Els Antònia Font triomfen al Liceu

Els Antonia Font acompanyats per l'Orquestra de Joves Músics de les Balears han actuat aquest diumenge a la nit al Gran Teatre del Liceu per presentar en seu últim treball "Coser i cantar. Aquest disc, resum dels deu anys de carrera, mostra l'evolució del conjunt de les Illes Balears amb el seu univers somiador i el seu peculiar simbolisme. El disc recupera grans èxits però adaptant-los per ser intepretats per una orquestra simfònica.

Nou canal de TV a l'Alguer.

La setmana que ve començaran les emissions experimentals d'un nou canal televisiu alguerés mitjançant la TDT.
El canal emetrà la programació de TVC internacional que s'intercalarà amb producció pròpia, com ara informatius

Bibiana Guarch / AVUI.CAT
L'Alguer

La setmana que ve començaran les emissions experimentals d'un nou canal
televisiu alguerès mitjançant la TDT. El canal emetrà la programació de TVC
internacional que s'intercalarà amb producció pròpia més lligada al
territori, com ara informatius.

Carles Sechi, director de l'Obra Cultural de l'Alguer, entitat que ha
promogut aquest nou canal, assegura que "ja tenen totes les antenes
instal·lades per enviar el senyal i que la setmana que ve començaran les
emissions experimentals", tot i que encara no pot concretar el dia.

Sechi explica que el procés per aconseguir aquest canal ha estat molt llarg,
"Itàlia té una norma molt restrictiva, però el Ministeri de Comunicació ens
ha concedit el permís amb la condició que fos una televisió per l'Alguer i
que havia de retransmetre en català".

Sechi espera que la televisió serveixi d'eina vehicular per difondre "el
sentiment d'identitat alguerés i la llengua catalana"

Sechi espera que la televisió, a més d'un mitjà de comunicació que fa molta
falta a l'Alguer, serveixi d'eina vehicular per difondre "el sentiment
d'identitat alguerès i la llengua catalana".

La iniciativa es durà a terme gràcies l'Obra Cultural de l'Alguer, la ràdio
algueresa Onda Stereo i el diari Alguer.it.

UNA REALITAT PARALELA.

Quinze de març de 2008. Redacció de qualsevol mitjà de comunicació. Passen uns minuts del migdia quan, entre els teletips que vomiten les agències d'informació al llarg de tota la jornada, hi apareix un text procedent de Caracas, la capital de Veneçuela. "Grupo valenciano Obrint Pas debutó en Latinoamérica con concierto en Caracas".El titular, lacònic i directe, deixa ben clar el què i l'on de la notícia: un grup valencià ha trencat la frontera de l'Atlàntic i ha protagonitzat un concert multitudinari a l'altra banda del món.Això, no cal dir-ho, seria notícia en quasi qualsevol circumstància. Al País Valencià, on ens va semblar un gran èxit que un tal Vicente arribara a la semifinal de la enèsima edició d'Operación Triunfo, la qual cosa li ha reportat una gran presència a Canal 9, així com entrevistes a ràdios i periòdics, que un grup local toque habitualment per tota Europa i ara, a més a més, comence la conquesta d'Amèrica Llatina, hauria de ser l'hòstia. Amb perdó. Però, en canvi, no costa gens endevinar quina és la trista realitat.La realitat és que la nova frontera enderrocada pels Obrint Pas només ha suposat, de moment, mitja columna al diari Levante i -quina sorpresa!- un silenci absolut a Canal 9, la "nostra" televisió autonòmica. La indecència dels dirigents de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), apuntada ja a Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, no té nom. De fet, tractar d'analitzar si la fita dels Obrint Pas seria mereixedora d'eixir en el canal públic (un grup en valencià, un canal que naix per defensar i promoure el valencià, dos i dos són quatre, la terra és redona...) resulta quasi ridícul al costat del nivell de manipulació a què arriba Canal 9.El canal valencià ja no és que manipule, sinó que inventa una realitat paral·lela on només es parla d'allò que interessa als governants valencians i, el que no, s'amaga al calaix sense vacil·lar. A tall d'exemple, en les darreres setmanes, Canal 9 ha ignorat la vaga de metro i autobús que ha sacsejat València durant totes les Falles, la renúncia de Zaplana a ser el portaveu del PP al Congrés i l'escàndol sexual d'un regidor popular a les Illes Balears. En aquesta última informació, ni tan sols tenen l'excusa del criteri periodístic perquè, mentre ignoraven les orgies de Rodrigo de Santos pels prostíbuls gay de Mallorca, farcien els telenotícies de les històries sexuals d'Eliot Spitzer, l'ex governador de Nova York aficionat a la prostitució de luxe. Clar, com que la ciutat dels gratacels ens queda més a prop que Mallorca...El cas és que, a aquestes altures, no ens queda més que seguir denunciant la barra i el tarannà autoritari dels dirigents de Canal 9 i qui els hi dona totes les consignes a seguir. Ningú ja no dubta que, quan arribe l'hora d'arrasar el Cabanyal, els veïns afectats no tindran ni uns segons per expressar les seues queixes a la televisió que paguen de la seua butxaca, de la mateixa manera que s'ignoren les queixes dels usuaris de la sanitat pública, dels qui pateixen els barracons escolars o de l'associació de familiars de les víctimas de l'accident de la Línea 1 del metro que tan dignament encapçala Enric Chulio.Cultura de resistència, és el que ens queda. Si Canal 9 i la resta de mitjans de comunicació ens ignoren, haurem de buscar uns altres canals alternatius, siga Internet, siga qualsevol mitjà on poder fotre cullerada i exposar els nostres plantejaments. No és el mateix, és clar. Ens encaminen cap a una lluita molt desigual. Però pitjor és quedar-se a casa, creuar els braços i no fer res. Eixe dia, amics i amigues, sí que estarem morts i soterrats.Per cert, cliqueu per seguir llegint, ja que hem reproduït el teletip que EFE Veneçuela va enviar sobre l'actuació dels Obrint Pas a Caracas. I és que, per molt Canal 9 que tinguen, no poden evitar que hi haja gent que continue mantenint aquest poble en moviment...
Grupo valenciano Obrint Pas debutó en Latinoamérica con concierto en CaracasEFE LatinoPosted: 2008-03-15 12:14:07Caracas, 15 mar (EFE).- El grupo valenciano Obrint Pas actuó por primera vez en América Latina ante centenares de espectadores asistentes a un festival por la soberanía y la autodeterminación de los pueblos celebrado anoche en Caracas.Con ritmos cercanos al rock, al ska y al reggae y acompañados de instrumentos tradicionales como la dulzaina, Obrint Pas debutó en Caracas en un concierto gratuito organizado por la Alcaldía Mayor, en poder del partido del presidente venezolano, Hugo Chávez.Obrint Pas actuó junto a los grupos venezolanos Área 23 (hip hop), Nou vin Lakai (reggae) y Circo Vulcano (fusión flamenca), en el céntrico Parque Los Caobos, en el centro capitalino.El guitarra y voz, Xavier Sarrià, presentó al grupo con un "desde el Mediterráneo al Caribe, desde los Países Catalanes", y envió mensajes a favor de "construir un futuro para toda la humanidad" o "contra los terroristas del Pentágono".Está previsto que durante su gira de 2008, Obrint Pas participe el próximo junio en el Festival Internacional de la Canción de Cuba, además de visitar Argentina y Chile a partir de octubre.La formación valenciana cuenta con cuatro discos: 'Obrint Pas' (Abriendo paso), 'Terra' (Tierra), 'La flama' (La llama) y 'Benvingut al paradís' (Bienvenido al paraíso), y aboga en sus canciones por la unidad territorial y lingüística de los Países Catalanes

Una societat 'canalnouitzada'

La televisió segueix sent el mitjà rei, i al País Valencià, el principal canal que informa i és emprat com a font d'informació sobre temes autòctons és Canal 9. La màxima aquella que "allò que no ix a la televisió, no existeix", ací té una versió més dramàtica: "Si no apareixes per una sola televisió -Canal 9-, com a mínim no existeixes al País Valencià".Els teleespectadors valencians poden estar al dia sobre el conflicte a Palestina i ignorar al mateix temps la lluita del Cabanyal. Poden conéixer les disputes madrilenyes entre Alberto Ruíz Gallardón i Esperanza Aguirre i ser uns complets analfabets respecte a les recents amenaces de mort del president de Nuevas Generaciones per part d'un correligionari seu. Ni internet, les ràdios convencionals, la premsa generalista, les revistes especialitzades, les teles locals o els mitjans alternatius cobreixen el buït informatiu que deixa la televisió valenciana en milers de valencians i valencianes. Uns perquè no tenen les audiències que té un canal generalista com la Televisió Valenciana, d'altres per les limitacions mateixes del seu suport informatiu, tant per a influir en l'agenda temàtica de l'opinió pública com per tenir unes audiències limitades numèricament, tot i que qualitativament siguen més actives. És definitivament més probable que als televidents valencians els arriben informacions crítiques sobre les institucions valencianes a través de les cadenes de televisió estatal abans que des de la televisió pública valenciana, però aquestes només tracten de passada uns pocs temes i des d'una cosmovisió centralista.La situació contrasta amb la d'altres indrets de l'Estat com Catalunya, Madrid o Euskadi, que són objecte del seguiment informatiu diari dels grans mitjans de comunicació estatals. En aquests territoris al teleespectador li arriben, a través de diverses vies, informacions puntuals i contraposades de la seua realitat pròpia, sovint amb la intenció d'erosionar les institucions d'autogovern i els propis processos nacionals, convertits en un assumpte de política estatal. En canvi, els valors de noticiabilitat que aquests mitjans empren en la selecció de les seues informacions, el País Valencià ocupa un lloc semblant a Múrcia o Castella-La Manxa, i això que compta amb gairebé cinc milions d'habitants i es troba entre les autonomies més urbanitzades i capdavanteres de l'Estat. El buït no és, ni molt menys, absolut. Sempre hi ha el boca a boca, la lectura puntual de la premsa convencional, els ecos que apareixen en els mitjans madrilenys, les troballes d'internet, la lectura de premsa alternativa, però el gran mitjà comformador d'estats d'opinió i de l'agenda de preocupacions de la ciutadania que són les televisions generalistes, a casa nostra es troben en una situació quasi monopolista.Sobta comprovar que el PSOE i els seus principals socis parlamentaris (IU, Esquerra, PNB, BNG) no hagen fet gairebé res per tractar de contrarrestar aquest silenci informatiu en els quatre anys de govern de Zapatero, en un indret que s'ha convertit, junt amb la comunitat de Madrid, en el gran graner de vots del PP. La gran oportunitat que suposava l'establiment de les llicències de la Televisió Digital Terrestre (TDT) s'ha convertit en un gir a la dreta en l'espectre radiotelevisiu valencià, amb cadenes locals copades per la Cope, El Mundo, Intereconomía, Libertad Digital i empresaris locals propers al PP. Tampoc ha funcionat el tímid intent de fer servir el centre de producció valencià de TVE com a contrapunt a Canal 9, a imitació del que va fer Felipe González amb el centre de Sant Cugat a Catalunya respecte a TV3. Amb una RTVE en números rojos, el pla de sanejament de l'ens recomanava deixar al mínim les delegacions territorials i Aitana va reduïr encara més la seua esquifida producció pròpia. Però el determinant va ser el pols que la Generalitat valenciana va mantindre amb l'aleshores directora general de l'ens, amenaçant amb deixar el centre territorial sense subvencions i sense seu si no es plegava als seus interessos. Finalment s'arrribà a l'acord que el Govern valencià fiscalitzaria les informacions.L'amenaça torna cada volta que apareix a TVE el mínim contingut crític cap a la gestió del govern de Camps, com va ser el cas dels reportatges d'investigació que Informe Semanal o Línea 900 van emetre sobre l'especulació al País Valencià al 2007. El PP defensa amb ungles i dents el seu monopoli informatiu. Una televisió menuda com InfoTV, impulsada pel periodista Juli Esteve, l'única que complia sobradament el requisit lingüístic del concurs de TDT, va ser fulminantment apartada del repartiment de llicències, i no queda molt perquè arribe el dia que els tècnics de la Generalitat truquen a la seua porta amb l'ordre de tancament. Els càrrecs institucionals del PP tenen prohibit participar a InfoTV i els seus periodistes són constantment boicotejats en les rodes de premsa.Un altre cas més conegut és el de TV3. Amb unes audiències mínimes que per a res amenacen l'hegemonia campsista en l'espai televisiu, l'Executiu valencià ha emprés una campanya per tancar les seues emissions i, de pas, ofegar amb quantioses multes l'entitat que les promou, Acció Cultural del País Valencià.Aquest domini absolut de l'escena comunicativa genera situacions i comportaments que trenquen la relació de les institucions amb els mitjans de comunicació pròpia de les democràcies occidentals, on la premsa compleix el deure de fiscalitzar la tasca dels representats públics. Des del tràgic accident de metro a València el juliol de 2007, el president Francesc Camps no respon una sola pregunta dels periodistes que no estiga prèviament pactada. Les seues rodes de premsa esdevenen un monòleg sense preguntes. Aquesta pràctica ha propiciat repetides queixes del col·lectiu periodístic i un toc d'atenció d'organismes defensors de la llibertat d'expressió, però a dia d'avui Camps segueix sense posar se davant dels micròfons lliures. Amb l'excepció d'una visita a Madrid en què va accedir a respondre unes poques preguntes, després de l'emissió a Telecinco d'un programa de Caiga Quien Caiga en què és denunciava el comportament del president amb els periodistes.A qualsevol societat amb uns mitjans de comunicació forts, plurals i crítics amb el poder establert, sucessos com l'accident de metro haurien provocat. Algú s'imagina l'impacte en la societat pública espanyola si un exministre del Govern fóra enxampat furtant-li els diners a unes monges? Tot un exconseller d'Obres Públiques i exalcalde d'Oriola pel PP va ser condemnat per això en una sentència del Suprem desconeguda per la majoria dels televidents valencians.

