Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

diumenge, 25 de setembre del 2011

dimecres, 13 de juliol del 2011

Batalletes?

Xavier Mínguez. Escriptor

Quan pense en els anys de la Batalla de València, que jo ja vaig viure en davallada, recorde com a una de les escenes més paradigmàtiques un boicot dut a terme per una desena de senyors i senyores de la tercera edat (quasi quarta) i un grup menut de joves pots-adolescents a un acte a la Fira del Llibre. D'una banda estava el marc, un esdeveniment de tipus cultural lligat al llibre. D'una altra banda, estava el tema de la taula redona que no recorde molt bé, però que tenia a veure amb l'ús del valencià. Finalment, estaven els convidats, gent no especialment marcada per un catalanisme flagrant: un parell de representants de l'administració (aleshores socialista) i uns quants intel·lectuals de grau divers. El boicot consistia a xiular, fer sonar unes carraques i d'altres utensilis cada vegada que un participant diguera gilipolleces (manllevant el terme d'Alfonso Arús) com aleshores, aquest, País Valencià, etc. Bé, això la gent gran asseguda entre la resta de l'audiència, els joves directament insultaven a crits els participants de la taula amb tota mena d'improperis. Òbviament, i a pesar que uns dels representants de l'administració —en un gest que si volia ser conciliador va resultar un tant penós— va intentar col·loquialitzar al màxim el seu valencià, la cosa no podia anar endavant.

Afegiré un parell d'imatges que no puc oblidar. Una, la d'una tia llunyana meua que es trobava entre les boicotejadores i de la qual, evidentment, vaig tractar d'amagar-me. L'altra imatge és la d'una coneguda escriptora valenciana que s'acostava als avalotadors fent-los preguntes del tipus: “Si vas a Andorra, no els entens?”. Finalment, va arribar la policia nacional, va identificar els joves, va desallotjar els vells i un amic meu deia amb un somriure: “visca les forces d'ocupació!”.

Res importa que l'assaig de Flor siga rigorós, que tracte de ser equànime (recordem els orígens polítics de l'autor) i, sobretot, que tracte de llançar llum sobre un aspecte de la nostra societat. El seu pecat, el nostre, és estar en un lloc de la ratlla políticament incorrecte

L'escena seria graciosa (vaja, passats els anys és graciosa al capdavall) si no fóra perquè no es tractava d'un vodevil, sinó un acte cultural presidit per un representant de l'administració i sense cap contingut polític evident. La recorde ara perquè inclou quasi tots els components de la Batalla de València i també d'aquesta guerra de guerrilles en la qual ens han instal·lat els polítics. Per a les hosts revolucionàries no importava de quin acte es tractara, el cas és que devia haver catalanistes menjadors de xiquets que deien paraules prohibides mentre preparaven la invasió per a aquests éssers malvats de mena que són els catalans. No importava qui parlava ni de què, ni que, a efectes pràctics, l'ús del valencià és el mateix si es diu aquest o este. El cas era que aquell era un acte dels altres.

I llig en la premsa que un grup de components d'España 2000 es personà en la presentació de Noves glòries a Espanya i boicotejà l'acte amb violència inclosa. S'ha escrit bastant de la gravetat d'aquesta intervenció, que ho és, entre altres coses, i sense menysprear cap altre assistent, perquè hi havia entre els convidats una diputada a les Corts Valencianes. Però té igual. Als nostres polítics els té absolutament igual que una colla de violents (violents previsibles, d'altra banda) increpen els seus col·legues i que rebenten un acte de caràcter cultural. El fet que la ideologia de l'acte siga nacionalista ja dóna carta blanca a qualsevol tipus de boicot o agressió. El fet que els assistents estiguen entre eixa gran minoria els fa a priori, culpables de provocar els ciutadans de bé. Res importa que l'assaig de Flor siga rigorós, que tracte de ser equànime (recordem els orígens polítics de l'autor) i, sobretot, que tracte de llançar llum sobre un aspecte de la nostra societat. El seu pecat, el nostre, és estar en un lloc de la ratlla políticament incorrecte.

Però el resultat és molt més danyós del que la extrema dreta imagina ja que aquesta gentola ens nega bàsicament el dret a formar part de la cultura, a donar la nostra opinió, a fer constar que tenim sociòlegs de la talla de Flor que són capaços de fer una anàlisi de la societat que ajude a construir el nostre país. Ni sociòlegs, ni escriptors, ni músics, ni professors... sembla que el fet de dir aleshores desacredita qualsevol al marge de la seua vàlua intel·lectual o artística. Aspirar a que aquest país nostre faça alguna cosa més que ofrenar noves o velles glòries a Espanya, és una raó perquè qualsevol eixelebrat et trenque la cara o la presentació del teu llibre.

També és cert que els feixistes d'España 2000 no tenen res a veure amb ma tia Teresín i que aquesta confusió, que precisament tracta Flor i altres autors com Josep A. Mas, ha comportat molt maldecaps als nacionalistes valencians. L'anticatalanisme si bé té arrel política i s'ha utilitzat per la dreta amb molt bons resultats, no s'ha estés en essència pel seu caràcter ni polític ni cultural, sinó a través d'una xarxa molt més subtil com és la dels prejudicis. I contra els prejudicis no basten els raonaments, per molt lògics que ens semblen (els valencians, és cert, parlen valencià quan van a Andorra). Possiblement la ferramenta més útil per combatre els prejudicis siga la marginació social que ha de partir de les institucions, cosa que no farà aquesta administració, com tampoc va fer la socialista (ells sabran perquè els ha aprofitat). Però mentre arriba aquesta marginació, almenys les institucions democràtiques haurien de fer honor al seu nom i actuar amb contundència contra els actes violents i més si estan involucrats diputats electes. Les forces de l'ordre haurien d'actuar amb la mateixa celeritat quan s'insulta una alcaldessa que quan s'insulta una diputada. O és que pensen portar l'ostracisme social també a les Corts valencianes? Ah, perdó, que ja ho han fet...

divendres, 1 d’abril del 2011

La tele nostra de tots els dies

De vegades, quan estic veient la televisió, crec que estic veient una obra de teatre d'humor. La pantalla del  televisor s’inunda de gent, d’allò més molt variada possible, que conten les seues intimitats sense cap pudor. Tot val per a aconseguir l’audiència que supere a la cadena rival: el maltractador demanant a la seua víctima la reconciliació davant de milions d’espectadors, setmanes abans de trobar-la morta en el maleter d’un cotxe; la dona que ha registrat el sol davant de notari o algun seminarista a punt d’ordenar-se com a sacerdot posant-lo a prova, temptant-lo amb el plaer carnal. Quelcom que remoga la consciència de la gent, com més impactant millor.
Pitjor encara són els anomenats reality show. Certes persones es dediquen a no fer res per a intentar guanyar fama i diners, encara que no sempre es compleix tal propòsit perquè alguns surten pitjor que van entrar. I la pitjor conseqüència no és l’efecte negatiu que puguen tenir en les seues futures vides, sinó en la influència que està causant en moltes persones, joves i no tan joves. Es pot viure del conte, o siga, sense fer res. A més, sempre ens col·loquen al violent de torn que fa pujar l’audiència pel morbo que generen les seues accions, sent l’exemple que s’ha de seguir per milers d’adolescents.
Per sort, cada dia veig menys la televisió. Però, pel què puc comprovar, li està ben merescut l’apel·latiu de “telefem”, amb perdó per al fem per fer-lo caure tan avall, encara que quan ens referim al “Diario de Patricia” tal vegada seria més apropiat anomenar-la “telemerda”. Estem assistint a una evolució de la manera d’entendre la televisió que té camí d’anada però, potser, de no tornada. La influència social i cultural dels mitjans de comunicació en la societat, sobretot la televisió, és brutal i pot acabar, si no ho ha fet ja, en una transformació de la societat. Perquè com diu el psiquiatre Luís Rojas Marco: “El dany principal és a llarg termini; es manifesta en problemes del comportament, i es deu al valuós temps que la programació televisiva roba dia rere dia a altres activitats socialitzadores, estimulants i creatives que són necessàries per a un desenvolupament emocional saludable”.
Sense cap dubte crec que l’oferta televisiva de hui en dia és molt variada però trobe a faltar la raquítica programació de fa alguns anys. Com diu el refrany:”Val més poc i bo que molt i roín”.

JE Ferrando G
contador de visitas

divendres, 18 de febrer del 2011

'El tancament de TV3 demostra que la transició al País Valencià no s'ha tancat'

Publicat per wagneri in * VilaWeb, Rafa Xambó - 18 Feb, 2011

El sociòleg considera que aquesta persecussió incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d'expressió

Des d'una perspectiva general, la persecussió sistemàtica del govern valencià i del govern espanyol incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d'expressió, de la circulació d'idees. Aquest dret ja s'establia en la directiva europea de televisions sense fronteres, aprovada al segle passat (XX). I precisament, aqeusta directiva regulava la possibilitat que les televisions eropees es poguessin veure més enllà dels seus territoris i en especial que es poguiessin veure especialment en aquells territoris que comparteixen llengua i cultura com ara Alçàcia i Lorena, els estats suïsos… Aquesta directiva va suposar la primera fita d'integració del conjunt d'Europa.

Curiosament, en paral·lel a l'Estat espanyol es prenien mesures per evitar que es veiessin les televisions de dues comunitats veïnes que comparteixen llengua i cultura. Aquest fet és un absurd tan gran que només s'explica per raons polítiques de les més mesquines.

A nivell pràctic, al poder polític valencià (ara amb el PP i abans amb el govern socialista també;) no li venia gens bé que la gent valenciana pogués comparar canal 9 amb TV3, ja que la situació de la televisió valenciana i el seu nivell és patètic. Al 1989, quan va començar a emetre la televisió valenciana, TV3 ja havia entrat al País Valencià, i des del 1984 es veia a les comarques del nord i es va anar extenent. Abans de l'entrada de les televisions privades, TV3 tenia al voltant d'un 20% d'audiència a les comarques de Castelló. I a les comarques centrals (a la Safor, a l'Horta…;) al voltant d'un 10%. Jo vaig fer una anàlisi de l'audiència de TV3 al País Valencià i abans del 1989 hi havia un quart de milions de valencians que miraven TV3 diàriament (al voltant d'un 10% d'audiència, que era un percentatge estimable). I cal recordar que per poder veure TV3 calia adaptar l'antena, que una comunitat de veïns es posés d'acord, gastar-se uns diners… I això demostra que hi havia tot un moviment de la societat civil interessada en veure aquesta televisió. A més, TV3 feia una gran feina social i pedagògica d'unitat de la llengua. Tenia molt d'èxit la lliga i els partits del Barça, els dibuixos animats pels xiquets…

Al 1989, amb Barrionuevo com a ministre de l'interior, el govern espanyol va decidir adjudicar a Canal 9 la mateixa freqüència que ocupava TV3, amb la intenció que no es continués veient i d'aprofitar-se del parc d'antenes que ja estava preparat (un avenç que havia fet possible una entitat privada amb vocació pública, Acció Cultural del País Valencià;). Davant d'això, TV3 va haver de canviar de freqüència i va continuar en una situació d'alegalitat. Alhora, va anar canviant el context comunicatiu, més complex, amb l'aparició de Canal 9 i de les televisions privades. En aquesta situació, TV3 al País Valencià ja no va recuperar la presència que havia tingut i queia fins a un 2% d'audiència.

El tancament que s'ha produït ara és una operació electoralista del PP, d'anticalatalisme, perquè dóna rèdits polítics. Alhora, com que Canal 9 ha caigut a uns nivells tan mínims d'audiència, també serà una manera de suprimir adversaris de qualitat i fer propaganda.

Veig difícil i complicat que es pugui tornar a veure TV3 al País Valencià. La pseudo-esquerra no ha entès que la dreta del País Valencià, una de les dretes més salvatges d'Europa, només es pot vèncer plantant-se i no cedint. El tancament de TV3 al País Valencià demostra que la transició al País Valencià no s'ha tancat. És una batalla que s'activa i s'alleuja en funció dels interessos de la dreta. I vull recordar que si el País Valencià no forma part de la Fundació Ramon Llull és perquè a les Corts el partit socialista hi va votar en contra. Perquè el partit socialista al País Valencià viu amb el pànic constant de ser acusat de catalanista, i d'aquesta manera és hostatge dels discursos de la dreta.

dijous, 3 de febrer del 2011

Neguen l'atenció sanitària a una anciana de 80 anys per parlar valencià


PDF Imprimir Trametre a un amic
escrit per: Xavi  valencianisme.com 
dimarts, 01 febrer de 2011
Logo de l'OVALEls fets van ocórrer el passat 29 de desembre, quan un anciana de 80 anys, veïna de la ciutat d'Alcoi (l'Alcoià), va telefonar al servici d'urgències de la Conselleria de Sanitat a fi de demanar assistència mèdica respecte del seu estat de salut. Segons les mateixes fonts, el metge va interrompre l'octogenària mentre feia, en valencià, l'explicació dels símptomes que patia, i li va exigir que li parlara castellà, tot recordant-li la seua "obligació legal" de fer servir esta llengua.
Davant d'esta situació, l'anciana va argumentar ser "conscient" de la seua obligació de "conéixer" el castellà -article 3r de la Constitució espanyola-, tot i que va matisar que "en un cas d'emergència" a una persona de 80 anys "li ix la seua llengua materna, que és el valencià".
Al remat, el metge va derivar el seu cas al Centre de Salut la Fàbrica d'Alcoi, un establiment on es va viure un nou episodi de discriminació lingüística, ja que el zelador que la va atendre per via telefònica va demorar 30 minuts l'enviament d'una ambulància al domicili de l'octogenària perquè "no entenia" els números del carnet d'identitat de la pacient, que li'ls havia dit en valencià.
Els esmentats fets van ser traslladats al Síndic de Greuges, que ha emés una resolució en què recorda a la Direcció General de Qualitat i Atenció al Pacient de la Conselleria de Sanitat l'obligació de les administracions públiques d'atendre en valencià els ciutadans que facen servir esta llengua.
Els servicis jurídics de Valencianisme.com (l'OVAL), davant de la gravetat de la situació denunciada, demanen que qualsevol persona que puga conéixer els veïns d'Alcoi puguen facilitar-nos un contacte amb ells. La nostra adreça és oval@valencianisme.comAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la .  
L'OVAL considera, a més, que els fets podrien derivar en responsabilitat penal d'acord amb els respectius tipus legal dels articles 196 i 511 del Codi penal espanyol.
De moment, doncs, des de Valencianisme.com restem a l'espera de tindre més notícies respecte del cas denunciat.

Resolució del Síndic de Greuges