Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dimarts, 29 de desembre del 2009

Ha mort Joan Monleón




dilluns, 28 de desembre de 2009

L'artista ha faltat aquest dilluns a l'edat de setanta-tres anys, després d'haver ingressat diverses vegades en l'hospital els darrers mesos. El popular presentador no ha pogut superar els problemes cardíacs que patia i ha expirat al 9 d'Octubre del cap i casal. El cos de Joan Monleón romandrà en el tanatori municipal de València, i abans de ser incinerat aquest dimarts, s'oficiarà a les dos del migdia una cerimònia al cementeri municipal. Nascut a la capital del Túria en 1936, va recuperar durant els anys setanta cançons tradicionals amb Els Pavesos. El grup va nàixer en una falla de Ciutat Vella i a poc a poc va agafar volada gràcies a les actuacions que realitzava en les diverses comissions.

Durant els anys huitanta va participar en diversos films, com «El virgo de Vicenteta», «Puta Misèria» o «El vicari d'Olot». De 1989 a 1994 va presentar a Canal 9 «El Show de Joan Monleón», un programa que s'emetia abans del telenotícies de la nit i en el qual cada dia el públic pertanyia a un municipi diferent del País Valencià. En aquest espai, els televidents havien d'endevinar a quina població pertanyia el campanar que apareixia en les imatges, encara que la secció més recordada del programa era «La paella russa», que amagava premis en els ingredients. L'any 2008 el festival de cinema de Picassent, l'Inquiet, va retre un homenatge a l'artista.


dilluns, 14 de desembre del 2009

Raimon rep la medalla de la Universitat de València

La institució li lliura per la trajectòria com a cantant i compositor compromès amb el País Valencià

Raimon, el cantant de Xàtiva, ha rebut avui la medalla de la Universitat de València, per la seva 'encomiable trajectòria com a cantant i compositor compromès amb el País Valencià'. L'acte, al paranimf de l'edifici històric de la Nau, s'ha fet a les dotze i s'ha pogut seguir en directe per la web de la universitat. El catedràtic emèrit de Botànica, Manuel Costa, ha parlat de la figura i de l'obra de Raimon. També hi han intervingut el rector, Francisco Tomás Vert, i el cantant.

El rector Francisco Tomás ha recordat la cançó Al Vent, 'va acabar convertint-se en una cançó imprescindible per a tots nosaltres' i ha afegit que 'el crit de llibertat era seu, naixia de la seua pròpia collita, de les proximitats afectives i intel·lectuals amb gent com Joan Fuster o Vicent Ventura, per citar dos noms que, com ell aquest matí, van passar per aquest Paranimf per a rebre el nostre homenatge'.

El rector s’ha referit al compromís del cantant de Xàtiva, un compromís que tenia un caire especial en l’època de transició i que ha mantingut sempre, i que, a més, ha expressat a través de la música, 'el temps també es pot canviar amb les cançons. El material que Raimon va fer seu per a canviar un món que no li agradava estava aleshores, i continua estant ara, fet de paraules'. Francisco Tomás ha apuntat que avui 'estem ací per a dir-li a Raimon que la Universitat de València continua sent la seua casa, potser ara més la seua casa que mai. Per a dir-li que el seu temps i el de la Universitat han recorregut camins i circumstàncies molt semblants. Per a dir-li que des d’aquell viatge amb moto de Xàtiva a València les seues cançons són un territori moral on feliçment ens reconeixem. Per a dir-li, finalment, que aquest matí de dilluns la Universitat de València, i jo en el seu nom, se sent orgullosa de lliurar-li la seua Medalla'.

Personalitats del món de la política i de la cultura han volgut acompanyar el cantant xativí en aquest acte. Així, entre els assistents a l’acte es trobaven a banda de les autoritats acadèmiques, representant polítics com ara Ricardo Peralta, delegat del Govern; l’expresident de la Generalitat i senador Joan Lerma; els diputats Mónica Oltra i Enric Morera; la regidora Carmen Alborch; el regidor socialista Vicente González Mostoles; l’alcalde de l’Eliana José María Ángel. També han assistit representants del món de la Cultura com ara l'escultor Andreu Alfaro; l'editor Eliseu Climent; l'escriptor Josep Lluís Bauset; el pintor Manolo Boix; el pintor Artur Heras; el periodista Francesc de Paula Burguera; o el director de Levante-emv, Ferran Belda.

Després de rebre la medalla Raimon ha indicat durant la seva intervenció que fa cinquanta anys, nou mesos, cinc dies i 45 minuts, ell mateix llegia ací en el Paranimf els 4 primers versos del poema d’Ausiàs March conegut com Homenatge a Teresa amb motiu del 550 aniversari del naixement del poeta de Beniarjó. Aquesta coincidència, ha afirmat, 'em fa goig'. Raimon ha indicat que és 'un honor sincer i un gran agraïment rebre la medalla de la Universitat de València', la medalla d’una institució on es va formar intel·lectualment, on va passar importants anys de la seua vida, on es va relacionar amb importants artistes i intel·lectuals. 'La Universitat de València va ser sinó el centre del món, el lloc on constatarem que havia món', ha explicat. Raimon ha recordat aquells que 'amb la seua tasca professional i el seu compromís cívic han treballat pel seu país, el País Valencià'. A continuació ha tingut paraules de record per a alguns dels seus professors com ara Joan Reglà; Julián San Valero; Miquel Dolç o Miquel Tarradell, i per les seves indicacions a l’hora de completar els seus coneixements amb lectures diferents a les del programa acadèmic.

El cantant de Xàtiva ha dit que aquest acte li dóna molta energia i que 'si Barcelona m’ha fet possible com a cantant, Xàtiva i València m’han fet possible com a persona'.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Un centenar de persones es concentren per reclamar seguir veient TV3 al repetidor de Perenxisa

El repetidor fa arribar el senyal a una àrea d'un milió i mig d'habitants.

Amb l'objectiu d'evitar el tancament del repetidor de la Serra Perenxisa, ubicat al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa, l'entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el col·lectiu Safranar han convocat per aquest matí una marxa reivindicativa. Hi han assistit un centenar de persones.

Els manifestants han recorregut la via PR-V162, des de la urbanització Santo Domingo de Torrent. I, a més d'aprofitar la trobada per recollir signatures a favor del projecte de llei 'Televisió sense Fronteres', que Acció Cultural té intenció de presentar al Congrés, han gaudit de l’actuació de Pep Gimeno 'Botifarra' (reportatge de Vilaweb TV).

El repetidor de Perenxisa

El repetidor de Perenxista (reportatge de Vilaweb TV), és, segons els convocants, un punt emblemàtic, car des del passat 30 d’octubre el govern té autorització judicial per a precintar-lo (sentència, en pdf). 'La intenció d'aquest acte és recordar que el govern pot executar el tancament en qualsevol moment, quan li interessi', ha dit a Vilaweb el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, i ha afegit que el fet de disposar d'aquesta autorització no implica necessàriament que s'hagi de dur a terme el tancament.

Tot indica, però, que que l'executiu podria tancar aquest repetidor que dóna cobertura a prop d'un milió i mig d'habitants quan més li convingui políticament. 'La Generalitat va tancar els repetidors d'Alginet i de Llosa de Ranes el novembre de 2008, tot i que tenia l'autorització des de l'estiu d'aquell any, però va procedir a fer els tancaments la vigília de la manifestació contra el conseller Alejandro Font de Mora', ha explicat Gisbert.

Per a ACPV, ara cal intensificar la campanya contra la política de censura de l'executiu valencià i aconseguir les 500.000 adhesions necessàries per presentar l'ILP 'Televisió sense Fronteres' al Congrés, l'única possibilitat viable per aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià. 'Ja tenim més de 250.000 signatures i esperem arribar a les 300.000 per Nadal', ha afirmat Gisbert.

Per acomplir aquest objectiu, els responsables de la campanya 'Televisió sense Fronteres' segueixen estenent el seu missatge pel territori.

dijous, 10 de desembre del 2009

Botifarra i Xavi Castillo en defensa del repetidor de Perenxisa

10 desembre de 2009

Dos anys després del tancament de la Carrasqueta el Govern de Camps té previst tancar el repetidor de Perenxisa que dóna cobertura de les emissions de TV3 a bona part de l’àrea metropolitana de València. Des del Col·lectiu Safranar han organitzat diversos actes per a mostrar el rebuig a esta amenaça i arreplegar signatures en defensa de la iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres.

El dijous 10 de desembre, a les 19.15 i a la sala d’actes de l’Institut Tirant lo Blanch, situat al carrer del Convent (Fra Lluís Amigó), 41, de Torrent es farà present l’humor crític i corrosiu de Xavi Castillo, un artista molt més que necessari en aquests temps en què se’ns vol imposar una dictadura del pensament únic.

Dos dies més tard, el dissabte 12 de desembre de matí, el col·lectiu ha organitzat una excursió al repetidor de la Perenxisa amb l’actuació de Pep Gimeno “Botifarra”. L’eixida serà des de la urbanització de Santo Domingo a les 11 hores. L’excursió discorrerà per la senda PR: V-162, una ruta de baixa dificultat. L’actuació del Botifarra tindrà lloc a les 12.30 hores.

divendres, 4 de desembre del 2009

L'Aplec Excursionista dels Països Catalans

Una vegada més, les comarques valencianes acullen un Aplec Excursionista dels Països Catalans, aquesta vegada el que fa 33. Serà els dies 4, 5, 6, 7 i 8 de desembre als pobles de Benifairó i Simat de la Valldigna.

Ara que celebrem l'aniversari de l'arribada a les comarques centrals del País Valencià dels repobladors mallorquins, convidem a la potent xarxa d'entitats excursionistes dels Països Catalans a acudir a unes terres que, tot i ser famoses per la seua història, són poc conegudes excursionísticament més enllà de les comarques centrals valencianes. Us convidem a recòrrer la serra de Corbera de cap a peus, a pujar al Mondúver i a provar de localitzar Es Vedrà des del cim de la Safor. Esperem, per tant, que aquest siga un Aplec de descoberta i redescoberta. De trobada i de retrobament d'uns Països Catalans conscients i lliures algun dia.

Des dels grups organitzadors i els ajuntaments implicats us animem a que us apropeu a la Valldigna i esperem poder oferir-vos un bon 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans.

Salut i aplec!

La Valldigna-Safor, País Valencià.




INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Per a tots aquells que vulgueu inscriure-us amb antelació, podeu fer l'ingrés al número de compte de Caixa Rural 3188 0046 17 2129083925

Els preus de l'aplec són:
10 euros per a federats o membres de la Universitat de València
12 euros per a la resta

Al següent enllaç del web de l'ajuntament de Benifairó teniu la butlleta electrònica. Hi cal omplir tots els camps amb asterisc i adjuntar en jpg el justificant del pagament i, si és el cas, la targeta federativa o el carnet de la Universitat de València.

De totes maneres, la inscripció podrà fer-se al mateix aplec, des de la vesprada del 4, a la carpa (enfront del monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat). Els preus seran els mateixos i inclouran les mateixes coses (acampada, excursions, concerts, exposicions, entrada a l'actuació de Xavi Castillo)

On menjar

dissabte, 21 de novembre del 2009

DETECTAT A SIMAT L'ÚS DE CODIS PER A COMETRE ROBATORIS



El propietari d'una botiga d'alimentació de l'Avinguda Jaume I va trobar diumenge a la porta del seu establiment un estrany símbol que després va comprovar que es correspon amb el codi emprat per delinqüents per comunicar-se entre sí sobre la disponibilitat d'una vivenda o local per accedir-hi a robar. La marca indicava que l'establiment estava lliure per les nits i els diumenges.
El quadro de signes emprat en este procediment ha estat difós recentment per la Direcció General de la Policia i la Guàrdia Civil, encara que fins ara a Simat no s'havia detectat. El mètode és més habitual a ciutats grans.
El procediment habitual de treball d'estes bandes comença amb visites als domicilis de les víctimes. Els observadors, que es presenten davall l'aparença de venedors ambulants, clients d'un establiment, o captaires que requerixen una almoina, fan una avaluació de la vivenda en els pocs minuts que romanen amb els propietaris de les cases. Abans d'abandonar el domicili, i segons el tipus de vivenda de què es tracte, deixen la marca pertinent. Els executors arriben després i desvalisen sense risc la residència.La clau que facilitarà informació als lladres es realitza normalment amb clarió en el sòl davant de la porta de l'entrada, encara que es deixen també en les bústies o en els porters automàtics.
La proposta més empleada i la que ha sigut localitzada de vegades per la policia és l'aspa, que indica que el domicili està preparat per a robar.

dimarts, 17 de novembre del 2009

El president proscrit del València C.F.


El seu nom no figura a l'entitat com a màxim mandatari. Baix la seua gestió va planetjar la construcció d'un estadi i una ciutat esportiva - Dirigent nacionalista i tinent d'alcalde de València, va alinear el club a favor de la República - Amb el Franquisme Va ser Empresonat, Condemnat a mort i, finalment, alliberat. Mai va deixar de ser soci.

VICENT Chilet TORRENT
VALÈNCIA
Dels 90 anys que ha commemorat el València, tres d'ells romanen ocults en el Relat del club. Poc s'ha sabut fins al moment del període comprès entre 1936 i 1939, la Guerra Civil. Tres anys en què l'entitat valencianista, lluny d'amagar-se de les bombes, va multiplicar la seva activitat social i esportiva i es va mantenir com un dels elements claus per sostenir l'harmonia quotidiana entre la població civil.
A dia d'avui, Tortajada, Josep Rodríguez (1899-1982). Encara no ha estat oficialment reconegut com a president del València. Va exercir aquest càrrec Durant la Guerra Civil, juntament amb el de tinent d'alcalde de València pel Partit Valencianista d'Esquerra. La seva trajectòria la va rescatar de l'oblit Miquel Nadal Tàrrega en el seu llibre "El naixement de la Ciutat Esportiva" (Ruzafa Show). I va ser també per l'historiador Josep Bosch recordada a les pàgines de Levante-EMV. La seua publicació en este diari, va fer que Francesc Cueva, fill adoptiu de Rodríguez Tortajada, crides a la nostra redacció per agraïr el record a son pare. Esta telefonada també fer possible recuperar i ampliar el relat del president número 13 del València, del qual no es coneixia després del final de la contesa.
Però comencem pel principi. El jove Tortajada Rodríguez, fill de pares aragonesos i que des de la seua adolescència va entrar en els cercles nacionalistes valencians, es va fer soci del València FC l'1 d'octubre de 1926, amb el clubtransformat ja més representatiu de la ciutat, amb només set anys d'rxistència. L'esclat de la Guerra Civil de Con, l'agost de 1936 el VFC va quedar confiscat pel personal de acomodadors del camp de Mestalla, afecte a la UGT, que van donar pas a una comissió gestora integrada per socis, jugadors i empleats. El VFC, d'aquesta manera, mantenia la seva independència. Entre tots ells van nomenar un president Rodríguez Tortajada. El jugador Carlos Iturraspe va exercir com a vocal, i el mític exfutbolista Eduardo Cubells, juntament amb els dirigents i Luis Colina Andrés Bassa van formar la comissió esportiva.
El març d'este mateix any, després de la victòria del Front Popular, Tortajada Rodríguez, una de les figures claus del nacionalisme valencià, havia estat elegit regidor de València en representació del PVE. Ocupà les àrees de Sanitat i Hisenda i poc després ascendeix a tinent d'alcalde. Rodríguez Tortajada va compaginar els dos càrrecs simultàniament. El seu treball com a president del VFC va ser molt fructífer. Gràcies a la seva gestió es va fer possible la creació de les dos competicions més prestigioses del territori republicà la Lliga de la Mediterrània i la Copa de l'Espanya Lliure. Sota la direcció del programa VFC, com l'historiador Josep Bosch desvetlla, va planificar el projecte d'una Ciutat Esportiva per al club, i d'un nou estadi i altres seccions per a les instal.lacions esportives de l'entitat.
La implicació de Tortajada i del VCF amb la causa de la República va ser notable. Mestalla va servir com a escenari per a mítings de la CNT com el que va tenir lloc el 16 d'agost de 1936, amb Joan García Oliver i Frederica Montseny com a oradors o com el celebrat després just una setmana en què el republicà Antoni Morente va proclamar que Mestalla era «La Covadonga de la República" fent alusiçó a la reconquesta de l'Edat Mitjana.

