| |
La missiva és tant dura que el partit ha decidit retirar el PDF que havia penjat al seu servidor amb el contingut de la carta, un cop vista la repercussió que estava tenint. Evidentment, però, la carta segueix estant disponible per consultara la xarxa, amb una senzilla cerca al Google (també als fòrums de Racó Català). Entre altres perles, la carta reconeix que "el català no és una obligació ni tant sols a Catalunya" i que en canvi "el coneixement del castellà a Espanya és una obligació". El text, signat pel secretari general d'UPyD de Catalunya, José Manuel Opazo, afirma també que UPyD veu "incomprensible" que la companyia no usi el castellà perquè "Barcelona pertany a Espanya, i a Espanya l'idioma oficial és el castellà".
UPyD, i Ciudadanos (C's), en canvi, van defensar en el cas d'Air Berlin, quan aquesta companyia va carregar contra la llengua catalana i va rebutjar usar-la, que les companyies privades havien d'usar la llengua que vulguessin, i que no se'ls podia imposar res. UPyD i C's no tenen cap problema amb el mig centenar de companyies aèries que operen als aeroports dels Països Catalans i que usen només el castellà als seus vols. Això no és atemptar contra el bilingüisme, és llibertat, segons aquests partits.
En canvi si una (1!) companyia empra només el català enlloc del castellà, és un atac a la pàtria espanyola, i cal forçar la companyia a que usi el castellà. On queda la llibertat d'elecció en aquest cas? No n'hi ha. L'argumentari d'UPyD i C's en aquests casos és clar: en els àmbits on el castellà és majoritari, s'apela a la llibertat d'elecció de les empreses i els ciutadans, destacant que no s'ha d'imposar mai res. En canvi en els (pocs) àmbits on el català és majoritari, defensen la imposició incondicional del castellà, com a mínim al mateix nivell que el català. En aquests casos, s'obliden de la famosa "libertad libertad!!" i del "no s'ha d'imposar res" i s'aboquen apassionadament a imposar el castellà. És el que té la coherència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada