Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dijous, 17 de juliol del 2008

DIJOUS, 17/07/2008 - 20:03h

El reconeixement del català a la constitució francesa tira endavant

El senat hi dóna el vist-i-plau · El text definitiu es votarà el 21 de juliol

Les llengües minoritzades, entre elles el català, cada vegada són més a prop de ser reconegudes a la constitució francesa. Si més no, és el que es preveu després del vist-i-plau que va donar ahir el senat francès a la reforma del text, on el reconeixement en qüestió apareix a l'article 75. Ara cal que el 21 de juliol l'assemblea i el senat votin conjuntament la nova redacció. L'oposició ja ha anunciat que hi votarà contra quan arribi al Parlament, encara que per altres motius.

La reforma de la constitució francesa s'ha aprovat amb 162 vots a favor i 125 en contra. La UMP, més dividida en les anteriors votacions, ha donat suport al text, els centristes s'han abstingut, mentre els socialistes, els comunistes i els ecologistes l'han revocat després de presentar-hi més d'un centenar d'esmenes.

Ara cal que el president de la república signi un decret per a convocar la votació conjunta del senat i l'assemblea el pròxim 21 de juliol. Al Parlament, el projecte de llei necessita tres cinquenes parts dels sufragis per tirar endavant. L'oposició ja ha deixat clar al president Nicolas Sarkozy que hi votarà contra, com ho faran alguns senadors i diputats de la dreta.

De l'article 1 al 75

El senat ha tornat a debatre el text aquest dimecres després d'haver tombat, en una primera tanda, la reforma constitucional perquè reconeixia les llengües minoritzades a l'article 1, davant la llengua francesa, que era recollida a l'article 2. Aquesta queixa tenia l'aval de l'Acadèmia Francesa.

Els matisos

'És clar que no obre cap dret. El francès ha de ser obligatori a l'esfera pública. L'ensenyament s'ha de fer en llengua regional, sempre que no sigui obligatori'. Amb aquestes paraules, ha justificat el president de la comissió al senat per la reforma constitucional, Jean-Jacques Hyat, l'adopció del reconeixement de les anomenades llengües regionals finalment a l'article 75. En l'apartat dedicat a les col·lectivitats locals (el que anomena regions, departaments i comunes) en el marc de la descentralització, hi figurarà a partir d'ara la referència que 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França'. D'aquesta manera, per primer cop es constitucionalitza el reconeixement, però per a la defensa cultural, no pas l'oficial