Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dimarts, 26 d’octubre de 2010

El jornal dels collidors no és el de la senyora Cospedal, del PP

dimarts 26 d’octubre de 2010






Una gran preocupació afecta tots els collidors de Tavernes; els preus que els paguen per un jornal de tot el dia.
Recordem que farà uns deu anys els preus en el camp que cobren els productors - els que venen les taronges- començaren la seua devallada. Mentre, els collidors cobraven un sou prou digne per a anar a collir i més encara si ho feien a destall. També hem de dir que en aquests momets les dones dels magatzems arribaven a cobrar un sou digne, això sí, a base de fer moltes hores i un horari en certa forma inhumà, més encara si entenem com a humà la tasca d’ama de casa.
L'aparició de les empreses temporals ha fet que els preus caiguen a situacions insospitades fa una dècada.
Prenen nota: Un collidor de Tavernes, avui dia vint-i-sis d'octubre del dos mil deu, anant lluny, a més de cinquanta kilòmetres a collir, li paguen a trenta euros la jornada. Cinc és per la gasolina que els porta a treballar. El port és al seu càrrec.
Total: ha de viure amb vint-i-cinc euros dia. Però, i això encara és pitjor, els treballadors subsaharians van a collir per quinze euros dia. Estem arribant a situacions d'autèntica explotació dels nostres conveïns.
La crisi l'aprofiten els esclavistes. Ja deien els nostres pares que el pitjor que hi havia a Tavernes per aquells que no dispossaven de feina amb continuitat era anar tots els dies a la plaça a llogar-se.
Ara podem dir que el pitjor que veiem és el cas dels collidors, personal a precari i mal pagat, que és el que les empreses temporals de treball estan deixant a la nostra societat.
I preparem-nos davant el que anem a escoltar en temes d'ocupació per part de la gent que ha estat vivint molt bé en aquestos darrers anys, els pares naturals de la crisi i que pensen que la solució democràtica, perquè tots la votarem, és tornar a esclavitzar al treballador amb un jornal mínim que no li permeta més que tornar a l'endemà a treballar i havent menjat.
¿O és que això no és pagar a vint-i-cinc euros el dia a un collidor de Tavernes ? ¿Com ha de comprar colonia, eixir al bar a sopar, o consumir més si li llevem eixes possibilitats en no pagar-li el preu just ? ¿On volem portar la societat on vivim?
I damunt estem al País Valencià amb un deute superior a Grècia, i a la mitjana espanyola. En fí, a altres els paguen a quinze euros, però no conten amb ells perquè consumesquen. Els consideren com a de segon flor de la qual ens hem d'aprofitar i punt. Si parlen els tirem.
Com diu la nostra Cotorra: “ Bons temps per a la lírica”. Sí, senyora Cotorra, i damunt amb l’ERE de Tavervall.
I mentre a nivell estatal ens assabentem que la senyora Dolores de Cospedal, del PP, va tindre l’any passat uns ingressos de 241.836 euros. A mode comparació, eixes xifren venen a dir que ella en un dia guanya, més o menys, el mateix que un treballador amb salari bàsic durant un mes.
Potser seria convenient que alguns intentaren passar un parell de mesos amb només eixe salari mínim a vore si s'assabentaven de "lo que vale un peine". Segur que després no escoltaríem les declaracions que escoltem en els mitjans de comunicació sobre els sous i més treball.

Cap comentari: