Requisit lingüístic castellà

dijous, 28 de maig de 2009
Ferran Suay

En la societat valenciana fa més de 300 anys que està vigent el requisit lingüístic castellà. Més de tres segles que, per a treballar en l'administració pública, cal saber el castellà i ser capaç de comunicar-se en aquesta llengua, amb una fluïdesa proporcional a la responsabilitat del lloc que hom pretén ocupar. A ningú no se li ha demanat de conèixer cap altra llengua durant els últims tres segles. Poc ha importat si havien de tractar amb malalts valencians o amb administrats illetrats, incapaços d’entendre allò que els explicaven en la gloriosa llengua dels il·lustres Lope de Vega o Cervantes. Poc ha importat, o no gens, quantes vegades haurien de fer cua les dones i els hòmens que venien del poble a arreglar-se els papers. També per a ells, que no cobraven sous públics, ha regit el requisit lingüístic castellà. Durant l’últim quart del segle XX, la societat valenciana va viure un procés de transició que ens portà des de la darrera dictadura fins a l'actual sistema de govern, basat en la celebració periòdica d'eleccions.

El requisit lingüístic castellà també ha resistit intacte aquesta metamorfosi social. Des de Felip V fins a Joan Lerma, des de Primo de Rivera fins a Zaplana, i des de Francisco Franco fins a Francisco Camps, tots els governs que hem tingut –o que hem patit– han continuat considerant imprescindible la imposició del coneixement del castellà a tot aquell que volia treballar en la funció pública valenciana. És gràcies a aquest requisit lingüístic castellà que tenim funcionaris i polítics completament incapacitats per a expressar-se en valencià, com l'alcaldessa de València o l’anterior president de la Generalitat, o que ho fan amb evidents limitacions i dificultats fonètiques, lèxiques i sintàctiques, com l'actual president de la Generalitat. Això sí, tots ells i totes elles parlen un castellà d'excel·lent factura, cosa que els permet de comunicar-se amb desimboltura amb els valencians dels Serrans o de la Foia de Bunyol, i els facilita enormement la comprensió inequívoca de les ordres que els arriben de Madrid. Ara mateix, en 2009, 302 anys després de la derrota d’Almansa, la societat valenciana està en el procés de dotar-se d'una nova llei de la funció pública.

Potser ja és l'hora de reconèixer legalment que les persones que volem expressar-nos en la llengua que l’Estatut d’Autonomia vigent estableix com a oficial i pròpia, també tenim drets. Que no són els habitants de Xest o de Sogorb els únics valencians amb dignitat suficient perquè els funcionaris els parlen en la seua llengua. Que també els altres valencians, els que tenim i sentim el valencià com a llengua pròpia, els que –a diferència de la immensa majoria de la nostra classe política—no ens avergonyim ni de ser valencians ni de parlar valencià, també tenim el dret que les persones que ens administren ens parlen en la nostra llengua. I això només es pot aconseguir si en l’accés als llocs de treball públics es demana que, qui vulga treballar en l’administració valenciana, siga capaç de parlar i escriure –també– en valencià.

Compte amb el Test d'intel·ligència del Facebook.Es un timo.

Aneu amb compte amb el test d'intel·ligència,es un autèntic timo.Primer respons a unes preguntes i per a saber el resultat et diu que poses el número de mòbil.T'envien un codi per SMS que fiques a una casella i automàticament et subscrius sense previ avís a un servei de SMS que reps periodicament varies vegades al dia.Damunt del mal d'ous que et donen el missatgets ,resulta que els pagues tu a 0,30 €.Naturalment no et diuen que estàs pagant tu.Te n'adones quan et ve la factura.Hi ha gent que li ha costat ja més de 40 €.El més greu és la complicitat de les companyies de telefonia mòbil i del mateix Facebook per anunciar aquest robo a mà armada.Si ja t'han enganxat tens que enviar la paraula "BAJA" la mateix número que te'ls envia llevant-li l'1 final,en cas d'Orange.Per a altres operadores no ho sé cert,val la pena trucar a Atenció al Client.

Prohibeixen a les autoritats valencianes usar l'himne oficial al centenari de l'exposició de 2009

Dimecres, 20 de maig de 2009 a les 20:00 Informa: Guillem Font:Vilaweb

La lletra de l'himne oficial del País Valencià no es podrà ni cantar, ni gravar, ni publicar, ni reproduir en cap de les seves versions durant els actes que commemoraran el centenari de l'Exposició de 1909, on precisament aquest es va donar a conèixer. Així ho ha decidit la família Thous, propietària legal de l'himne, en protesta perquè l'Ajuntament de València i la Generalitat valenciana han emprat només el castellà en tots els programes d'actes commemoratius i en totes les invitacions.

La família Thous ha enviat una carta al president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, i a l'alcaldessa de València, Rita Barberà, on els recorden que M.Thous era una persona tremendament compromesa amb l'ús i normalització del valencià, i per això protesten perquè les institucions valencianes menyspreen i vexen "cada dia" aquesta llengua, i fins i tot l'obliden en un acte commemoratiu de l'himne. La carta deixa oberta la porta a que s'incorpori el valencià al programa d'actes, i d'aquesta manera "ens allibere d'haver de prendre una decisió que no seria capritxosa sinó proporcional i entenem que justa, que se sostendria en el compromís que recau en nosaltres de protegir la imatge, l'obra i la memòria del nostre besavi".

El portaveu de la família, Abel Thous, va assegurar que "la discriminació es fa més evident en referir-se a Maximilià Thous Orts, el qual es va significar especialment en la defensa del valencià, del seu ús, de la seua normalització", i va recordar que "el monolingüisme en castellà que practica sistemàticament l´Ajuntament de València i, cada vegada més, totes les institucions valencianes, té com a resultat la discriminació dels valencianoparlants dins el nostre propi àmbit lingüístic, i per part d'un ens que hauria de representar-nos a tots. Esta discriminació sistemàtica és ja injusta i insultant pel que fa a allò quotidià, però adquireix dimensions grotesques en tractar-se, com en este cas, de commemorar uns actes d'afirmació valenciana".

L'himne en qüestió conté el polèmic vers inicial "Per a ofrenar noves glòries a Espanya", que va ser imposat per Josep Serrano a Maximilià Thous, que li donà "instruccions expresses" (tal i com ell mateix va reconèixer) per a la redacció d'aquest primer vers, així com l'aparició del concepte de "Regió" en posteriors versos. Existeix tanmateix una versió alternativa de l'himne, donada a coneixer per la Junta Local Fallera d'Alzira, que substitueix el vers inicial per "Tots baix els plecs de la nostra Senyera" i la paraula "Regió" per "Nació". Des d'altres vessants del nacionalisme valencià, especialment del d'arrels fusterianes, es reivindica la Muixeranga d'Algemesí com a himne del País Valencià.

11 maig 2009

VALLDIGNA.CAT, tres anys a la catosfera

El projecte en xarxa “Valldigna som i serem” complia aquest mig dia tres anys.

Un projecte informatiu i de difussió naixcut per la inquietud des diferents persones nacionalistes vinculades a la lluita contra l’Alta Tensió a La Valldigna, i que posava en xarxa una de les primeres webs punt cat al País Valencià: www.valldigna.cat. A hores d’ara, des del projecte ja consolidat arriba a més de 700 persones mitjançant una llista de distribució pròpia, informant a la comarca des del diari en format bloc “ValldignaDigital”, amb l’objectiu prioritari de promoure la llengua i cultura Catalana a La Valldigna, La Safor i la resta de comarques centrals. Llegiu l’editorial de hui de ValldignaDigital, el diari del projecte

LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER ACCIÓ CULTURAL I TOTES LES ORGANITZACIONS CULTURALS, POLÍTIQUES I SINDICALS JUVENILS VALENCIANES REUNEIX 30.000 PERSONES A VALÈNCIA

Acció Cultural valora com un èxit la manifestació d’avui dissabte 9 de maig a València que amb el lema “Junts Podem!” ha reunit 30.000 persones en un acte multitudinari i sense incidents que ha omplert els carrers de València.

09.05.2009

Els representants de les organitzaciones culturals, polítiques i sindicals juvenils valencians (Joves d’Acció Cultural, Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves d’Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d’UGT, Intersindical Jove, Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta) han dut la pancarta que obria la manifestació i han llegit el manifest en l’acte final. Cal destacar el fet que a les esmentades organitzacions s’ha afegit també el Consell de la Joventut de la ciutat de València, els representants dels quals també han estat en la pancarta inicial.

Ara, Acció Cultural impulsarà la Iniciativa Legislativa Popular per la plena legalització de TV3 al País Valencià, vista la voluntat de l’actual Govern valencià de continuar amb la censura d’aquesta televisió i de càstig econòmic a Acció Cultural, i continuarà treballant per la unitat d’acció i el treball conjunt dels àmbits cultural, sindical i polític per la regeneració democràtica del País Valencià (vista la degradació a la qual li sotmet l’autoritarisme del PP), el respecte a la llengua i la cultura catalanes i els drets socials dels valencians davant la situació de crisi del model econòmic i social de l’actual Govern valencià.



Finalment, Acció Cultural vol donar les gràcies a totes les organitzacions que han convocat i participat en la manifestació d’avui a València, i als milers de valencians i valencianes que ens han manifestat el seu suport.

© Acció Cultural del País Valencià

No nacionalista?

