La connexió Orxata

Un dels punts d'inflexió al llarg de la història d'Obrint Pas es produí després del gran concert del 30 d'abril de 2005, al campus de Tarongers de la Universitat de València, on es gravà part de l'exitós disc de directe En moviment! Com expliquem a Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, després d'aquell treball, dos dels membres històrics del grup, Josep Pitarch Piti i Marc Guardiola, van deixar la formació per obrir-se pas en altres àmbits professionals.
Això suposà una repensada del grup i, evidentment, l'arribada de nous músics. Un dels qui s'incorporà a Obrint Pas era un jove d'aspecte modernillo, com diuen els seus companys, treballador infatigable i apassionat de la música fins el punt d'assajar vuit hores al dia per seguir aprenent i creixent: Jaume Guerra. Malgrat ingressar en Obrint Pas, Jaume no ha volgut abandonar la seua anterior formació, Orxata Sound System, un altre grup que s'està fent un lloc dins del món de la música i, a més, ho està fent en la nostra llengua -de fet, acaben d'estrenar nou disc, 1.0. Aquesta connexió Obrint Pas-Orxata és una mostra més de l'existencia d'una gran generació de músics en valencià que cal cuidar, recolzar i potenciar.
Com hem repetit en les diferents presentacions i entrevistes, el nostre llibre no és només un llibre sobre els Obrint Pas. El grup de Benimaclet és l'excusa per parlar de tota aquella gent que, dia rere dia, lluita pel País Valencià; Obrint Pas és una metonímia per narrar tot aquell moviment que, adaptat a una cultura de resistència i al marge dels mitjans oficials, tracta de mantenir la llengua i la cultura pròpia dels valencians.
Així, Del Sud intenta ser un tribut, un modest homenatge a molts altres grups de música que, tossudament i malgrat totes les dificultats, han decidit expressar-se en la llengua aborigen. Aquells que, gràcies a la seua cabuderia, han aconseguit crear un petit circuit de concerts i ens fan gaudir cada cap de setmana dels seus ritmes i les seues cançons. Gent com Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Sva-ters, Miquel Gil, Orxata Sound System, Rafa Xambó, Munlogs, Voltor, Sant Gatxo, Gàtaca, Odi, Mugroman, Agraviats, Desgavell, Enderrocks, Pau Alabajos i un llarg etcètera (segur que n'oblidem un grapat) que han demostrat que fer música en llengua pròpia no és un caprici ni una utopia.
I ho fan amb molt de talent, creant tota una varietat d'estils que van des del hard-rock fins al reagge passant pel drum'n'bass o la cançò d'autor. Sent, com diu Rafa Xambó, "autèntics"; sense renunciar a la seua llengua perquè, com apunta Vicent Marí (músic dels Sva-ters), "si vius al País Valencià, si parles, si penses, escrius, llegeixes, crides i estudies en català, a l'hora de cantar no ho pots fer en un altra llengua".
A tots ells, molts dels quals han col·laborat en el llibre, i a totes les associacions i entitats cíviques que organitzen concerts, festivals, trobades i aplecs, com Escola Valenciana o el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), també va dedicat aquest llibre perquè sense ells el País Valencià no seria possible.
(A la imatge, l'amic Jaume Orxata, en èxtasi, en una de les actuacions de la darrera gira d'Obrint Pas pels Països Catalans)
PD. Per cert, una darrera recomanació: aquest cap de setmana es presenta el nou disc de La Gossa Sorda, Saó. I pel que hem pogut escoltar sona molt i molt bé. Així que ja sabeu...