dijous, 31 de gener del 2008
Fracassa novament la moció de censura a Simat
dimecres, 30 de gener del 2008
El Bloc demana a l’Ajuntament de València que exhibixca el Penó de la Conquesta
diumenge, 27 de gener del 2008
5.000 persones participen a la bicifestació contra el circuit urbà de Fòrmula 1
divendres, 25 de gener del 2008
Nova agressió feixista del GAV al Terra a Benimaclet
dijous, 24 de gener del 2008
LA NOSTRA MÚSICA
PINKA és un grup nascut a Xàbia, Marina Alta el 1993. Un grup d’amics amb molt pocs coneixements musicals, excepció feta del cantant i compositor, s’ajunten en un local per passar l’estona fent rock.Però PINKA realment comença a funcionar com a banda l’any ‘95.Enregistren la primera maqueta, anomenada “Dolç Verí” a València aquell mateix any i comencen així, el camí que els durà a convertir-se en una de les formacions amb més prestigi dins del circuit de rock del País Valencià.Però això no és més que el principi, perquè els dos següents anys recullen els fruits de l’esmentada maqueta, amb una gran quantitat d’entrevistes, concerts, articles, etc. El més important, a banda del gran nombre d’actuacions que fan en un curt espai de temps, és que l’agrupació passa de tocar únicament a Xàbia, a fer-ho en altres llocs, tant en la comarca com per tot el País Valencià (Alcoi, Gandia, Bunyol, Godella, etc.)Al maig del ’98, donen un pas endavant començant la gravació del CD/Maqueta, recopilatori “Foc a tres”, patrocinat per l’Ajuntament de Xàbia, i on apareixen amb altres dues bandes locals. Un mes després, guanyen el 1r Concurs de Maquetes de la Marina Alta, organitzat per la Cadena SER.La realització de dos acústics en directe, un a la Cadena 100 (COPE) en València, i un altre en la Cadena SER a Dénia, els posa en contacte amb un tipus de treball molt gratificant a la volta que desconegut per a ells fins eixe moment.L’estiu continua sent molt productiu, tant a nivell de concerts com de promoció, ja que els porta fins al Principat d’Andorra per a ser entrevistats a Ràdio Valira. El fet d’haver estat seleccionats al concurs de maquetes d’ENDERROCK, així com el fet de tocar a Alcoi per a la presentació d’aquesta revista al País Valencià és un bon trampolí per tal de donar-se a conéixer una mica més
Sergi Contrí
El cantautor de Dénia ha trencat en poquet temps els tòpics de “l'home i la guitarra” que habitualment se li atorguen als artistes que composen les seues cançons. No és un autor que es llance a denunciar explícitament allò que li preocupa, més bé li agrada jugar amb les paraules, les frases i els seus significats per arribar a l'estat de reivindicació més poètic, però a la vegada planer i senzill. “Comptant Sargantanes” no és un disc de cançó d'autor a l'ús.
El primer treball de Sergi Contrí és un compendi de temes de pop i rock electroacústics i el seu directe, amb una excepcional banda, es formula sota una base rítmica impetuosa i unes guitarres que, si bé no reneguen de la seua força, sempre es mantenen en plena conjunció amb la privilegiada veu de Contrí. Un espectacle emocionant, on l'estima per la defensa del territori i els records a mar i a temps remots planegen en les tornades càlides, nostàlgiques però vitalistes. Si la gent té ganes de complicitats, de somriures entre el públic i de poder cantar allò que els joves ara mateix volen expressar, Sergi Contrí està disposat a contribuir en la labor.
Més de 30 concerts en 2006 avalen l'espectacle amb el seu grup (cinc músics) i en format reduït (per als locals més petits). Una genuïna ocasió per retrobar-se amb la bona música sense estridències i amb els textos d'un jove inconformista que, inevitablement, t'enganxa en una singular connexió reconfortant.
Nascut al barrí de la juderia de Xàtiva ara fa quaranta-quatre anys, fill de Botifarra, nét de Botifarra i besnét de Botifarra, ja en fa vora trenta que es dedica a la cançó tradicional.
Tot va començar quan, els primers anys de la Transició , es van tornar a fer les albaes del carrer Puig, un carrer que hi ha al principi del raval de Xàtiva. Així ho recorda Pepe: «Jo tenia aleshores catorze o quinze anys i m'agradava molt cantar. De fet, la meua avia, que era de Benigànim, era molt cantadora i em va ensenyar molts romanços i cantineles. En una d'aquelles albaes del carrer Puig un dels cantadors em va animar a cantar-me'n una i ja veus... ací estic».
Més endavant, per suggeriment d'un amic, va entrar a formar part del grup Sarau, de la Llosa de Ranes, amb qui gravà un disc excel·lent, Balls i cançons de la Costera , fr uit d'un llarg treball de recerca per tota la comarca: «En Sarau hi havia una colleta de gent que ens dedicàvem a la investigació, centrats exclusivament en el folklore de la Costera perquè, no m'està bé a mi el dir-ho pero, la nostra comarca... no cal parlar. L'únic que no tenim són seguidilles, però fandangos, jotes i cants de batre... tots els que vullgues. Amb este grupet arreplegàrem cançons a Canals, a Rotgla, a Moixent, a Montesa, a Vallada, a la Font , a Barxeta, a Genovés, a la Llosa... I a Xàtiva: Xàtiva era, estic parlant-te de fa vint-i-dos o vint-i-tres anys, “el no va más”.Jo he calculat que, en total, vàrem registrar cinquanta-dos peces de la comarca, a banda de molta borumballa».
Aquest treball de recerca li permeté conéixer i fer amistat amb els darrers cantadors i cantadores tradicionals, dels quals rebé un mestratge definitiu a l'hora de configurar la seua personalitat com a intèrpret dels repertoris de tradició oral. Molts d'ells han mort ja fa alguns anys, però Pepe encara els recorda amb una emoció encomanadissa: «la tia Rosàrio de Canals, que tenia noranta-dos anys aleshores i ens ensenyà el “Dotze i u” – tenia una gràcia encara per tocar les postisses! –, la tia Blanca la resadora, que cantava les jotes, la tia Milieta de Barxeta, que ens cantava les jotes de quintos i la malaguenya, el tio Vicent el Moreno,
de Torrella, que m'ensenyà el “Romanç de Sant Vicent Ferrer”, la tia Estrela d'Alboi, la tia Delfina de Genovés, que ens va ensenyar “La valencianeta” – la despullà del Genovés que en diuen – la tia Nievetes, la tia Leonor... jo m'ho gravava tot en una cinta i a aprendre! Perquè jo de música no sé res... res de res! Jo m'he ensenyat aixina, sentint cantar a tota esta gent, escoltant-me mil vegades les cintes i no et cregues: per a ensenyar-te un cant de batre, sense saber res de música, has de treballar barbaritats. I ala!, una altra vegada, i una altra, i una altra, fins que t'apoderes».
Des d'aleshores no ha deixat de col·laborar amb tot de grups de danses, amb una predisposició i generositat que denuncia la seua bonhomia: «a més de Sarau, estic ací a l'Escola de Danses de Xàtiva, també al grup Canyamars de Canals, cante en el grup de danses Sant Jordi d'Alcoi, en el de la Llosa de Ranes, en el de Rótova, he treballat també amb el grup de danses de Cocentaina, amb el d'Alzira, el de Carlet, el d'Ontinyent... ara estic també en un grupet de l'Olleria que es diu Ball a banda que fem cançó folk en la línia d'Al Tall... en fi: mercerani de la copla».
L'Associació Cívica Nacionalistes de La Valldigna, presentarà l'última obra de Ferran Garcia-Oliver, "El vaixell de Genseric"
Es tracta d'un dietari que ha estat guanyador del premi Carles Rahola d'assaig i que ara es presentat a La Valligna en un acte organitzat per l'arrelada Associació Cívica Nacionalistes de La Valldigna.Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957) és professor d'Història Medieval a la Universitat de València i escriptor. Actualment també és membre del consell de redacció de la revista l'Espill. Ha publicat la novel·la La Veu d'Odiló (2004) i els llibres de no ficció Oc (1989), París particular (1993) i Per espaiar la malenconia (1995), a més de nombrosos treballs d'investigació entre els que destaca La Vall de les sis mesquites un estudi de camp sobre els camperols de La Valldigna en l'època feudal.El vaixell de Genseric, publicat per Proa, és un extracte del dietari de Ferran Garcia-Oliver, que abarca el període que va entre els mesos d'abril de 2004 i de 2005. L'autor ha fet una tria de fets vivències d'àmbit polític, cultural, social i personal i els ha reelaborat: «Jo tinc el vici d'enregistrar per escrit escrupolosament els dies, unes vegades alegres, uns altres inquietants. Més que l'episodi, n'indague el rerefons. De vegades es tracta d'exorcitzar un desassossec. Hi ha silencis que devoren l'ànima.»* A l'obra hi ha comentaris interessants sobre el món dels nostres dies, el de la globalització, el de les lluites armades dels desplaçats o dels fanàtics; hi ha anotacions interessants sobre obres i autors: Philip Roth, Nabokov, Sándor Márai, Joan Fuster, Joan F. Mira. Entre les més delicioses hi ha les de Sant Vicent Ferrer, Miquel Bauçà i Joan Vinyoli. Al llibre se succeeixen comentaris sobre fets actuals, amb els de figures o fets històrics (com ara Francesc de Vinatea). I també podem trobar-nos el relat de qualsevol avatar domèstic, com és ara amb la petita crònica d'una batussa amb uns veïns impertinents. La mirada del professor universitari, veïnetja amb la del pare amb filles xicotetes, amb la d'un consumidor de cinema i de música... Entranyable i evocadora resulta l'anotació sobre els últims dies d'Ovidi. Però també la de personatges de l'entorn, com ara la Mariota ....
dissabte, 19 de gener del 2008
Més de dues mil persones demanen a Alcoi poder seguir veient TV3
RedaccióPassades les 8 de la vesprada el grup de concentrats ja era molt nombrós, però no deixava d'augmentar. Mentre un grup de dolçainers i percussió escalfava amb les seues notes l'acte, a poc a poc la popular 'Bandeja' alcoiana començava a quedar-se menuda amb l'arribada de centenars i centenars de participants. La gran assistència fins i tot va sorprendre la policia local alcoiana, que va haver de tallar el trànsit al carrer que transcorre davant l'ajuntament per tal de garantir la seguretat.Els portaveus dels grups d'esquerra a l'Ajuntament d'Alcoi, junt a diversos ciutadans i ciutadanes, van ser els encarregats de portar una pancarta en la que es llegia 'Volem TV3'. Altres assistents portaven les seues pròpies pancartes amb eslògans que reclamaven llibertat d'expressió, i en alguns moments es van arribar a cridar també eslògans en referència a aquest dret bàsic dels ciutadans. L'escriptor, i membre de la junta gestora del CCOM, Vicent Luna va ser l'encarregat de llegir un manifest que apel·lava al dret de la ciutadania a triar el mitjà d'informació: "No estem parlant, per tant, només de quatre canals d'una televisió, sinó sobretot del dret de cada ciutadà i ciutadana a ser tractat com a persona adulta, a ser nosaltres, i no cap govern, els qui decidim quin canal volem veure". El manifest a més alertava del totalitarisme que el govern valencià demostra amb la decisió de tallar les emissions dels canals catalans: "L'experiència ens demostra que les cessions a l'autoritarisme de l'extrema dreta no ens duran res de bo"."Una violació als nostres drets democràtics"La coordinadora del Centre Ovidi Montllor, Sandra Obiol, es mostrava molt contenta pel seguiment de la convocatòria: "Estem molt satisfets perquè la gent ha respost a l'atac del seu propi govern de forma pacífica i amb tarannà democràtic, que és precisament el que ha mancat a la gestió del govern valencià; de fet, és tota una paradoxa: els ciutadans estan donant una lliçó de democràcia i llibertat a les institucions que els haurien de representar". Al final de la convocatòria els portaveus dels partits de l'esquerra local van voler pujar al balcó principal de l'ajuntament per penjar la pancarta, però es van trobar que el govern local del Partit Popular havia donat ordre de no permetre l'accés als participants a la concentració. La pròpia Sandra Obiol explicava que considerava aquesta decisió "com una violació més de la democràcia per part d'aquestes persones", en referència als responsables del PP. "S'aprofiten de la democràcia per arribar al poder, i una vegada instal·lats en ell, es dediquen a violar-la. L'ajuntament no és una propietat seua, com tampoc la informació pública, però ells consideren que es poden apropiar de tot això".Amb tot, la pancarta va acabar onejant a la façana de l'ajuntament, despenjada des d'un altre dels balcons. La concentració va finalitzar entre sons de percussió d'una rua local que es va voler afegir a l'acte. Mentre molts dels assistents anaven marxant, els més joves es divertien ballant al ritme de la percussió. Abans, però, tothom va ser convidat a participar al dia següent en la concentració d'Alacant, per a la qual s'han organitzat autobusos gratuïts des d'Alcoi.
