Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dimecres, 31 de desembre del 2008

¿Castellano o español?

Extret de : tantaluchaytantasonrisa

El Ateneo Cultural Castellano, colectivo con sensibilidad castellanista, pretende con este artículo:

  • Poner de relieve el crimen cultural que estamos sufriendo los castellanos cuando nuestra lengua, el castellano, está siendo equiparada al "español", idioma éste que en realidad no existe.
  • Invitamos a profesores (especialmente de lengua castellana e idiomas extranjeros) y estudiantes a que usen el término correcto al referirse a la lengua que hablamos en Castilla: el castellano.
Castilla posee su propia lengua: el castellano, y ésta es además la seña de identidad del pueblo castellano por excelencia. Debemos defenderla de cualquier ataque que pueda ser causa de su desaparición y el denominarlo "español" es uno de ellos. No queremos tratar este tema sin una serie de argumentos que nos respalden, y en este sentido, enumeramos brevemente los más importantes:


1 - ARGUMENTO HISTÓRICO

El castellano es una lengua milenaria que nace en las proximidades de Amaya (al norte de Burgos), repoblada en el año 860 y que será la cuna de Castilla. Los primeros textos en castellano fueron poemas épicos de carácter anónimo difundidos por juglares, siendo el más famoso el de "Mio Cid", escrito a finales del siglo XII. A lo largo del siglo XIII aparece una literatura más erudita con el Mester de Clerecía, cuyo representante más destacado fue Gonzalo de Berceo. En esta época aparecen también las primeras obras en prosa castellana como la Crónica General. Otro hecho histórico que consolida la lengua castellana es la publicación en el año 1492 de la primera Gramática Castellana por Antonio de Nebrija, donde se estructura las bases de la lengua castellana y que aún hoy en día es consultada por filólogos e investigadores.

Observamos, pues, cómo el castellano es una lengua con un origen concreto e históricamente definido, del que el supuesto idioma "español" carece por completo. Debemos matizar que el castellano a lo largo de la etapa medieval se constituye como un vehículo de comunicación eficaz. Cuando los Reyes Católicos llegan al poder, lo adoptan imponiéndoselo a otros pueblos en un gesto de puro imperialismo. En este contexto, como progresistas y solidarios que nos consideramos, lamentamos tal imposición lingüística que desgraciadamente hoy en día perdura, y por otro lado nos honra que sea usada por todas aquellas personas que lo adopten libremente.


2 - PUEBLOS Y ESTADOS

La lengua del pueblo castellano es el propio castellano y, desgraciadamente, por imposición, es oficialmente la lengua del Estado español.

Por analogía diremos que la lengua del pueblo inglés es el inglés y, por imposición, es la lengua del Estado británico, pero, ¿Acaso se denomina al inglés como británico?, la respuesta es NO; ¿por qué etiquetar entonces al castellano con el falso nombre de "español"?.


3 - ANTICONSTITUCIONALIDAD EN EL USO DEL TÉRMINO "ESPAÑOL"

El uso del término "español" para referirnos a la lengua castellana, además de erróneo, se puede definir como anticonstitucional.

El artículo 3, párrafo 3 de la Constitución dispone:
"La riqueza de las distintas modalidades lingüisticas del Estado español, es un patrimonio cultural que sera objeto de especial respeto y protección"
Vemos como el respeto y protección hacia el castellano ha sido totalmente ignorado, tanto a nivel institucional como a nivel público.


NUESTRO COMPROMISO CON NUESTRA LENGUA

No debemos permitir que se siga atentando contra nuestra cultura e identidad de este modo, no debemos permitir la agonía y muerte de nuestra cultura, porque si morimos como cultura, morimos como pueblo.

Ha llegado el momento de que el pueblo castellano comience a luchar por conocer y defender su idiosincrasia, en esta línea debemos comenzar a hacer uso del término castellano a la hora de referirnos a la lengua que hablamos, ya que, si así lo hacemos, respetamos los derechos históricos de nuestro pueblo y en caso contrario, contribuiremos de manera consciente o inconsciente a la desaparición del temperamento y del carácter de la identidad castellana.


Ateneo Cultural Castellano // Salamanca (Castilla)
Agressió Feixista al Casal

En un comunicat emés ahir Independentistes de la Safor, denúncia la darrera agresió feixista al Casal de la Fundació Jaume I a la capital saforenca.

El comunicat, que podeu llegir integre ampliant notícia, denuncia publicament lles amenaces explícites de mort i els missatges que recorden altres crims comesos pel feixisme com els assassinats de Guillem Agulló, o de Carlos Palomino.

Fons del Casal Jaume I declaraven a la redacció de Llibertat.cat que no tenien per costum emetre comunicats davant aquestes situacions.

Nota de premsa d'Independentistes de La Safor

Una vegada més i ja en van moltes, massa, la Fundació Casal Jaume I de Gandia ha rebut un nou atac per part de la intolerància espanyolista. La seu ha amanegut plena de pintades. Aquest cop però, les pintades inclouen amenaces explícites de mort unides a missatges que recorden altres crims comesos pel feixisme com els assassinats de Guillem Agulló, jove antifeixista i militant de Maulets de Burjassot, mort a Montanejos a mans de Pedro Cuevas, un individu present a la candidatura de les darreres eleccions municipals del partit neonazi Alianza Nacional a Xiva; o de Carlos Palomino “El Pollo” jove antifeixista madrileny assassinat per un membre de l'exèrcit espanyol que anava a una concentració del partit ultradretà Democracia Nacional.

De tots és ben sabuda la impunitat amb que actua el feixisme al País Valencià i més en concret a la ciutat de Gandia, on des de fa uns anys han proliferat els grupuscles ultradretans i feixistes com España 2000, Alianza Nacional, Coalició Valenciana o el Gav-Grup d´Acció Valencianista. Tots ells relacionats si més no personalment i que comparteixen una mateixa manera de fer, basada en l´odi al diferent i en la utilització de la violència física o verbal contra els que ells consideren enemics. Bona mostra del seu tarannà són les diverses i recents agressions patides per joves de la comarca, immigrants, homosexuals així com els darrers atemptats i pintades a seus de partits polítics.

Algunes d'aquestes agressions han arribat als mitjans de comunicació, com el lamentable espectacle que protagonitzaren durant el darrer Correllengua de Gandia un grup de persones, convocades pel GAV, els quals van agredir brutalment Maite Peiró, regidora del Bloc a l´Alqueria de la Comtessa, llançant-li una pedrada al cap, pel simple fet de participar en la cercavila.

Tots aquests actes tenen uns responsables amb noms i cognoms però, també hem de denunciar la connivència de les autoritats polítiques i policials de Gandia i la comarca. Vostés per deixadesa o per pura complicitat amb el feixisme estan deixant que aquest grupuscles campen impunement pels carrers de la Safor.

Des d´Independentistes de la Safor fem pública aquesta denúncia i responsabilitzem de tots aquests incidents a més de als autors materials al Sr Alcalde de Gandia, la Regidoria de Seguretat Ciutadana, al Cap de la Policia Local de Gandia així com el delegat del Govern al País Valencià i el Comissari de la Policia Nacional Espanyola a Gandia.

Sancions simbóliques i ridícules com els 300 euros pels greus incidents ocorreguts en el passat correllengua no fan més que donar ales als violents i als intolerants, i davant cada nova agressió no dubtarem un instant en assenyalar-los a vostés com a uns dels PRINCIPALS RESPONSABLES.

Nosaltres no ens aturarem per més amenaces o agressions que patim, ni els homosexuals deixaran de ser-ho, ni els immigrants deixaran de lluitar per un treball i una vida digna, ni els independentistes deixarem de treballar per uns Països Catalans independents i socialment justos, començant per Gandia i la Safor.

Guillem i Carlos: ni oblidarem, ni perdonarem!

El feixisme no es tolera, es combat!

Gandia 29 de desembre de 2008

dimarts, 30 de desembre del 2008

Presentació del llibre i concert acustic


"Històries del Paradís" ha estat presentat este dilluns a Benifairó de la Valldigna.A l'acte han intervingut Juanjo Donoso i Josep Villarroya presentant el llibre a més del component d'Obrint Pas
,el teclat Miquel Ramos i com no, el cantant i en este cas escriptor Xavi Sarrià.El nou auditori de Benifairó estava de gom a gom.En acabar la presentació del llibre ,els components d'Obrint Pas han oferit un concert acustic on tothom s`ha quedat meravellat per la facilitat que té el grup de canviar de xip i adaptar-se a la situació.Al final del concert els Obrint Pas ens han oferit una muixeranga que ha fet que tot l'auditori es posara dret.En acabar l'acte Xavi Sarrià a signat el llibre a tot el que li ho ha demanat amb dedicatoria personalitzada.Una vesprada màgica que serà recordada a la Valldigna.Representants de partits politics de Benifairó ,alcalde del Bloc i el regidor d'EU,i de Simat amb el regidor d'ERPV han estat a l'acte fent costat al polifacètic Xavi Sarrià.

diumenge, 28 de desembre del 2008

Dos dies d'atacs a Gaza: no pas menys de 285 morts Israel bombardeja una quarantena de túnels a la frontera entre Gaza i Egipte


DIUMENGE, 28/12/2008
Font:Vilaweb

L'exèrcit israelià continua atacant la franja de Gaza; avui han continuat les ràtzies aèries. A més però, Israel es es prepara per enviar-hi tropes de terra i ha cridat sis mil cinc-cents reservistes per reforçar l'exèrcit a la frontera amb Gaza. A més, fonts palestines afirmen que el recompte de víctimes dels míssils disparats des d'ahir (vídeo) ja supera els dos-cents vuitanta-cinc morts i els nou-cents ferits, i s'espera que continuï pujant.

Israel també ha bombardejat aquesta tarda una quarantena de túnels que hi havia sota la frontera de Gaza amb Egipte perquè creuen que els feien servir per passar armes, explosius i gent d'una banda a l'altra de la frontera. Com a mínim dues persones han mort a causa de l'operació, que ha deixat la franja sense una de les poques vies de contacte fora control que tenien els palestins amb l'exterior. Amb l'atac però, s'han obert alguns forats a la tanca de la frontera que centenars de palestins han aprofitat per intentar entrar a Egipte. Els guardes de frontera han obert foc per evitar-ho i n'han reforçat la vigilància.

Avui s'han disparat, pel cap baix, una vintena més de projectils des d'Israel cap a Gaza, que han tocat objectius com una mesquita al costat de l'hospital de Shifa, tallers metal·lúrgics o la seu del canal de televisió d'Hamàs al-Aqsa, que ha quedat enrunada. La situació però, és lluny de resoldre's, des de Gaza s'han disparat com a resposta desenes de coets cap a Israel, que han causat un mort i alguns ferits i el primer ministre d'Israel, Ehud Olmert, ja ha avisat de que els atacs aeris poden continuar els pròxims dies i Hamàs ha fet una crida a la tercera intifada. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha fet una crida a la fi de la violència a Gaza, però no ha pres cap mesura al respecte.

L'atac d'ahir es va fer quan feia una setmana que s'havia acabat la treva entre Hamàs i Israel, és el més important que ha fet l'exèrcit d'Israel a Gaza des de fa dècades i ha afectat una trentena d'edificis, sobretot seus d'Hamàs i de la policia de Gaza. L'atac, una represàlia en contra del llançament de míssils des de Gaza, es basava en informació recopilada els últims mesos. Entre les víctimes hi ha el cap de la policia de Gaza, el governador i el director de seguretat de la franja però fonts palestines asseguren que els míssils també han mort molts civils, dones, nens i fins i tot trenta-tres membres d'al-Fatah, el partit que governa a Cisjordània, que eren a la presó.

Gaza és una de les zones amb més densitat de població del planeta, les cases són molt a la vora les unes de les altres i això fa que qualsevol atac amb míssils, per molt precís que es digui ser, causi moltes baixes colaterals. Segons el governador de la zona de Gaza central, Abu Ashun, el d'ahir va ser el dia més mortífer a Gaza des de la guerra de 1967.

L'exèrcit israelià dispara desenes de míssils a Gaza

L'atac ha causat, com a mínim, uns 140 morts

L'exèrcit israelià ha disparat aquest matí desenes de míssils a la ciutat de Gaza (vegeu-ne un vídeo) i, segons fonts dels hospitals, l'atac ha causat com a mínim uns cent quaranta morts i uns dos-cents ferits. Es tracta de l'atac més important que ha fet Israel des que es va acabar la treva amb Hamàs el dia 19 i ha afectat una trentena d'edificis, sobretot seus d'Hamàs i de la policia de Gaza, algunes de les quals han quedat completament destruïdes.

Segons publica el diari Haàretz l'exèrcit israelià ha comunicat que l'operació militar 'continuarà, s'estendrà i s'aprofundirà si és necessari' i que els objectius de l'atac, una represàlia en contra del llançament de míssils des de Gaza, es basaven en informació precisa recopilada els últims mesos. Tot i això, fonts palestines asseguren que els míssils també han mort dones i nens i trenta-tres membres d'al-Fatah, el partit que governa a Cisjordània, que eren a la presó.

Humo sobre Gaza

dilluns, 22 de desembre del 2008

Xavi Sarrià presenta "Històries del Paradís" a La Valldigna PDF
dilluns, 22 desembre 2008

 Juanjo Penek i Josep Villaroya seràn els encarregats de presentar el text, el proper dilluns 29 de desembre a les 19h al nou auditori municipal.

L'acte clourà amb un acúsitc dels internacionals Obrint Pas, on l'autor es lletrista i vocalista. La vinculació de Sarrià a La Valldigna, es llarga i compromesa, ja que el seu grup ha participat en esdeveniments com el Concert Solidari Contra l'Alta Tensió.

La setmana cultural presenta també l'obra “Els últims moriscos de Benifairó de la Valldigna” de Vicent Sanchis, i un concert extraodinari de la Banda de Música l'Entusiasta de Benifairó.

 El cantant i escriptor Xavi Sarrià presenta el seu primer llibre Històries del Paradís - Bromera, a La Valldigna el proper 29 de desembre a les 7 de la vesprada al nou Auditori Municipal. La presència dels Obrint Pas a Benifairó clourà la setmana cultural que organitza anualment l'ajuntament benifaioner per Nadal i que en aquesta edició tindrà com a escenari el nou espai cultural que ara obri les portes. La vinculació del cantant a La Valldigna, es llarga i compromesa, ja que el seu grup ha participat en esdeveniments musicals celebrats al petit epicentre cultural valldignenc en que s'ha convertit Benifairó: Concert Solidari Contra l'Alta Tensió (2005) 1er Festival Més que Rock (2007) i en la 4ta edició del Festivern el passat cap d'any (2007).

Article socarrat

" Xavi sap que l’art no és estèril en la seua capacitat i voluntat d’incidir. Per això cadascun dels relats hauria d’obrir nous clivells en els lectors que gaudiran de la lectura d’Històries del paradís. Jo així ho desitge també ". [Feliu Ventura - presentació a Barcelona]



* L'auditori, està situat al carrer San Vicent nº 20. 46791 Benifairó de la Valldigna

dissabte, 20 de desembre del 2008

Audició dels alumnes de l'escola de música de Simat

Els alumnes de l'escola de música de Simat,com cada any per estes dates,celebraren la tradicional audició de Nadal.Des d'els més menuts ,que cantaren una cançó,fins els més grans amb els seus instruments ,feren gaudir al nombrós públic que hi havia d'una bona vesprada de música.El saló d'actes de la biblioteca estava de gom a gom, quedant-se menut per a donar cabuda als familiars dels músics i públic en general.

Redacció de blogvalldigna

divendres, 19 de desembre del 2008

Dimecres, 17 de desembre de 2008 a les 12:00
Informa: miquimel
swissair_95.pngAcabo de llegir que Swiss Air retira el català de la megafonia dels seus vols per culpa d'una colla d'espanyolistes, i que volen que els digui, ja n'estic fart. Fart d'haver de signar o promoure campanyes que després de fer-me perdre el temps, el diners i la paciència, em deixen esgotat i sovint no satisfet del tot.

Estic fart que una colla d'amargats es creguin amb dret suficient de triar en quina llengua no m'han d'atendre. Estic fart que a aquests obsessionats mentals amb les seves males maneres se'ls faci més cas que a qualsevol bon i educat català.

Fatigat d'empassar-me tota la mala llet i d'haver de mantenir les formes quan aquesta colla de falangistes reencarnats, insulten, agredeixen, menteixen, humilien i se surten constantment amb la seva sense respectar ningú. Estic fart que les autoritats del país no trobin prioritari el posar-hi fi a tant desori, i demanin sempre calma i no fer-ne cas quan és evident que amb els silencis els intolerants van guanyant la batalla d'esborrar la cultura catalana del mapa. Se n'adonen com des de fa un temps es justifiquen algunes decisions amb l'argument de que cal evitar previsibles reaccions de la caverna polític-periodística transversal espanyola?

