Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

diumenge, 28 de febrer del 2010

València ret un homenatge multitudinari a Josep Lluís Bausset

L'històric valencianista protagonista d'un acte emotiu a l'Octubre

Centenars de persones han omplert el Centre Octubre de València en un acte d'homenatge a Josep Lluís Bausset, un dels històrics del nacionalisme valencià, que ha complert cent anys. L'alcalde de L'Alcúdia ha obert el torn de parlaments que l'ha acabat Jordi Pujol, recordant que gent com Bausset són els que fan que els país 'tingui gruix'. En l'acte hi han intervingut també el rector de la Universitat i el Pare Abat de Montserrat, comunitat on el fill de Bausset és monjo. Tots els parlaments han insistit en la coherència, el rigor i la persistència del treball de Bausset, militant actiu del nacionalisme des de l'època de la dictadura de Primo de Rivera. Entre el públic representants de la majoria de les entitats i partits valencianistes i personalitats com Joan Francesc Mira o els candidats a rector Antoni Furió i Vicent Soler. Durant l'acte s'ha lliurat a Bausset una escultura feta per Manolo Boix, un dels seus deixebles il·lustres. L'acte ha acabat amb una Moixaranga interpretada per músics de la seua comarca. Bausset, als seus cent anys, ha estat el primer en posar-se dempeus quan han començat a sonar les notes de l'himne valencià.

'Bausset és un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí'. Joan Fuster definia amb aquesta pinzellada escrita Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d'agost de 1910), mestre, activista cultural i polític, llicenciat en farmàcia i químiques, practicant en medicina i cirurgia, titulat en magisteri i aficionat a la botànica. Un humanista dels d’abans, vaja, i també un exponent del valencianisme de pre-guerra, exemple de coherència i de compromís cívic amb la llengua i el país. Sis mesos abans de fer cent anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) li ha retut aquest migdia un homenatge a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, amb la presència del rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs; l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler; l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el mateix president d'ACPV, Eliseu Climent, per qui Bausset 'és un dels anònims del País Valencià que han fet possible que, malgrat tot, aquest país continue tenint esperança en el canvi'.

Josep Lluís Bausset, íntim amic de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer i Pastor, va militar a la Federació Universitària Espanyola a Madrid al final dels anys 1920, va vincular-se a l'Agrupació Valencianista la Senyera a la dècada de 1930 i, durant la dictadura franquista, va ser un dels primers a fer ràdio en català al País Valencià. També el trobem al darrere de les revistes 'Parlem' i 'Vencill', i va fundar el Partit Socialista del País Valencià a l'Alcúdia, el poble de la Ribera on es va establir poc després de néixer i al qual ha clavat arrels. Bausset també va contribuir a l'organització de les primeres edicions del Premis Octubre i segueix, sense descans, les partides de pilota valenciana que es juguen al Trinquet Pelayo de València, les cròniques de les quals publica a Levante-EMV. Un diari, val a dir, que ha acollit aquestes últimes quatre dècades a les seves pàgines molts altres escrits d'aquest homenot valencià, al voltant del país, la llengua, la política, la vida... El 1992, el Bloc li va atorgar el Guardó d’Or, i el 2000 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. També és president d’honor del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia.

El 25 d'abril de 2007, en ocasió dels tres-cents anys justos de la batalla d'Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del nostre país, un centenar llarg de personalitats del País Valencià van signar el Manifest Basset-Bausset, on reivindicaven la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans. Amb el nom del document es reivindicava les figures del general dels Maulets Joan Baptista Basset i Ramos i de Josep Lluís Bausset.

Sobre Bausset, Santi Vallés n'ha publicat dos llibres: 'Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època' (l'Alcúdia, 1997) i Josep L. Bausset. Converses amb l'home subterrani (Tàndem Edicions, 2000). El 2001, Publicacions de l'Abadia de Montserrat va editar D'un país que ja anem fent: miscel·lània d'homenatge a Josep Lluís Bausset.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Ni per a uns ni per a altres: decisió salomònica i... una nova empastrada!!


dimecres 24 de febrer de 2010
Font: La cotorra de la Vall

Els centres de la Valldigna han rebut ja, per correu certificat i urgent, la decisió final de la Conselleria d'Educació respecte a l'adscripció als instituts.
La decisió ha estat salomònica, ni per a uns ni per a altres o si voleu "divideix i venceràs": els alumnes de Benifairó aniran a l'IES Jaume II el Just i els alumnes de Simat a l'IES "La Valldigna", encara en construcció (a la fotografia).

L'adscripció queda així:
Al Jaume II el Just: Magraner, Alfàndec i Benifairó.
A La Valldigna: Sant Miquel, Divina Aurora i Simat.

La carta rebuda en els centres diu que pròximament es publicarà en el DOG i que apareixarà com una rectificació del que es va publicar temps arrera. O siga, alli on deia "tal i tal" havia de dir realment "tal i qual".
No sabem el que pensarà d'això el nostre govern municipal, però igual coincideix amb el que hem escoltat avui de professionals de l'educació i no professionals: una "empastrà".
Quin poc trellat! Els alumnes que es desplacen els envien a dos centres diferents. I això vol dir quadrar horaris per facilitar el transport, tindre en compte el temps per creuar Tavernes i l'autobus eixir de Simat un quart d'hora o més de la que caldria, o posar dos autobusos, un per a Simat i un altre per a Benifairó, etc. etc.
En resum un desgavall, en el que ha estat no una decisio tècnica i mirant el bé educatiu sino política. I malestar en Simat i Benifairó, que avui mateix han començat a mobilitzar-se i arreplegaran firmes, i fins i tot, pensen estudiar i si es possible recòrrer la decisió per la via judicial.

Seguirà...

divendres, 5 de febrer del 2010

Pel Suprem espanyol tractar algú de terrorista sense proves no és delicte

Revoca la sentència de l'Audiència de Barcelona contra la cadena COPE i Jiménez Losantos per haver dit que a ERC guarda armes a les seus del partit · Assegura que preval la llibertat d'expressió respecte al dret a l'honor

05.02.2010, 13:45

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat una sentència de l'Audiència de Barcelona que condemnava la cadena COPE espanyola i l'aleshores locutor de la mateixa Federico Jiménez Losantos a indemnitzar ERC per un article seu publicat el 2008 a El Mundo. A l'article, Losantos acusava els republicans de "terroristes", als seus militants de "preterroristes", i al conjunt del partit de tenir armes repartides per les seves seus, tot i que no aporava cap prova. L'Audiència de Barcelona el va condemnar per aquest motiu a indemnitzar Esquerra amb 60.000 euros per un atemptat a l'honor, diners que els republicans van anunciar que es destinarien a entitats de promoció de la llengua catalana. Ara però el Suprem ha estimat el recurs de la COPE i ha revocat la sentència inicial. L'alt tribunal espanyol assegura en les seves conclusions que en contextos de contesa política "preval la llibertat d'expressió respecte al dret a l'honor". [+]