Olegario Alario seleccionat per als campionats d'Espanya

dimarts 27 d’abril de 2010

El corredor Olegario Alario Peig de l'equip de carreres per muntanya "Mancomunitat de la Valldigna" del Grup Muntanya Valldigna ha sigut seleccionat per a representar al País Valencià i formar part de l'equip de carreres per muntanya de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de C.V, en el Campionat d'Espanya de Carrera Vertical.
El corredor de Simat de la Valldigna competirà en les quatre proves del Campionat d'Espanya de Carrera Vertical, de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada. Les proves se celebraran en territori Espanyol i la darrera en territori Valencià.
El corredor de la Valldigna representarà a tot el País Valencià, en esta modalitat de carreres tècniques per muntanya. La primera prova es celebrarà en dia 8 de maig en ATXONDO – BISCAIA, la segona prova l'1 d'agost en BRAÑOSERA – PALÈNCIA, la tercera prova el 28 d'agost MONACHIL – GRANADA i la ultima prova de la copa d'Espanya finalitzarà el dia 7 de novembre al País Valencià, a FINESTRAT – ALACANT.
Finalment es celebrarà el Campionat d'Espanya de CARRERA VERTICAL de la FEDME el 20 Juny 2010 en PEÑALARA, SANT ILDEFONS a SEGÒVIA.
El corredor de la Valldigna, està il·lusionat en la seua primera elecció com a membre de l'equip de carreres per muntanya de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de Comunitat Valenciana, ja que representa un nou repte per a ell i un reconeixement a molts anys practicant atletisme, representarà al País Valencià i a la Valldigna, en esta modalitat esportiva, amb molt d'orgull i dedicació.
El corredor simatero ha rebut la felicitació del president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando, de l'Alcaldessa de Simat de la Valldigna Agustina Brines i del President del Grup Muntanya Valldigna Juan Vte. Vercher Gadea.

25 d'abril; Fem País!

Publicat per nerecabareda in * ValldignaDigital, - València, Marxa pels PPCC, PPCC, Nere Cabareda - 25 Abr, 2010



Un any més, arriba el nostre día, el 25 d'abril. Sónen les dolçaines en el carrer Sant Vicent i més de 30.000 persones es reunixen este any per a celebrar el que és nostre i per a no oblidar la nostra història. Ahir hi eren presents milers d'estelades, milers de senyeres i milers d'ànimes. Hi era present Guillem i Estellés i Fuster i Ovidi... Ahir ens vam retrobar amb el que som; amb un País viu i encés. Gent coneguda, gent nova, gent del país, veïns del nord, veïns de les Illes, tots estaven presents en una dada tan especial. 303 anys han passat i no oblidem. En un País amnésic on sembla que és més facil oblidar, més de 30.000 persones continuen recordant, lluitant i tractant de vertebrar el nostre territori de llengua comuna.

Des del carrer de Colon ja se sent l'ambient festiu de la diada nacional. Bandes de música, gent vinguda de tot el País, banderes aixecades en l'aire, crits d'independencia... La manifestació s'exten pel carrer Sant Vicent, la Plaça de l'Ajuntament, Parterre, carrer de la Pau i arribem a la plaça de la Reina. Sembla que la gent està ja més que farta dels colps que emb rebut del democràtic estat espanyol, dels trets que ens han disparat des del govern valencià. Farts de que ens manegen com a titelles i de que la gent continue votant a un partit que sembla que continuarà per a sempre... Estem farts, però avui és el nostre dia i no deixem que ningú ens enfosse en la seua merda. Avui fem País i fem el nostre amb les nostres propies mans. Avui li toca parlar al poble i queda vigent que el poble vol canvi; avui el poble fa País.


Per un futur millor, per un País Valencià lliure i sobirà, continuem fent País, cap a la llibertat i la unificació dels Països Catalans!

L'aniversari de la derrota d'Almansa engresca tots els retrets contra el PP de Camps

diumenge 25 d’abril de 2010

València - el punt email protegit

Capçalera de la marxa. Foto: PRATS I CAMPS.

1

Desenes de milers de persones —50.000, segons els organitzadors— s'han manifestat en València aquesta vesprada per commemorar la derrota d'Almansa, en la Guerra de Successió, que va significar l'abolició dels Furs i la liquidació del Regne de València.

La convocatòria, amb el lema Ja n'hi ha prou, ha sigut una de les més multitudinàries dels últims anys, com ha recordat el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert.

Enguany s'hi han adherit diversos col·lectius que tenen en comú el rebuig a les polítiques del PP valencià, des de Salvem el Cabanyal a la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència.

«L'èxit de la manifestació confirma l'encert de l'estratègia de treball unitari impulsada per les organitzacions convocants amb l'objectiu de sumar esforços per aconseguir majories socials que facen possibles canvis concrets, davant la greu situació que pateix el País Valencià», ha subratllar Gisbert.

De fet, Acció Cultural s'havia marcat l'objectiu de concentrar totes les reivindicacions cíviques del País Valencià en la convocatòria i que aquesta fóra l'inici d'una etapa de treball en comú. Així, el manifest de la manifestació subratlla la necessitat de formar «una majoria transversal que siga capaç d'unificar esforços per guanyar reptes concrets, com frenar la destrucció del Cabanyal o el projecte de transvasament del Xúquer, guanyar una llarga llista de sentències que reconeixen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de català, o aconseguir mig milió de signatures per fer que TV3 es continue veient al País Valencià».

La manifestació ha transcorregut en un ambient festiu i amb absència d'incidents.

Entitats convocants

La marxa, tradicionalment convocada per Acció Cultural del País Valencià, ha comptat enguany amb el suport exprés de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals del País Valencià (AAPV), Ca Revolta, Col·lectiu No a la Corrupció, Comissions Obreres, Federació Ecologistes en Acció, Intersindical Valenciana, Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència, Plataforma per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9, Salvem el Cabanyal, Societat Coral El Micalet, Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV) i Xúquer Viu.

El somriure de Camps

dijous 20 d’abril de 2010

El mes d'octubre de l'any passat, un psicòleg portuguès anomenat Armindo Freitas-Magalhäes, especialitzat en el somriure humà, va analitzar l'estranya expressió facial del president Camps. El seu estrany somriure (sardònic, segons el psicòleg), per a ser més exactes. La fotografia que es va difondre per a il·lustrar l'assumpte li fou realitzada al Molt Honorable durant els actes oficials del Nou d'Octubre. Es tractava d'aquesta imatge:



Segons Freitas, Camps mostrava preocupació i ansietat. "Apreta molt els dents, les arrugues properes als ulls les té asimètriques, les parpelles estan més caigudes del que és normal", afirmava el psicòleg.

Siga com siga, i sense ser experts, tot el món se n'adonava que no eren expressions excessivament naturals les que el president venia oferint des de l'esclat del cas Gürtel. A això li hem d'afegir que, des de l'aparició als mitjans de comunicació de l'escàndol de corrupció, la premsa estatal presta més atenció a tot el que ocorre al País Valencià: tot és analitzat, per tant, amb més detall, i tot té una repercussió que abans no tenia.

Ahir, El Curita (com li deien en les seues converses El Bigotes i companyia) va reaparèixer públicament després de dotze dies sense agenda. L'escenari va ser el més còmode possible per a Camps: un auditori format per consellers i alcaldes del PP, i res de preguntes dels periodistes. L'excusa de la reaparició, fer balanç d'un any del Pla Confiança. Discurs grotescament autocomplaent: "No existeix cap alternativa a la política del Consell", va sentenciar el president d'una Autonomia amb més de mig milió d'aturats.

Però reprenent el tema del títol d'aquesta entrada, s'ha de dir que -a falta de paraules davant els micròfons de la premsa-, Francisco Camps va obsequiar les càmeres amb un somriure marca de la casa. Un que recordava una mica la fotografia anterior. Ací el teniu:



Sembla ser que els assessors del president li han d'haver recomanat que, d'ací a les eleccions de l'any que ve, limite les seues exposicions públiques a actes institucionals i de partit -per a evitar imatges on la gent l'increpe-, i que, de cap manera, no se li ocòrrega atendre la premsa -per tal de no fer el ridícul amb els seus "muy bonito" i els ballets nerviosos. Cal vigilar la imatge al màxim, en un moment delicat en què és punt de mira de molts mitjans, tot i que les enquestes apunten cap a una nova còmoda victòria. Tota precaució és poca.

Tanmateix, sempre se li pot escapar algun dels seus somriures davant els flaixos. La perfecció no existeix.

Catalunya premia Escola Valenciana amb la Creu de Sant Jordi

dimarts, 13 d'abril de 2010 17:00


El govern de Catalunya ha acordat concedir aquest reconeixement a trenta-dos personalitats i tretze entitats que han destacat pel treball en el camp cívic i cultural. L'acte de lliurament s'efectuarà el proper 21 d'abril, a les set de la vesprada, al Palau de la Generalitat, situat a la ciutat de Barcelona. La Creu de Sant Jordi és va crear en 1981 i és considera, amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, una de les distincions més prestigioses que s'atorguen al nord del Sénia. Entre els guardonats d'enguany cal destacar el president de la Caixa, Isidre Fainé; el president de Gas Natural, Salvador Gabarró; el fiscal Carlos Jiménez Villarejo; el fundador del grup alimentari Guissona, Jaume Alsina Calvet; Tomàs Gil, autor de mil tres-centes sardanes o Jordi Porta, expresident d'Òmnium Cultural.

Entre les entitats premiades hem d'esmentar el Casal català de Saragossa, l'associació de mestres Rosa Sensat o la federació de grups amateurs de teatre de Catalunya. La Federació d'Escola Valenciana és una entitat cívica formada per 24 associacions que reivindiquen l'ensenyament en valencià. La FEV organitza des de fa 25 anys les Trobades, una festa que reuneix a cada comarca els alumnes centres en què s'imparteixen les matèries en valencià. La Gira és un projecte que aprofita les Trobades i difon, a través d'un festival itinerant, els músics que usen el valencià. Amb el voluntariat lingüístic Escola Valenciana pretén que els ciutadans que volen aprendre a parlar en valencià puguen xarrar amb una persona que habitiualment s'expressa en la nostra llengua.

El desenllaç, arriba a les llibreries

2 abril de 2010

Perifèric Edicions acaba de publicar “El desenllaç” de Lourdes Boigües, obra guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Benvingut Oliver que ja es pot trobar a les llibreries.

Lourdes Boïgues (Simat de la Valldigna, 1968) és llicenciada en dret per la Universitat de Valencia. Ha publicat les obres Estel estel·lar; La taverna del bandoler, amb la qual va guanyar el Premi Carmesina; Una iguana al monestir, El secret de Caterina Cremec amb que va guanyar el Premi Enric Valor 2007 i La mascota que no existia, que fou guardonada amb el premi Vicent Silvestre 2008.

El desenllaç.

Quan Beatriu rep un missatge anònim, la seua vida comença a complicar-se. Per si no tenia prou amb la seua extensa família, ara apareix en escena un estudiant nord-americà amant de la literatura valenciana.

A més, Amanda, la secretària perfecta de sa tia, no deixa d’emprenyar-Ia amb amenaces sospitoses. A pesar que odia els misteris, a Beatriu no li quedarà més remei que investigar l’anònim per a topar-se amb la resposta de tots els enigmes que I’han apartada del clan familiar.

No sap que, abans que ella nasquera, al segle XVI, Margarida Sabater ja lIuitava per desfer-se d’unes arrels tan feixugues que li impedien avançar. Allò fou quan els jueus conversos patien la persecució del Sant Ofici, quan la societat fanàtica i ignorant creia en bruixes i malediccions. Perquè ara ningú no hi creu, o almenys això pensava Beatriu.

Podeu saber més sobre l’obra des d’ací.