ARC IRIS: MESQUINS

ARC IRIS: MESQUINS

La dignitat de Bausset

09/06/12 02:00 - JOSEP MIQUEL, TERESA I MATILDE BAUSSET

L'activista valencià i defensor de la llengua, Josep Lluís Bausset va morir als 101 anys diumenge passat Foto: ARXIU.

1

“Tenaç i obstinat en la lluita per la llengua, patriota amb un fort sentiment de país”

“Ha de ser possible viure amb dignitat. Han de ser possibles vents de llibertat”. Aquests versos delMural del País Valencià, del poeta Vicent Andrés Estellés, defineixen molt bé el treball del nostre pare al llarg de la seva vida.

Amable i discret, tenaç i obstinat en la lluita per la llengua, patriota amb un fort sentiment de país,
el nostre pare va ser un home
dialogant, gens dogmàtic, obert
i respectuós amb els qui no pensaven com ell, però ferm en la
defensa de les seves idees.

Llicenciat en farmàcia i en química i practicant de medicina i cirurgia, durant la República espanyola milità en el Centre d'Actuació Valencianista, en l'Agrupació Valencianista Republicana i en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. El 1932 i com a representant de l'Agrupació Valencianista Escolar, s'adherí a la signatura de les Normes de Castelló.

Tinent farmacèutic de l'exèrcit republicà, primer va ser destinat a Barcelona i després al front de Llevant. L'any 1939 fou processat per la Comisión Depuradora de Cooperadores de la Rebelión i empresonat.

A València, a la pensió on vivia –que ell mateix, amb ironia anomenava Clorofil·la, perquè als àpats
no veien mai la carn!– conegué Joan Fuster, que estudiava dret.
Va ser l'escriptor de Sueca, gran amic del pare, que per referir-se al seu treball discret i senzill, però eficaç, escrigué: “Bausset és un personatge subterrani dels més
admirables del País Valencià.”

Quan va ser professor a l'institut de Tortosa, el nostre pare va participar en la campanya contra Galinsoga, escampant els fulls de boicot a La Vanguardia i també copiant a màquina (i repartint-la) l'acta del consell de guerra contra Jordi Pujol.

Als anys cinquanta va fer unes xerrades en valencià (sobre agricultura) en una emissora comarcal. Aquest programa va durar fins que el governador civil de València va enviar una carta amb aquest text: “Enterado que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de guerra civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la unidad de la patria”. El pare, per dignitat, va deixar l'emissora i no hi tornà més.

Home de paraula, fets i conviccions, el pare va participar en la creació de l'Assemblea Democràtica de la Ribera i en la fundació d'Acció Cultural del País Valencià i el PSPV de Vicent Ventura. Home de principis i d'acció, no es va deixar trepitjar mai. Quan als anys cinquanta, un guàrdia civil de l'Espanya profunda li preguntà com era que un home amb tres carreres parlés en valencià, “como los patanes”, el pare li respongué: “Oiga, y los patanes de su pueblo, ¿cómo hablan?”. L'home aquell s'adonà que havia fet el ridícul i només pogué respondre: “Coño, pues es verdad!”

El seu testimoni ens ajudarà a ser fidels al país, i a treballar per la seva vertebració. El seu compromís a fer sempre el bé, guiarà les nostres vides. I és per això, per dignitat a la memòria del nostre pare, que hem retornat els telegrames, en castellà, enviats pel president Alberto Fabra i el conseller Serafín Castellano. Per dignitat i per coherència! Com feia el nostre pare, quan retornava als bancs els calendaris que rebia, pel fet d'estar escrits únicament en espanyol.

Ferm en les seves conviccions, i amb un sentit de l'humor finíssim, un dia un home li digué que tenia ganes de veure morts tots els catalanistes. El pare li respongué que ell era catalanista. I aquell energumen li contestà: “Tinc ganes que es morin tots els catalanistes i vostè també!” El pare, sense alterar-se, li digué: “Mira, això és qüestió de temps; com que sóc més gran que tu, si tens paciència (i no et mors tu abans que jo!) ja em veuràs mort.” I, deixant-lo plantat, continuà caminant!

Exemple d'honestedat i de virtuts cíviques, i patriota exemplar, el
pare ens serà un referent d'honestedat, de rectitud i d'integritat. I el seu record, de segur, ens empenyerà a continuar la seva tasca.

Josep Miquel, Teresa i Matilde Bausset
són fills de Josep Maria Bausset

FINALITZA AMB ÈXIT EL VOLUNTARIAT DE LA NETEJA DEL RIU VACA

FINALITZA AMB ÈXIT EL VOLUNTARIAT DE LA NETEJA DEL RIU VACA

Més a GMV

Batalletes?

Xavier Mínguez. Escriptor

Quan pense en els anys de la Batalla de València, que jo ja vaig viure en davallada, recorde com a una de les escenes més paradigmàtiques un boicot dut a terme per una desena de senyors i senyores de la tercera edat (quasi quarta) i un grup menut de joves pots-adolescents a un acte a la Fira del Llibre. D'una banda estava el marc, un esdeveniment de tipus cultural lligat al llibre. D'una altra banda, estava el tema de la taula redona que no recorde molt bé, però que tenia a veure amb l'ús del valencià. Finalment, estaven els convidats, gent no especialment marcada per un catalanisme flagrant: un parell de representants de l'administració (aleshores socialista) i uns quants intel·lectuals de grau divers. El boicot consistia a xiular, fer sonar unes carraques i d'altres utensilis cada vegada que un participant diguera gilipolleces (manllevant el terme d'Alfonso Arús) com aleshores, aquest, País Valencià, etc. Bé, això la gent gran asseguda entre la resta de l'audiència, els joves directament insultaven a crits els participants de la taula amb tota mena d'improperis. Òbviament, i a pesar que uns dels representants de l'administració —en un gest que si volia ser conciliador va resultar un tant penós— va intentar col·loquialitzar al màxim el seu valencià, la cosa no podia anar endavant.

Afegiré un parell d'imatges que no puc oblidar. Una, la d'una tia llunyana meua que es trobava entre les boicotejadores i de la qual, evidentment, vaig tractar d'amagar-me. L'altra imatge és la d'una coneguda escriptora valenciana que s'acostava als avalotadors fent-los preguntes del tipus: “Si vas a Andorra, no els entens?”. Finalment, va arribar la policia nacional, va identificar els joves, va desallotjar els vells i un amic meu deia amb un somriure: “visca les forces d'ocupació!”.

Res importa que l'assaig de Flor siga rigorós, que tracte de ser equànime (recordem els orígens polítics de l'autor) i, sobretot, que tracte de llançar llum sobre un aspecte de la nostra societat. El seu pecat, el nostre, és estar en un lloc de la ratlla políticament incorrecte

L'escena seria graciosa (vaja, passats els anys és graciosa al capdavall) si no fóra perquè no es tractava d'un vodevil, sinó un acte cultural presidit per un representant de l'administració i sense cap contingut polític evident. La recorde ara perquè inclou quasi tots els components de la Batalla de València i també d'aquesta guerra de guerrilles en la qual ens han instal·lat els polítics. Per a les hosts revolucionàries no importava de quin acte es tractara, el cas és que devia haver catalanistes menjadors de xiquets que deien paraules prohibides mentre preparaven la invasió per a aquests éssers malvats de mena que són els catalans. No importava qui parlava ni de què, ni que, a efectes pràctics, l'ús del valencià és el mateix si es diu aquest o este. El cas era que aquell era un acte dels altres.

I llig en la premsa que un grup de components d'España 2000 es personà en la presentació de Noves glòries a Espanya i boicotejà l'acte amb violència inclosa. S'ha escrit bastant de la gravetat d'aquesta intervenció, que ho és, entre altres coses, i sense menysprear cap altre assistent, perquè hi havia entre els convidats una diputada a les Corts Valencianes. Però té igual. Als nostres polítics els té absolutament igual que una colla de violents (violents previsibles, d'altra banda) increpen els seus col·legues i que rebenten un acte de caràcter cultural. El fet que la ideologia de l'acte siga nacionalista ja dóna carta blanca a qualsevol tipus de boicot o agressió. El fet que els assistents estiguen entre eixa gran minoria els fa a priori, culpables de provocar els ciutadans de bé. Res importa que l'assaig de Flor siga rigorós, que tracte de ser equànime (recordem els orígens polítics de l'autor) i, sobretot, que tracte de llançar llum sobre un aspecte de la nostra societat. El seu pecat, el nostre, és estar en un lloc de la ratlla políticament incorrecte.

Però el resultat és molt més danyós del que la extrema dreta imagina ja que aquesta gentola ens nega bàsicament el dret a formar part de la cultura, a donar la nostra opinió, a fer constar que tenim sociòlegs de la talla de Flor que són capaços de fer una anàlisi de la societat que ajude a construir el nostre país. Ni sociòlegs, ni escriptors, ni músics, ni professors... sembla que el fet de dir aleshores desacredita qualsevol al marge de la seua vàlua intel·lectual o artística. Aspirar a que aquest país nostre faça alguna cosa més que ofrenar noves o velles glòries a Espanya, és una raó perquè qualsevol eixelebrat et trenque la cara o la presentació del teu llibre.

També és cert que els feixistes d'España 2000 no tenen res a veure amb ma tia Teresín i que aquesta confusió, que precisament tracta Flor i altres autors com Josep A. Mas, ha comportat molt maldecaps als nacionalistes valencians. L'anticatalanisme si bé té arrel política i s'ha utilitzat per la dreta amb molt bons resultats, no s'ha estés en essència pel seu caràcter ni polític ni cultural, sinó a través d'una xarxa molt més subtil com és la dels prejudicis. I contra els prejudicis no basten els raonaments, per molt lògics que ens semblen (els valencians, és cert, parlen valencià quan van a Andorra). Possiblement la ferramenta més útil per combatre els prejudicis siga la marginació social que ha de partir de les institucions, cosa que no farà aquesta administració, com tampoc va fer la socialista (ells sabran perquè els ha aprofitat). Però mentre arriba aquesta marginació, almenys les institucions democràtiques haurien de fer honor al seu nom i actuar amb contundència contra els actes violents i més si estan involucrats diputats electes. Les forces de l'ordre haurien d'actuar amb la mateixa celeritat quan s'insulta una alcaldessa que quan s'insulta una diputada. O és que pensen portar l'ostracisme social també a les Corts valencianes? Ah, perdó, que ja ho han fet...

La tele nostra de tots els dies

De vegades, quan estic veient la televisió, crec que estic veient una obra de teatre d'humor. La pantalla del  televisor s’inunda de gent, d’allò més molt variada possible, que conten les seues intimitats sense cap pudor. Tot val per a aconseguir l’audiència que supere a la cadena rival: el maltractador demanant a la seua víctima la reconciliació davant de milions d’espectadors, setmanes abans de trobar-la morta en el maleter d’un cotxe; la dona que ha registrat el sol davant de notari o algun seminarista a punt d’ordenar-se com a sacerdot posant-lo a prova, temptant-lo amb el plaer carnal. Quelcom que remoga la consciència de la gent, com més impactant millor.

Pitjor encara són els anomenats reality show. Certes persones es dediquen a no fer res per a intentar guanyar fama i diners, encara que no sempre es compleix tal propòsit perquè alguns surten pitjor que van entrar. I la pitjor conseqüència no és l’efecte negatiu que puguen tenir en les seues futures vides, sinó en la influència que està causant en moltes persones, joves i no tan joves. Es pot viure del conte, o siga, sense fer res. A més, sempre ens col·loquen al violent de torn que fa pujar l’audiència pel morbo que generen les seues accions, sent l’exemple que s’ha de seguir per milers d’adolescents.

Per sort, cada dia veig menys la televisió. Però, pel què puc comprovar, li està ben merescut l’apel·latiu de “telefem”, amb perdó per al fem per fer-lo caure tan avall, encara que quan ens referim al “Diario de Patricia” tal vegada seria més apropiat anomenar-la “telemerda”. Estem assistint a una evolució de la manera d’entendre la televisió que té camí d’anada però, potser, de no tornada. La influència social i cultural dels mitjans de comunicació en la societat, sobretot la televisió, és brutal i pot acabar, si no ho ha fet ja, en una transformació de la societat. Perquè com diu el psiquiatre Luís Rojas Marco: “El dany principal és a llarg termini; es manifesta en problemes del comportament, i es deu al valuós temps que la programació televisiva roba dia rere dia a altres activitats socialitzadores, estimulants i creatives que són necessàries per a un desenvolupament emocional saludable”.

Sense cap dubte crec que l’oferta televisiva de hui en dia és molt variada però trobe a faltar la raquítica programació de fa alguns anys. Com diu el refrany:”Val més poc i bo que molt i roín”.

JE Ferrando G

'El tancament de TV3 demostra que la transició al País Valencià no s'ha tancat'

Publicat per wagneri in * VilaWeb, Rafa Xambó - 18 Feb, 2011

El sociòleg considera que aquesta persecussió incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d'expressió

Des d'una perspectiva general, la persecussió sistemàtica del govern valencià i del govern espanyol incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d'expressió, de la circulació d'idees. Aquest dret ja s'establia en la directiva europea de televisions sense fronteres, aprovada al segle passat (XX). I precisament, aqeusta directiva regulava la possibilitat que les televisions eropees es poguessin veure més enllà dels seus territoris i en especial que es poguiessin veure especialment en aquells territoris que comparteixen llengua i cultura com ara Alçàcia i Lorena, els estats suïsos… Aquesta directiva va suposar la primera fita d'integració del conjunt d'Europa.

Curiosament, en paral·lel a l'Estat espanyol es prenien mesures per evitar que es veiessin les televisions de dues comunitats veïnes que comparteixen llengua i cultura. Aquest fet és un absurd tan gran que només s'explica per raons polítiques de les més mesquines.

A nivell pràctic, al poder polític valencià (ara amb el PP i abans amb el govern socialista també;) no li venia gens bé que la gent valenciana pogués comparar canal 9 amb TV3, ja que la situació de la televisió valenciana i el seu nivell és patètic. Al 1989, quan va començar a emetre la televisió valenciana, TV3 ja havia entrat al País Valencià, i des del 1984 es veia a les comarques del nord i es va anar extenent. Abans de l'entrada de les televisions privades, TV3 tenia al voltant d'un 20% d'audiència a les comarques de Castelló. I a les comarques centrals (a la Safor, a l'Horta…;) al voltant d'un 10%. Jo vaig fer una anàlisi de l'audiència de TV3 al País Valencià i abans del 1989 hi havia un quart de milions de valencians que miraven TV3 diàriament (al voltant d'un 10% d'audiència, que era un percentatge estimable). I cal recordar que per poder veure TV3 calia adaptar l'antena, que una comunitat de veïns es posés d'acord, gastar-se uns diners… I això demostra que hi havia tot un moviment de la societat civil interessada en veure aquesta televisió. A més, TV3 feia una gran feina social i pedagògica d'unitat de la llengua. Tenia molt d'èxit la lliga i els partits del Barça, els dibuixos animats pels xiquets…

Al 1989, amb Barrionuevo com a ministre de l'interior, el govern espanyol va decidir adjudicar a Canal 9 la mateixa freqüència que ocupava TV3, amb la intenció que no es continués veient i d'aprofitar-se del parc d'antenes que ja estava preparat (un avenç que havia fet possible una entitat privada amb vocació pública, Acció Cultural del País Valencià;). Davant d'això, TV3 va haver de canviar de freqüència i va continuar en una situació d'alegalitat. Alhora, va anar canviant el context comunicatiu, més complex, amb l'aparició de Canal 9 i de les televisions privades. En aquesta situació, TV3 al País Valencià ja no va recuperar la presència que havia tingut i queia fins a un 2% d'audiència.

El tancament que s'ha produït ara és una operació electoralista del PP, d'anticalatalisme, perquè dóna rèdits polítics. Alhora, com que Canal 9 ha caigut a uns nivells tan mínims d'audiència, també serà una manera de suprimir adversaris de qualitat i fer propaganda.

