De vegades, quan estic veient la televisió, crec que estic veient una obra de teatre d'humor. La pantalla del televisor s’inunda de gent, d’allò més molt variada possible, que conten les seues intimitats sense cap pudor. Tot val per a aconseguir l’audiència que supere a la cadena rival: el maltractador demanant a la seua víctima la reconciliació davant de milions d’espectadors, setmanes abans de trobar-la morta en el maleter d’un cotxe; la dona que ha registrat el sol davant de notari o algun seminarista a punt d’ordenar-se com a sacerdot posant-lo a prova, temptant-lo amb el plaer carnal. Quelcom que remoga la consciència de la gent, com més impactant millor.
Pitjor encara són els anomenats reality show. Certes persones es dediquen a no fer res per a intentar guanyar fama i diners, encara que no sempre es compleix tal propòsit perquè alguns surten pitjor que van entrar. I la pitjor conseqüència no és l’efecte negatiu que puguen tenir en les seues futures vides, sinó en la influència que està causant en moltes persones, joves i no tan joves. Es pot viure del conte, o siga, sense fer res. A més, sempre ens col·loquen al violent de torn que fa pujar l’audiència pel morbo que generen les seues accions, sent l’exemple que s’ha de seguir per milers d’adolescents.
Per sort, cada dia veig menys la televisió. Però, pel què puc comprovar, li està ben merescut l’apel·latiu de “telefem”, amb perdó per al fem per fer-lo caure tan avall, encara que quan ens referim al “Diario de Patricia” tal vegada seria més apropiat anomenar-la “telemerda”. Estem assistint a una evolució de la manera d’entendre la televisió que té camí d’anada però, potser, de no tornada. La influència social i cultural dels mitjans de comunicació en la societat, sobretot la televisió, és brutal i pot acabar, si no ho ha fet ja, en una transformació de la societat. Perquè com diu el psiquiatre Luís Rojas Marco: “El dany principal és a llarg termini; es manifesta en problemes del comportament, i es deu al valuós temps que la programació televisiva roba dia rere dia a altres activitats socialitzadores, estimulants i creatives que són necessàries per a un desenvolupament emocional saludable”.
Sense cap dubte crec que l’oferta televisiva de hui en dia és molt variada però trobe a faltar la raquítica programació de fa alguns anys. Com diu el refrany:”Val més poc i bo que molt i roín”.
JE Ferrando G
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada