Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

diumenge, 24 de gener del 2010

Més de 150 persones demanen al Mondúver la continuïtat de TV3



diumenge, 24 de gener de 2010 07:32

Aquest dissabte ha tingut lloc una marxa a aquest cim a la qual han assistit la primera tinent d'alcalde de Gandia, Liduvina Gil; els alcaldes de Xeresa i Benifairó, Tomàs Ferrandis i Jesús Ferrando; l'alcaldessa de Montaverner, els portaveus del Bloc de Gandia i d'Oliva i representants d'ERPV, EU i Els Verds. Malgrat la boira espessa, Robert Llorca, tècnic d'ACPV a la Safor, ha agraït la presència de les persones que han pujat des de Xeresa, Simat i la Drova. Llorca ha afegit que encara són necessàries 200.000 signatures més fins a aconseguir el mig milió. D'aquesta manera, la Iniciativa Legislativa Popular que pretén facilitar la circulació l'emissions de televisió, podrà ser debatuda al Congrés.

Dalt del cim ha actuat Pep Gimeno «Botifarra», qui també serà present en l'acte reivindicatiu del Bartolo, a Benicàssim, on es troba situat un repetidor que emet el senyal de la televisió pública de Catalunya. A les onze del matí s'iniciarà des de l'esplanada del convent del Frares Carmelites la pujada al cim. S'han organitzat autobusos que a les deu del matí eixiran des de la plaça de Fadrell de Castelló i des de les piscines municipals de Vila-real.

diumenge, 10 de gener del 2010

AMANIDA PEIOT a la casa de la cultura de Tavernes

dissabte 9 de gener de 2010

Hem assistit a la presentació del disc d'AMANIDA PEIOT a la casa de la Cultura de Tavernes. Podem dir com a resum que de música van sobrats però o bé els micros o bé la vocalització o preparació, ha fet que les lletres se'ns escaparen. Però com hem dit, molt bon rock simfònic de moments amb tendencia a la fusió amb uns bons intrumentalistes a la trompeta i saxos. Extraordinaria l'aportació de Remigi Palmero amb eixa seguretat que dona un guitarra experimentada com és el cas de tindre el Remigi al costat.

Hem de destacar la presentació amb unes filmines que va deixar vore l'encant de la crítica a la destrucció per la modernitat excessiva del camp, aixi com el començament amb unes sombres xinesques que sinceramnet ens varen agradar molt i on la seua musica, sense veus, va calar com a presentació, entre Dir Strait o L'Elèctrica Darma.

En fi no podem deixar de ressenyar la presentació de la banda AMANIDA PEIOT fent una parodia de l'escriptor de Sueca Joan Fuster, que ací la veu va estar molt ben imitada, així com el personatge. Bon vent i barca nova a aquest grup que s'ho mereix i per tant La Cotorra els seguirà, encara que positivament pensem que no estaria mal millorar la part vocal d'una bona banda, i cercar unes lletres que no foren per autoconsum. Té mimbres i cal treballar-los.
Amanida Peiot són Francesc Burgos (veu i guitarres), Josep Lluís Escrivà (veu i guitarra elèctrica), Santiago Tormos (baix) i Manolo Sánchez Prinetti (bateria)i donen un pas avant en la seua carrera musical després de sis anys experimentant amb la seua música.
El nom d’Amanida Peiot és en honor del nom artístic que usava una mestra mexicana, d’origen català, en els recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola.

font: la cotorra de la vall

dimarts, 5 de gener del 2010

Veïns, entitats i oposició, satisfets per l'ordre de paralitzar l'enderrocament del Cabanyal


El Ministeri de Cultura espanyol acusa l'ajuntament d''espoli' i l'insta a canviar el projetce i a protegir el patrimoni històric

El Ministeri de Cultura espanyol va ordenar (pdf) ahir la paralització dels trebals del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Cabanyal-Canyameral (PEPRI), que incloïa la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez i implicava l'enderrocament d'edificis històrics. El pronunciament del ministeri respon a una petició expressa del Tribunal Suprem en una sentència del mes de juny passat i a sis mesos d'anàlisis i estudis. Tant les associacions de veïns com la plataforma Salvem el Cabanyal han qualificat l'ordre d''històrica' i 'la millor notícia per a començar l'any'.

La portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, Maribel Domènech, va mostrar-se eufòrica i va avançar que la plataforma es reuniria ben aviat amb els veïns per estudiar la nova situació i que exigiria immediatament 'la rehabilitació del barri sense destruir-lo'. La Federació d'Associacions de Veïns de València va manifestar-se també ben joiosa per l'ordre ministerial, i va afegir-se a la demanda de 'rehabilitar i revitalitzar' el barri. Antoni Pla, vice-president de l'entitat, va celebrar la decisió, amb l'esperança que ajudarà 'a obrir els ulls els qui s'encaboten a portar les màquines amb determinades finalitats al barri'. I pel vice-president de l'Associació de Veïns del Cabanyal-Canyameral, Vicent Gallart, aquesta 'és la millor de les notícies en aquest principi d'any', oimés que és 'una decisió avalada per informes tècnics, no polítics'.

L'oposició, satisfeta

Tots els partits excepte el PP es van mostrar també molt satisfest amb l'ordre ministerial. El secretari general del Bloc, Enric Morera, va reclamar la 'cooperació entre el govern espanyol i l'ajuntament per a cercar un consens que evite la destrucció i obri una via a la rehabilitació integral del barri'. Per ell, la decisió 'dóna la raó a tots els qui des de fa molts anys s'han oposat al projecte megalòman de la batllessa de València, Rita Barberà'. Morera creu que l'ordre de suspensió 'evitarà la mort d'un dels barris més notables de la ciutat de València'. La portaveu del grup municipal socialista de l'Ajuntament de València, Carmen Alborch, per la seva banda, va considerar que la decisió era 'justa, històrica i esperançadora' i que fomentaria la 'rehabilitació del barri'. Segons Alborch,'l'ajuntament no ha complert l'obligació de preservar el patrimoni i ha permès la degradació del Cabanyal'.

Una ordre tan sols recurrible a l'Audiència espanyola

Segons el Ministeri, l'ordre emesa representa una obligació del govern espanyol 'en l'exercici de la seva competència exclusiva en matèria de defensa del patrimoni històric contra l'espoli'. Així ho han ratificat les sentències del Superior de Justícia de Madrid ratificada per la del Tribunal Suprem, que imposava al Ministeri de Cultura 'l'obligació de pronunciar-se sobre l'espoli que suposa l'actuació urbanística derivada del PEPRI del conjunt històric Cabanyal-Canyameral'.

El Ministeri argüeix que la decisió és 'avalada per informes tècnics' i que, amb aquesta, 'no es fa altra cosa que ratificar l'informe negatiu que ja va emetre l'any 2000 la Inspecció del Patrimoni Històric de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de Cabanyal-Canyameral de València de la Conselleria de Cultura'. L'ordre aprovada pel govern espanyol és definitiva en la via administrativa, i contra ella només pot interposar-se un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència espanyola. De fet, tot i que no s'ha confirmat oficialment, previsiblement el govern muncipal seguirà aquesta opció.

El primer tinent-batlle, Alfonso Grau, considerava ahir 'vergonyosa i sospitosa la manera com el Ministeri de Cultura ha fet pública, amb nocturnitat i traïdoria, la resolució del PEPRI'. Grau defensa que 'nou sentències judicials, tres de les quals del Tribunal Suprem, abonen la legalitat del PEPRI' i considera que 'a la zona no declarada Bé d'Interès Cultural (BIC), en què el ministeri no té competència, el pla tirarà endavant'.

dissabte, 2 de gener del 2010

“Al País Valencià necessitem opcions polítiques pròpies”

Entrevista a Francesc de Paula Burguera, periodista, assagista i exdiputat al Congrés

Francesc de Paula Burguera (Sueca, 1928) és un històric del valencianisme. A la fi del franquisme funda el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) i és elegit diputat al Congrés el 1977 amb la coalició UCD. Quan aquesta es constitueix en partit passa al grup mixt i crea el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) embrió, juntament amb l’Agrupament d’Esquerres, d’Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessora del Bloc Nacionalista Valencià. El 1990 guanya el Joan Fuster dels Premis Octubre amb És més senzill encara: digueu-li Espanya, un assaig sobre la consciència nacional valenciana.
llig més