A les portes d'una nova onada de consultes sobre la independència, que es faran el dia 20, milers de manifestants (50.000, segons l'organització; i 5.000, segons els mossos d'esquadra) van reclamar ahir poder exercir el dret d'autodeterminació en una marxa pels carrers de Barcelona. La manifestació també va servir per reconèixer la feina feta pels centenars de voluntaris que han fet possible les consultes populars a 462 municipis del país en aquests últims mesos. Convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir, la marxa va anar encapçalada pel lema 'Autodeterminació és democràcia'.
Aquesta primera pancarta va anar encapçalada per representants dels molts comitès locals organitzadors de les consultes. I més enrere, amb el lema 'Per l'autodeterminació, la democràcia, el treball i la solidaritat', marxaven els partits i entitats que donaven suport a la manifestació, com ara ERC, CUP, Reagrupament, Entesa pel Progrés Municipal, Maulets, PSAN i JNC.
La manifestació va sortir de plaça Urquinaona i va recórrer via Laietana i el carrer Marquès de l'Argentera fins al parc de la Ciutadella. Ja a prop del parlament, efectius dels mossos d'esquadra van impedir que tots els manifestants arribessin fins a la mateixa porta, i només van permetre d'entrar-hi una trentena, que van portat les pancartes i les van deixat a terra. L'acció reivindicativa va seguir fins a Arc de Triomf, on hi havia actuacions musicals i literàries, i també discursos. Així, entre altres actes, l'actriu Montserrat Carulla va llegir el poema 'La Campanya de Sant Honorat' i el cantautor Jaume Arnella va reversionar el clàssic popular 'El tren pinxo de Banyoles' amb referències a les consultes.
Durant la marxa, també es van cridar consignes a favor de la Iniciativa Popular (IP) presentada per la coordinadora nacional per fer una consulta nacional sobre la independència i admesa a tràmit pel parlament. En aquest sentit, el president de la PDD, Josep Cruanyes, va afirmar que aquest gest confirmava que el procés de l'autodeterminació no era 'només una cosa d'unes consultes aïllades', sinó 'una presa de consciència del poble català'.
Cruanyes també ha explicat que l'ús del terme 'autodeterminació' no era només un concepte 'polític' i 'buit', sinó que anava lligat amb el fet de 'decidir sobre els elements bàsics del país', com ara l'economia. 'Volem decidir per poder intervenir i dur a terme polítiques socials profundes' ha dit.