Per Paco Francès Perales, des de Xàtiva

El passat mes de desembre es compliren trenta anys de l’aprovació i posada en marxa de la Constitució espanyola. Norma suprema, omnipresent i inamovible, que ens guia per aquest complicat i llarg camí que és la seua democràcia. Finalitzava la dictadura franquista i amb aquesta llei es passava pàgina, soterrant (mai millor dit) així el passat més recent, cruel i trist de l’Estat espanyol. No hi ha dia que no ens recorden tots els privilegis que ens permet aquest "sistema democràtic" i com d’important és que ningú el pose en dubte o lluite per a canviar-lo (radical et diran, si goses fer-ho).

Que a ningú se li passe pel cap deslligar el atado y bien atado, i al que se li passe que el decapiten, por bien de nuestra democracia. Només cal recordar els darrers casos repressius contra militants de l’Esquerra Independentista, per manifestar-se en contra del rei espanyol o contra la institució monàrquica.

Doncs bé, trenta anys després encara hem de veure com els fills i hereus dels que ho van deixar tot ben lligat (i alguns, que sense ser fills, s’han apuntat al carro per a treure profit) encobreixen i donen suport (directe o indirecte) a un règim genocida i els seus representants. No mirar al passat, en diuen ells. És el cas de l'Ajuntament de Xàtiva, regit per Alfonso Rus i la seua colla de fidels estómacs agraïts, que ha mantés com a alcalde honorífic de Xàtiva al dictador feixista Francisco Franco, amb tots els vots a favor dels 12 regidors (majoria absoluta) que té el PP al poble. A banda de deixar clar cap on miren i de quin és el seu tarannà, estan incomplint la llei de memòria històrica.

El Rus, que s’ha vist en la tessitura de defensar un tema polèmic i impopular, s’ha afanyat de seguida a afirmar que ells miren cap al futur, que mirar al passat és una errada i fent bandera de la seua demagògia ha dit que si ells li treuen el càrrec al feixista, també deuria canviar el nom de la Plaça País Valencià pel de Comunitat Valenciana, que va també en contra d’una llei (l'Estatut d’autonomia valencià;). Parapetat en aquesta argumentació, el batlle xativí li manté el càrrec a un dels genocides més grans del passat segle XX. Una actitud lamentable i trista, molt trista, que demostra que la seu democràcia és una farsa contra la que cal lluitar i plantar cara, encara que perdem la tòtina fen-t’ho.

http://valldigna.bloc.cat//