Estic extenuat d'haver de demanar perdó per existir i parlar el meu propi idioma a casa meva. Fins el capdamunt de comprovar com la diferència entre aquests espanyols i els espanyols 'bons' és només un somriure de silicona. Fart de que després d'estar fart algú em demani 'sí, i ara què?' quan tots dos sabem que el que m'està dient es 'jo no n'estic fart, així que ja pots acostumar-te a estar-ne'. Tip i fastiguejat de comprovar com molts dels meus amics amaguen la seva indignitat fent veure que no se n'assabenten. Fart de tenir la temptació de comparar-me a un jueu al Berlín de l'any 1933 mentre reboten dins el meu cap les paraules de Martin Niemoeller. Abatut per corroborar que canvien les formes però el fons és el mateix i els qui van guanyar la guerra i la postguerra, van guanyar la transició i també estan guanyant com acabin d'anomenar això d'ara.

I sobretot estic fart d'haver de continuar forçosament compartint el mateix passaport amb tots ells, amb aquesta colla de xenòfobs neofranquistes, neoriverians, neoorteguians, neofelipistes, neoespanyols, neoetcs qui des del maleït 1714 ens fan abaixar els pantalons dia si dia també per tal que ells puguin continuar fardant d'imperi. Apa, i mentre l'estat no sigui l'objectiu prioritari, a esperar quina una en faran demà.


Miqui Mel

dilluns, 15 de desembre del 2008

DILLUNS, 15/12/2008
Font:Vilaweb

La Plataforma per a l'Ensenyament Públic ajorna la vaga prevista per dimecres

Educació ha proposat una moratòria de ciutadania en anglès durant aquest curs

La Plataforma per a l'Ensenyament Públic ha decidit d'ajornar la vaga prevista en un principi per dimecres, un cop la Conselleria d'Educació ha acceptat la seva contra-proposta: ha fet explícit que ciutadania es podrà ensenyar en català o castellà i ha acceptat fixar com a data límit de les negociacions el 15 de febrer. A més, el document enviat per la Generalitat contempla els tretze punts reivindicats per la plataforma des del juny.

Per a la plataforma, 'la circular proposada significa acceptar el fracàs del model proposat pel govern valencià i cessar en les advertències, amenaces i interferències sobre la tasca del professorat'.

La plataforma, que qualifica d'èxit la rectificació de la Generalitat, diu que ajorna la vaga fins que sàpiguen 'el resultat de les primeres negociacions' i que mantindrà 'la vigilància davant les respostes que es concretin en cada procés negociador'. A principi de gener la plataforma es reunirà per fixar els punts concrets a plantejar en cada àmbit de negociació i quines seran les mobilitzacions en cas que el procés negociador fracassi.

'La Conselleria comença a fer cas de les demandes de la societat', ha dit Gemma Piqué, portaveu de la plataforma. I el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí, ha dit: 'el document enviat per la Conselleria reconeix que tenim raó, que el sistema educatiu valencià té mancaces de gestió. Ara esperem comprovar si hi ha la intenció de millorar aquesta situació amb una negociació que ha de partir d'uns compromisos previs'.

dissabte, 13 de desembre del 2008

per Vicent Partal
divendres, 12 de desembre de 2008
I escriuré els noms...
Conste que he passat mig dia pensant que no faria aquest article, de tip que n'estic, d’aquest Fraga Iribarne. Ja n’estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort o matava gent al carrer, que deia que era seu. I n'he estat tots aquests anys, en veient que un personatge amb un passat tan abominable podia viure en democràcia sense que ningú no li fera pagar les culpes. I n’estic d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que, aquest article, l'havia de fer solament per escriure el nom de les seues víctimes.

I l’escriuré, el nom d’aquestes víctimes, perquè amb monstres com Fraga no tenim el dret d’abaixar mai la guàrdia. No podem deixar-li’n passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó..., per a vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.

Per això, perquè la memòria el perseguesca, escriuré el nom de Pedro María Martínez Ocio, de vint-i-set anys; de Francisco Aznar, de disset; de Romualdo Barrosa, de dinou; de José Castillo, de trenta-dos, i de Bienvenido Pereda, de trenta. Tots van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia, que depenia de Fraga. I el nom d'Oriol Solé, mort després de la fugida de Segòvia a mans dels seus sicaris. I els noms de Ricardo Garcia Pellejero i d’Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra, també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976, quan pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco, en què aquest va demanar a tots els qui en formaven part que s’hi comprometeren. Dos van dubtar, però cap no era Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.

A tots ells el meu record, respecte i homenatge. A Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que li faça pagar els seus crims.


(P.D: des de primera hora del matí m'han arribat tot de correus de lectors recordant-me el nom de l'obrer molt a Elda, que era Teófilo del Valle. Gràcies. La memòria, quan és col·lectiva, significa molt.)

dijous, 11 de desembre del 2008

DIJOUS, 11/12/2008

El cítric valencià farà vaga per demanar un pla de xoc

Els sindicats agraris diuen que els governs no han atès el sector com es mereixia

Els sindicats agraris Unió de Llauradors, AVA-Asaja i UPA-PV han convocat una vaga general del sector cítric pels volts de Nadal perquè els governs valencià i espanyol consensuïn un pla de xoc a curt termini i mesures per a alleugerir els problemes estructurals que arrossega el sector des de fa quatre temporades. Diuen que els governs no han atès el sector com es mereixia, tot i que és estratègic perquè dóna feina a més de 150.000 treballadors.

Els sindicats es queixen que el sector no pot cobrir ni les despeses de producció i volen donar un missatge 'clar i d'unitat a la gran distribució espanyola i europea que, amb la seva actitud, ha aconseguit de trencar novament la cadena alimentària sabent que obliga el seu graó més dèbil, el productor, a vendre el producte amb per sota del preu real.'

També pretenen que se sumin a la mobilització els comerços citrícoles, ja siguin cooperatius o privats.

Reunió amb Maritina Hernández

Els tres sindicats tenen previst de presentar avui a la consellera d'Agricultura, Maritina Hernández, un paquet de mesures que creuen que hauria d'implementar. També les faran arribar a la titular del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim espanyol, Elena Salgado.

dissabte, 6 de desembre del 2008


L'alcalde de Xàtiva es nega a retirar els honors a Franco si la plaça País Valencià no canvia de nom

font:racó català
alfonso-rus_70.jpegL'Ajuntament de Xàtiva (La Costera) ha rebutjat retirar els honors concedits al dictador espanyol Francisco Franco l'any 1946, en virtut dels quals era declarat "alcalde perpetu" i "fill honorífic i predilecte" de la ciutat (7 anys després d'haver-la bombardejat). Ho ha fet amb els 12 vots del PP, que s'ha oposat a la voluntat de l'oposició del consistori (PSPV-PSOE i Bloc) de retirar-los. L'alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus (PP), va justificar la postura popular afirmant que "no volem mirar enrera" i recordant que ell mai no va ser del Frente de Juventudes ni va portar "arcs i fletxes". Rus, que és també president de la Diputació de València, va acabar el ple afirmant que si l'oposició acceptava canviar el nom de la plaça del País Valencià de la localitat per un que digui "de la Comunitat Valenciana", treuria immediatament els honors a Franco.

La moció l'havia presentada el portaveu del PSPV-PSOE de Xàtiva, Roger Cerdà, que va afirmar al ple que "comparar un alçament militar, amb les conseqüències que va dur, amb una denominació estatutària, només demostra que busca excuses". Tot i això la decisió del ple municipal podria vulnerar la recent Llei de la Memòria Històrica espanyola, que obliga a retirar la simbologia franquista de les localitats de l'Estat espanyol. Un fet que no ha passat per alt l'alcalde Rus, que al mateix ple va afirmar que si és obligat a treure els honors a Franco "aquell mateix dia trec 'això' del País Valencià".

dimecres, 3 de desembre del 2008

La Generalitat i el Govern d'Espanya afirmen que el sector citrícola no es troba en crisi Imprimeix E-Mail
dimecres, 03 desembre de 2008

ImageMalgrat els preus que cobren els productors des fa anys, que han obligat a una part molt important dels llauradors a abandonar els camps, la consellera d'Agricultura i la secretària general del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha coincidit en què no hi ha crisi. Maritina Hernández ha anat més lluny perquè ha considerat que els preus que reben els diferents sectors implicats en la cadena comercial són raonables. La consellera ha criticat l'anunci d'una vaga general en el sector perquè les administracions no han rebut cap reivindicació relacionada amb la campanya. L'afirmació sorprén des l'acte de protesta de fa un parell de dies que va convocar la Unió de Llauradors davant de la seu d'Agricultura. Alicia Villauriz ha descartat que el govern espanyol prenga cap pla de xoc i per aquesta raó no s'ha decidit cap mesura perquè, segons ha assegurat, «vivim un moment de tensió, no de crisi».

Dilluns prop de 1.000 llauradors, convocats per la Unió, denunciaren la situació que viu el camp, a causa dels preus baixos. Josep Botella, líder del sindicat, va lliurar un escrit al secretari d'Agricultura, amb les principals reivindicacions d'aquesta organització. La Unió ha criticat que la Generalitat i el Ministeri es desentenen dels problemes del sector, mentres donen ajudes milionàries a bancs o a les empreses automobilístiques.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Dimarts, 2 de desembre de 2008 a les 18:00
Informa: Guillem
Font:Racó Català
El Tribunal Suprem espanyol ha reconegut el títol de Filologia Catalana per a l'acreditació de coneixement del valencià a les oposicions docents del País Valencià, convocades ppcc_40.gifper la Conselleria d'Educació de la Generalitat valenciana. L'alt tribunal espanyol estima així la demanda del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) contra la Conselleria, per la seva negativa a reconèixer el títol de Filologia Catalana per a acreditar coneixements lingüístics de valencià.

La sentència del Suprem espanyol, que data de la setmana passada però s'ha fet públic avui, s'afegeix a les prop de 15 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) que obliga a la Generalitat valenciana a reconèixer aquesta titulació per a l'acreditació de coneixements de valencià a les oposicions del personal de l'administració valenciana. STEPV ha recordat que, lamentablement, la Generalitat "s'ha negat de forma reiterada a incloure aquest reconeixement a les darreres convocatòries d'oposicions". La sentència del Suprem espanyol no admet recurs i obliga la Conselleria d'Educació del govern valencià a reconèixer aquesta titulació en futures convocatòries. STEPV ja ha avisat que en cas que la Conselleria infringeixi novament la llei, denunciaran el conseller Font de Mora per "prevaricació".

Pel sindicat aquesta sentència se suma a la vintena de resolucions aproximadament, legals i jurídiques, que han refermat la unitat de la llengua en els àmbits normatiu, jurídicolegal i acadèmic.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Ha faltat a Barcelona, el cantautor, Joan Baptista Humet PDF
dilluns, 01 desembre 2008
font:llibertat.cat

 Ha mort aquesta matinada d'un càncer d’estómac. Nascut a Navarrés (Canal de Navarrés, País Valencià) el 4 de gener del 1950, residia des de petit a Terrassa.

Humet va estar vinculat al moviment de la Nova Cançó i és autor del tema Gemma, un clàssic de la música catalana

El TNC acollirà properament un concert d'homenatge amb Serrat i Llach com a caps de cartell.

 Fill d’un industrial tèxtil, el 1968 es va traslladar a Barcelona per estudiar enginyeria, però la influència de Joan Manuel Serrat i altres veus del moviment de la Nova Cançó el van portar de ple a la música. Intèrpret d’exquisida elegància, el 1970 va enregistrar el seu primer disc i el 1971 va aconseguir el primer èxit amb Gemma, un tema de gran tendresa que es convertiria en un clàssic de la música catalana. Humet introduïa amb els seus temes la primera part dels concerts de Lluís Llach. El 1975 va publicar el seu primer disc. A mitjans dels anys 80 es va retirar, però va tornar a gravar el 2004.

El concert, que ja estava previst abans de la seva mort, te confirmades la presència de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Joan Isaac, Núria Feliu, Francesc Burrull, Víctor Manuel, Ana Belén, Moncho, els membres de Pegasus, Sisa i Francesc Pi de la Serra. En l'acompanyament musical destaquen dos dels músics d'Humet, Joan Eloi Vila i Josep Maria Francino, mentre que la presentació anirà a càrrec de Xavier Graset

DILLUNS, 01/12/2008
Font:Vilaweb

Font de Mora ignora la manifestació a València contra la política educativa

Diu que només negociarà sobre el pla de plurilingüisme

El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha refusat de valorar la gran manifestació que hi va haver dissabte a València contra la política educativa. Font de Mora només s'ha volgut referir al pla de plurilingüisme que prepara el la Generalitat i, respecte la manifestació que va treure al carrer cent mil persones, ha dit: 'Nosaltres, a la nostra'. 'Treballarem, ens reunirem i dialogarem per a tractar del pla de plurilingüisme'.

Així ha respost a la demanda de sindicats, mestres, pares i mares de reunir-s'hi per a parlar sobre la política educativa, i en concret, sobre el conflicte per l'ordre d'ensenyar ciutadania en anglès.

Font de Mora ha dit que era molt important 'la implantació de l'anglès de manera potent' al sistema educatiu i ha afegit: 'Independentment de qualsevol situació conjuntural, continuarem treballant amb tots els sectors implicats en l'educació' per elevar el nivell d'anglès.




diumenge, 30 de novembre del 2008

Desenes de milers persones rebutgen la politica educativa al País Valencià PDF
diumenge, 30 novembre 2008

'llevap Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió'. Anuncien noves mobilitzacions si el Consell no retia l'ordre i negocia els punts del manifest de la Plataforma
Més de cent mil persones, segons els organitzadors, (cinquanta mil segons Levante, quaranta mil, segons la policia nacional espanyola i dotze mil la policia municipal). Més enllà d'aquest ball de xifres, ha estat la manifestació més gran manifestació que ha vist València des d'aquelles contra la guerra, i aquest cop ho ha fet en defensa de l'ensenyament públic i contra la política educativa de la Generalitat, sobretot pel que fa a la impartició en anglés d'Educació per a la Ciutadania. (video de la manifestació INFOTV)

La gentada venia de totes les comarques valencianes, reunia pares, mestres, alumnes i ciutadans en general, parlaven castellà o valencià però tots coincidien en el crit més repetit: 'Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió'.
Per al STEPV, un dels convocants, "l’administració valenciana té ara un problema, que és eixir del conflicte que ella mateixa ha generat, ja que les estratègies que ha fet servir fins ara no els han funcionat». Al seu parar, fins ara «han ignorat les reiterades demandes de retirar l’ordre d'Educació per a la Ciutadania, i imposar el seu criteri partidista, ni intentar trencar la unitat de la plataforma amb reunions aïllades amb les entitats que en formen part".
Des del STEPV ja han anunciat que si el Consell no retia l'ordre i negocia els punts del manifest de la Plataforma, el proper dia 17 de desembre la comunitat educativa paralitzarà els centres docents en una jornada de vaga, així com noves accions de protesta per al pròxim trimestre.
Retalls de premsa:

divendres, 21 de novembre del 2008

Dijous, 20 de novembre de 2008 a les 21:00
Informa: Guillem
Font:Racó Català

La companyia de vol Swiss International Airlines (antiga Swissair) empra la llengua catalana, juntament amb l'alemany, en totes les comunicacions dels seus vols entre Barcelona i la ciutat suïssa de Zurich. Aquesta dada, confirmada per diversos passatgers d'aquesta línia, ha causat malestar en certs sectors espanyolistes, amb el partit Unión, Progreso y Democracia (UPyD "el partido de Rosa Díez") al capdavant. El partit ha confirmat al seu lloc web que ha remès una carta molt crítica a l'aerolínia suïssa, on carrega contra aquesta decisió de la companyia i qualifica la llengua catalana de "dialecte" a l'alçada dels diversos dialectes de l'alemany (bavarès i altres), mentre titlla de "nazisme" les actuacions dels governs que defensen llengües diferents del castellà a l'Estat espanyol.

La missiva és tant dura que el partit ha decidit retirar el PDF que havia penjat al seu servidor amb el contingut de la carta, un cop vista la repercussió que estava tenint. Evidentment, però, la carta segueix estant disponible per consultara la xarxa, amb una senzilla cerca al Google (també als fòrums de Racó Català). Entre altres perles, la carta reconeix que "el català no és una obligació ni tant sols a Catalunya" i que en canvi "el coneixement del castellà a Espanya és una obligació". El text, signat pel secretari general d'UPyD de Catalunya, José Manuel Opazo, afirma també que UPyD veu "incomprensible" que la companyia no usi el castellà perquè "Barcelona pertany a Espanya, i a Espanya l'idioma oficial és el castellà".

UPyD, i Ciudadanos (C's), en canvi, van defensar en el cas d'Air Berlin, quan aquesta companyia va carregar contra la llengua catalana i va rebutjar usar-la, que les companyies privades havien d'usar la llengua que vulguessin, i que no se'ls podia imposar res. UPyD i C's no tenen cap problema amb el mig centenar de companyies aèries que operen als aeroports dels Països Catalans i que usen només el castellà als seus vols. Això no és atemptar contra el bilingüisme, és llibertat, segons aquests partits.

En canvi si una (1!) companyia empra només el català enlloc del castellà, és un atac a la pàtria espanyola, i cal forçar la companyia a que usi el castellà. On queda la llibertat d'elecció en aquest cas? No n'hi ha. L'argumentari d'UPyD i C's en aquests casos és clar: en els àmbits on el castellà és majoritari, s'apela a la llibertat d'elecció de les empreses i els ciutadans, destacant que no s'ha d'imposar mai res. En canvi en els (pocs) àmbits on el català és majoritari, defensen la imposició incondicional del castellà, com a mínim al mateix nivell que el català. En aquests casos, s'obliden de la famosa "libertad libertad!!" i del "no s'ha d'imposar res" i s'aboquen apassionadament a imposar el castellà. És el que té la coherència.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Nacionalistes d’Esquerres d’EUPV reclama al Govern valencià que reconega oficialment la senyera reial valenciana de les quatre barres, que ha identificat històricament l’antic Regne de València

Classificat com a: Notícies — Esquerra Unida @ 3:48 pm

Nacionalistes d'EsquerresSenyera del Consell PreautonòmicNacionalistes d’Esquerres d’EUPV reclama la coexistència oficial a l’Estatut de la senyera de les quatre barres del Consell preautonòmic. Denuncien la intolerància que suposa que se li negue el reconeixement oficial a la senyera reial de les quatre barres, quan tots els estudis solvents constaten que ha identificat històricament el territori valencià
Nacionalistes d’Esquerres d’EUPV reclama al Govern valencià que reconega oficialment la senyera reial valenciana de les quatre barres, que ha identificat històricament l’antic Regne de València. Nacionalistes d’Esquerres recorda que el Consell Preautonòmic valencià (1978-1980) va adoptar la bandera de les quatre barres, amb el distintiu de la cimera del drac alat de la Generalitat Valenciana al centre del camper. Una fórmula perfectament plausible actualment en el marc de l’Estat de les autonomies.
Nacionalistes d’Esquerres adverteix que cal que el Govern autonòmic deixe d’excloure un símbol històric valencià com és la senyera de les quatre barres; una exclusió intolerant i que a la pràctica suposa un menyspreu institucional per als valencians i valencianes que s’identifiquen legítimament amb la bandera històrica dels valencians, com demostren multitud d’estudis.
Així mateix, estudis com Barres i Corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX), del medievalista i tècnic de la Universitat de València Pau Viciano, constaten que la bandera autonòmica actual és un dels símbols local de la ciutat de València; que tampoc no ho va ser per aquesta ciutat fins ben entrat el segle XIX: quan s’hi afegí l’augment blau amb brodats com a una solució ornamental no heràldica, que només posteriorment seria interpretada com a una corona.
Sense pretensió de qüestionar aquest símbol local de la ciutat de València assumit per molts ciutadans valencians i valencianes; Nacionalistes d’Esquerres vol denunciar l’abús que comporta la imposició d’un símbol local al conjunt del territori valencià. Mentre que s’exclou quan no es reconeix a nivell institucional, de forma intolerant, en el text de l’Estatut actual, per al conjunt del territori valencià, la senyera reial de les quatre barres, que com demostren tots els estudis solvents, ha identificat històricament aquest territori.
València, 12 de novembre de 2008

dimecres, 12 de novembre del 2008

DISSABTE DIA 15, ES CEL·LEBREN ELS ACTES SUSPESOS DEL 9 D´OCTUBRE.

07-11-2008

LA REGIDORIA DE CULTURA I FESTES, INFORMA QUE ELS ACTES SUSPESOS DEL 9 D´OCTUBRE, ES CEL·LEBRARAN EL PROPER DISSABTE DIA 15 DE NOVEMBRE, I SÓN ELS SEGÜENTS:

16:30H. JOCS POPULARS, per als xiquets a la Font Gran.

18:30H. REVETLA a la Font Gran amenitzada per l´Orquestra TITANIC.

QUE NO T´HO CONTEN, DISSABTE 15, VINE A SIMAT!

Ajuntament de Simat de la Valldigna.

Regidoria de Cultura i Festes.

Departament de Comunicació.

divendres, 7 de novembre del 2008

DIVENDRES, 07/11/2008 - 17:12h
Font:Vilaweb

La justícia avala que el valencià es denomine 'acadèmicament català'

El Supem espanyol desestima el recurs de la Generalitat contra els estatuts de la Universitat de València

El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs que havia presentat la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que permetia a la Universitat de València d'utilitzar la denominació acadèmica de llengua catalana en els seus estatuts. El tribunal recorda que hi ha dues sentències, del 2006 i del 2008, en què es pronunciava sobre l'equivalència de les denominacions català i valencià per designar designar la mateixa llengua.

En ambdós casos, el Suprem avalava la unitat de la llengua catalana.

El 30 de juliol del 2004, el govern valencià va aprovar un decret pel modificar els estatuts de la Universitat de València, concretament l'apartat segon de l'article sis i el primer apartat de l'article nou, que es referien a la denominació acadèmica de la llengua catalana i al nom de l'àrea de lingüística catalana.

La Universitat de València hi va recórrer, i el Tribunal Superior de Justícia valencià va dictar una sentència que admetia parcialment la demanda del centre contra el decret del Consell, l'anul·lava per considerar-lo contrari a dret i el deixava sense efecte. La Generalitat va recórrer al Suprem, que ara ha tornat a donar la raó a la Universitat de València.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Zapatero anuncia que es podrà ajornar el pagament de la hipoteca durant dos anys Imprimeix
dilluns, 03 novembre de 2008

Image En la mesura més important del paquet d'accions que l'executiu estatal ha anunciat aquest migdia. El president del govern d'Espanya ha presentat un seguit de mesures amb les quals es pretén beneficiar les famílies amb més dificultats a la vegada que s'afavoreix l'ocupació i la contractació laboral. José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat que es facilitarà una moratòria de fins a dos anys en aquells casos que es complisquen una sèrie de requisits. A les famílies que se'n beneficien se'ls ajornarà un 50% el pagament de la quota mensual, amb un límit màxim de 500 euros mensuals. S'estima que 500.000 persones es podran acollir a la mesura.

També amb relació a les hipoteques, l'executiu estatal retindrà dos punts menys a aquells contribuents que paguen l'habitatge habitual amb finançament d'una entitat, sempre i quan guanyen menys de 33.000 euros anuals. Aquesta mesura, segons Zapatero, suposarà 2.000 milions de liquiditat per als tres milions i mig de contribuents que reunisquen els requisits. L'executiu també ampliarà el termini per materialitzar el saldo del compte d'estalvi habitatge, que fins ara és de quatre anys. Els ciutadans amb comptes que expiren des d'ara fins a desembre de 2010 diposaran de dos anys més per comprar un pis sense perdre els beneficis fiscals. Segons Zapaero, prop de 180.000 persones es beneficiaran d'aquesta mesura. Per una altra banda, s'ampliarà el termini en dos anys i així les famílies que hagen adquirit una habitatge amb previsió de vendre posteriorment la residència habitual puguen fer-ho sense que es vegen perjudicats fiscalment.