La confraternització antifeixista
Tot just dos mesos després, el 17 i 18 d'octubre de 1936, Rodríguez Tortajada va liderar "Els actes de confraternització antifeixista" del "Homenatge a València de Catalunya", celebrats a Barcelona a benefici de les Milícies i els Hospitals de Sang i coma marc estelar van haver la disputa d'un partit amistós entre la selecció valenciana -un combinat de jugadors del València, Llevant i Gimnàstic, entrenat per Eduardo Cubells, i la catalana, a les Corts, l'Estadi del FC Barcelona. Informavala premsa barcelonesa tal com , el dissabte 17 de setembre va arribar en un tren especial l'expedició valenciana, encapçalada per Eduardo Cubells i seus futbolistes, la Banda Municipal de València i l'atleta i redactor de El Mercantil Valenciano, José Catalina Llorens, conegut com pepe Lacomba. Tots ells van ser rebuts per Rodríguez Tortajada, que havia arribat a la Ciutat Comtal un dia abans.
L'expedició va anar a l'Ajuntament de Barcelona, on hi va haver una recepció a càrrec de l'alcalde Pi i Sunyer. En este acte la Banda Municipal de València va interpretar l'himne regional valencià, a més de "La Internacional" i "Els Segadors" i tot seguit es va procedir a l'elevació de la Senyera valenciana. Com passa en l'actualitat és cada 9 d'Octubre a València, es va alçar la "invicta bandera" per mitjà d'una corda fins al balcó de la plaça de Sant Jaume, mantenint-dreta en tot moment. Les altres banderes, la catalana i l'Republicana, van ser transportades per les escales interiors del Consistori.
El Festival del València - Catalunya va començar a les tres de la tarda. En els Prolegòmens del partit, hi va haver una desfilada de milicians acompanyats en conjunt amb el falleres puny en alt, donant "Guàrdia d'honor" a la Senyera valenciana. Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, i Rodríguez Tortajada van presidir la llotja d'autoritats, acompanyats de Borisenko-capità del vaixell mercant soviètic Ziryanin- Va fer que el servei d'honor de la trobada. Vantolrà i Iturraspe, capitans de les dues Selecció, es van acostar a la llotja presidencial per demanar una Companys i Rodríguez Tortajada que intervenguessen en l'alliberament del mític porter Ricardo Zamora, en aquell moment empresonat a Madrid. En el temps de descans van tenir lloc diverses proves atlètiques, en què el DESTACO saltador valencià Lacomba, vencedor en la seua modalitat.
L'extensió dels Fastos previs del programa va impedir que el "match" es poguera jugar complet, suspenent una a falta de 20 minuts per falta de llum natural. En aquest moment guanyava Catalunya per 2-0. Cubells va alinear en la selecció Valenciana un Vidal, Gojenuri, Juan Ramón, Dolz, Iturraspe, Conde, Doménech, Felip, Amadeu, Calatayud i STORS.
També a Mestalla es van acollir partits benèfics, com el Festival Pro-Víctimes de Guernica, que va enfrontar el 23 de maig de 1937 a les Milícies Rojas i els Carrabiners, amb Luis Colina d'àrbitre i amb posteriors exhibicions de bàsquet, hoquei i atletisme. O el 16 de gener de 1938, amb el partit entre Joventuts del PVE i Els Orfes de Correus.
El VFC, Tortajada amb Rodríguez de president, Va ser dels pocs clubs que sense ànim EMBUTS Als seus socis per Acudir a Manifestacions a favor de la República, com l'acte de febrer de 1937 Donar suport per a Largo Caballero. A aquest efecte el VFC publicar el següent anunci a la premsa valenciana: "Havent-se adherit el València CF Manifestació a la qual se celebrés diumenge que ve a València, es convida a tots els socis d'aquest club i als esportistes en general, assistir a dia dit, a les nou i els mitjans de comunicació del matí, al local social del València CF, Félix Pizcueta , 23, per amb la nostra presència a la Manifestació Potenciar el sentir dels valencians antifeixista Esportistes ".

Detenció i pena de mort
Va seguir Així l'activitat de l'entitat, frenètica tant en el terreny de joc com en la Implicacions socials. Amb el final de la guerra, l'abril de 1939, Josep Rodríguez Tortajada vaig a casa, al carrer Comèdies 25, a l'espera que no sabia que unes represàlies trigarien a arribar. Als pocs dies Va ser detingut i jutjat per un Consell de Guerra, Acusat d'un delicte de «rebel • lió militar". Segons els arxius ALS qual ha tingut accés Levante-EMV, el 5 setembre 1939 Va ser Condemnat A i mort Empresonat a San Miquel dels Reis. Durant el judici es van utilitzar com a arguments en contra el València, Catalunya Així Com Algunes de les seves activitats com a regidor del Festival d'octubre de 1936, Ajuntament. En concret, se li va acusar d'haver format part, l'agost de 1936, en una comissió "Encarregada de practicar la revisió del personal afecte a l'Ajuntament de València, es troba a partits de dretes [...] Desenvolupament de la seva Missió txeca amb caràcter i amb els Procediments dels dictats sovietizantes congruents, és a dir, Trucant als funcionaris Addictes a la nostra Santa Causa i donant-los a triar entre la dimissió o la Cuneta ".
Les posteriors Apel·lació, però, que es van permetre la seva commutada per la pena de 30 anys i un dia i Posteriorment, en 20 anys i un dia. Va ser especialment commovedora la Declaració de Emerenciana Tortajada Ibáñez, mare de Josep, 1942 "El meu fill Va ser Condemnat per ser víctima de l'Alt de la animositat incomprensible d'un empleat municipal, que porto a l'extrem de la seva actitud equivocada visitar a la Comissaria de la Policia, quan va ser detingut a-Tenir en compte el pecat (Humanitat per Ni tan sols) la seva trista situació, mofo no només es d'ell, sinó que públicament va manifestar els seus desitjos de fer l'impossible fins a aconseguir la seva mort. Tota la vida del meu fill ha estat honrada i recta i si ha tingut ideals polítics, i els ha servit sense sectarismes Desman oposant-se a tots els que li Evitar ser possible, per això Sent perseguit de mort per les masses incontrolades [...] Fa tres anys i mig que el meu fill pateix l'alcalde dels turments, privació de la llibertat, i que tant l'una com filla seva es subscriu Troben al Major de les misèries. "En aquesta" bona fe "es va sostenir la Declaració de Maria de Arnedo i Asensi, Baronessa de Arnedo, "En el període caòtic que patim a València, i gent de Silla incontrolada pobles limítrofs, Després de les terres treure, matar-me pretendre robar casa meva i de València. Assabentat el senyor Rodríguez Tortajada, medi IMMEDIATAMENT en el meu auxili, impedint amb la seva presència i Decidida actuació que cometessin el crim que intentaven, amenaçant ALS malvats posar a casa meva i fent una vigilància que s'evita futurs Desman. Posteriorment per a seguretat meva i, Guardo respectable en el seu poder una Quantitat de diners i joies, la qual cosa em va tornar íntegrament [...] Durant el període vermell ens ajudo, proporcionant aliments ".
En la seva estada a la presó, amb el càstig compartir futbolista del València CF Tonin Conde. El gener de 1944 va ser el seu Procediment revisat, concedeix el la llibertat condicional gener 27 per "no aparèixer provada morts en la participació del sol licitant, violacions i altres fets repugnants". En realitat, la seva llibertat Estava relacionada amb el rentat de cara que, davant l'opinió internacional, realitzar el règim franquista amb els Presos Polítics Condemnats a mort sense Delictes de sang. No cal oblidar que, en aquesta època, La Segona Guerra Mundial començava una decantar del bàndol aliat. No obstant això, la cancel.lació total d'antecedents penals no li arribaria fins al 14 de març de 1957

La Vida Després de la presó
I què va passar amb Rodríguez Tortajada Quan va sortir de presó? Va ser reveladora la visita del Secretari Tècnic del Gran València dels anys 40, Luis Colina, va acudir Que a buscar-li un Sant Miquel dels Reis. Una Anècdota Demostra que, en paraules de l'escriptor Miguel Nadal, que en el fons, més enllà dels condicionaments històrics en què es va veure envoltat el club ", va dir el València a la postguerra és una pura Continuació de noms, estratègies i trajectòria" de l' anterior de València. És a dir, la Institució per damunt de tot, un club de discurs molt definit, allunyat (en tot el possible que la dictadura permetia) d'ingerències externes. En definitiva, un club de futbol normal, revengistes sense misèria ni Clandestinos Lluitadors. Que Un Club de tracte, simplement, de sobreviure, malgrat la tensió política profunda que hi havia a rerefons.
Colina Rodríguez Tortajada Sabien tant com que era inviable pensar en un retorn al club de l'expresident. Josep Seguia Sent un vermell, un proscrit. Accepto, amb silenci i Resignació, que el seu nom no aparegués entre la llista de presidents del club i en cap llibre en la història de l'entitat. Retorn a la seva professió de practicant (ATS els de l'època) i més tard a exercir Representant de laboratoris farmacèutics. Mai va deixar d'assistir un la seva butaca de Mestalla i Animar la davantera elèctrica, un Puchades, Wilkes, Paquito, Waldo, Roberto Gil, Kempes i Claramunt. Una afició que li va transmetre Francesc Al seu fill, Que a dia d'avui recorda les visites privades del seu pare a la seu del València, al carrer Félix Pizcueta 23, on dinaven i xerraven amb empleats i directius. Josep, en plena dictadura, tampoc renuncio Al seu Activisme Nacionalista, va saber que infecten a Francesc, que amb el temps es va convertir en un dels més representatius Valencianistes militant, iniciador de la tradició dels aplecs del Puig dels anys 60 per banda dels germans Codony, Enric Tàrrega i Albert Thous, entre tants altres, des de les Joventut de Lo Rat Penat.
Josep Tortajada Rodríguez va morir el 1982. Era el soci número 21 del València. Ha arribat l'hora que l'equip reconegui i dignifiqui la tasca del president número 13, el president proscrit.





http://www. levante-emv.com/deportes/2009/11/16/presidente-proscrito-valencia-cf-1936-1939/651766.html



Primer de tot perdoneu per la traducció, però ara no tinc més temps per revisar-la avuí en algún moment ho arreglaré.

Però esta notícia espere que ajude a fer pensar a la gent molt i molt sobre la relació Catalunya - València en temps de la República i sobre el nacionalisme valencià.

Dades a destacar:

- Fill d'aragonesos, nacionalista i tinent d'alcalde del Cap i casal, quasi res!

- L'expedició va anar a l'Ajuntament de Barcelona, on hi va haver una recepció a càrrec de l'alcalde Pi i Sunyer. En aquest acte la Banda Municipal de València va interpretar l'himne regional valencià, a més de "La Internacional" i "Els Segadors" i tot seguit es va procedir a l'elevació de la Senyera valenciana. Com passa en l'actualitat és cada 9 d'Octubre a València, es va alçar la "invicta bandera" per mitjà d'una corda fins al balcó de la plaça de Sant Jaume, mantenint-dreta en tot moment. Les altres banderes, la catalana i l'Republicana, Van ser transportades per les escales interiors del Consistori. (Respecte als simbols valencians: Himne i Bandera Coronada!! amb total normalitat de igual a igual)

- "Homenatge a València de Catalunya", celebrats a Barcelona a benefici de les Milícies i els Hospitals de Sang i com Van haver de Marc Estelar La disputa d'un partit entre la selecció valenciana amistós-un combinat de jugadors del València, Llevant i Gimnàstic, entrenat per Eduardo Cubells, i la catalana, a les Corts, l'Estadi del FC Barcelona. Informava Barcelonesa tal com la premsa, el dissabte 17 de setembre Va arribar en un tren especial L'expedició valenciana (fet documentat a LV, si no recorde mal)

- En els Prolegòmens del partit, hi va haver una desfilada de milicians acompanyats en conjunt amb el falleres puny en alt, donant "Guàrdia d'honor" a la Senyera valenciana (pagaria per voreu)

divendres, 13 de novembre del 2009

Es presenta l'Aplec Excursionista dels PPCC

13 Nov, 2009

HUI divendres 13 de novembre, a les 12.30 h al Casal Jaume I VALLDIGNA-SAFOR. han comparegut en Roda de premsa Jesús Ferrando (Alcalde de Benifairó de la Valldigna), Juli Ibañez (Regidor de Cultura de Simat de la Valldig...na), Guillem (VIARANY), amb la presència al a taula de Xavier Català (Grup de Muntanya Valldigna) i Jordi Puig (patró de la Fundació Casal Jaume I Valldigna-Safor).* Jesús Ferrando, en nom del consistori, manifestava la satisfació dels benifaironers en acollir el 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans i destacava el caràcter cultural de la programació d'enguany i ha destacat el caracter valldignenc que "volem imprimir en l'esdeveniment".* Juli Montagud, destacava la mobilització del teixit comercial simater al voltant de l'Aplec Excursionista dels Països Catalans i el recolçament de les Regidories de Cultura, Turisme i Medi Ambient de l'Ajuntament simater.* El portaveu del Grup de Muntanya de l'Esquerra Independentista ha fet un detallat repàs a l'ambiciós programa esportiu i cultural de l'edició d'enguany que es celebra a Benifairó i Simat i la singularitat de l'edició al tindre dos seus per primera vegada en la història de l'esdeveniment.

dimecres, 11 de novembre del 2009

LA CHX DUPLICA LA INVERSIÓ A LA FONT GRAN


Dalt, aspecte actual de la Font Gran. Baix, plànol de la remodelació.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha duplicat fins vora un milió d'euros la inversió per al projecte de remodelació de la Font Gran, les obres del qual s'han donat ja per començades amb el tancament al públic del parc. La inversió inicial era de més de 400.000 euros. L'Ajuntament calcula que les obres duraran mig any, amb la intenció de poder estrenar-les al mes de març par a la celebració del Dia de la Valldigna.
Este projecte no correspon al Plan E, sinó que forma part d'una actuació global per a contindre les avingudes del riu Vaca per tal d'evitar inundacions a les marjals de Tavernes. Inicialment estava previst fins i tot la construcció d'un embassament a Malet que es va retirar del projecte per les seues repercusions mediambientals.
Arc Iris confia en que l'alcalde i la CHX encerten en el tipus d'intervenció escollit per a l'espai més sensible i emblemàtic de Simat, però no fa un pas enrere amb les seues crítiques al projecte global, que pretén retindre aigua a la part alta de la conca per tal de guanyar sòl urbanitzable a les marjals.
Font:Arc Iris Simat

diumenge, 1 de novembre del 2009

Un clam gegantí contra la corrupció a València


diumenge, 01 novembre 2009
Un clam gegantí contra la corrupció a València 24/c9 ha parlat un minut de la noticia sobre la manifestació. Per aquest mitjà, només han anat Catalanistes/separatistes i grups de esquerres i que no sumaven més de dues mil persones.
Ahir la vespreda, desenes de milers de persones (40.000 els organitzadors, 2.200 la policia municpal) van travessar els carrers més cèntrics de València amb càntics i crits contra la corrupció. Els convocants de la manifestació van escenificar pels carrers de la capital del Turia una "marxa fúnebre" en la qual es va poder veure un taüt, acompanyat de dos capgrosos, centenars de persones portant veles i una bandera a manera de creu en la qual es podia llegir 'Per els víctimes de la corrupció'. S'ha demanat la dimissió de Francisco Camps i la convocatòria d'eleccions anticpades. La convocatòria que va començar per un “grup del Facebook” i que ha acabat esdevenint en el Col·lectiu contra la Corrupció.

Els manifestants també van demanar salvar Catarroja de la corrupció, "tratges per a tothom, a la presó", "Salvem el cabanyal" entre altres.

Cal remarcar una destacada presència de l'Esquerra Independentista a la manifestació.

