GUILLEM: NO T’OBLIDEM per Raimon Bono i Iranzo

La impunitat socialitza la perversa idea que tot és permès i que els delictes més greus no mereixen càstig, la qual cosa fomenta la corrupció en els més diversos àmbits de la vida social. Aviat serà el quinzè aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un escamot feixista, que els poders fàctics van disfressar de baralla entre joves. No volem, no podem, oblidar.
Al País Valencià la violència blavera (és a dir, espanyolista i feixista) continua (atacs a seus de partits, agressions a persones). I continua sense que els poders de l’Estat, amb un aparell policial en mans del delegat del govern, que és del PSOE, faça res per aturar-la.
Recordem les agressions a les autoritats democràtiques i representants del món de la cultura atiades pel “bunker barraqueta”. Recordem els atemptats contra Joan Fuster i Sanchis Guarner. Recordem l’assassinat de Miquel Grau mentre aferrava cartells demanant l’Estatut. Recordem, finalment, l’assassinat de Guillem Agulló. El seu únic delicte era ser jove, valencià, d’esquerres i conscient de viure a un país militarment ocupat, econòmicament expoliat i políticament sotmès. Aquesta consciència, aquesta entrega generosa a la lluita per la independència del nostre país, era allò que no li podien perdonar els seus assassins. Ni els seus assassins ni els inductors a l’assassinat i la violència que destil·len cada dia gotes de verí des de determinats pamflets de fosc i arbitrari finançament que no mereixen ser anomenats ni diaris ni valencians. Aquest crim no va ser una baralla entre joves, com alguns ens volien fer creure. Aquest crim formava part de tota una campanya d’intimidació contra la joventut valenciana per intentar ofegar el seu despertar patriòtic. De tota una croada contra el nacionalisme d’arrel fusteriana per intentar frenar el progrés polític, social i cultural del nostre poble, tot intentant intimidar els seus elements més actius. La mateixa dreta que quan convé proposa pactes lingüístics amb la intenció d’incomplir-los era la que finançava i nodria les rengleres del feixisme espanyolista més furibund. La mateixa dreta que atiava la violència contra els intel·lectuals valencians és la que no mou un dit per posar fre als atacs vandàlics contra seus de partits i entitats culturals. I l’esquerra espanyola assisteix des d’un silenci còmplice a la barbàrie.
Però milers de ciutadans d’arreu dels Països Catalans hem fet nostre el crit “Guillem: no t’oblidem”. No oblidem el salvatge assassinat de Guillem. No oblidem que els inductors mediàtics del crim continuen solts i fent mal. No oblidem que hi ha encara tota una trama negra (o millor dit blava) per investigar. No oblidem que vivim a un país sotmès que encara ha de recuperar la seva sobirania, incloent-hi una justícia totalment independent i democràtica. Per això també hem fet nostre el crit “Guillem Agulló: la lluita continua”. Una lluita que, com ell volia, serà democràtica, ferma, continua i incansable.