Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dimecres, 27 de febrer del 2008

L’Oscar "no nacionalista" de Javier Bardem




Les paraules d’agraïment de Javier Bardem en recollir l’Oscar al millor actor de caràcter són un bon punt de partença per reflexionar sobre el nacionalisme. Tots els països són nacionalistes, absolutament tots, la diferència està en el voltatge d’aquest nacionalisme i en els seus límits. És a dir, si es limita a una simple i sana autoestima o té afanys expansionistes que posen en perill la identitat dels seus veïns. No cal dir que quan aquests veïns es queixen, l’expansionista utilitza tot el seu aparell mediàtic per presentar-los davant del món com a radicals, involucionistes o xenòfobs. És així, immersos en el seu nacionalisme banal –banal per la seva quotidianitat, no pas perquè sigui innocu-, com els expansionistes es permeten qualificar de nacionalistes tots aquells que es declaren desafectes a la nació hegemònica. Tan estesa i normalitzada està aquesta conducta que fins i tot adquireix rang d’inèrcia. I les inèrcies, ja ho sabem, afecten tothom, incloses les persones més ingènues o de bona fe.No sé si Javier Bardem és un ingenu o una persona de bona fe, però n’hi ha hagut prou que li concedissin un Oscar perquè el seu tradicional discurs universalista s’esvaís de cop i, com acostuma a passar en situacions especials, apareguessin els sentiments i les emocions que el discurs quotidià malda per amagar. És dintre de la quotidianitat de les entrevistes que li fan on Bardem es proclama ciutadà del món i enemic de les fronteres. Però, ves per on, el dia que l’Acadèmia de Hollywood li dóna el premi més important de la seva carrera no és pas el món ni la supressió de les fronteres allò que li ve als llavis sinó les persones i les coses que realment porta al cor: la seva mare i Espanya. Així ho va expressar amb l’Oscar a les mans: “Mamá, esto es para tí” i “Esto es para España”. Aquesta última frase, naturalment, va ser acollida amb els braços oberts pel partit no nacionalista amb el qual simpatitza Bardem que, per boca del seu secretari d’organització, José Blanco, va dir: “ha fet el discurs correcte, és el que havia de dir. El felicito, és la veu d’Espanya, la veu de l’èxit d’un país que té moltes possibilitats”. A mi, personalment, no em molesten gens aquestes declaracions, tant les de Bardem com les de Blanco. No em molesten, perquè crec en els pobles i trobo lògic que un espanyol estimi el seu país en la mateixa mesura que jo estimo el meu. Allò que sí que em molesta és la mentida, la màscara, la simulació, el cinisme, l’intent de fer-se passar per allò que no s’és. En altres paraules, allò que fan sistemàticament els votants del PP i del PSC-PSOE: titllar els sobiranistes catalans de nacionalistes i definir-se ells com a no nacionalistes. Em sorprèn, però, que no s’adonin de la flagrant contradicció en què cauen: si no hi ha més nació que la seva, perquè la nostra no existeix, com s’explica que els nacionalistes siguem nosaltres i no pas ells?

dissabte, 23 de febrer del 2008

CURIOSITATS I HIPOCRESIA PePerra

S’ha queixat el pijo más pijo de todos los pijos del País Valencià, Ricardo Costa, secretari general del PP del País i mamporrero de Camps i de Fabra, de l’actitud del centre territorial de TVE a València, que, pel que ell diu, maltracta el seu partit i no li atorga el protagonisme que es mereix. Els denunciarà per "manca d'objectivitat". Ha dut TVE a l’adjunt al Síndic de Greuges perquè diu que la síndica en funcions és del PSOE. Estem, però, segurs de que l’adjunt és independent. Ens ha costat un parell de telefonades, del Vicent i l’altra del Galduf, però encara ens queden uns pocs amics en Canal 9. Hem decidit dedicar-li a Costa unes paraules, merescudes com les té. Els nostres amics ens han contat un seguit de malifetes del PP a Canal 9, que donem per contrastades i passem a relatar-vos: (continua)
- S’han donat instruccions perquè el València C.F. siga tractat benèvolament perquè no es critique la gestió del president, Juan Solar (perdó, Soler), no siga que algú relacione la seua patètica gestió amb la intervenció de Camps perquè accedira a la presidència del club. - En la pràctica, Canal 9 funciona com un macrogabinet de premsa de les diferents conselleries, amb les quals està en contacte diari. - Es distingeix la informació institucional, que inclou Camps i els consellers, de la política, de manera que Camps mai es creua amb cap conflicte. Evita l’arena política i plana, sense contestar preguntes en les seues intervencions, per damunt del bé i del mal. - Camps sempre ix en l’informatiu de Canal 9 al migdia a les 14.15 si fa o no fa. Això és així perquè és l’hora de major audiència de l’informatiu. - La programació és casposa i enfocada a obtindre audiències decents quan comence l’informatiu. S’han carregat programes que anaven abans perquè deixaven l’informatiu sota mínims d'audiència. - En l’època de crisi del PSPV no tenien pudor a fer servir els qualificatius lermista, ciscarista, romerista, etc. però encara no s’ha escoltat mai a Canal 9 zaplanista o campsista, i no serà que no’han passat de grosses entre ells.- No hi ha cap presentador dels informatius que siga el seu editor. Els presentadors són ninots parlants que llegeixen allò que els escriuen. Així no reneguen. - Les oposicions per a cobrir tot tipus de llocs de treball, sobretot les de periodista, van ser manipulades i falsejades ad-hoc. - Hi ha desenes de periodistes arraconats o sense fer res perquè la direcció considera que són desafectes. - Els directors o directors generals són, des de fa molts anys, diputats, caps de premsa, de gabinet o de campanya de Presidència de la Generalitat (Villaescusa, Carrascosa, Reig o Pedro García, el d’ara). - Hi ha espais patrocinats per les conselleries en els informatius perquè el conseller de torn s’assegure l’aparició diària, encara que siga soltant una tortuga. - S’ha creat i controlat el sindicat USO amb l’objectiu d’obtindre el control del comitè d’empresa, cosa que els ha eixit a l’inrevés perquè això només aconsegueix que s’ajunten UGT, CCOO i CGT contra USO. D'això presumeix un tal Vicente Sanz, aquell que va dir que "estava en política per a forrar-se" i avui gestiona els recursos humans i 1/3 del pressupost de Televisió Valenciana.- S’ha amenaçat els treballadors i entrebancat el procés de constitució del comitè de redacció de RTVV. - Es contracta externament una gran part de la programació que es podria fer dins de l’empresa, com ara el programa i les partides de pilota.

Llancen un manifest per denunciar el greu dèficit democràtic a la RTVV

Més de 4000 persones han signat ja el manifest que sota el títol, del mal ús i abús de la ràdio i televisions públiques, ha impulsat un grup d'intel·lectuals valencians per denunciar el dèficit democràtic a l'ens públic valencià i la manipulació informativa del Partit Popular a Ràdio Televisió Valenciana.
RedaccióUn grup de professors ha presentat al Col·legi Major Rector Peset de València el manifest "Per una RTVV plural i democràtica. Del mal ús i abús de la ràdio i de la televisió públiques valencianes", en què es denuncia el "greu dèficit de democràcia" que hi ha al País Valencia i es reivindica el "dret dels ciutadans a ser informats veraçment i sense censura". Entre els primers signants figuren Jesús Olavarría, Ramón Lapiedra, José María Bernardo, Isabel Rius, Gustau Muñoz i Josep Lluís Barona. A l'acte de presentació de la iniciativa han assistit la catedràtica d'Arqueologia de la Universitat de València Carmen Aranegui; la professora d'Història Moderna de la Universitat de València, Isabel Morant, i la professora d'Història de l'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Politècnica de València Trini Simó. Tots ells han coincidit a reclamar la creació d'una Comissió d'Experts "que estudie els problemes i promoga un pacte polític i social que permeta el compliment dels objectius que marca la llei i, igualment, arribar a una solució pactada del caos econòmic" que, al seu parer, impera en la ràdio i televisió públiques.Segons els convocants, al País Valencia hi ha "un greu dèficit de democràcia en la gestió dels mitjans de comunicació públics, com s'ha vingut denunciant tantes vegades des de distints col·lectius i entitats socials, i molt especialment en els últims dies". Per als impulsors del text, "els ciutadans hem estat desposseïts del nostre dret a tindre una radiotelevisió que siga representativa de la pluralitat social i que ens informe veraçment i sense censura". Per açò, "ens hem constituït en un comité cívic per a exigir que els greus problemes de la RTVV no queden una vegada més ocults i sense resolució", han explicat. El manifest assegura que "la ràdio i la televisió públiques valencianes incomplixen, des de fa temps, tots i cadascun dels principis" que figuren en la seua llei de creació, un fet "tan sorprenent que seria massa suau dir que resulta intolerable per a la societat civil. A més, repugna la intel·ligència pel que suposa de provocadora gosadia mentidera, que desatén els principis més elementals de la convivència". Així, han lamentat que "a Canal 9 es parla bàsicament en castellà i a favor d'una sola tendència política, la del PP".El document agrega que "els professionals valencians del sector audiovisual han demostrat prou la seua capacitat, i a pesar d'açò, sovint veuen com les seues propostes queden supeditades a programes de productores afins al PP" i critica que "ens trobem espais d'ínfima qualitat que exhibixen models de comportament antisocials".En la mateixa línia, assenyala que "els treballadors de Canal 9 i de Ràdio Nou, les associacions de periodistes i els sindicats fa temps que advertixen sobre una política d'ocupació arbitrària, que busca fer prevaldre les fidelitats en perjuí de la qualitat del treball". "Per un altre costat -prosseguix-, en el Consell d'Administració se senten veus cada vegada més alarmants sobre la dilapidació econòmica de RTVV mentre els índexs d'audiència continuen baixant". "Canal 9 és hui un instrument totalment al servici del Partit Popular i, quasi exclusivament, una font d'ingressos per a l'empresariat audiovisual afí a este grup polític; per a la RTVV l'oposició senzillament no existix, com no existixen les polítiques que no siguen les del president Camps o les de les institucions del seu partit". Els signants exigixen als polítics "que no permeten la continuïtat del deteriorament del principal mitjà de comunicació valencià". Volem vore més cares i escoltar més opinions i des de hui estarem vigilants i denunciarem davant de l'opinió pública i els estaments corresponents les irregularitats que es cometen amb total impunitat", han advertit.



divendres, 22 de febrer del 2008

Un nou impuls a la llengua castellana a les comarques del sud del País Valencià

Ripoll gasta més en castellà per a estrangers que en valencià en un intent en promocionar la llengua castellana.La Diputació d’Alacant incompleix la Llei d’Ús i no la considera prioritàriaLa promoció i ús del valencià en la Diputació d’Alacant no és una prioritat política. La pàgina web només està en castellà, igual que les actes dels plens i de les comissions, i fins i tot el Butlletí Oficial de la Província és unilingüe. La institució que presideix José Joaquín Ripoll, del PP, incomplix sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que el pròxim any complirà els 25 anys de la seua aprovació per les Corts Valencianes. Segons els pressupostos de 2007 es destinaven 70.000 euros per a activitats culturals de foment i normalització del valencià, però se’n desconeix el grau d’execució. A més, havia altra partida de 17.000 euros per al Premi Enric Valor de novel·la en valencià. Per a temes relacionats amb la normalització lingüística en total estan prevists 87.000 euros, una xifra inferior als 113.153 que la diputació ha atorgat enguany a desenes d’ajuntaments per a programar cursos de castellà destinats als residents europeus. Activitats que en algunes ocasions es convertixen en festes i berenars per als nous residents centre europeus, amb dret a vot, segons asseguren fonts del PSPV. L’àrea de presidència de la Diputació admet que en estos moments el tema del valencià «no és una prioritat perquè no hi ha queixes ni dels ajuntaments ni del ciutadà». En el capítol de personal la diputació només té assignada una plaça per a un professor que s’encarrega de realitzar cursos de formació als funcionaris i assumix també tasques de traducció. Una dada que contrasta amb els vuit funcionaris dedicats exclusivament en la Diputació de València a l’àrea normalització lingüística. En l’esborrany de pressupostos previstos per al pròxim exercici en la Diputació d’Alacant s’augmenta a 80.000 euros la partida destinada a la promoció del valencià. Els tècnics consultats titllen de «molt greu» el cas de la diputació al tractar-se de l’«ajuntament d’ajuntaments i actua com corretja de transmissió», afirma un d’ells. Els col·lectius cívics que vetlen pel valencià insten a la Diputació a desenvolupar un pla que permeta els ajuntaments de les zones valencianoparlants aplicar campanyes específiques. Vicent Romans, d’Escola Valenciana, denuncia el «sistemàtic i continuat» incompliment de la Llei d’Ús. «Amb un premi de teatre o de literatura en valencià es renten la cara i consideren que és suficient», es lamenta el dirigent d’este col·lectiu. Romans recorda que la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va crear el PP, després de les últimes eleccions municipals va aprovar una declaració institucional en la qual instava l’administració local a «vetlar per drets i llibertats dels valencians». Ara es pregunta «on està la promoció i especial protecció al valencià que estable la Llei d’Ús?». Però l’escàs interès que desperta la promoció del valencià no és exclusiu de la Diputació d’Alacant, sinó que arriba a desenes d’ajuntaments. Dels 141 municipis, només 16 tenen un servei propi de normalització lingüística, els escassos gabinets dedicats a esta tasca impedixen crear en les comarques del sud una xarxa d’experts. Davant d’açò és la Diputació de València la que actua com coordinadora. En l’Ajuntament d’Alacant a penes hi ha activitats des del gabinet de normalització i només es programen actes culturals aïllats en valencià, sobretot teatre. A l’absència de personal i pressupost se suma una intencionalitat política quan en la toponímia dels municipis, encara que s’haja aprovat l’ús bilingüe, s’opta per fomentar la denominació castellana. El col·lectiu del Bloc a Benigembla va denunciar que duen set anys «esperant que canvien el rètol de la carretera comarcal de Pego a Benidorm a l’altura d’Alcalalí», en la qual figura el nom

dimarts, 19 de febrer del 2008

La Gran Enciclopèdia Catalana penja a internet tots els continguts amb accés gratuït

La Gran Enciclopèdia Catalana esdevé lliure a l'accés de tothom per internet, 40 anys després de la publicació del primer fascicle d'aquesta obra. S'ha presentat a l'Ateneu Barcelonès el nou projecte, en el qual l'Enciclopèdia i el Diccionari de la Llengua Catalana seran consultables per internet, i se'n renovaran i ampliaran els continguts. Albert Pèlach, director editorial d'Enciclopèdia Catalana, ha destacat la gran trascendència cultural d'aquest fet. Es preveu que cap a la tardor els usuaris puguin crear continguts i informacions per publicar a la Gran Enciclopèdia.

diumenge, 10 de febrer del 2008

Hi ha país, al Sud

per Albert Dasí
divendres, 8 de febrer de 2008

Els valencians hem entès per què volem ser al món. Senzillament, volem ser valencians, que, com va dir Joan Fuster, és la nostra manera de ser també catalans. Encara que pese com un aforisme, com una sentència, una idea tan preclara fa segregar no poca mala fel: l’única manera d’evitar l’autodesaparició del mapa és de ser valencians sense embuts ni tòpics. Ser valencians sense complexos. Sabem que allò que pretenen molts altres valencians és fer-nos invisibles. Pot semblar irracional, però hi ha més coses que ho són. Molts milers que viuen en aquest país no pensen una altra cosa: ser espanyols és la seua idea de no ser valencians, per això criden que són més valencians que ningú, expliquen que ací vivim millor que enlloc i pugnen per pixar més alt i més lluny. Al remat, és el resultat d’un viure acomplexat i, en bona mesura, xenòfob. Creure que ets el millor té contrapartides i amaga no poques vergonyes. Si no suporten de ser valencians, almenys no en el sentit estricte, és perquè s’estimen més ser una altra cosa, que ells defineixen clarament: són espanyols. Ho són per damunt de tot i contra la resta d’identitats, encara que tot plegat signifique desfer el paisatge, atemptar contra els seus o enrunar de franc casa i teulada. Per ells, tot allò que és Espanya, el futbol que representa aquella selecció tan rància, els bous i la plaça, la llengua castellana, i els cants de glòria en favor seu, són l’única essència autèntica, inqüestionada, que mai no els falla: amb una dosi de paella suficient, l’emoció arriba a un grau indescriptible. Per això, tota la resta, que també som uns milers significatius, som condemnats a entendre’ns. Tants com valencians ens sentim; de primer, valencians. I això significa acceptar-nos les diferències, abans i després del 9 de març, acceptar la possibilitat de l’entesa i tirar pel dret, els uns i els altres, al marge sobretot dels espanyols del PP i dels espanyols del PSOE. Fins i tot perquè, amb aquest dos, ja hem comprovat sobradament que tenim molt a perdre-hi; els valencians més que ningú. En realitat, ho tenim tot a perdre. Podríem afirmar que ja hem perdut gairebé tota l’herència de Jaume I ençà. Ara mateix, una bona part del nostre patrimoni és irrecuparable: l’arquitectura, el paisatge, el litoral, la ciutat, els mitjans, l’escassetat de recursos..., i el tsunami contra nostra encara no s’ha aturat. De l’acarnissament de formes i continguts contra València, de PP i de PSOe, n’hi ha per a escriure un fardell de llibres. Però, tant se val; malgrat la pèrdua, hi tenim tant a guanyar, si aturem d’una vegada el colp que, per poc que comencem de nou, tot serà de profit. Parar en sec el frau de ser governats d’aqueixa manera, i el de ser governats per una altra manera semblant, mereix l’esforç d’una nova provatura entre l’esquerra, els nacionalistes i els verds. I encara benvinguts més que s’hi afigen, si d’una vegada caiem els uns i els altres de la figuera. Perquè, malgrat un escenari tan fosc com és el valencià estricte (el panorama no és gaire afalagador), hi ha un rerepaís sòlid, estimable, de molta confiança en allò que fa i en allò que pensa. L’escola, la música, el teatre, els blocs, una part de l’empresa, l’associacionisme, el jovent, la vida a les comarques, entre més trumfos…, tot plegat afaiçona un futur esperançador, de més calat i de més qualitat professional que no podíem pensar-nos fa uns quants anys. Per això mateix, hi ha país al sud, ara mateix.

dijous, 7 de febrer del 2008

El PP aragonès guanya el pols al valencià per l'aigua de l'Ebre

El president del PP valencià, Francesc Camps, ja no parla explícitament de transvasar l'aigua de l'Ebre, de tal manera que ha hagut de cedir en la disputa que mantenia amb el PP aragonès. Camps continua parlant d'aigua per a tothom, però ja no es refereix a l'Ebre. Per tant, el polèmic transvasament, que ha sigut un dels principals cavalls de batalla del PP valencià, ha desaparegut de cop i volta de l'agenda de campanya del partit, que presentarà dissabte el seu programa oficial.
El president dels populars aragonesos, Gustavo Alcalde, havia deixat entreveure que dimitiria si el programa electoral del partit acabava incloent el transvasament ebrenc. El PP valencià també declina pronunciar-se a favor o en contra de la proposta d'ahir del vice-president del govern aragonès, José Ángel Biel, que deia que es transvasés aigua de la desembocadura de l'Ebre al País Valencià, a través d'un acord entre els governs afectats. Segons Biel, quan l'aigua arriba a la Mediterrània encara és dolça i, a més, com que es trauria de fora la conca de l'Ebre, el País Valencià no tindria drets de concessió. Fonts del PP valencià reconeixen que estan a l'expectativa de què sortirà plasmat dissabte al programa estatal del PP.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Google oficialitza el portal d'Andorra


Si bé fa gairebé un any, el febrer de 2007, es va posar en marxa el portal Google.ad, no ha estat fins ara que el portal del cercador per a Andorra ha passat a tenir les mateixes característiques que les de qualsevol altre estat. Així, s'ha inclòs la bandera andorrana a l'apartat on hi ha els estats amb portal de Google. Quan es va obrir Google.ad s'hi podia veure el logotip de Google amb l'afegit 'Català' i, de fet, tan sols era una redirecció a la versió en català del portal que ja funcionava des de Google.es.
El mes de novembre de l'any passat, però, Google ja va activar el domini .cat. De fet, cal dir que des de Google.cat és possible d'accedir al servei de pàgina d'inici de Google, l'iGoogle, mentre que a la versió andorrana encara no apareix aquesta opció.

dissabte, 2 de febrer del 2008

'Llibre dels feits


132. E quan haguem menjat, e era prop dora de uespres, uench a nos missatge que peons de Terol e de la frontera hauien enblat Ares. E era aqui ab nos don Pero Ferandez, e don Atorella626, e aquest qui uench demana albixeres per les bones noues que aduytes hauia. E nos dixem li que les li dariem. E don Pero Ferrandez no sabia re en aquesta frontera. E dix don Atorella: Senyor, gran be uos ha uengut, que molts hauets -180- goanyat hui, que entrada es de goanyar lo Regne de Ualencia. E no dixem: Aixi ho uuyla Deus. E el dix: Senyor, noy tardets, que Ares es molt bo logar e molt fort, e podets lo retenir a pesar de tots quants sarrains ha el mon: e pensats de caualgar, e no tardets, que jo sel logar qual es, e uos ueurets ho can hi serets, e direts que jo us he dita ueritat.

divendres, 1 de febrer del 2008

La justícia suspèn cautelarment la multa de 300.000 imposada a ACPV




El Tribunal Superior de Justícia valencià ha suspès provisionalment la multa de 300.000 euros que el govern valencià va imposar a ACPV fins que no s'hagi dictat sentència. El tribunal considera que ACPV és una entitat sense ànim de lucre i que, per tant, la multa és desproporcionada i arbitrària. L'associació també havia demanat la suspensió de l'ordre de tancament dels reemissors de TV3, cosa que el tribunal ha desestimat.Acció Cultural del País Valencià va presentar el 7 de gener a la sala de contenciós administratiu del tribunal una demanda contra la sanció de 300.000 euros imposada pel govern valencià i contra l’ordre de tancament dels seus reemissors. L'objecte de la demanda era que tant la sanció com la clausura dels repetidors se suspenguessin fins que el tribunal no dictés sentència.