O ara,o mai.: .

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

Entrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?

Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...

Documentació

“El COM va néixer per unir esforços i superar la invisibilitat que patim”

“El COM va néixer per unir esforços i superar la invisibilitat que patim” Entrevista a Manolo Miralles, publicada al número 160 de L'ACCENT. Per Vicent Company

Manolo Miralles músic i cantant valencià fundador del grup Al Tall, va néixer a Xàtiva l'any 1952, va estudiar el batxillerat a València; després començà estudis de Medicina a la Universitat de València el curs 70/71.Després de cantar en solitari com a coneix a Vicent Torrent i Miquel Gil, amb els quals -intercanviant cançons i coincidint en concerts- fundaria Al Tall al curs següent.Actualment ostenta el càrrec de president del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià-COM

Llegeix més..

Documentació

L'AVL demana que els polítics siguen "el motor" de la normalització lingüística a casa nostra

escrit per Xavi Galbis

dijous, 06 novembre de 2008

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha inaugurat hui el simposi "Situació i perspectives del plurilingüisme a Europa", que se celebrarà fins al dissabte al Palau de la Música de València. Durant l'acte, presidit per Ascensió Figueres, l'ens normatiu del valencià ha manifestat la necessitat "d'aprofundir" en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), al mateix temps que ha lamentat "l'escàs èxit" de l'aplicació del "Pacte pel Valencià", subscrit pel PP i el PSOE.

Durant l'acte, la presidenta de l'AVL ha reivindicat la necessitat "d'aprofundir" en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), ja que ha s'ha mantingut "intacta" durant estos 25 anys, per la qual cosa hauria de ser "actualitzada, com a mínim amb normatives de rang inferior".

En esta línia, Figueres ha manifestat que "en un món globalitzat volem que la nostra veu se senta", tot recordant que la llengua valenciana va ser "arraconada" i fins i tot "prohibida", però que "afortunadament hui la realitat és molt diferent", ja que "ens sentim orgullosos de les nostres senyes d'identitat" i "el 90% dels valencians s'identifiquen amb la llengua", ha afirmat.

De la mateixa manera, el president de la Secció de Foment de l'ens normatiu, Josep Palomero, ha lamentat "l'escàs èxit" de l'aplicació Pacte pel Valencià. Acords per a la promoció del valencià", perquè s'ha portat a terme "dèbilment i només en el sector de l'ensenyament".

Palomero ha expressat el desig de l'AVL perquè es done "un nou impuls al valencià" en diferents àmbits on la presència del castellà resulta aclaparadora a casa nostra, com els tribunals, els mitjans de comunicació i en tots els àmbits de la vida política en general. Segons ha apuntat, la valenciana és una "societat oberta" que acull cada vegada més persones de diversa procedència, "però això no ha de ser motiu perquè baixe l'índex de coneixement i ús del valencià".

En este sentit, ha indicat que a Europa es parlen un total de 438 llengües, 198 d'elles a l'Estat espanyol, de manera que "s'han de crear ponts d'aclimatació a la nostra realitat valenciana si volem evitar que es perda", ha advertit. "La Unió Europea hauria de fer davant del repte del plurilingüisme perquè cada vegada més gent parla llengües diferents", ha subratllat Palomero.

A l'acte també ha assistit el coordinador de les jornades, Honorat Ros, qui dissabte presentarà el segon volum del 'Llibre blanc de l'ús del valencià II', i que en declaracions als mitjans de comunicació, ha instat els polítics a utilitzar i difondre l'ús del valencià, i actuar com "motor, exemple, model per a il·lusionar la gent".

D'altra banda, des de la Plataforma per l'Ensenyament Públic han criticat hui l'absència del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, en la inauguració del simposi "Situació i perspectives del plurilingüisme a Europa" de l'AVL, mentre que sí ha acudit a l'acte de presentació, al pavelló d'Esports de Font de Sant Lluís de la ciutat de València, del musical en anglés de Walt Disney "High School Musical", que comptarà amb entrades gratuïtes per als escolars valencians, segons ha anunciat el titular d'Educació.

Entrevista al lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera.

Per Carles Bellsolà. Publicat a eldebat.cat el 14 de setembre de 2008

Es madrileny i defensa la immersió lingüística en català. El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb eldebat.cat.

La línia indicada —riu Montnegre o de Xixona— ve a coincidir amb la línia
Bussot-Biar que fou objecte del tractat d’Almirra del 1244 entre el nostre Jaume I i Alfons
X de Castella. Jaume I havia conquistat les terres sud de Busot-Biar, però en aquell
conveni volgué o hagué de cedir-les a la sobirania del rei castellà. Va haver-hi després
una revolta dels moros indígenes d’aquestes comarques —que formaven part del regne
de Múrcia, unit a la Corona castellana—, i fou Jaume I qui va reprimir l’alçament
musulmà, perquè el seu gendre, Alfons X, era incapaç de fer-ho. Alfons X havia estat
també incapaç de repoblar els territoris que el rei català li conquistava per dues vegades.
En la pròpia Crónica confessa, «porque no podía haver gentes de la su tierra que los
poblasen, vinieron e poblaron muchos catalanes de los que eran venidos poblar en el
reino de Valencia». Els nostres reis no podien oblidar aquest doble antecedent: bèl·lic i
demogràfic. El tractat d’Almirra interrompia la seva expansió territorial cap al sud. Era
una hipoteca intolerable sobre el futur de la Corona. Els successors de Jaume I no s’hi
resignaven. Quan la política interior i exterior de Castella presentà un punt [214] flac,
Jaume II l’aprofità; en 1305, Jaume II, després de vèncer Ferran IV de Castella,
annexiona al regne de València les comarques de l’Horta d’Oriola i del Camp d’Elx, de
la Vall de Novelda i de l’Horta d’Alacant, més la vila de Capdet. Els castellans, per llur
compte, tampoc no s’avenien a renunciar a aquella zona. Durant la guerra entre Pere el
Cerimoniós i Pere el Cruel de Castella, el castellà exigia, com a condició per a la pau, ladevolució de les terres obtingudes per Jaume II. Però, després de tot, el sud de l’actual País Valencià va restar definitivament valencià.
Nosaltres,els Valencians.
Joan Fuster

ELS AMANTS

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Desert d'amics

Apujar | Abaixar | Pausa | Tornar

Desert d'amics, de béns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada,lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,ma voluntat e pensa caitivada,me trob del tot en mal poder sotsmès,no vei algú que de mé s'haja cura,e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,de què en fau grat a ma trista ventura.Eu hai vist temps que no em plasia res;ara em content de ço qui em fai tristura,e los grillons lleugers ara preu mésque en lo passat la bella brodadura.Fortuna vei que ha mostrat son volersus mé, volent que en tal punt vengut sia;però no em cur, pus hai fait mon deveramb tots los bons que em trob en companyia.Tots aquests mals no em són res de sofriren esguard d'u qui al cor me destentae em fai tot jorn d'esperança partir:com no vei res que ens avanç d'una espentaen acunçar nostre deslliurament .Deserts d'amics, de béns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada.(Jordi de Sant Jordi )

divendres, 24 d’octubre de 2014

.

Cap comentari:

Info TV en directe

Programació

Desert d'amics

NO TINGUES POR

Com arribar a