Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

diumenge, 10 de juny del 2012

La dignitat de Bausset




L'activista valencià i defensor de la llengua, Josep Lluís Bausset va morir als 101 anys diumenge passat Foto: ARXIU.
1
“Tenaç i obstinat en la lluita per la llengua, patriota amb un fort sentiment de país”

“Ha de ser possible viure amb dignitat. Han de ser possibles vents de llibertat”. Aquests versos delMural del País Valencià, del poeta Vicent Andrés Estellés, defineixen molt bé el treball del nostre pare al llarg de la seva vida.
Amable i discret, tenaç i obstinat en la lluita per la llengua, patriota amb un fort sentiment de país,
el nostre pare va ser un home
dialogant, gens dogmàtic, obert
i respectuós amb els qui no pensaven com ell, però ferm en la
defensa de les seves idees.
Llicenciat en farmàcia i en química i practicant de medicina i cirurgia, durant la República espanyola milità en el Centre d'Actuació Valencianista, en l'Agrupació Valencianista Republicana i en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. El 1932 i com a representant de l'Agrupació Valencianista Escolar, s'adherí a la signatura de les Normes de Castelló.
Tinent farmacèutic de l'exèrcit republicà, primer va ser destinat a Barcelona i després al front de Llevant. L'any 1939 fou processat per la Comisión Depuradora de Cooperadores de la Rebelión i empresonat.
A València, a la pensió on vivia –que ell mateix, amb ironia anomenava Clorofil·la, perquè als àpats
no veien mai la carn!– conegué Joan Fuster, que estudiava dret.
Va ser l'escriptor de Sueca, gran amic del pare, que per referir-se al seu treball discret i senzill, però eficaç, escrigué: “Bausset és un personatge subterrani dels més
admirables del País Valencià.”
Quan va ser professor a l'institut de Tortosa, el nostre pare va participar en la campanya contra Galinsoga, escampant els fulls de boicot a La Vanguardia i també copiant a màquina (i repartint-la) l'acta del consell de guerra contra Jordi Pujol.
Als anys cinquanta va fer unes xerrades en valencià (sobre agricultura) en una emissora comarcal. Aquest programa va durar fins que el governador civil de València va enviar una carta amb aquest text: “Enterado que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de guerra civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la unidad de la patria”. El pare, per dignitat, va deixar l'emissora i no hi tornà més.
Home de paraula, fets i conviccions, el pare va participar en la creació de l'Assemblea Democràtica de la Ribera i en la fundació d'Acció Cultural del País Valencià i el PSPV de Vicent Ventura. Home de principis i d'acció, no es va deixar trepitjar mai. Quan als anys cinquanta, un guàrdia civil de l'Espanya profunda li preguntà com era que un home amb tres carreres parlés en valencià, “como los patanes”, el pare li respongué: “Oiga, y los patanes de su pueblo, ¿cómo hablan?”. L'home aquell s'adonà que havia fet el ridícul i només pogué respondre: “Coño, pues es verdad!”
El seu testimoni ens ajudarà a ser fidels al país, i a treballar per la seva vertebració. El seu compromís a fer sempre el bé, guiarà les nostres vides. I és per això, per dignitat a la memòria del nostre pare, que hem retornat els telegrames, en castellà, enviats pel president Alberto Fabra i el conseller Serafín Castellano. Per dignitat i per coherència! Com feia el nostre pare, quan retornava als bancs els calendaris que rebia, pel fet d'estar escrits únicament en espanyol.
Ferm en les seves conviccions, i amb un sentit de l'humor finíssim, un dia un home li digué que tenia ganes de veure morts tots els catalanistes. El pare li respongué que ell era catalanista. I aquell energumen li contestà: “Tinc ganes que es morin tots els catalanistes i vostè també!” El pare, sense alterar-se, li digué: “Mira, això és qüestió de temps; com que sóc més gran que tu, si tens paciència (i no et mors tu abans que jo!) ja em veuràs mort.” I, deixant-lo plantat, continuà caminant!
Exemple d'honestedat i de virtuts cíviques, i patriota exemplar, el
pare ens serà un referent d'honestedat, de rectitud i d'integritat. I el seu record, de segur, ens empenyerà a continuar la seva tasca.
Josep Miquel, Teresa i Matilde Bausset
són fills de Josep Maria Bausset