dimarts, 15 de gener del 2008
Nova línea d'Alta Tensió a La Safor
RedaccióEl dia 13 de desembre de 2007 va ser publicat en premsa un edicte de la Conselleria d’Infraestructures i Transport de 15-10-2007 en virtut del qual es feia públic l’acord de sotmetre a informació pública la instal·lació elèctrica relativa a la línia aèria d’alta tensió, considerada “d’utilitat pública”, promoguda per Iberdrola, entre la subestació transformadora d’Oliva i el Pla Parcial “Sector Oest” de la platja de Piles.La zona on es projecta la línia esmentada té una part de territori considerat parc públic (PQL) en el document de Concert Previ, al voltant de la Vall de Burguera. Segons el document signat pels propietaris, “la línia d’alta tensió travessa terrenys agrícoles de gran valor, amb ullals, bassots, sèquies i valls que fan que siga un indret amb una riquesa mediambiental elevada. És a més una zona de tarongers i pensem que la línia d’alta tensió constitueix una un gran atemptat contra aquest paisatge ja que, a banda de l’impacte visual que provocarà, també condiciona i condicionarà negativament el desenvolupament present i futur de la zona. I per això ens remetem a l’article 23.1.c) de la Llei 4/2004 de 30 de juny de la Comunitat Valenciana, d’Ordenació i Protecció del Paisatge: 1. La planificació i implantació d’infraestructures de transport, energia, aigua i comunicacions tindrà com objectius: c) Reduir al mínim els possibles efectes ambientals, culturals i territorials negatius”.En unes declaracions a InfoSafor, el Fòrum Unitari Contra l'Alta Tensió (FUCAT) ha manifestat que “Oliva comença el calvari de les al·legacions contra Iberdrola” i ha reclamat la medició regular de microtesles a la que estarà sotmesa la població d'Oliva. des del Fòrum es brinden a qualsevol mena de suport i anuncien que recolzaran les accions que s’organitzen des d’Oliva o qualsevol punt del País. Des d'aquest fòrum es pensa que IBERDROLA, és “una multinacional que ha rebut una benedicció tàcita dels estats espanyol i francés i que lluitar contra les empreses tan poderoses és una tasca molt difícil”. Des del FUCAT afirmen que, amb aquesta iniciativa, Iberdrola enceta accions que complementen l’anunciada línia Cullera-Dénia. Segons els seus membres “forma part d’una macroestructura que els ciutadans desconeixem”, per això demanen “que es faça públic el mapa energètic del País, que no s’amague als ciutadans i que s’encete un debat públic i obert”.Novament incideixen en que la línia d’alta tensió de Castelló de la Ribera a Gandia, “forma part del corredor d’alta tensió que han pactat els governs espanyol i francés per a garantir el trasllat dels excedents de l’energia nuclear francesa fins els Marroc”.Finalment des del FUCAT han anunciat que estan preparant una segona línia d’actuació per tal de posar sobre la taula novament la necessitat que actue la justícia europea en l’afer. I tot en l‘aniversari de la presentació del recurs de Luxemburg per part de l’Ajuntament de Barxeta, a l’empara de tots els municipis afectats.Des d'aquest fòrum es manté una relació fluida amb altres moviments similars que s’oposen al traçat de la línia de molt alta tensió MAT que unirà els dos estats i segueixen el tema des d’una perspectiva gens localista, junt a un grup considerable de tècnics que els assessoren.
dilluns, 14 de gener del 2008
Semifinals Trofeu de Raspall
Redacció:Ahir dissabte es va cel.lebrar al trinquet saforenc de Bellreguard, la primera de les semifinals del trofeu de Pilota al raspall, on hi formaven als dos equips enfrontats, jugadors de Simat. Per una banda,el simater Salva formant parella amb el regidor d’esports d’oliva i també jugador professional de pilota, actual campió de raspall, Waldo, i per l’altra el trio format per Loripi de Simat, Agustí i Vilare.El trinquet de Bellreguard presentava un autèntic ple, digne de les millors ocasions, i tots dos equips no van defraudar ningú. Clarament i com és habitual a la Pilota Valenciana, sempre hi haurà gent que sortirà descontenta per no haver guanyat la seua travessa.Les travesses van eixir favorables al trio, què al final van ser els guanyadors per 25-20. Es va arribar a l´igualada 20-20, tot i que Waldo i Salva tingueren la victòria molt a prop arribant a anar per davant per 20-10, principalment per la gran actuació del simater Salva, molt per dalt del joc realitzat per Waldo, què va reflectir molt negativament els problemes físics que té al genoll. El trio del simater Loripi, realitzà una espectacular remuntada, amb l’actuació estelar d’aquest, magistral, dirigint els seus companys amb una treta amb intenció i força, i restant amb la qualitat d’un pilotari, què tot i la seua edat continua formant part del grup dels professionals amb més forma de la modalitat.Aquest diumenge, està anunciada la segona semifinal on també hi haurà representació simatera, amb el jugador Coeter II, que junt amb Juan i Leandro III, intentaran guanyar-se un lloc a la final enfrontant-se a Armando, Alberto i Javi. La final està programada per al proper dissabte 19, a les 17h., al trinquet de Bellreguard.
dissabte, 12 de gener del 2008
CORREFOC SANT ANTONI'08 SIMAT [Colla de Dimonis-FEM FREDAT]
divendres, 11 de gener del 2008
Obrint Pas. Próxima estación, independencia.
