Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dijous, 24 de gener del 2008

L'Associació Cívica Nacionalistes de La Valldigna, presentarà l'última obra de Ferran Garcia-Oliver, "El vaixell de Genseric"



Es tracta d'un dietari que ha estat guanyador del premi Carles Rahola d'assaig i que ara es presentat a La Valligna en un acte organitzat per l'arrelada Associació Cívica Nacionalistes de La Valldigna.Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957) és professor d'Història Medieval a la Universitat de València i escriptor. Actualment també és membre del consell de redacció de la revista l'Espill. Ha publicat la novel·la La Veu d'Odiló (2004) i els llibres de no ficció Oc (1989), París particular (1993) i Per espaiar la malenconia (1995), a més de nombrosos treballs d'investigació entre els que destaca La Vall de les sis mesquites un estudi de camp sobre els camperols de La Valldigna en l'època feudal.El vaixell de Genseric, publicat per Proa, és un extracte del dietari de Ferran Garcia-Oliver, que abarca el període que va entre els mesos d'abril de 2004 i de 2005. L'autor ha fet una tria de fets vivències d'àmbit polític, cultural, social i personal i els ha reelaborat: «Jo tinc el vici d'enregistrar per escrit escrupolosament els dies, unes vegades alegres, uns altres inquietants. Més que l'episodi, n'indague el rerefons. De vegades es tracta d'exorcitzar un desassossec. Hi ha silencis que devoren l'ànima.»* A l'obra hi ha comentaris interessants sobre el món dels nostres dies, el de la globalització, el de les lluites armades dels desplaçats o dels fanàtics; hi ha anotacions interessants sobre obres i autors: Philip Roth, Nabokov, Sándor Márai, Joan Fuster, Joan F. Mira. Entre les més delicioses hi ha les de Sant Vicent Ferrer, Miquel Bauçà i Joan Vinyoli. Al llibre se succeeixen comentaris sobre fets actuals, amb els de figures o fets històrics (com ara Francesc de Vinatea). I també podem trobar-nos el relat de qualsevol avatar domèstic, com és ara amb la petita crònica d'una batussa amb uns veïns impertinents. La mirada del professor universitari, veïnetja amb la del pare amb filles xicotetes, amb la d'un consumidor de cinema i de música... Entranyable i evocadora resulta l'anotació sobre els últims dies d'Ovidi. Però també la de personatges de l'entorn, com ara la Mariota ....