O ara,o mai.

UN LEHENDAKARI PERILLÓS: L' ÙNIC PRESIDENT DEL MÓN QUE NO PARLA NI ENTÉN LA LLEI DEL SEU PAÍS 27.03.2009
"Un lehendakari trampós"
VÍCTOR ALEXANDRE
Que un govern, amb l'ajuda del principal partit de l'oposició, sigui capaç de manipular unes eleccions en benefici propi és escandalós, no hi ha dubte, però també ho és que no diguin res la majoria d'aquells que en resulten clarament perjudicats. Ara sí que se senten veus del PNB que parlen de resultat adulterat a Euskadi, però no passen de ser meres lamentacions. La prova és que acaten la voluntat del PSOE i del PP disfressada de llei, i en acatar-la, encara que sigui a contracor, la legitimen.
No és ara, però, quan la tupinada s'ha consumat, que cal parlar, sinó abans, quan s'estava perpetrant. I més encara coneixent els pactes posteriors, com revelava el passat 15 de febrer Izaskun Bilbao, presidenta del Parlament basc i cap de llista del PNB per Biscaia: "El que sé de debò, perquè així m'ho han confirmat, és que hi ha un pacte espanyolista. Si la suma de parlamentaris socialistes i populars dóna la majoria, el PP donaria els vots al PSE de franc amb l'únic objectiu de desplaçar els nacionalistes [bascos] del govern". La pregunta, doncs, és pertinent: Per què han callat? Per què han deixat arribar fins al final el projecte espanyolista d'il·legalizar adversaris per tal de guanyar les eleccions? Què esperaven obtenir amb aquest silenci? És abans de començar el partit que cal denunciar la manipulació del reglament.
Després, quan s'ha perdut, és massa tard i sembla més una rabieta que una altra cosa. El PNB, per tant, és víctima de si mateix, de la seva predisposició innata a acatar la llei per injusta i espanyolista que sigui. Ho ha fet recentment acatant una sentència del Tribunal Suprem que obliga a posar la bandera espanyola a l'exterior de la Cambra de Vitòria -però no pas la basca en determinats edificis estatals-, ho va fer també retirant la consulta popular prevista per al 25 d'octubre de l'any passat -amb la qual cosa va generar un gran sentiment d'impotència i de frustració- i ho ha tornat fer en les darreres eleccions. El PNB es lamenta, sí, i sempre té raó, però mai no va més enllà, mai no materialitza la seva queixa en una denúncia formal ni repta la tirania. I aquesta, dissortadament, és l'actitud que han mantingut també altres partits dels quals es podia esperar alguna cosa més. Ningú no s'ha plantat i ha dit "ja n'hi ha prou d'aquest color". Tampoc a Catalunya. És cert que CiU ho tenia pelut, ja que la llei de partits que ha possibilitat el frau electoral va ser aprovada amb els seus vots i la incongruència estava servida, però tampoc Esquerra Republicana ha anat més enllà de quatre frases com aquestes: "L'espanyolisme ha optat per arribar al poder fent trampes. [...] El Parlament d'Euskadi presenta seriosos problemes de legitimitat i representativitat". Molt bé, però ¿com s'explica, aleshores, que la direcció republicana no tengui escrúpols de compartir el govern de Catalunya amb el partit autor de les trampes que denuncia? Aquesta actitud de submissió és molt negativa, perquè dóna carta de naturalesa a una manipulació que fins i tot ha estat reprovada per les Nacions Unides i permet que un dels tramposos pugui convertir-se en lehendakari.
Em refereixo a Patxi López, el cínic perdedor de les eleccions que gosa dir que vol governar Euskadi "en nom de la democràcia". Amb ell al govern, Euskadi serà el viu retrat d'una colònia. Una colònia controlada per un virrei analfabet de la llengua basca fins a l'extrem, per exemple, de no poder llegir el que diu el diari Berria. En definitiva, l'únic president a tot el món que no parla ni entén la llengua del seu país. Informa: VICTORALEXANDRE.CAT