Este año pasado les he visto más de 10 veces, y casi todas esas veces no iba a verles a ellos. Iba por motivaciones políticas, por cuestiones de militancia, pero ellos siempre eran el colofón a esa actividad. ¿Es casualidad que la gente militante de los PP.CC. decidan llamar a los Obrint Pas para que participen en sus jornadas de lucha? Yo creo que no. Está claro que se han convertido en un "grupo de masas" dentro de la izquierda independentista en los PP.CC. y que te llenan los conciertos, merecidamente, eso sí, después de 6 discos, en los que han mejorado tanto en producción como musicalmente como en los directos, que son potentes, festivos y combativos. Pero sé de buena tinta que hace unos años esto no pasaba, y que son las mismas organizaciones y colectivos que les contratan ahora, los que les contrataban antes también. Aunque el fenómeno Obrint Pas lleve ya unos años funcionando, llevan desde mediados de los 90 siendo un referente musical y cultural en su país. Ahora esto "ha estallado" y van a colegios a explicar Del Sud, tocan en el Camp Nou, o en proyectos con miles de estudiantes de secundaria, numerosas colaboraciones con otros grupos, pregón en fiestas populares de un pueblo, Alemania, Portugal o Suiza, y un larguísimo etcétera.No se puede comparar, porque los contextos y los pueblos son diferentes, pero igual que Negu Gorriak hizo una labor muy importante para el movimiento independentista en Esukal Herria, los Obrint Pas lo están haciendo para la EI en el País Valencià y para todos los Països Catalans. Ejemplo claro de esto es el libro Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas que ha salido a la luz hace unas semanas, y que explica la historia más reciente del Pais Valencià, de su lucha, su cultura, su lengua, sus gobernantes, sus derrotas y sus victorias... a "ritmo de los Obrint Pas", de su trayectoria, porque "son la vanguardia de todo un movimiento que va más allá de la música". Los grupos de música consecuentes y luchadores son muy importantes para el movimiento popular. Son un pilar más. Llevan un mensaje a cientos de miles de personas que nosotrxs desde la militancia tradicional no somos capaces ni siquiera de cubrirlo mínimamente. Se cuelan en nuestras casas, y remueven las conciencias. Son una especie de militantes con música. En este caso, varios miembros de los Obrint Pas militan, y además hacen música militante. Y se dejan la voz, y muchas cosas importantes de sus vidas personales, en detrimento de aspectos colectivos, y pasar meses sin tener un fin de semana libre, y perder mucho dinero, y en ocasiones hoy por hoy lo siguen perdiendo, y horas de sueño, y horarios que a veces son desquiciantes, y el estar lejos de sus casas y su gente. Me gustaría que muchxs que les critican tuvieran estas cosas en cuenta, y poder acallar esas críticas dogmáticas. Pero también tiene sus rescompensas, por supuesto, el feedback que les da el público, la gente que les sigue, les disfruta o les ve por primera vez, el conocer nuevxs amigxs, viajar, nuevas imágenes, y vivir el escenario, poder agradecerlo, y emocionarse, el alegrar a tantas personas, cumplir sueños de muchxs y de ellos mismos... Y aunque el cansancio aparezca, el estado de satisfación y de plenitud lo llena todo.
Un ejemplo clarísimo de la incidencia política en el Pais Valencià es el espectacular concierto que ofrecieron en Valencia por la diada del 25 de Abril de 2005, hace ya más de 2 años!!, ante miles de personas, y con colaboraciones de lujo (Fermín Muguruza, Álex de Inadaptats, La Gossa Sorda, Dusminguet o Feliu Ventura, entre otrxs), con construcciones de castells, bastoners, decenas de dulzainerxs sobre el escenario, pirotecnia, correfoc, gigantes...