La marxa ha rebut el suport d'Iniciativa pel Poble Valencià, el Bloc, ERC, Esquerra Unida País Valencià, Verds Esquerra Ecologista, Escola Valenciana, Maulets, Col·lectiu ja en tenim prou, el Partit Comunista M.L., Ciutadans per la República, Reviscola, l'Associació Salvem Catarroja i la Plataforma Cívica En Moviment.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

La plataforma convoca una manifestació per a l'1 de desembre contra la política educativa al País Valencià

27/10/09 15:00 - València - El PUNT
La Plataforma per l'Ensenyament Públic ha elaborat un ampli calendari de mobilitzacions que conclouran el pròxim 1 de desembre amb una manifestació a Alacant, Castelló i València contra la política educativa del conseller, Alejandro Font de Mora.Després d'una trobada de totes les plataformes comarcals constituïdes arreu del país, l'entitat ha pres aquesta decisió, que anirà acompanyada durant tot el novembre de diverses tancades, assemblees i concentracions als centres educatius.La plataforma, que continua reivindicant la dimissió de Font de Mora, ha recordat que segueix a l'espera d'una intervenció del president Camps per atendre les seues reivindicacions.L'entitat també ha valorat negativament les últimes propostes del conseller. «Es tracta d'un nou invent per distraure l'opinió pública», ha assenyalat en un comunicat.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

23 octubre, 2009

La gran nit del Botifarra

Pep Gimeno Botifarra, el nou fenomen de la música valenciana, presenta avui i demà el segon disc, 'Te'n cantaré més de mil', al Gran Teatre de Xàtiva (22.30), la seva ciutat natal, amb totes les entrades venudes de fa dies. Aquest disc és un pas més en la tasca de recuperació de cançons tradicionals començada en el primer. Però entre l'un i l'altre el Botifarra ha esdevingut, a més d'un cantant reconegut, un símbol i una referència per al jovent. 'Fa trenta-cinc anys que em dedique a parlar amb la gent gran per aprendre les seues cançons, algunes de les quals estaven quasi oblidades', explica el Botifarra, que es mostra colpit i a la vegada orgullós de la gran acollida que la seva música ha trobat entre el jovent valencià: 'aquests últims dos o tres anys m'adone que als concerts hi ha un vuitanta per cent de gent jove, i que aquests joves canten la Malaguenya o la Jota de Xàtiva'. Cançons, aquestes dues, que pocs anys enrere només coneixia la gent gran de llocs molt concrets de la geografia valenciana i que ara se senten corejar a la majoria de concerts del Botifarra. Video: El nou fenomen de la música valenciana presenta aquest cap de setmana a Xàtiva el nou disc, 'Te'n cantaré més de mil'

dijous, 22 d’octubre del 2009


La justícia autoritza el tancament del repetidor de TV3 de la ciutat de València

El TSJ valencià dóna el vistiplau definitiu a la Generalitat valenciana perquè clausuri el repetidor de Perenxisa


La secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha comunicat avui a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la sentència segons la qual autoritza la Generalitat valenciana a clausurar el repetidor del senyal de TV3 que l'entitat té a Perenxisa (Xiva) que dóna cobertura a les comarques del Camp de Túria, Camp de Morvedre, Foia de Bunyol, i la Ribera Alta i Baixa; en total l'apagada del senyal afectarà 1.3 milions de persones quan l'executiu valencià en faci efectiu el tancament. La sentència és la resolució final del recurs d'apelació que va interposar el govern valencià contra la sentència judicial inicial que va denegar-li el tancament d'aquest repetidor, just ara fa un any. De fet hi ha diverses sentències discrepants, a favor i en contra, sobre aquests tancaments.

Segons informa la plana web d'ACPV, la sentència 272 / 09 autoritza l'entrada del Govern valencià en el nostre centre emissor en base al suport en principi a "la ejecución de un acto emanado de una autoridad pública", sense entrar al fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que "no procede controlar [per part del tribunal] la conformidad o disconformidad del acto que se pretende ejecutar". És a dir: el TSJ ha aplicat el principi de pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques, autoritzant per tant l'execució d'una disposició administrativa sense entrar al fons de la qüestió, i entenent que aquest fons en tot cas s'ha de dirimir en un recurs específic i a banda.

Acció Cultural no comparteix aquest punt de vista, per dos motius:

-primer, perquè discutim la competència legal de la Generalitat valenciana per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic.

-segon, perquè l'aplicació de la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en aquest cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fóra suposadament revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.

Acció Cultural denuncia la insistència de l'actual Govern valencià en la seua voluntat de tancament del conjunt de la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a la nostra entitat, afirmació que es demostra en el fet que l'esmentat Govern no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.

Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l'àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depén en exclusiva de l'arbitrarietat política i l'interès partidista de l'actual Govern valencià, el mateix que està implicat en una sèrie de gravíssims casos de corrupció. Davant d'això, Acció Cultural fa una crida als ciutadans per donar un impuls encara més gran a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular que la nostra entitat està impulsant, perquè és evident que només per aquesta via aconseguirem frenar aquest intent de censura.


diumenge, 18 d’octubre del 2009

DIUMENGE, 18/10/2009
Font:Vilaweb

L'Aplec torna a Llíria, cinquanta anys després

El Camp de Túria ret homenatge als protagonistes de la primera gran concentració valencianista

Fa cinquanta anys un centenar de joves valencianistes es van concentrar a Llíria en l'Aplec de la Joventut del País Valencià, el primer acte públic de l'incipient valencianisme. Cinquanta anys després molts d'aquells protagonistes han tornat avui al Parc de Sant Vicent per ser homenatjats per les generacions següents. Entre ells Enric Tàrrega i Eliseu Climent han protagonitzat els parlaments d'homenatge als cinquanta anys de l'Aplec

Protagonistes d'aquell aplec històric són noms com els de Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Enric Tàrrega o Ferran Zurriaga. L'Aplec de la Joventut del País Valencià es va fer a Llíria l'any 1960 i posteriorment va ser itinerant fins que es va passar a celebrar de forma continuada a El Puig el darrer diumenge d'octubre.

Aquest matí molts dels protagonistes d'aquell acte han estat rebuts entre aplaudiments a la Font de Sant Vicent de Llíria per unes tres-centes persones arribades de tota la comarca i convocades pel Casal Jaume I de Llíria i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Després de rebre un socarrat de record i escoltar uns parlaments d'homenatge han pres la paraula en representació dels homenatjats Eliseu Climent i Enric Tàrrega. Climent ha recordat l'evolució del nacionalisme al País Valencià des de l'any seixanta i ha ressaltat el creixement i la difusió arreu del territori que ha arribat a assolir. Tàrrega ho ha rematat explicant que en aquell any seixanta "els que érem nacionalistes a València cabíem tots dins un sol taxi" i ha animat la gent a seguir treballant per a assolir representació política en les institucions valencianes. El so de la Moixaranga, una paella col·lectiva i diverses actuacions musicals han completat l'acte.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Tu també, Ricardo?

16 octubre de 2009

Per Pere Mayor

Una vegada més la celebració del 9 d’Octubre ve marcada pels insults i agressions (a uns més que a altres) de càrrecs públics i polítics així com d’autoritats democràticament triades.

Estos insults per part d’unes quantes desenes d’energúmens feixistes que acampen a gust ja vénen de lluny i s’han produït amb Ricard Pérez Casado, Clementina Ródenas, Rita Barberá, Joan Lerma, Eduardo Zaplana o Francisco Camps, però de forma inexplicable cal seguir aguantant-los a pesar d’estar perfectament identificats.

Si a açò li sumem els atacs a les seus dels partits, sobretot a les del BLOC, les amenaces i agressions a càrrecs públics i/o militants, en algun cas de prou gravetat, com el d’una regidora de La Safor que va estar a punt de perdre un ull així com la passivitat policial encara en el cas d’estar presents; la cosa comença a oldre molt malament. No estaran esperant que les agressions vagen a més…perquè açò és el que pareix, sobretot observant el passotisme policial així com el dels seus responsables.

Jo, Ricardo, no dubte del teu passat de compromís en la lluita per la democràcia en la teua època de militant del Partit Comunista, així com de la teua transició de Nova Esquerra al PSOE, ni tampoc del teu treball en la defensa pels drets dels treballadors.

Però ara tinc la sensació d’inhibició davant dels fets. Açò Ricardo no és un enfrontament entre “blavers i catalanistes” com molts inclús alguns mitjans de comunicació volen fer creure, este és un enfrontament entre demòcrates i feixistes. Entre ciutadans i ciutadanes que paguem els nostres impostos i veiem i patim com les forces d’orde públic s’engrunsen davant d’una situació que es repetix des de fa ja molt de temps i uns feixistes més que coneguts,que fan el que els dóna la gana.

¿No ens estareu enviant el missatge que “ens les apanyem pel nostre compte”?, Perquè en eixe cas deuríem deixar de pagar els nostres impostos i buscar-nos la seguretat pel nostre compte, i a vosaltres Ricardo que vos paguen el vostre sou els altres, als que tan bé els va amb vosaltres.

I és que plou sobre mullat i alguns estem més que farts de la vostra ineficàcia i el que més dol és la vostra inhibició. Jo comprenc que amb el pas del temps les persones canviem en moltes coses, però tant!.

Ricardo em costa d’entendre. I és que a vegades fa la sensació, i no sols a mi, que vos passeu l’estat de dret per l’entrecuix.

Trobat a El Mundo.