Dijous, 7 de maig de 2009 Informa: Guillem

Un munt de portades de diaris de l'Estat destaquen avui que finalment Euskadi té un lehendakari "no nacionalista". D'entrada, els manuals de periodisme desaconsellen escriure en negatiu, és a dir, evitar els títols amb "no". Resulta curiós que algú aparegui com "no" més alguna cosa, en aquest cas "nacionalista". El nou lehendakari també podria definir-se com "no conservador" o "no comunista", etcètera. Però no és el cas. Ara es tracta d'incidir en el fet que Patxi López, que durant la campanya era més Patxi i ara és més López (als titulars em remeto), no és nacionalista. Però de quin nacionalisme parlem? Del basc? Oi, i tant! Efectivament López no és nacionalista basc, perquè el candidat a la reelecció pel nacionalisme basc era Juan José Ibarretxe, aquest sí que n'era.

López serà el primer lehendakari nacionalista, però nacionalista espanyol. Perquè al País Basc no té cap sentit parlar d'un lehendakari "no nacionalista" quan l'eix de l'acord polític que l'ha dut fins a Ajuria Enea amb el suport del PP i d'UPyD és l'eix espanyolista. Allà hi havia dos candidats clars: el del nacionalisme basc, que no tenia majoria parlamentària (per la distorsió de la llei de partits i les il·legalitzacions reiterades de l'esquerra abertzale radical), i el del nacionalisme espanyol, que ha aconseguit sumar majoria a la cambra basca. No hi ha més, i tapar-ho en titulars és una autèntica perversió del llenguatge i periodística.

El que és indubtable és que l'eix del nou lehendakari no és l'esquerra-dreta, ja que PSE-PSOE i PP són les ofertes contraposades. Per tant, l'únic comú denominador és l'espanyolisme respecte el basquisme. I para de comptar. Una altra cosa és que reconèixer-ho els faci nosa. A López, a Zapatero i als mitjans espanyols que hi donen cobertura. A Rajoy i a Basagoiti, segurament no els en fa cap, de nosa. Això d'ahir és la culminació d'un llarg procés que arrenca de l'època dels Mayor Oreja i dels Redondo Terrerros, artífexs d'aquella altra perversió del llenguatge que va ser el front constitucionalista. Però com a mínim aquella era una perversió menor, tolerable, respecte a aquesta última de presentar López com el primer lehendakari "no nacionalista". De nacionalistes, tots en son. I més a Euskadi. I més quan el conflicte allà està com està i arrossega el que arrossega.

El que sí que és cert és que López, Patxi López, és el primer lehendakari socialista. Però socialista amb el suport de la dreta espanyola, de la dreta unitarista i més rància, comptant el satèl·lit descontrolat de la tal Rosa Díez. Per tant, si l'únic que els uneix ho volen amagar i dissimular, jo no sé com carai s'aguantarà el nou govern i com resistirà el nou lehendakari.


Saül Gordillo (web) és periodista.

Del Bernabéu al cel

Un Barça genial esclafa el Madrid amb un històric 2-6 i sentencia la Lliga

Estadi Santiago Bernabéu

Grandiosa, històrica i justa, així va ser la victòria (2-6) al Bernabéu amb què el Barça va rematar ahir aquesta Lliga. Molts adjectius caldrien per descriure la demostració hiperbòlica dels blaugranes al feu del Reial Madrid, però potser n’hi hauria prou amb dir que és superior al 0-3 del Barça de Ronaldinho el 2006 i que està com a mínim a l’altura al mític 0-5 del Barça de Cruyff el febrer del 1974.

Mai el Barça li havia marcat sis gols al Madrid al Bernabéu, però això només és una estadística. La realitat és encara més gloriosa per a l’equip de Guardiola, que va demostrar davant de tot el món com n’és de superior al seu etern rival, com n’és de superior la seva aposta futbolística i com serà d’infinitament justa la seva coronació com a campió de Lliga, la setmana que ve (Camp Nou), l’altra (Mallorca) o la següent (Camp Nou).

El Barça va anar a Madrid a rematar una Lliga que s’ha estat guanyant a pols durant molts mesos i va fer molt més que això, va donar una classe magistral explicant per què guanya aquest campionat, i sobretot va fer immensament feliç la seva gent, la va rescabalar de la infelicitat de les dues últimes Lligues regalades als blancs i de la vergonyosa rendició de l’última visita al Bernabéu el maig passat.

Deien aquesta setmana a Madrid que el Barça venia cansat, presentaven un duel equilibrat entre un pegador i un fi estilista, apel·laven a un 2 de maig en què la tradicional heroica madridista podia ser imparable per al Barça, com ho ha estat per a la resta de rivals durant la ratxa de 19 partits (55 de 57 punts) en què ha perseguit inexorablement el líder.