El president de l'executiu de Madrid també ha anunciat que el govern d'Espanya bonificarà amb 1.500 euros les empreses que contracten de forma indefinida a desocupats amb càrregues familiars. A més, tindran bonificació els contractes nous i estables en sectors i activitats estratègiques com les relacionades amb energies renovables i medioambientals. També s'ampliarà la capitalització del 40 al 60% de la prestació de desocupació a l'hora de fomentar el treball per compte propi. Zapatero ha assenyalat que l'impacte de totes aquestes mesures de foment de l'ocupació beneficiaran prop de 500.000 persones.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Dimecres, 29 d'octubre de 2008
Font:Racó Català
Informa: Guillem


L'Audiència Nacional 16-acusats-crema-fotografies-absolts_18.jpegespanyola ha absolt aquest migdia els 16 acusats d'haver cremat fotografies del rei espanyol a la plaça del Vi de Girona, el darrer 22 de setembre, en solidaritat amb els aleshores dos primers imputats pels mateixos fets, Jaume Roura i Enric Stern (ja condemnats), que una setmana abans també havien cremat retrats del monarca espanyol durant una visita d'aquests a la Universitat de Girona. El jutge José María Vázquez Honrubia, el mateix que va condemnar Roura i Stern, ha absolt els acusats perquè el fiscal ha rebaixat la seva petició inicial a una falta lleu de pertorbació de l'ordre públic (demana 500 euros de multa), perquè no ha pogut acreditar que vulguessin menystenir la corona espanyola.
Al judici s'hi ha personat un intèrpret de català, ja que els imputats han declarat en aquesta llengua, un dret que els va negar a Roura i Stern al seu primer judici el mateig magistrat, fet que va motivar la nul·litat del procés i una posterior repetició de la vista. El judici d'avui ha començat amb retard ja que les forces d'ordre de l'Audiència Nacional espanyola han impedit en primera instància l'accés dels acusats a la sala perquè duien samarretes amb el lema "Jo també cremo la corona espanyola".
Vázquez Honrubia ha "renyat" el fiscal per haver rebaixat l'acusació d'un delicte d'injúries, pel que demanava 3.600 euros de multa, a una falta lleu, per la que demana 500 euros de multa, ja que l'Audiència espanyola no és competent per jutjar "faltes". Per tant l'afer derivarà ara cap als jutjats ordinaris de Girona.

diumenge, 26 d’octubre del 2008


DISSABTE, 25/10/2008
Premis Octubre, cent per cent valencians
Comença a aparèixer una nova generació d'autors valencians

Des dels primers Premis Octubre, ara fa trenta-set anys, no s'havia escaigut mai que tots els premiats fossin del País Valencià. Xavier Aliaga, guanyador de l'Andròmina de narrativa, en dóna una possible interpretació: 'L'èxit de Manuel Baixauli ha significat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris, i el fenomen Baixauli ha servit perquè al Principat es renovés l'interès pels autors valencians' .

Continua Aliaga: 'Hi ha més autors, a banda Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors, amb Francesc Bodí i alguns més, que el lector català ha de descobrir. I els Octubre són els premis literaris valencians amb més difusió a Catalunya.'

El periodista de Xàtiva, Xavier Aliaga (nascut a Madrid, 1970) ha obtingut el Premi Andròmina de narrativa amb una obra de títol provocador: 'Els neons de Sodoma'. Josep Lluís Roig (Oliva, 1967), el Vicent Andrés Estellés de Poesia amb 'Peixos d'un mar sec'. El premi d'assaig Joan Fuster, se l'ha endut el filòsof Antoni Defez (València, 1958), professor de filosofia de la Universitat de Girona, amb 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. El premi de teatre, l'ha guanyat el cineasta Samuel Sebastián (València, 1976), amb 'Les habitacions tancades', la seva primera incursió dramatúrgica. I el premi de periodisme Ramon Barnils, que atorga el setmanari El Temps, ha estat per al periodista Mario Reyes (Port de Sagunt, 1971), pel reportatge 'La València de Hitler'.

Sàtira de la societat contemporània

El periodista autònom Xavier Aliaga va guanyar l'any 2005 el Premi Vila Lloseta (Mallorca) amb 'Si no ho dic rebente (Moll), una sàtira de la corrupció política i urbanística actual d'un poble inventat del País Valencià. Ara, amb 'Els neons de Sodoma', torna a situar la història en el mateix poble, però en una altra direcció, jugant amb elements més literaris, com les petites històries rurals al voltant de les dones, de les festes patronals... 'Se situa en l'època actual i continua havent-hi crítica social, però més lligada a la realitat. Al principi de l'obra jugue a parodiar les novel·les esotèriques i després mostre una realitat rural que al País Valencià es troba en decadència. Tot comença amb un misteri: la imatge de Sant Roc desapareix de l'església del poble. Tot plegat narrat amb una gran dosi d'humor negre i de sàtira mordaç.'

Una proposta captivadora i innovadora, segons el jurat del premi de poesia, és el poemari que ha guanyat el Vicent Andrés Estellés, 'Peixos d'un mar sec' de Josep Lluís Roig. I el premi de periodisme Ramon Barnils, 'La València de Hitler', de Mario Reyes, és un reportatge, sobre l'impacte que el nazisme va tenir en la ciutat. Tema a penes investigat, redactar-lo ha necessitat quatre anys de feina i moltes hores d'hemeroteca. Reyes explica, per exemple, la presència de la Gestapo a València per la importància tàctica, sobretot del port, i i diu que es feien servir les partides de taronges per amagar-hi explosius.

El concepte de nació des d'una mirada filosòfica

L'assaig que ha guanyat el Premi Joan Fuster aborda un tema molt estudiat, i prou difícil: el concepte de nació. L'autor, Antoni Defez, doctor en filosofia i poeta, l'enfoca filosòficacament i el titula 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. Segons l'autor: 'Les nacions no són tigres, és a dir, no són classes naturals, sinó entitats intencionals. Una nació existeix, si hi ha prou massa crítica de gent que se la creu. Si no, no existeix. No és com un tigre, que existeix, tant si te'l creus com si no.' Recupera, segons ell, la vella controvèrsia entre Prat de la Riba, essencialista, i Rovira i Virgili, que entenia que la nació existia en la mesura que la gent volia.

El premi de teatre, l'ha assolit un desconegut en aquest camp, el cineasta Samuel Sebastián, amb la seva primera obra dramàtica. 'Les habitacions tancades', sobre un pare que abusa sexualment de la filla, és un text dur i cru. La història, d'una hora i mitja, se situa just després d'un d'aquests abusos, abans de dinar, quan l'adolescent de catorze anys, comença a entendre l'atrocitat de son pare. 'Ella no ha viscut res més que això i li costa d'entendre què passa', diu Sebastián. És una obra molt intensa i amb molta força dramàtica, segons el jurat. 'Toque el tema amb una cruesa total, sense cap element ornamental, perquè crec que com a creador m'he de comprometre i denunciar abusos com aquest.' Samuel Sebastián prové d'una família d'immigrants castellanoparlant. És el primer de la família que ha optat per la llengua catalana com a eina d'expressió i de creació. Per això el premi l'omple, encara més, d'orgull.

(Fotografia de Guillermo Lucas. D'esquerra a dreta: Xavier Aliaga, Mario Reyes, Antoni Defez, Samuel Sebastián i Josep Lluís Roig.)

Font:Vilaweb

dijous, 23 d’octubre del 2008

DIJOUS, 23/10/2008 - 17:43h

Els sindicats convocaran una jornada de vaga a l'ensenyament valencià la primera setmana de desembre

La Plataforma per l'Ensenyament Públic acorda la celebració d'una gran manifestació a València el 29 de novembre i una vintena de concentracions a capitals de comarca el 10 de novembre · En un manifest, l'Escola de Magisteri de València qualifica la conselleria d'irresponsable

Les entitats que s'apleguen a la Plataforma per l'Ensenyament Públic, des de sindicats fins a associacions de pares, intensificaran el mes vinent les protestes contra la imposició de ciutadania en anglès per part de la conselleria. Segons que ha sabut VilaWeb, els sindicats STEPV i les federacions d'ensenyament de la UGT i CCOO convocaran una vaga al sistema educatiu la primera setmana de desembre i altres mobilitzacions, que concretaran en les assemblees d'avui al vespre.

Aquestes assemblees es fan simultàniament al IES Lluís Vives de València, al IES Cavanilles d'Alacant i al IES Politècnic de Castelló de la Plana i serviran per convocar aquestes noves mobilitzacions. A més de la jornada de vaga, hi haurà una manifestació a València el cap de setmana abans: concretament el diumenge 29 de novembre. Abans, el 10 de novembre hi haurà la celebració simultània d'una vintena de concentracions contra la imposició de la conselleria a una vintena de poblacions, la majoria capitals de comarca del País Valencià.