La foto és de l’últim atemptat a la seu del Bloc.

Grip A -l'escàndol farmacèutic internacional

Veure vídeo

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Cantautors a Simat: "Lluís Vicent" i "Sergi Contrí"


La Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Simat, organitza la segona edició del cicle Cantautors a Simat.
Aquest any s´aprofitarà l´esdeveniment per inaugurar el remodelat Mercat Municipal com a centre per a la celebració d´actes cultural i socials.
Actuaran dos cantautors; Lluís Vicent, descendent de família simatera i afincat al Pla de Corrals com a segona residència i Sergi Contrí, cantautor veí de Dénia.
Ací teniu un breu resum del treball professional d´aquests joves cantautors que s´expressen en la nostra llengua:
LLUÍS VICENT
Lluís Vicent és un guitarrista, compositor i poeta nascut a la ciutat de València. La seua carrera va començar l'any 1999, tocant la guitarra elèctrica i composant majoritàriament les cançons a un grup d'ska-punk rock. Després de passar pel jazz brasileny i amerar-se de cantautors nord-americans i d'estils musicals del sud, encetà el viatge en solitari . Té editats dos treballs discogràfics (“Cançons d’anar per Casa” i “Consciència Urgent”) i un tercer (“Tendres Deixalles”) presentat en la xarxa internet. S'acompanya de músics professional de diferent i diversa procedència, el que resulta una summa d'influències .
Aixímateix ha estat guardonat en la 9 Edició del Premi de Poesia Joan Duch de Juneda,en el III Premi de Poesia Camí de la Nòria de Picanya i nominat a millor lletra l'any 2008 pel Col.lectiu de Músics i Cantants del País Valencià Ovidi Montllor ( C.O.M) , guanyador del Primer Premi de Prosa “La Font de Ferro” al 2009 i guanyador del LIV Premi de Poesia CASTELLUM RIPAE de Castelló de La Ribera
(2009)
Les seues lletres, regalimen crítica i passió, ment i sentiment, creant diversos estils on la música manté una relació incestuosa amb la poesia. Ofereix un directe no molt freqüent entre els cantautors i obert a un públic exigent i crític,així com adreçat al poble d'on prové i beu.

SERGÍ CONTRÍ
El cantautor de Dénia ha trencat en poquet temps els tòpics de “l'home i la guitarra” que habitualment se li atorguen als artistes que composen les seues cançons. No és un autor que es llance a denunciar explícitament allò que li preocupa, més bé li agrada jugar amb les paraules, les frases i els seus significats per arribar a l'estat de reivindicació més poètic, però a la vegada planer i senzill. “Comptant Sargantanes” no és un disc de cançó d'autor a l'ús.
El primer treball de Sergi Contrí és un compendi de temes de pop i rock electroacústics i el seu directe, amb una excepcional banda, es formula sota una base rítmica impetuosa i unes guitarres que, si bé no reneguen de la seua força, sempre es mantenen en plena conjunció amb la privilegiada veu de Contrí. Un espectacle emocionant, on l'estima per la defensa del territori i els records a mar i a temps remots planegen en les tornades càlides, nostàlgiques però vitalistes. Si la gent té ganes de complicitats, de somriures entre el públic i de poder cantar allò que els joves ara mateix volen expressar, Sergi Contrí està disposat a contribuir en la labor.
Més de 30 concerts anuals, avalen l'espectacle amb el seu grup (cinc músics) i en format reduït (per als locals més petits). Una genuïna ocasió per retrobar-se amb la bona música sense estridències i amb els textos d'un jove inconformista que, inevitablement, t'enganxa en una singular connexió reconfortant.

Programa d'actes del 9 d'octubre

Ajuntament de Simat

Regidoria de Cultura

cultura@simat.cat

Obliguen el Cor de la Generalitat Valenciana a eliminar el terme 'poble català' d'una cançó


04/10/2009
Els membres del Cor de la Generalitat Valenciana han denunciat que, “per ordres de dalt”, han hagut de canviar el text original d'una obra que representaran el proper 8 d'octubre en commemoració de la Diada del País Valencià, que és el 9 d'octubre. El text contenia al·lusions al poble català, i s'han vist obligats a fer servir altres expressions com poble valencià o aragonès. Un membre del cor explicava ahir que, després de dos setmanes d'assajos, el director Miguel Ángel Gómez va explicar que havien de fer aquests canvis “per ordre de dalt”, i sense especificar res més.

Els cantants han acollit aquesta obligació amb una ironia i llàstima, perquè entenen que és “una situació ridícula sense cap mena de sentit”. El Palau de la Música de València, per la seva banda, ha assegurat desconèixer aquest assumpte i han remarcat que l'obra que s'interpretarà, Roger de Flor de Rupert Chapí, és una “obra per al públic valencià”.

L'obra de Rupert Chapí s'interpretarà al Palau de la Música de València i és un dels actes institucionals que s'han preparat per commemorar la diada dels valencians.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Clam popular per l’ABSOLUCIÓ dels 13 de GANDIA al Correllengua d’ahir

LEVANTE-EMVJOSE MANUEL ORENGO (PSOE), batlle de Gandia ( que governa la ciutat amb el secccionista FERNANDO MUT) encapçalava la manifestació per la llengua d’ahir -EL MÉS DESTACAT DEL CORRELLENGUA

* Absència del membres de la PLATAFORMA per Gandia, socis de govern dels soicalistes.

* Fort blindadge policial després dels incidents en l’edició del 2008 on hi van haver agresions físiques per part de grups neonazis.

* Clam popular per l’ABSOLUCIÓ dels 13 de GANDIA entre el jovent que hi participava. En juliol va fer 4 anys de la detenció ilegal de 13 jovens valencians que partcipaven en una protesta pacífica per la intervenció del secccionista FERNANDO GINER (Batlle de Vallada i Ex-President de la Diputació de València) en la Universitat Politècnica de Gandia dins d’uns actes seccionistes programats en una Universitat pública.

* Els organitzadors destaquen l’orgull de tindre un dels poetes més internacionals a la ciutat que tot just fa 550 anys que va morir: AUSSIAS MARCH.

+ DENUNCIEN LA MANCA DE LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i demanen la legalització al PV de la recpeció de TV3

* PEP GIMENO “Botifarra” i els grups Desgavell i Answer clouen la diada amb un concert fins la matinada.

divendres, 25 de setembre del 2009

El Bloc demana que se li atorgue l'alta distinció de la Generalitat a Miquel Grau


Per la seua importància, reproduïm l'escrit presenta al registre general de Presidència de la Generalitat Valenciana pels diputats Enric Morera i Josep Maria Pañella. El BLOC també ha creat un grup de suport a la iniciativa en Facebook i en breu s'obrirà una campanya per a obtindre adhesions de particulars i col·lectius.
PROPOSTA DE CONCESSIÓ DE L’ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA A EN MIQUEL GRAU I GÓMEZ

Enric Xavier Morera i Català, Secretari General del BLOC i diputat en les Corts Valencianes, fa la següent proposta al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana. EXPOSICIÓ DE MOTIU El decret 28/1986 de 10 de març, del Consell de la Generalitat Valenciana, creà l’Alta Distinció de la Generalitat amb l’objecte de reconéixer les actuacions i serveis prestats en defensa dels interesos generals i peculiars del País Valencià. Esta alta distinció també té un valor afegit per a les persones que han perdut la vida en acte terrorista i es pot atorgar, segons diu el decret, a títol pòstum.



Per tot això SOL·LICITEM


L’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana de 2009 siga concedida a títol pòstum a En MIQUEL GRAU I GÓMEZ (Alacant, 1957 – 16 d’octubre de 1977). Miquel Grau Gómez (Alacant, 1957 - 16 d'octubre de 1977). Jove alacantí mort el 1977 com a resultat de la ferida d’una rajola que li va ser llançada mentre participava en l'enganxada de cartells de la celebració del 9 d’Octubre d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.

La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández (del Moviment Comunista del País Valencià), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls (plaza de los Luceros) quan algú els hi va llançar dos poalades d'aigua, un test i finalment una rajola que li va pegar al cap. Fou traslladat, per un particular a la Casa de Socors i d'ahí a la Residència Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós.Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente Bevià Pastor. El dia 9 d'Octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, l'enfonsament de la cavitat craniana en la regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica i un extens hematoma intracranial, de pronòstic gravíssim, van resultar fatal, morint diumenge 16 d'octubre. Unes 8.000 persones acompanyaren el fèretre en el seu enterrament.

Quan no eren passats dos anys de la mort de Franco, la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell més fou detingut i acusat del fet Miguel Ángel Panadero Sandoval, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a l'ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusació particular a Juan María Bandrés, conegut advocat i polític basc. Panadero Sandoval, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va eixir en llibertat el 1982.

Jove senzill i de caràcter marcadament dolç i afable, en Miquel Grau ha esdevingut un símbol de la lluita i la reivindicació valencianista en la transició a la democràcia. Tanmateix, l'èpica del moment històric ha ignorat el seu personal vessant humà. D'altra banda, com a resultat d'una tendència simplificadora, algunes de les dades encara sovint publicades no son històricament correctes, com ara la seua militància en un determinat partit polític. El grup Al Tall composà en honor seu A Miquel Grau.

Miquel Grau va morir víctima de la violència feixista per defensar la identitat valenciana, per fer publicitat del Dia Nacional Valencià (9 d’Octubre), per defensar un estatut d’autonomia digne per a la nostra terra i per enganxar cartells que reclamaven el que demanava en eixe moment la pràctica totalitat de la societat valenciana: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!.

A més a més, i atés a la Llei de la Memòria Històrica, En Miquel Grau i Gómez és la darrera víctima oficial de la transició democràtica a l’estat espanyol, una víctima oblidada pels primers governs autonòmics i per això, és l’hora que se li atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat per defensar els valors democràtics i la identitat valenciana a títol pòstum a Miquel Grau.


Ciutat de València, 24 de setembre de 2009

http://www.bloc.ws/web/actualitat/574-el-bloc-demana-que-se-li-atorgue-lalta-distincio-de-la-generalitat-a-miquel-grau.html

dijous, 17 de setembre del 2009

L'alcalde de Xàtiva a judici per haver tractat de "gilipolles" al professorat

Font:llibertat.cat
dijous, 17 setembre 2009
rusxj El jutjat d’instància i instrucció de Xàtiva número 2 estima que procedeix encetar un judici de faltes per “injúries i amenaces” després que el president de la Diputació afirmara que els professors són “gilipolles”, “pocavergonyes” i “calia rematar-los”., segons informa Escola Valenciana. L’entitat cívica citarà també Ricardo Costa, com a testimoni per haver estat present durant els insults. Després d'obrir dirigències el darrer mes de maig, la jutgesa de Xàtiva ha donat un pas més: incoar judici de faltes a Alfonso Rus per injúries i amenaces i citar-lo el proper 23 d'octubre al jutjat.

La denúncia d'Escola Valenciana, presentada a nom de tots els seus responsables comarcals i encapçalada pel seu president Diego Gómez, es va presentar després que Rus qualificara els mestres valencians de "gilipolles" i "pocavergonyes" i amenaçara de "rematar-los". Els insults i les amenaces van arribar després que membres d'Escola Valenciana es concentraren a Xàtiva el darrer 25 d'abril, mostrant pancartes en contra de la política educativa del govern Camps.

La denúncia va ser interposada en el jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Xàtiva. En concret el jutjat emet un aute d'incoació a Rus per un suposat delicte tipificat en l'article 620.2 del codi penal.

Els insults es van dur a terme durant un acte públic on estava present Ricardo Costa, secretari general del PP al País Valencià i mà dreta de Francisco Camps. Per aquest motiu, Escola Valenciana ha sol·licitat que la jutgessa el cite a declarar en qualitat de testimoni. Els serveis jurídics de l'entitat afirmen que "és molt previsible" que finalment Costa haja de desplaçar-se també a Xàtiva el proper 23 d'octubre.

El president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha afirmat: "Aquest és un pas més, però en aquest i en altres fronts continuarem defensant els valors de la radicalitat democràtica, en front de l'actitud de baixesa moral i autoritarisme dels nostres governants". Gómez ha afegit que "les paraules del president de la Diputació representen a tots els dirigents del govern valencià i a tots els membres del Partit Popular ja que ningú l'ha desautoritzat i, per tant, el cas és encara més greu". Escola Valenciana ha criticat durament el talant dels governants valencians "que avergonyeixen a tot un poble".

Diego Gómez ha recordat també que Escola Valenciana prepara tot un paquet de demandes i denúncies públiques en diferents fronts, principalment pel que fa a l'acció del Conseller d'Educació Alejandro Font de Mora. Gómez ha afirmat que "no pot ser que mentre milers de bons treballadors perden el seus llocs de treball, un senyor responsable d'una gestió 'lamentable' i revocada fins i tot pels tribunals continue en el seu lloc de treball cobrant milers d'euros dels contribuents i passejant-se en vehicle oficial".

dimecres, 9 de setembre del 2009

9 de setembre de 2009

L'Aplec Excursionista dels Països Catalans ja té tancat el programa

Hi haurà 15 excursions de muntanya, visites culturals, xarrades i música

L'organització del 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans, que es realitzarà a Benifairó i Simat de la Valldigna entre els dies 4 i 8 de desembre, ja té tancat el programa d'activitats de l'aplec.

A més de la quinzena d'excursions preparades, el programa compta amb un seguit de conferències sobre temes de muntanya, comarca i país, diversos concerts, partides de pilota i l'actuació de Xavi Castillo. S'espera que vora un miler de participans passen aquells dies per la Valldigna per pujar al Mondúver o les Creus de Tavernes, per a visitar el monestir de Santa Maria de la Valldigna i la mesquita de la Xara o per apropar-se a Gandia, Sueca, la Murta o el Circ de la Safor.


Aquest serà el primer aplec que es farà a la comarca de la Safor. Anteriorment els aplecs s'havien realitzat a comarques valencianes de l'Alcoià, els Ports o el Comtat i, en diverses ocasions, a la Marina o la Vall d'Albaida, i en altres comarques de fora del País Valencià.

Font:valldigna digital

dijous, 3 de setembre del 2009


Una nova agressió a l'aeroport de Palma per respondre en català a la Guàrdia Civil
dimecres, 2 de setembre de 2009

Font:pàgina 26

Iván Cortés marxava a Londres el passat 7 d'agost acompanyat de la seua parella, Laura, quan agents de la Gùardia Civil li van demanar la documentació en l'aeroport de Son Sant Joan. El jove, que és d'una família castellanoparlant, va respondre en català i els agents el van arrossegar a una cambra on va rebre cops a la panxa, al llavi i al cap. Una volta va arribar a Londres el jove es va desplaçar a un centre mèdic en el qual es va redactar un informe sobre les lesions. Quan va tornar a Palma es va dirigir a una comissaria de la policia estatal i després a un jutjat, on va presentar una denúncia. Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear, considera que són un fets molts greus i ha considerat que poden comprovar-se ja que hi ha càmeres que ho van enregistrar.

Martí ha recordat que no és la primera volta que ocorre un cas com aquest i ha esmentat la trobada amb Joan Mesquida, aleshores director general de la policia estatal i de la Guàrdia Civil, de la qual va sorgir una ordre per la qual els agents havien de respectar els drets dels ciutadans a expressar-se en català. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per això.

dimarts, 1 de setembre del 2009

dilluns, 31 / agost / 2009

Font :la cotorra de la vall

¿Nit de Rock local sense grups locals?