Celebració del dia de la Valldigna

dissabte 29 i diumenge 30 de març

GUILLEM: NO T’OBLIDEM per Raimon Bono i Iranzo

La impunitat socialitza la perversa idea que tot és permès i que els delictes més greus no mereixen càstig, la qual cosa fomenta la corrupció en els més diversos àmbits de la vida social. Aviat serà el quinzè aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un escamot feixista, que els poders fàctics van disfressar de baralla entre joves. No volem, no podem, oblidar.
Al País Valencià la violència blavera (és a dir, espanyolista i feixista) continua (atacs a seus de partits, agressions a persones). I continua sense que els poders de l’Estat, amb un aparell policial en mans del delegat del govern, que és del PSOE, faça res per aturar-la.
Recordem les agressions a les autoritats democràtiques i representants del món de la cultura atiades pel “bunker barraqueta”. Recordem els atemptats contra Joan Fuster i Sanchis Guarner. Recordem l’assassinat de Miquel Grau mentre aferrava cartells demanant l’Estatut. Recordem, finalment, l’assassinat de Guillem Agulló. El seu únic delicte era ser jove, valencià, d’esquerres i conscient de viure a un país militarment ocupat, econòmicament expoliat i políticament sotmès. Aquesta consciència, aquesta entrega generosa a la lluita per la independència del nostre país, era allò que no li podien perdonar els seus assassins. Ni els seus assassins ni els inductors a l’assassinat i la violència que destil·len cada dia gotes de verí des de determinats pamflets de fosc i arbitrari finançament que no mereixen ser anomenats ni diaris ni valencians. Aquest crim no va ser una baralla entre joves, com alguns ens volien fer creure. Aquest crim formava part de tota una campanya d’intimidació contra la joventut valenciana per intentar ofegar el seu despertar patriòtic. De tota una croada contra el nacionalisme d’arrel fusteriana per intentar frenar el progrés polític, social i cultural del nostre poble, tot intentant intimidar els seus elements més actius. La mateixa dreta que quan convé proposa pactes lingüístics amb la intenció d’incomplir-los era la que finançava i nodria les rengleres del feixisme espanyolista més furibund. La mateixa dreta que atiava la violència contra els intel·lectuals valencians és la que no mou un dit per posar fre als atacs vandàlics contra seus de partits i entitats culturals. I l’esquerra espanyola assisteix des d’un silenci còmplice a la barbàrie.
Però milers de ciutadans d’arreu dels Països Catalans hem fet nostre el crit “Guillem: no t’oblidem”. No oblidem el salvatge assassinat de Guillem. No oblidem que els inductors mediàtics del crim continuen solts i fent mal. No oblidem que hi ha encara tota una trama negra (o millor dit blava) per investigar. No oblidem que vivim a un país sotmès que encara ha de recuperar la seva sobirania, incloent-hi una justícia totalment independent i democràtica. Per això també hem fet nostre el crit “Guillem Agulló: la lluita continua”. Una lluita que, com ell volia, serà democràtica, ferma, continua i incansable.

Aquest país no és el nostre

Passen les hores i l'angoixa no escampa. Veiem els resultats una i altra volta i no ens quadren. Aquest no és el nostre país. Aquest no és el país que hem estat recorrent els darrers mesos, aquell sud combatent que es rebel·la contra qui tracta d'aixafar la nostra llengua i la nostra cultura. El país que vam veure a Picanya, però també a Alcoi i Catarroja i que segur tornarem a trobar allà on anem. Els resultats, però, de les darreres eleccions espanyoles són traumàtics per al País Valencià què cada cop és menys país i menys valencià. El PP manté una hegemonia que li torna a col·locar per damunt del 50% en nombre de vots. Mentre, el PSPV -ara, més que mai, PSOE- manté el número de vots rebuts en 2004, tot i que baixa una miqueta el seu percentatge. I a l'esquerra què? Un desert. Units, Esquerra Unida i Bloc-Iniciativa-Verds ni tant sols arribarien als 100.000 vots, un escàs 3,80%. Tanmateix, les seues guerres internes han provocat que vagen per separat deixant al País Valencià sense una veu diferent al Congrés dels Diputats, per pimera vegada en la democràcia post franquista. Totes dues formacions pateixen una important sagnia de vots (vora 60.000) i és que els electors estan molt cremats després del lamentable espectacle del Compromís. No ens mereixem aquesta classe dirigent. I si mirem més avall? La cosa tampoc millora i Esquerra perd la meitat dels pocs 13.000 vots que tenia.El pitjor és que no hi ha temps per autoflagel·lar-nos: cal mirar al futur i ficar-se a treballar quant abans, a no ser que vulguem que les pròximes Corts Valencianes siguen també una cambra bipartidista. Comici rere comici, ens adonem que hi ha poc espai per a propostes diferents a les dels dos grans partits. Tanmateix, creiem que existeix un tercer raconet, un tant inhòspit, que encara es pot forçar. Però, ara per ara, no hi ha més. El poder de PP i PSOE és pràcticament absolut, tenen els diaris i televisions però sobre tot els mitjans econòmics per fer agressives campanyes de publicitat, espectaculars mitins, regalar tot tipus de merchandising i empaperar carrers i ciutats senceres.Així, ens té igual si Glòria Marcos i Enric Morera no es poden vore, si Mònica Oltra i Marina Albiol no es creuen paraula... ens té absolutament igual. Si és una qüestió de persones, fora les persones; si es una qüestió de sigles, trenquem-les i comencem a construir el futur sense personalismes ni egoismes. El país no pot permetre el luxe de desaparèixer de l'escena política. Cal repensar-ho tot des de la base i començar a treballar de valent. L'any 2011 està ací mateix, al costat, i no val a badar.

El PSOE guanya les eleccions de Espanya sense majoria absoluta i IU i ERC passen al grup mixt

El PSOE ha guanyat les eleccions de Espanya amb 168 diputats, a 10 de la majoria absoluta, seguit pel PP amb 154. Izquierda Unida ha patit una davallada històrica, passant dels 5 diputats (3 d'IU i 2 d'ICV) a 2 (1 d'IU i 1 d'ICV) i perdent la seua representació pel País Valencià. Gaspar Llamazares ha anunciat que no es tornarà a presentar a la reelecció com a coordinador general. Per la seu banda Esquerra també ha patit un important forat, passant dels 8 diputats a 3. Les dues formacions deixen de tenir grup parlamentari i passen al grup mixt. Destaca l'entrada del partit ultraespanyolista de Rosa Díez i Fernando Savater UPyD amb la propia Díez com a diputada per Madrid. La coalició BLOC-Iniciativa-Verds, amb la seua cap de llista Isaura Navarro s'ha quedat lluny d'aconseguir representació parlamentària com tampoc ho ha aconseguit Unitat per les Illes

La Federació de Futbol frena el reconeixement de la Copa de la República al Llevant Unió Esportiva

L'assemblea general de la Federació Espanyola de Futbol va acordar ajornar la decisió sobre la consecució de la Copa de la República de 1937 al Llevant UE, a l'espera que arribe l'informe del Congrés dels Diputats. L'assemblea, a proposta del president Ángel Maria Villar, va decidir, per unanimitat, esperar que siga el Congrés el qual, primer, done el vistiplau a aquesta petició del Llevant UE, que es va proclamar guanyador de la denominada 'Copa de l'Espanya lliure', en 1937

"Si s'imposa la MAT menyspreant totes les normes democràtiques (...) reaccionarem en conseqüència" [Llibertat.cat]

Amb aquestes paraules del manifest llegit ahir al peu del Castellet de Perpinyà es dirigien els convocants de la manifestació contra la MAT als "senyors Europeus, senyors poderosos d'Espanya i França, escolteu la veu del poble mentre hagi encara temps". Una manifestació que va aplegar unes quinze mil persones. La marxa va travessar els carrers més centrics de la capital nord-catalana, sota eslogans "No a la MAT", La MAT, ni aqí ni en lloc", "Prou Mentides". "Aturem les obres". (fotografies, tractament periodístic, L'apunt). Hi van assistir la majoria d'alcaldes i regidors dels municipis de Catalunya Nord, de totes les opcions polítiques. Molts pobles nord-catalans, l'Ajuntament va posar a disposició de la ciutadania autocars per anar a Perpinyà. És el cas d'El Volò, municipi on la setmana passada setmana la policia va detenir dues persones per fer pintades. Del sud de l'Albera, van participar entre sis-centes i dues mil persones, segons les fonts. Tot i així, cal remarcar que hi va haver una forta presència de catalans del sud. La Plataforma NO a la MAT, La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i fins i tot la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) havien llogat autobusus per anar a Perpinyà, quasi una vintena, que havien sortit majoritàriament de les poblacions de les comarques nord-orientals i també de Barcelona i de la comarca d'Osona. A més a més, de les persones que van utilitzar els vehicles particulars. Després de més de dues hores de marxa, la manifestació va finalitzar al peu del Castellet, on s'ha llegit el manifest en català i també en francès, i es va convocar la propera mobilirzació a Girona el proper 30 de març.