La Plataforma per l'Ensenyament Públic s'ha reactivat recentment, arran del conflicte sobre ciutadania; en formen part Escola Valenciana, UGT, CC OO i la Intersindical, la confederació de les AMPA Gonçal Anaya, la junta permanent de directors de primària i de secundària, el sindicat d'estudiants Faavem i el Moviment de Renovació Pedagògica. Totes aquestes entitats sostenen que el conflicte no ha fet sinó subratllar els mals del sistema educatiu valencià, tal com exposen en aquest reportatge.

L'Escola de Magisteri de València critica d'irresponsables les autoritats educatives

Professorat, estudiants i personal d'administració i servei de l'Escola de Magisteri de València han fet públic un manifest on diuen que l'actuació de la Generalitat respecte Ciutadania 'perverteix la relació d'ensenyament i aprenentatge que cal establir entre docents i alumnes.'

Els signants del manifest expliquen que 'en alguns casos, el professor d'anglès no és especialista en els continguts, per la qual cosa es converteix en el traductor d'un especialista, a qui l'alumnat pot entendre perfectament'. Això genera, segons diuen, 'una situació a l'aula difícil de justificar.' A més a més, 'en els casos en què el professor qualificat domina l'anglès, el nivell dels alumnes no li permet interactuar amb ells en aquesta llengua, de manera que la relació entre ensenyament i aprenentatge esdevé impossible.'

Així, es mostren preocupats 'per la irresponsabilitat de les autoritats educatives', a qui acusen de posar en perill la credibilitat del sistema educatiu 'tan sols per a mostrar públicament el seu desacord amb la inclusió al currículum d'aquesta assignatura.'

diumenge, 19 d’octubre del 2008

La sèquia Mare de La Valldigna PDF a/e
diumenge, 19 octubre 2008

 Per Vicent Company i Sancho, de Valldigna, som i serem

Ahir anava a Benifairó pel caminal que des de darrere de la nova gasolinera de Simat i seguint el curs de la sèquia Mare arriba fins al mateix centre del poble veí, el camí sense asfaltar, el sol, la llum i tot plegat em feren centrar l'atenció novament en les sèquies i el sistema de reg de La Valldigna.


Actualment i des del Ministeri de Medi Ambient es projecta el drenatge del llit del Riu Vaca, i tot preveu que aquest macroprojecte hidràulic que se'ns presenta sobre el paper, puga crear problemes de cohabitació amb la xarxa de reg medieval que perdura encara a La Valldigna i que, a més, alguns indrets peculiars puguen ser alterats paisatgísticament com és el cas del "Molí Company", on per cert hi visc actualment i des d'on ara mateix escric.

És curiós que el pas de l'aigua de tota La Valldigna estiga regulat just sota de l'ordinador que hi faig servir i que des de la finestra tinga com a primer pla el partidor de "La Xara" des d'on un ramal de la sèquia mare s'introdueix al cup del molí que a Simat mal anomenem "el pantano". I no menys curiós és la quantitat de documentació existent sobre la regulació d'aigües de La Font Gran i l'utilització de l'aigua com a força centrífuga que des d'aquest antic molí feia possible moldre dacsa, arrós o altres cereals.


Ara tota una teranyina administrativa afecta l'indret on habite i he viscut part de la meua infantesa: la recent declaració de Bé de Rellevància local de l'indret i la possible al·legació de l'Ajuntament al projecte del Ministeri en el Riu Vaca, preveuen temps de papers, plànols, inquietuds davant l'impacte sobre el territorim i confusió en els posicionaments inicials, ara sacsejats per tanta documentació.


 Entre la documentació i l'observació directa dels usos i costums de la comunitat de regants simatera al llarg del cicle de l'any, hem pogut deduir el cicle del pas per l'indret que coincideix amb la descripció que en fa el reglament del diferents Sindicats i Jurats de Rec de la Valldigna: Totes les nits de l'any, els dilluns tot el dia, els dimarts a la vesprada ["partatre"] (un sí i un no), i els tres dies anomenats de Gràcia, que són el divendres dissabte i diumenge següents a la festivitat de la Verge d'Agost.


Ja quasi arribant a Benifairó la reflexió es clara i evident des de fa 4 anys quan de nou vaig tornar al poble; " l'aigua es fonamental en aquestes terres com element cultural i mediambiental a protegir davant qualsevol actuació sobre el territori i també els paratges que li donen dignitat, singularitat i raó de ser".


Afortunadament el bon cafè de la meua amiga benifaironera Tere, i les seues inquietuds culturals em trauen del malson al·legatori en què de sobte s'ha convertit el meu cap, i la cerveseta que el meu cosí m'ofereix al mateix temps que m'ensenya casa, és més que reconfortant.

* La SÈQUIA MARE recorre els termes de Benifarió i Simat de la Valldigna, on recentment s'ha exposat públicament l'esmentat projecte de LAMINACIÓ DEL RIU VACA.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

17-oct-2008

S'accentua la violència ultra i continua la impunitat


El clima de violència ultra que pateix el País Valencià contra organitzacions progressistes està anant cada vegada més lluny. Des del 9 d'Octubre, en només una setmana, s'han comptabilitzat sis atacs contra seus, locals i persones de l'entorn nacionalista, i de nou no s'ha trobat els culpables, i la notícia no ha traspassat les fronteres valencianes. Els actes que serien titllats de terroristes en altres llocs de l'Estat, ací són simplement gamberrisme. Tot i que les organitzacions i els webs que alimenten el discurs de la confrontació i de l'odi estan perfectament identificats, la policia no és capaç de realitzar un operatiu especial que enxampe definitivament els violents i ature la guerra declarada per l'extrema dreta. Però no només els atacs exemplifiquen la impunitat feixista, sinó també el fet que València siga hui dia, el centre d'operacions i el paradís de l'extrema dreta. El partit ultra España 2000 no te inconvenients per desfilar el 12-O, i els neonazis d'Alianza Nacional tampoc troben inconvenient per convidar a una xarrada a un nazi alemany a explicar el seu darrer llibre "Mi vida por el Reich" o al pintamones del Ku Klux Klan, tots ells vetats a la resta d'Europa. Versión en castellano

El nou curs s'ha encetat tristament amb un rebrot de la violència ultra que ha fet botar de nou les alarmes de la societat civil valenciana. Els discursos de l'odi que tan lliurement es difonen a través de nombroses webs, o que els partits ultres fabriquen sense cap impediment legal té una conseqüència al carrer, es tradueix en fets consumats, atacs i agressions que provoquen víctimes. En només un mes, des de meitat de setembre de 2008 fins ara, meitat d'octubre, l'ofensiva ultra s'ha cobrat diversos ferits i nombrosos locals atacats. Cap detingut. El Delegat del Govern es va comprometre a identificar els violents i actuar contundentment arran dels fets del Correllengua de Gandia, on un grup d'ultres del GAV va intentar boicotejar-lo i una participant, regidora del BNV de l'Alqueria de la Comtessa (La Safor), va resultar ferida per una pedrada al cap. Han passat unes setmanes i la violència, lluny d'aturar-se, s'ha multiplicat. El succés que va marcar el 9 d'Octubre amb una bandera independentista va provocar les ires dels ultres que tradicionalment acompanyen la processó de la senyera. Un grup d'independentistes va penjar una estrelada d'un balcó de la plaça de l'Ajuntament, i els ultres de Coalición Valenciana, GAV, España2000 i Alianza Nacional van aturar l'acte oficial fins que es va retirar la bandera. L'alcaldessa va manifestar la seua incomoditat per aquesta bandera, però no per la comparsa que porta cada any darrere: neonazis, banderes feixistes, skinheads i tota la tribu de l'odi autòctona. Arran aquest succés, els següents dies han estat marcats per gairebé un atac cada dia:

- El 9 d'octubre per la vesprada, tres joves nacionalistes eren agredits per un grup de 12 ultres als voltants de la manifestació nacionalista.

- El 10 d'octubre apareixia pintada amb simbologia nazi la seu de la Intersindical Valenciana, propietària del pis des d'on es penjà l'estrelada el dia d'abans.

- L'11 d'octubre apareixia pintada de nou la seu d'ERPV a València, la mateixa que va rebre un atac amb bomba ara fa un any.

- El 12 d'octubre ataquen les seus del BNV de Gandia i València amb pintades, pedrades i diversos desperfectes.

- El 12 d'octubre ataquen també el Casal Jaume I de Cullera amb pintades nazis.