Además, en los conciertos de este año de Obrint Pas he podido observar el relevo generacional que se vive en los PP.CC. Esto me ha sorprendido mucho, porque años anteriores esta dinámica no era tan generalizada. Un montón de chavales se agolpan en sus conciertos, cantan sus letras que hablan de lucha, de pueblo y su soberanía, de la independencia, de antimonarquía, de defensa de la lengua y de la tierra, de unidad antifascista...Y esto también es reflejo de lo que pasa en sus calles y en las organizaciones de base. Al principio, los Obrint Pas, pueden ser una moda, pero ojalá todos los chavales siguieran esta moda....y no otras.Pueden o no gustarte los Obrint Pas, pero es tan grande lo que están significando en los PP.CC.. Que ya son parte de la historia de su pueblo. Y además de ser militantes-político-musicales, son militantes de la vida, y esto es lo que les hace ser parte imprescindible de muchas cosas. Sólo hay que leer las letras, o a Xavi Sarrià, o las palabras y e-mails de apoyo cuando corren malos tiempos, y ver que la lucha que practican es la lucha del sentir. La importancia del querer para luchar, de querer a un pueblo y a su gente, a sus paisajes, y la lengua y la cultura popular, el conocerla, practicarla y difundirla, de ser valiente, alegre y combativo, y solidario, y por extensión comportarse igual con el resto de pueblos en lucha. Es increíble la actitud que tienen con el resto de pueblos ... Esto les honra mucho más si cabe.
" ... No vull ser més ningú
quan passe pel teu costat
ni sentir-me lluny de tu
quan em torne a equivocar.
Vull que fem el camí junts
acabar el que hem començat
per quan vinga un altre juny
preparem l´últim combat…"[Que viene a decir: "... No quiero ser más que nadie cuando paso por tu lado ni sentirme lejos de ti cuando me vuelvo a equivocar. Quiero que hagamos el camino juntos, acabar el que hemos empezado para cuando venga otro junio, preparemos el último combate…" ]Esto es sólo una humilde visión desde Madrid. Pero que no se cansen nunca de tocar y de luchar. Que sigan abriendo el paso a tanta gente, y enseñando y practicando el ser pueblo, el tener memoria y ser solidario. Porque es mucho lo que significan. Próxima estación, independencia.Dignidad Rebelde.
Publicado por ire en 13:06 0 comentarios Vínculos a esta entrada
Etiquetas: Música y compromiso
martes 8 de enero de 2008
"Innocents venuts a Iberdrola"
Durant la celebració del darrer plenari a Simat els membres de la PKAT repartiren entre el públic assistent i aprofitant la data del 28 de desembre (Dia dels Innocents) uns ninotets de paper on s'hi llegia "M'han venut a Iberdrola".Els membres del Bloc, Esquerra Unida i Esquerra Republicana també hi van ostentar aquesta peculiar forma d'expressar el rebuig a la decisió consistorial. No ho van fer així els membres del PP, liderat per l'alcalde Sebastian Mahiques ni els del PSOE. Finalment els membres de PKAT van exhortar a PP i PSOE a revocar la seua decisió sobre el litigi i a seguir lluitant contra aquesta línia no desitjada per cap dels habitants de la Valldigna, ja que, com s'ha vist en altres llocs com Alemanya o Catalunya, el seu desmantellament és possible.La Plataforma contra l'Alta Tensió continua treballant activament, durant el plenari els seus membres van demostrar que no estan disposats a llançar la tovalla.
dijous, 10 de gener del 2008
ACPV destaca la feblesa legal de la sanció de la Generalitat contra les emissions de TV3
La Generalitat Valenciana no podrà tancar, de moment, el repetidor de TV3 del Bartolo (Plana Alta), perquè el jutjat del contenciós administratiu número dos de Castelló de la Plana li ha denegat (pdf) el permís. El jutge no considera adient d'autoritzar la clausura del repetidor perquè queda pendent de resoldre el recurs (pdf) que va interposar Acció Cultural del País Valencià contra l'expedient que la Generalitat va obrir a l'entitat per les emissions de TV3.
El recurs, doncs, l'ha de resoldre el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Així, Acció Cultural ha destacat que la resolució del jutjat de Castelló eviencia la feblesa legal de la sanció imposada per la Generalitat Valenciana, i demana que l'argument emprat per aquest jutjat també el tingui en compte el jutjat del contenciós administatiu de València que ha de decidir si autoritza el tancament del Mondúver (la Safor). L'expedient de la Generalitat ordenava el tancament del repetidor del Bartolo, però també el de la Carrasqueta, que ja es va executar el mes passat, i el del Mondúver, i sancionava Acció Cultural amb 300.000 euros. ACPV va presentar dimarts al Tribunal Superior de Justícia un plec d'al·legacions segons les quals el govern no té capacitat sancionadora perquè les freqüències no són propietat seva. Però el recurs de l'entitat incorporava un altre argument rellevant. Segons el text del recurs, 'la Generalitat Valenciana emet els programes de TVV, Canal 9 i Punt 2 fora de làmbit territorial de la comunitat sense tenir cap freqüència concedida pel ministeri, sense gaudir de cap títol habilitador i sense haver signat cap conveni de col·laboració'. Es refereix així al fet que TVV emet a Catalunya, les Illes Balears i a l'Aragó sense llicència. Per tant, ACPV planteja l'arbitrarietat de la decisió de sancionar l'entitat per una activitat que la Generalitat mateixa duu a terme amb TVV.
dimarts, 8 de gener del 2008
Acció Cultural presenta el recurs contra l'expedient del govern per tancar TV3
ACPV ha fonamentat aquest argument amb un estudi elaborat per Manuel Ballbé i Ramon-Jordi Moles, catedràtic i titular de dret administratiu de la UAB, que conclou que correspon al govern espanyol la competència per a concedir llicències, inspeccionar i sancionar en l'àmbit de la TDT, i no pas a la Generalitat valenciana. Però el recurs de l'entitat incorpora un altre argument rellevant. Segons el text del recurs, 'la Generalitat Valenciana emet els programes de TVV, Canal 9 i Punt 2 fora de làmbit territorial de la comunitat sense tenir cap freqüència concedida pel ministeri, sense gaudir de cap títol habilitador i sense haver signat cap conveni de col·laboració'. Es refereix així al fet que TVV emet a Catalunya, les Illes Balears i a l'Aragó sense llicència. Per tant, ACPV planteja l'arbitrarietat de la decisió de sancionar l'entitat per una activitat que la Generalitat mateixa duu a terme amb TVV.
Nova sentència del TSJCV a favor de la unitat lingüística
dilluns, 7 de gener del 2008
CONTINUA EL TERRORISME AL PAÍS VALENCIÀ.I VAN...
diumenge, 6 de gener del 2008
Accions a Castelló i Elx en favor de la recepció de TV3
L'acte de Castelló era convocat pel Bloc Jove, JERPV i Valencians per TV3, i la regidora transsexual de Geldo (Alt Palància), Manuela Trasobares, va ser l'encarregada de llegir un comunicat en què es manifesta 'la disconformitat amb les intencions que té el Govern valencià de posar fi de manera dubtosa a unes emissions que a les nostres terres han format part de la nostra vida durant més de vint anys'. Quant a l'acció d'Elx, el col·lectiu cívic Volem TV3 va muntar una paradeta a la plaça del Raval, mentre es cremaven les tradicionals atxes, amb informació sobre el tancament del repetidor de la Carrasqueta. S'hi van recollir reclamacions per enviar al Síndic de Greuges d'Alacant.
La immersió lingüística com a model
La notícia, almenys ací al País Valencià, sembla que no ha tingut massa ressò, però per a tots els qui des de ja fa un bon grapat d'anys vam apostar fermament per aquest model educatiu, ens ha ratificat que teníem raó. I és que la Comissió Europea va fer públic, el dia Europeu de les Llengües, un informe sobre el multilingüisme. La bona notícia és que l'esmentat informe lloa el model d'immersió lingüístic de l'escola catalana. Aquest mode, tan criticat des d'alguns sectors de l'estat, resulta que és un model a seguir. L'informe, que va presentar l'executiu comunitari i que ha estat elaborat per un grup d'experts en multilingüisme, dóna el seu total suport al sistema educatiu en llengua pròpia de Catalunya. El text afirma que és un model eficient que hauria de servir d'exemple per “exportar-se” a tots els Estats de la unió.És curiós constatar com institucions europees donen suport al model d'immersió quan altres institucions del propi estat espanyol fa anys que estan posat tota mena d'obstacles. Institucions culturals i educatives espanyoles, sota el paraigües d'algun que altre partit espanyol, no han parat d'insistir que el model d'immersió lingüística discrimina l'espanyol. Ara, i després d'uns anys d'experiència i bons resultats, la mateix UE ens ha donat la raó i suggereix que s'ha d'exportar a la resta dels estats comunitaris. El model d'immersió lingüística, criticat per activa i per passiva fonamentalment pel PP, és un model que lingüísticament dona bons resultats, doncs l'alumnat acaba dominant les llengües oficials i li ajuda a aprendre'n d'altres. A més a més és un bon model perquè ajuda a què els immigrants s'integren veritablement en la societat que li ha donat acollida i potencia la cohesió social.Recorde que a la noatra comarca, ara fa uns vint anys, quan vam proposar el model d'immersió alguns pares, la mateixa administració i fins i tot alguns mestres i professors, afirmaven que aquest model seria un fracàs, que els alumnes acabarien l'ensenyament sense saber espanyol. Res més lluny, han passat els anys i la realitat ens ha demostrat que l'alumnat que ha seguit aquest model ha acabat el seu ensenyament obligatori dominat ambdues llengües. Ara la UE ens ha donat la raó i per això tots aquells i aquelles que haguerem d'enfrontar-nos amb els sectors d'oposició, i fins i tot perdre alguna amistat, hem d'estar contents i satisfets.En canvi, aquells que fins i tot ara continuen posant problemes i enganyant als desinformats pares i mares, els hauria de caure la cara de vergonya. Ja seria hora que la mateixa administració, si veritablement li interessa la qualitat de l'ensenyament , la integració i la cohesió social, exigira, fonamentalment als centres concertats i privats, la posada en funcionament d'aquest model d'immersió lingüística.
