Per Pere Mayor
Una vegada més la celebració del 9 d’Octubre ve marcada pels insults i agressions (a uns més que a altres) de càrrecs públics i polítics així com d’autoritats democràticament triades.
Estos insults per part d’unes quantes desenes d’energúmens feixistes que acampen a gust ja vénen de lluny i s’han produït amb Ricard Pérez Casado, Clementina Ródenas, Rita Barberá, Joan Lerma, Eduardo Zaplana o Francisco Camps, però de forma inexplicable cal seguir aguantant-los a pesar d’estar perfectament identificats.
Si a açò li sumem els atacs a les seus dels partits, sobretot a les del BLOC, les amenaces i agressions a càrrecs públics i/o militants, en algun cas de prou gravetat, com el d’una regidora de La Safor que va estar a punt de perdre un ull així com la passivitat policial encara en el cas d’estar presents; la cosa comença a oldre molt malament. No estaran esperant que les agressions vagen a més…perquè açò és el que pareix, sobretot observant el passotisme policial així com el dels seus responsables.
Jo, Ricardo, no dubte del teu passat de compromís en la lluita per la democràcia en la teua època de militant del Partit Comunista, així com de la teua transició de Nova Esquerra al PSOE, ni tampoc del teu treball en la defensa pels drets dels treballadors.
Però ara tinc la sensació d’inhibició davant dels fets. Açò Ricardo no és un enfrontament entre “blavers i catalanistes” com molts inclús alguns mitjans de comunicació volen fer creure, este és un enfrontament entre demòcrates i feixistes. Entre ciutadans i ciutadanes que paguem els nostres impostos i veiem i patim com les forces d’orde públic s’engrunsen davant d’una situació que es repetix des de fa ja molt de temps i uns feixistes més que coneguts,que fan el que els dóna la gana.
¿No ens estareu enviant el missatge que “ens les apanyem pel nostre compte”?, Perquè en eixe cas deuríem deixar de pagar els nostres impostos i buscar-nos la seguretat pel nostre compte, i a vosaltres Ricardo que vos paguen el vostre sou els altres, als que tan bé els va amb vosaltres.
I és que plou sobre mullat i alguns estem més que farts de la vostra ineficàcia i el que més dol és la vostra inhibició. Jo comprenc que amb el pas del temps les persones canviem en moltes coses, però tant!.
Ricardo em costa d’entendre. I és que a vegades fa la sensació, i no sols a mi, que vos passeu l’estat de dret per l’entrecuix.
Trobat a El Mundo.
La foto és de l’últim atemptat a la seu del Bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada