La línia ideològica que el des de fa poc nou secretari general del
PSPV-PSOE, Jorge Alarte, està imposant al partit ha provocat un notable malestar no només entre molts dels seus militants, sinó també en forces càrrecs electes dels socialistes valencians. La darrera imposició d'Alarte fou
forçar els diputats del PSPV a votar a les Corts Valencianes, conjuntament amb el PP,
contra la moció presentada pel grup de Compromís pel País Valencià que demanava la incorporació de la Generalitat valenciana a l'Institut Ramon Llull, al costat d'altres governs de territoris i administracions del país.
La imposició d'Alarte, que és partidari d'acostar-se a l'argumentari ideològic que usa el PP valencià (per exemple en el tema de la llengua), va fer quedar en evidència la posició del PSPV de diverses localitats del País Valencià, com ara les seccions de Morella o Elx, que han aprovat incorporar-se al Llull amb els vots dels socialistes. De fet el PSPV va votar fa alguns mesos a favor d'una moció similar a la que aquesta setmana ha rebutjat, abans que Alarte fos elegit nou secretari general. Tot plegat ha provocat la dimissió de la portaveu del PSPV a la comissió de Política Lingüística, Marisol Sorribes, i aproximadament la meitat dels diputats del partit a Corts Valencianes han signat un manifest en solidaritat amb el què afirmen donar suport a Sorribes i critiquen l'aposta ideològica d'Alarte.
L'han signat destacats diputats del PSPV, com l'alcalde de Morella Ximo Puig, o l'alcalde d'Elx i número dos del partit, Alejandro Soler, així com Vicent Sarrià, Antonio Torres, María José Salvador, Amparo Marco, Eduardo Vicente, Dolores Gay, Mercedes Sanchordi, Antoni Such, Jeannette Segarra, Josefa Frau o Manuel Bueno, entre d'altres.
El darrer Congres Nacional (?) del PSPV-PSOE, celebrat fa alguns mesos, va escollir Alarte com a nou secretari general del partit, el candidat que tenia el "patrocini" del PSOE estatal, a molt poca distància (menys del 3%) del seu principal rival, l'alcalde de Morella Ximo Puig. Allà, entre d'altres coses, va
provar, juntament amb la nova direcció, de foragitar de les sigles del partit el terme País Valencià. Amb l'excusa "d'adaptar les sigles als nous temps", Alarte i la direcció del PSPV van incloure el canvi de denominació a la ponència marc del darrer Congrés (Alarte suggeria "Partit Socialista de la Comunitat Valenciana - PSCV"), tot i que va ser rebutjada pels militants. Pocs mesos després
ho tornava a intentar amb un subterfugi administratiu, sense tenir en compte la voluntat dels militants.
Fa només alguns mesos Alarte reafirmava el seu posicionament ideològic pel que fa al País Valencià, afirmant que "
el nostre territori es diu, s'ha dit i es dirà Comunitat Valenciana". La mateixa web del PSPV és un flagrant exemple dels posicionaments ideològics i lingüístics que està imposant Alarte al partit. En teoria la plana web del PSPV es pot visitar en català i en castellà, però només cal entrar-hi per adonar-se que la versió "valenciana" només conté algun subtítol en la llengua pròpia dels valencians, però tots els continguts hi apareixen en castellà: totes les notícies de portada, activitats, vídeos, peus de fotografies ... Irònicament, a dalt de tot hom hi pot veure un vincle per dirigir-se a la versió "
en castellà", que evidentment no és més que una fotocòpia de la falsa versió "
en valencià".