Els Reis de l'Orient arriben a tots els racons del país
Les cavalcades d'Alcoi i de Barcelona, dues d'històriques
Després de dies d'espera, els Reis de l'Orient han arribat aquest vespre per portar regals i bons desigs a tothom i, especialment, als infants. Una de les cavalcades més antigues del món és la d'Alcoi (s'ha pogut seguir en directe per internet), que es fa des del 1866. La de Barcelona també data de la segona meitat del segle XIX, i també s'ha emès en directe, a través de la web de Barcelona Televisió.
La quitxalla ha ideat tot d'estratègies perquè els Reis de l'Orient no es descuidin de passar per casa seva: han construït fanalets de paper, enceès torxes i arrossegat llaunes buides per fer soroll i cridar-los l'atenció. Segons la tradició els reis duen molts regals als xiquets que s'hagin portat bé durant l'any, i carbó als qui hagin fet malifetes. La cavalcada d'Alcoi La cavalcada d'Alcoi va a càrrec de l’associació Panerot, i té el preludi el diumenge abans de Reis, amb les Pastoretes, una desfilada de criatures vestides de pastors i enfilades en carrosses molt guarnides que recorren la ciutat fins al pesebre monumental per obsequiar el nen Jesús. El 4 de gener l'emissari reial anuncia l'arribada imminent de Gaspar, Melcior i Baltasar, i avui al vespre hi ha la cavalcada, en què participen més de mil alcoians. Per tot el país De cavalcades, n'hi ha a gairebé a tot arreu. A Barcelona, els Reis hi arriben, com cada any, amb el pailebot Santa Eulàlia i recorren el centre de la ciutat. Com que la cavalcada d'enguany es dedica a l'Any de la Ciència, les carrosses aniran guarnides de motius científics. Una altra cavalcada notable i també molt antiga (de final del XIX) és la d'Igualada, que es va instituir per obsequiar els infants de les famílies més pobres.
+ Podeu seguir en directe la cavalcada d'Alcoi (a les 19.00) i la de Barcelona (a les 17.00).+ Festes.org: Estratègies perquè els Reis no passin de llarg.+ Webs relacionades dins Nosaltres.cat: Reis d'Orient.
divendres, 4 de gener del 2008
El festivern 2007-2008 ha conclós amb èxit.
Més de 6000 persones passaren el cap d'any a Benifairó de la Valldigna, sent l'event mes important mai celebrat a Benifairo, i sent la primera vegada que es celebra el festivern a un poble tan menut podem dir que ha estat un gran exit. La imatge de Benifairó ha estat projectada a nivell de tot el pais, els benifaironers i benifaironeres han pogut gaudir d'un ambient jovenil, festiu, etc... i com deien alguns veins: "açò es com festes del poble però amb abrics".
Segons l'organització el Festivern 07/08 ha superat totes les expectatives. Milers i milers de persones han omplert completament els dos dies de concerts a Benifairó de la Valldigna. Com senyalen els organitzadors la gran Carpa Festivern gairebé es queda menuda per a acollir els memorables concerts de grups valencians i d'altres vinguts d'arreu del món. Durant la vesprada, la Carpa Cançó i Nous Formats també s'ha omplert del tot. La Copa Festivern s'ha disputat amb esportivitat i passió igual que el II Triatló de Pingüins i la Festa Presentació-ProMerurt's celebrats a Ontinyent. El Festivern Cultural també ha viscut una gran afluència i participació. Xavi Castillo ha estat el presentador sorpresa d'una nit de cap d'any plena de màgia, alegria i bon humor. La Valldigna ha estat el marc ideal i les gents de Benifairó han demostrat la seua sobrada hospitalitat. En fi, una nova edició per a emmarcar en la ment de tots els festiverners. Milers de gràcies a tothom i que creme el 2008!!!