No només la violència física hipoteca la llibertat i els drets de les persones, sinó que hi ha tota una campanya de persecució i odi, com la que hi havia a l'Alemanya nazi contra els jueus, contra tot aquell sospitós de ser 'catalanista', és a dir, que pense que el valencià i el català són la mateixa llengua (i això va des de les Universitats fins a les llibreries, els partits, sindicats i administracions. Contra la ciència, en definitiva. L'odi visceral i cec que promouen els abanderats i altaveus d'aquesta caça de bruixes cala entre joves desinformats, molts d'ells menors d'edat i la major part d'ells de la ciutat de València i rodalies, que són utilitzats als habituals actes de boicot que organitza l'extrema dreta 'blavera', igual que fa 30 anys, durant l'anomenada 'Batalla de València', que sembla encara més viva que mai. Ara bé, cal anotar una diferència important: si durant molts anys, els 'blavers' havien estat considerats 'valencianistes', ara ja estan perfectament i justament situats a l'extrema dreta nacionalista espanyola sense cap mena de dubte. Primer per la simpatia i la sinèrgia que mantenen amb organitzacions com España2000 o Alianza Nacional, quan fins i tot el regidor d'España2000 de Silla va afirmar pertànyer al GAV, i desprès pel seu discurs i el passat descobert d'algun que altre líder, envoltat de simbologia falangista. Els mitjans de comunicació ja no tenen dubtes alhora de titllar d'extrema dreta els moviments anticatalanistes valencians, que justifiquen qualsevol acte de violència contra l'esquerra i el nacionalisme perquè la mera existència d'aquests ja és per ells un 'atac'.

A més, l'estrategia d'alguns grups ultres marginals com Coalición Valenciana és ben coneguda: provocar. Per això el defenestrat Juan García Sentandreu anuncia una manifestació a Gandia 'contra les agressions catalanistes', a les poques setmanes de l'agressió que va patir una regidora del BNV per part dels seus simpatitzants convocats pel GAV. Una provocació que només busca aparèixer a la premsa a qualsevol preu, perquè veu que darrerament només havia aparegut per episodis curiosos d'amants, falleres i banyes. Sentandreu necessita veure's als mitjans, perquè es pensava rei d'alguna cosa i no ho és, està en quarantena i ja ni el PP el necessita, sobretot després dels desastrosos resultats electorals de 2007 que el situen per darrere del BNV, entre altres. Per això l'únic cosa que li queda és provocar els 'catalanistes' per aparèixer de rebot a la premsa. Però ni aquests li fan cas; un símptoma més de la seua decadència.

A banda de l'espècie autòctona ultra, hem d'aguantar la resta de feixistes globals que al conjunt de l'Estat continuen gaudint de la passivitat dels governs. Neonazis declarats com Alianza Nacional (AN), que compta entre els seus militants amb l'assassí de Guillem Agulló i altres delinqüents com Eduardo Clavero (cantant del grup nazi Batallón de Castigo), també ex-presidiari per un cas d'homicidi, o Juan Manuel Soria , el seu home a València condemnat per extorsionar a un retor i implicat, igual que altres militants del partit, en el Cas Panzer, una operació de la Guardia Civil que va desarticular un grup nazi armat a València, el Frente Anti Sistema (FAS) ara fa 3 anys i que encara està a l'espera de judici (reportatge en català "Operació Panzer: armes de l'exèrcit espanyol en mans de l'extrema dreta, i en castellà. El Cas Panzer no va passar ni passarà desapercebut gràcies a la personació com acusació popular de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat, que aplega més de quaranta organitzacions, partits, sindicats i ongs perquè aquests casos no queden impunes i la societat n'estiga informada. Però AN viu també de la polèmica. Ho va buscar amb la invitació d'un membre del Ku Klux Klan a una conferència a la seua seu de València (la mateixa que servia de seu pel FAS i que fou registrada per la Guardia Civil), i ara amb Manfred Roeder, un nazi alemany que va formar part del III Reich i que presentà el passat 10 d'octubre el seu llibre "Mi vida por el Reich" a la mateixa seu. Roeder ha passat alguns anys a la presó per incitar a l'odi racial, negar l'holocaust, i relacionat presumptament amb actes terroristes. Fins i tot el Centre Simon Wiesenthal va enviar una carta a Rubalcaba, Ministre de l'Interior espanyol, per demanar-li explicacions sobre aquesta apologia del nazisme que lliurement es fa a l'Estat.

També el partit ultra España2000 te el seu centre d'operacions a València i està dirigit per José Luís Roberto, empresari de la seguretat privada (Levantina de Seguridad i altres empreses vinculades que no consten al seu nom) i vinculat al món de la prostitució (ANELA) com va apuntar el periodista valencià Joan Cantarero, que va estar dins d'aquesta associació i que va publicar el llibre "Los amos de la prostitución en España", gaudeix de nombrosos contractes públics de les seues empreses (Levantia sobretot) des què Zaplana li'n concedira quan encara era president de la Generalitat Valenciana. Aquest partit compta també amb imputats per presumptes delictes dins l' Operació Panzer, com Alejandro Serrador 'El Silla', i te dos regidors a les localitats valencianes de Silla i Onda.

Aquest panorama evidencia sense cap dubte la impunitat i el aixopluc que les organitzacions ultres tenen al País Valencià. Els partits i organitzacions legals fabriquen el discurs, i després grups 'desconeguts' executen l'odi après, sense que els responsables policials i polítics es despentinen ni un pèl. Això significa que ací no funciona la democràcia, quan alguns no poden desenvolupar la seua activitat política i cultural amb normalitat, assetjats per l'odi i l'amenaça. A més, el silencia al que se sotmeten els atacs, que no són coneguts més enllà del País Valencià, apliquen una segona condemna, al no ser considerats ni tan sols notícia pels mitjans de comunicació estatals. Com bé ha explicat el diari Levante-EMV, en tres anys i amb més d'una vintena d'atacs, només s'ha detingut tres persones, curiosament, per pintar la seu del PP a València. De la resta d'atacs, així com de les bombes contra ERPV, BNV o CEAR, ni un sol detingut. Alguna cosa falla, quan els ultres poden atemorir la societat civil i no els passa mai res. És per això molt encertat l'article d'opinió signat per Gustau Muñoz i altres intel·lectuals valencians fa pocs dies, on denunciaven aquesta terrible situació, i esperem que no haja d'haver un mort perquè qui ha de garantir els drets comence a treballar i a detenir els responsables de la violència, tant els executors com els provocadors.

Més informació

[Interviú] Terror neonazi en Valencia
[El Temps] Operació Panzer: armes de l'excèrcit espanyol en mans de l'extrema dreta
[Levante] Firmeza contra la violencia neonazi
[Antifeixistes.org] PSPV, EUPV, BLOC I ERPV demanen la il·legalització d'España 2000 i Alianza Nacional

Notícies relacionades

[Antifeixistes.org] El centre Simon Wiesenthal demana explicacions al Ministre de l'Interior per la conferència d'un nazi a València
[Levante] Grupos de izquierda se movilizan contra la conferencia de un ex líder del Ku Klux Klan
[Antifeixistes.org] El Subdelegat del Govern rep Acció Popular i la Comissió 9 d'Octubre per tractar el tema dels atacs ultres
[Público] La extrema derecha toma el Día de la Comunitat Valenciana
[Las Provincias] Aparecen pintadas en la sede intersindical en cuyo balcón se colgó una bandera independentista catalana
[Público] La ultraderecha atenta contra ERC en Valencia
[Levante] Dos nuevos ataques al Bloc
[Terra] La Universitat de València denuncia un nuevo 'ataque ultra de extrema derecha' a su Librería
[Levante] Unos encapuchados alsaltan Tres i Quatre
[L'Avanç] Els vincles feixistes del nou líder de l’anticatalanisme
[Antifeixistes.org] La detenció per violència de gènere de Juan García Sentandreu
[Levante] El homicida de Guillem Agulló se presenta a edil de Chiva por el grupo de ultraderecha AN
[El País] La policía detiene al presunto autor de la muerte de un joven en el 'metro'
[Levante] Protestas a Interior por la charla de un nazi
[Premsa Guardia civil] La Guardia Civil desmantela en Valencia una organización neonazi
[Levante] Solo dos menores fueron detenidos tras una veintena de ataques a partidos y entidades en tres años
[Levante] Una impunitat inacceptable