Però el Barça va destapar la crua realitat madridista, convertint el partit en massacre per als jugadors blancs i per als gurus del madridisme mediàtic. Els de Guardiola van respondre a cada intent madridista per triplicat: de l’1-0 a l’1-3; del 2-3 al 2-6, i van demostrar que si gran és la distància a la Lliga espanyola entre els dos primers i la resta, també gran és la distància entre el primer i el segon.

I això només ho podia fer sent ell mateix, com reclamava el tècnic, sent l’equip que pren la iniciativa, el que ataca, el que combina, el que pressiona, el que treballa, el que se solidaritza, el que remata, el que goleja.

Per això Henry va fer el primer en una combinació excelsa amb Messi; per això Puyol va fer el segon en jugada d’estratègia; per això la pressió de Xavi li va donar el tercer a Messi; per això Henry va repetir de contraatac; per això Messi va repetir de combinació; per això l’ambició de Piqué li va donar el sisè; per això el Bernabéu va veure ahir quatre gols i cinc assistències (4 Xavi i 1 Messi) parits a La Masia.

Perquè el Barça, el seu estil, el concepte, el treball, els mèrits, tot era innegociable, i tot va servir per vestir amb les millors gales la sentència d’aquesta Lliga i per escriure un capítol destacat en la història del Barça i del futbol.

'Revolta' al PSPV contra les imposicions d'Alarte

Dijous, 30 d'abril de 2009 a les 21:00 Informa: Guillem Font:Vilaweb

La línia ideològica que el des de fa poc nou secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, està imposant al partit ha provocat un notable malestar no només entre molts dels seus militants, sinó també en forces càrrecs electes dels socialistes valencians. La darrera imposició d'Alarte fou forçar els diputats del PSPV a votar a les Corts Valencianes, conjuntament amb el PP, contra la moció presentada pel grup de Compromís pel País Valencià que demanava la incorporació de la Generalitat valenciana a l'Institut Ramon Llull, al costat d'altres governs de territoris i administracions del país.

La imposició d'Alarte, que és partidari d'acostar-se a l'argumentari ideològic que usa el PP valencià (per exemple en el tema de la llengua), va fer quedar en evidència la posició del PSPV de diverses localitats del País Valencià, com ara les seccions de Morella o Elx, que han aprovat incorporar-se al Llull amb els vots dels socialistes. De fet el PSPV va votar fa alguns mesos a favor d'una moció similar a la que aquesta setmana ha rebutjat, abans que Alarte fos elegit nou secretari general. Tot plegat ha provocat la dimissió de la portaveu del PSPV a la comissió de Política Lingüística, Marisol Sorribes, i aproximadament la meitat dels diputats del partit a Corts Valencianes han signat un manifest en solidaritat amb el què afirmen donar suport a Sorribes i critiquen l'aposta ideològica d'Alarte.

L'han signat destacats diputats del PSPV, com l'alcalde de Morella Ximo Puig, o l'alcalde d'Elx i número dos del partit, Alejandro Soler, així com Vicent Sarrià, Antonio Torres, María José Salvador, Amparo Marco, Eduardo Vicente, Dolores Gay, Mercedes Sanchordi, Antoni Such, Jeannette Segarra, Josefa Frau o Manuel Bueno, entre d'altres.

El darrer Congres Nacional (?) del PSPV-PSOE, celebrat fa alguns mesos, va escollir Alarte com a nou secretari general del partit, el candidat que tenia el "patrocini" del PSOE estatal, a molt poca distància (menys del 3%) del seu principal rival, l'alcalde de Morella Ximo Puig. Allà, entre d'altres coses, va provar, juntament amb la nova direcció, de foragitar de les sigles del partit el terme País Valencià. Amb l'excusa "d'adaptar les sigles als nous temps", Alarte i la direcció del PSPV van incloure el canvi de denominació a la ponència marc del darrer Congrés (Alarte suggeria "Partit Socialista de la Comunitat Valenciana - PSCV"), tot i que va ser rebutjada pels militants. Pocs mesos després ho tornava a intentar amb un subterfugi administratiu, sense tenir en compte la voluntat dels militants.

Fa només alguns mesos Alarte reafirmava el seu posicionament ideològic pel que fa al País Valencià, afirmant que "el nostre territori es diu, s'ha dit i es dirà Comunitat Valenciana". La mateixa web del PSPV és un flagrant exemple dels posicionaments ideològics i lingüístics que està imposant Alarte al partit. En teoria la plana web del PSPV es pot visitar en català i en castellà, però només cal entrar-hi per adonar-se que la versió "valenciana" només conté algun subtítol en la llengua pròpia dels valencians, però tots els continguts hi apareixen en castellà: totes les notícies de portada, activitats, vídeos, peus de fotografies ... Irònicament, a dalt de tot hom hi pot veure un vincle per dirigir-se a la versió "en castellà", que evidentment no és més que una fotocòpia de la falsa versió "en valencià".