La “Nit de Rock” local anunciada per al divendres, dia 11, com a acte previ a les Festes del Poble pot ser no se celebre. Almenys, no se celebrarà amb grups de Tavernes.
Els grups locals han pres la determinació de no actuar eixa nit. Els motius, ens diuen que, són poca ajuda municipal als grups locals, demostrada amb la ridiculesa de pagar 150 euros a cada grup, quantitat que diuen és la mateixa d’anys i anys. Atenció, els 150 euros son per a tot el grup, no per a cadascú dels quatre o més músics que tenen. O siga, si se’ls trenca una corda, els ix el canvi de tot el cordatge més car.
Un altre grup afirma també que no poden tocar amb eixes condicions perquè altres facen el negoci potser referint-se a la barra de la festa. Tampoc ha agradat que els digueren que si no tocava algún grup no passava res, en tenien altres disposats a actuar debades.
La bona qüestió és que al dia d’avui, sempre segons les informacions que tenim, cap dels 13 grups vallers de rock actuarà eixa nit. La determinació està ja presa i si no canvien coses, i moltes han de canviar, ens asseguren que cap dels tres grups previstos inicialment ni tampoc cap de tota la resta - Supertrips, Madame X, Destroy, Blue Hotel, Dos Dosis, Chakra, Locos del Desvan, Parrakos, La Granja de Maggie, P-bur, Metall, Perversions i Brossa de Riu- actuaran la nit del dia 11.

dilluns, 31 d’agost del 2009

El COMcert reuneix més de 3.000 persones a Benifairó de la Valldigna
Dilluns, 31 d'Agost de 2009
Font: infosafor
Més de 10 hores de música en valencià apleguen una gran quantitat d'espectadors en la primera edició del COMcert, celebrada al municipi de Benifairó de la Valldigna. El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) Associació de Músics i Cantants del País Valencià ha volgut reconéixer la tasca de l'Ajuntament saforenc en defensa de la música i la cultura valencianes.
La primera edició del COMcert ha superat les expectatives d'assistència de l'organització: Tubal Perales, cap de premsa del Col·lectiu Ovidi Montllor, ha manifestat en referència a aquesta qüestió que "estem molt satisfets amb el compromís i la implicació del públic. Era molt important per a nosaltres constatar que hi ha un suport explícit per part dels espectadors que, al remat, són els que fan possible, dia a dia, que els músics en valencià podem treballar i dedicar-nos a fer cançons". Així mateix, ha afegit que "la festa d'avui demostra també que hi ha una escena absolutament cohesionada, una germanor sense precedents entre tots els artistes que formen part del Col·lectiu i això sempre és una bona notícia."
Van actuar VerdCel, Clara Andrés, Pau Alabajos, Rafa Xambó, Remigi Palmero, Eva Dénia, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra", Òscar Briz, Urbàlia Rurana, Si+No, Neuròtics, Bakanal, Rapsodes, Orxata Sound System, 121dbs i Biano Selektah. I va excusar finalment la seua presència per motius personals el cantautor de Paiporta Elies Monjolí.
Més de 3.000 persones es van acostar fins a Benifairó de la Valldigna per donar suport al Col·lectiu Ovidi Montllor en la gran festa de la música en valencià. Els ingressos d'aquest festival seran destinats íntegrament per a finançar la segona edició de la Guia dels Músics i Cantants en Valencià, una valuosíssima eina de difusió que serà enviada a tots als ajuntaments del País Valencià, perquè els programadors culturals estiguen assabentats del que es cou a casa nostra: enguany hi haurà fitxes de més de 160 grups i solistes; pràcticament s'ha duplicat la xifra de grups inscrits en la primera edició.

Pau Alabajos, secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, ha volgut incidir en "el moment dolcíssim pel que passa actualment la música en valencià, si atenem als fets objectius: més grups i solistes, més festivals i concerts, més públic, majors xifres de venda, major obertura del ventall estilístic (des de hip-hop fins a la música electrònica, passant pel soul, el funky i el rock), més projecció internacional... Estem d'enhorabona!". Així mateix, el Col·lectiu Ovidi Montllor ha volgut reconéixer públicament la tasca de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna i dels voluntaris de Som i Serem, que han fet possible, amb la seua dedicació i compromís, aquest festival i que demostren, any rere any, que han esdevingut la capital de la música en valencià (organitzant tres edicions del festival Mésquerock, una edició del Festivern i ara el COMcert). El president del COM, Manuel Miralles ha lliurat simbòlicament un quadre de Toni Miró amb la imatge del cantautor Ovidi Montllor a l'acalde de la localitat de La Valldigna, Jesús Ferrando i a Tere Rodríguez, responsable municipal d'aquest esdeveniment i coordinadora dels voluntaris

dimarts, 25 d’agost del 2009

Eurodiputats populars i socialistes voten en contra del corredor mediterrani


Només Izaskun Bilbao, la diputada de la Coalició per Europea, en la qual s'integrava el Bloc, va defensar la proposta, mentres que l'exministra de Foment, Magdalena Álvarez, l'eurodiputada socialista Inés Ayala i el parlamenari popular Luis de Grandes van votar en contra de la línia de mercaderies que hauria d'unir Hamburg i Algesires per la Mediterrània. Enric Morera ha assegurat que «els fets han demostrat que els únics que defensaven els corredor mediterrani érem nosaltres». El líder del Bloc ha destacat «el colp» que suposarà per a l'economia valenciana «perdre el tren» de mercaderies pel corredor mediterrani ja que suposarà «un fre per a la competitivitat» de les nostres empreses. Morera ha destacat que ha estat una eurodipuda basca qui ha defés el corredor mediterrani, alhora que ha carregat contra l'eurodiputat valencià Andrés Perelló perquè «no ha fet res per defenndre el corredor». El diputat de Compromís també ha estat amb dur amb els populars ja que «a l’hora de la veritat» l’eurodiputat del PP en la comissió de Transports ha imitat el compartament dels socialistes

dimarts, 25 d'agost de 2009

Montenegro: Lliçons d'independentisme

Les conseqüències palpables de la plena sobirania

Només fa tres anys i escaig que els montenegrins van votar a favor de la independència del seu país respecte de l'Estat de Sèrbia i Montenegro, el darrer reducte que quedava de l'antic estat de Iugoslàvia, després del conflicte dels 90 als Balcans. En aquest temps, les conseqüències de la independència montenegrina han estat i continuen essent impactants: el PIB de Montenegro ha crescut un 84%, l'atur ha caigut 22 punts percentuals (del 32% al 10%) i el sou mitjà ha passat de 232 euros a 465 euros, o el que és el mateix, s'ha doblat.
llegir més a Racó Català

dilluns, 24 d’agost del 2009

23 Ago, 2009

Països Andorrans -Sico Fons

Pareix que per a molts valencians, allò més inadmissible i indignant de la reconeixença de la unitat de la llengua comuna que compartim amb catalans i balears és la pèrdua del nostre gentilici valencià. Pareix ser que per a molts valencians (sí, aquells mateixos valencians que només se’n recorden de la seua estimada llengua el dia de Sant Josep i en algun partidet del València c.f.) és totalment inacceptable anomenar a la seua llengua català

Per a ells, nosaltres els valencians parlem un idioma que ve del llatí, sí, bonament emparentat amb el castellà, sí, pero mai, mai de la vida relacionat de cap manera –però de cap, eh!– amb el català. “No mos fareu mai catalans!” criden imbuïts de transcendència i seriosa dignitat blavers i espanyolistes (valga la redundància).

Però potser el problema que tenen ells és purament fisiològic o mental i pateixen una mena d’al·lèrgia psicosomàtica que se’ls manifesta amb especial virulència en escoltar la terrífica paraula “català”. Tal volta si aconseguírem una nova denominació per a l’idioma que compartim amb catalans i balears (i rossellonesos, i ponentins, i algueresos...), podríem guarir-los del seu mal.

Tal vegada aquest és el gran problema que entrebanca la unitat de la nostra nació: aconseguir un nom unitari que satisfaça certes persones quimeroses i amb evidents deficiències d’identitat i autodefinició.

Una vegada desfasada l’anacrònica i vuitcentista denominació de llemosí (per evidents motius etimològics i històrics), caldria cercar-ne una altra que no ofenga ningú. I si el català és, tot i ser el mot adequat, lògic, històricament correcte i reconegut per tota la comunitat lingüística internacional, no pot ser paït per certes persones, haurem de trobar-ne un altre més, diguem-ne innocu i políticament correcte.

Així doncs, pregunte jo, quin és l’únic país (més o menys independent) del món reconegut per tots i amb el català com a idioma oficial? Sí, ho heu endevinat: el Principat d’Andorra. I vet aquí la meua proposta: nosaltres, catalans, valencians, balears, rossellonesos, etc. parlem l’andorrà, i hem de cridar tots junts i a una veu... VISQUEN ELS PAÏSOS ANDORRANS!! Visquen, visquen, visquen...

dimarts, 18 d’agost del 2009

Lleven el símbol franquista del jardí de l'esglesia de Simat


Encara no eren les huit del matí quan la retro de Cabanya ha fet desaparéixer hui el "monolito" ubicat al jardí de l'església. El monument, que inicialment es va instal.lar a la plaça Ramiro Calatayud (plaça del Metge), era en el seu origen un reconeixement als caiguts del bàndol franquista. Amb l'arribada de la democràcia se'l va traslladar al jardí de l'església, se li van retirar les llegendes i símbols franquistes, i se'l va dedicar a la totalitat dels caiguts.Ja era l'hora que a Simat es posara en pràctica la Llei de la memòria històrica.