut els principals carrers de la ciutat, s’ha fet un acte polític a la plaça dels Furs. Un entre tants, Voltor i Skafeinats actuen a partir de les 22.30 a la plaça Viriato, al barri de Velluters.

A l'acte polític han intervingut Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria; Enric Tàrrega, historiador anti-feixista i activista cultural; i Pasqual Soriano, militant revolucionari i activista social. Gonçal Bravo, sindicalista i militant de l'esquerra independentista, ha tancat l'acte en nom de la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'.

Les organitzacions que integren la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència' són: CAJEI, Endavant, Maulets, SEPC, Alerta Solidària i COS. La manifestació ha rebut el suport de més d'un centenar d'organitzacions, entitats, col·lectius, associacions culturals, ateneus i casals de tot el país. També hi han volgut donar suport diversos regidors d'arreu dels Països Catalans, els quals han signat un manifest en què es recorda 'la pèrdua dels furs i les institucions diferenciades i la incorporació total i forçada de la major part dels nostres territoris al projecte borbònic espanyol.'

Manifestació de la CAJEI a Torrent

Més de tres centenars de persones vingudes de diferents comarques del
territori, s’han manifestat aquest matí pels carrers de Torrent sota el lema 'La nostra terra, el nostre poble' en un acte convocat per la CAJEI.

Homenatge als Maulets

El PSPV-PSOE i el Bloc han convocat avui a Xàtiva un homenatge als Maulets que preveu l'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra' i un parlament del president de la Federació d'Escola Valenciana. L'acte s'ha fet davant la pedra dels Maulets, a la plaça de Sant Francesc. Aquest monument els ret homenatge 'per l'heroica defensa de la de la ciutat.'

El 9 de maig, 'Junts podem'

El dia 9 de maig, la manifestació que organitza tradicionalment ACPV tornarà a omplir els carrers de València. El lema d'enguay és 'Junts podem. Televisió sense fronteres. Per TV3 al País Valencià'. Eixirà a les 18.00 des de la plaça de Sant Agustí. En acabat, com cada any, hi haurà un concert a l'aparcament del campus de Tarongers. Enguany hi actuen Berri Txarrak, Sva-Ters, Pirat's Sound Sistema, Ara Mateix i Rapsodes. Les entrades ja són a la venda.

Un any més, l'Òmnim ha organitzat el tren Jaume I per tots aquells qui vulguin anar a València des de Barcelona. I també ACPV, com cada any, ha organitzat autobusos que eixiran des de diferents ciutats del País Valencià.

2009-04-18T23:56:00.001+02:00

L'ús del català avança a les comarques centrals del País Valencià --

15/04/09

L'ús del català ha notat una sensible recuperació a les comarques centrals del País Valencià (l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Costera, la Safor i la Marina Alta), segons l'estudi del catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant Brauli Montoya, exposat el cap de setmana passat durant la XIV Jornada de Sociolingüística d'Alcoi. Contràriament, a les principals ciutats valencianes les perspectives per a la llengua valenciana no són gens positives.

La transmissió familiar del valencià recull que la majoria dels valencians que viuen a les comarques centrals del país, al voltant d'un 60%, tenen com a llengua familiar el català. Les xifres són similars a les de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que al Llibre blanc de l'ús del valencià mostra que entre els residents de les poblacions de les esmentades comarques, el 62% dels enquestats utilitza el català amb els seus pares, el 61% ho fa amb la seua parella i el 64% amb els seus fills.

Montoya, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, apunta que les dades 'reflectixen que hi ha un lleugera recuperació del valencià', que es veuria motivada, segons que ha explicat, per factors com la introducció de l'ensenyament en català, així com 'la fidelitat' cap a la llengua. Alcoi, Gandia i Ontinyent se situen com les ciutats valencians capdavanteres en l'ús de la llengua pròpia.

Font: Directe.cat

2009-04-15T00:10:00.001+02:00

15 Abr, 2009

SIMAT decidirà en referèndum si permet construir el camp de golf i l'ubanització

Novament en unes declaracions exclusives a LEVANTE-EMV (el diumenge de Pasqua 12/04/09) l'Alcalde de Simat de la Valldigna, Eladi Mainar, assegura que és un dels acords de govern dels partits del PACTE DE PROGRÉS simater. Els ciutadans seran convocats quan s'aprove el PGOU. Els simaters tindran la possibilitat de decidir sobre la construcció d'un cap de golf a la localitat amb o sense urbanitzacions en el perímetre de l'àrea de protecció que rodeja l'antic monestir de la Valldigna, un complex declarat Bé d'Interès Cultural

Segons Mainar en el PGOU que s'està tramitant i que esperen que la Generalitat aprove en uns mesos existeix un espai d'un 1'2 milions de metres quadrats que es classificarien o a Sol No urbanitzable Comú, lo que permetria en algun moment autoritzar un camp de golf amb o sense edificis annexes, sempre i quan l'ajuntament i la Generalitat donen el vis i plau.

El referèndum ciutadà seria vinculant per part del consistori i tindria lloc a partir que la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vi venda aprove l'esmentat PGOU, situació que podria produir-se abans de final d'any.

L'Alcalde declara que la pregunta es podria formular de manera que la gent de Simat puga posicionar-se sobre cada una de les idees que tenen els grups polítics locals al respecte del projecte.

Encara hi han empreses interessades:

Els socialistes assegura Mainar entenen que preservar el monument de l'antic Monestir es perfectament compatible i fins i tot complementari,, amb un camp de golf que incloga especialment una gran zona de servis terciaris dedicats al turisme: “.... això permetria la creació de llocs de treball i diversificar l'economia local, fins ara basada en una agricultura que no rendeix”.

Segons el mateix personatge: “ la forta crisis econòmica que hui hi ha el mercat immobiliari i de la construcció no afecta a l'interès que diferents empreses tenen per impulsar aquest complex turístic i residencial al voltant d'un dels monuments històrics més significatius de la comunitat Valenciana en ple procés de rehabilitació”.

Un 82% dels assistents va escollir que no desitjava un camp de golf al municipi - conclusions AGENDA21 de Simat http://www.simat.cat/user_files/simat/File/INFORME_TALLER_1[1].pd

Font :Valldigna digital

2009-04-11T22:21:00.001+02:00

dissabte, 11 / abril / 2009

16 anys sense en Guillem Agulló

Avui és un dia trist per a la memòria dels Països Catalans. Avui es compleixen 16 anys de la mort d’en Guillem Agulló, el jove independentista militant de Maulets que morí assassinat per l’ultranacionalista espanyol Pedro Cuevas, que tan sols passà 4 anys en presó per aquest crim. Havent complert la ridícula pena imposada per la benevolència de la justícia espanyola amb els grupuscles d’extrema-dreta, l’assassí fins i tot es permeté el plaer de presentar-se a unes eleccions democràtiques al País Valencià, sota l’emblema del partit Alianza Nacional, evidenciant, una vegada més, que les “democràtiques” il·legalitzacions de determinades formacions polítiques suposadament violentes, no s’apliquen a segons quin tipus d’ideologies.