Veig difícil i complicat que es pugui tornar a veure TV3 al País Valencià. La pseudo-esquerra no ha entès que la dreta del País Valencià, una de les dretes més salvatges d'Europa, només es pot vèncer plantant-se i no cedint. El tancament de TV3 al País Valencià demostra que la transició al País Valencià no s'ha tancat. És una batalla que s'activa i s'alleuja en funció dels interessos de la dreta. I vull recordar que si el País Valencià no forma part de la Fundació Ramon Llull és perquè a les Corts el partit socialista hi va votar en contra. Perquè el partit socialista al País Valencià viu amb el pànic constant de ser acusat de catalanista, i d'aquesta manera és hostatge dels discursos de la dreta.

Neguen l'atenció sanitària a una anciana de 80 anys per parlar valencià

escrit per: Xavi  valencianisme.com

dimarts, 01 febrer de 2011

Els fets van ocórrer el passat 29 de desembre, quan un anciana de 80 anys, veïna de la ciutat d'Alcoi (l'Alcoià), va telefonar al servici d'urgències de la Conselleria de Sanitat a fi de demanar assistència mèdica respecte del seu estat de salut. Segons les mateixes fonts, el metge va interrompre l'octogenària mentre feia, en valencià, l'explicació dels símptomes que patia, i li va exigir que li parlara castellà, tot recordant-li la seua "obligació legal" de fer servir esta llengua. Davant d'esta situació, l'anciana va argumentar ser "conscient" de la seua obligació de "conéixer" el castellà -article 3r de la Constitució espanyola-, tot i que va matisar que "en un cas d'emergència" a una persona de 80 anys "li ix la seua llengua materna, que és el valencià". Al remat, el metge va derivar el seu cas al Centre de Salut la Fàbrica d'Alcoi, un establiment on es va viure un nou episodi de discriminació lingüística, ja que el zelador que la va atendre per via telefònica va demorar 30 minuts l'enviament d'una ambulància al domicili de l'octogenària perquè "no entenia" els números del carnet d'identitat de la pacient, que li'ls havia dit en valencià. Els esmentats fets van ser traslladats al Síndic de Greuges, que ha emés una resolució en què recorda a la Direcció General de Qualitat i Atenció al Pacient de la Conselleria de Sanitat l'obligació de les administracions públiques d'atendre en valencià els ciutadans que facen servir esta llengua. Els servicis jurídics de Valencianisme.com (l'OVAL), davant de la gravetat de la situació denunciada, demanen que qualsevol persona que puga conéixer els veïns d'Alcoi puguen facilitar-nos un contacte amb ells. La nostra adreça és oval@valencianisme.comAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la .   L'OVAL considera, a més, que els fets podrien derivar en responsabilitat penal d'acord amb els respectius tipus legal dels articles 196 i 511 del Codi penal espanyol. De moment, doncs, des de Valencianisme.com restem a l'espera de tindre més notícies respecte del cas denunciat. Resolució del Síndic de Greuges

España 2000 al Centre Social Terra: ¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

gemmapasqual | dimarts, 23 de novembre de 2010 | 11:26h

¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

Voldria escriure una nota de suport eloqüent als companys i les companyes del Centre Social Terra, davant l’agressió patida aquesta nit pels energúmens d’España 2000 amb el seu cap Jose Luis Roberto al capdavant, però la impotència i dolor que tots patim, aquest mal que naix de les entranyes d’una terra que avui encara plora la mort del Guillem Agulló i que encara clama justícia, em paralitza l’expressió.

més informació a blocs vilaweb

Obert el Carrer Major

El carrer Major de Simat ha estat obert al trànsit. a les 20:30 hores del divendres 19 de novembre de 2010, després d'un temps on les obres s'han allargat més del compte. A les fotos de l'esquerra es pot veure el moment exacte quan el primer cotxe entrava al carrer, just després que un policia local retirara la tanca protectora, així com el primer en utilitzar la zona d'aparcament que ha quedat després de la renovació.

Els del PP encara diuen que valencià no és català. Però no havien pactat amb ells «la pau lingüística»?

font: Cucarella en roba de batalla

dilluns, 15 de novembre de 2010 

Reballaren les campanes al vol com si haguera baixat el mateix Moisès amb les renovades taules de la llei de Déu: havien pactat la pau lingüística!!! A partir d’aquell moment, català i valencià formaven part –per solemne decisió política– del mateix diasistema, que era una manera maniàtica de dir que català i valencià eren la mateixa llengua, o això s’entestaven a afirmar alguns. Però havien de viure –ai!– en cases separarades. S’inventaren a tal efecte i finalitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i prestigiosos lingüistes, amb estudis universitaris i tot, s’avingueren a formar-ne part en companyia d’uns altres, aquests, però, indocumentats. Això sí, no s’hi avenien barat a les dietes, sinó a canvi d’una pactada retribució regular i milionària.

Els qui arrufàrem el nas del costat unitarista fórem menystinguts per xafaguitarres, per talibans. El temps ha passat. Gràcies a l’AVL jurídicament català i valencià són llengües diferents. Fins i tot ho afirmen les institucions europees. Però no passa res... perquè tot s’havia pactat a fi de bé, no debades s’havia aconseguit «la pau lingüística».

Aleshores... ¿com és que els acabacases del govern del Molt Poc Honorable Francisco Camps insisteixen a bramar que els ofèn qui afirma que els valencians parlem català? Quina pau pactaren Rigol, Pujol, Lapiedra i companyia? I si els han enganyat, ¿per què "prestigiosos lingüistes" com Ferrando, Hauf, Saldanya, Messeguer, Casanova i etcètera no abandonen l’AVL pel frau que representa? Per què no baden boca i s’engulen el cullerot? Diners, diners...

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Rectificar és de savis, diuen. També ho és d’honrats.

El jornal dels collidors no és el de la senyora Cospedal, del PP

dimarts 26 d’octubre de 2010

Font: la cotorra de la vall

Una gran preocupació afecta tots els collidors de Tavernes; els preus que els paguen per un jornal de tot el dia.

Recordem que farà uns deu anys els preus en el camp que cobren els productors - els que venen les taronges- començaren la seua devallada. Mentre, els collidors cobraven un sou prou digne per a anar a collir i més encara si ho feien a destall. També hem de dir que en aquests momets les dones dels magatzems arribaven a cobrar un sou digne, això sí, a base de fer moltes hores i un horari en certa forma inhumà, més encara si entenem com a humà la tasca d’ama de casa.

L'aparició de les empreses temporals ha fet que els preus caiguen a situacions insospitades fa una dècada.

Prenen nota: Un collidor de Tavernes, avui dia vint-i-sis d'octubre del dos mil deu, anant lluny, a més de cinquanta kilòmetres a collir, li paguen a trenta euros la jornada. Cinc és per la gasolina que els porta a treballar. El port és al seu càrrec.

Total: ha de viure amb vint-i-cinc euros dia. Però, i això encara és pitjor, els treballadors subsaharians van a collir per quinze euros dia. Estem arribant a situacions d'autèntica explotació dels nostres conveïns.

La crisi l'aprofiten els esclavistes. Ja deien els nostres pares que el pitjor que hi havia a Tavernes per aquells que no dispossaven de feina amb continuitat era anar tots els dies a la plaça a llogar-se.

Ara podem dir que el pitjor que veiem és el cas dels collidors, personal a precari i mal pagat, que és el que les empreses temporals de treball estan deixant a la nostra societat.

I preparem-nos davant el que anem a escoltar en temes d'ocupació per part de la gent que ha estat vivint molt bé en aquestos darrers anys, els pares naturals de la crisi i que pensen que la solució democràtica, perquè tots la votarem, és tornar a esclavitzar al treballador amb un jornal mínim que no li permeta més que tornar a l'endemà a treballar i havent menjat.

¿O és que això no és pagar a vint-i-cinc euros el dia a un collidor de Tavernes ? ¿Com ha de comprar colonia, eixir al bar a sopar, o consumir més si li llevem eixes possibilitats en no pagar-li el preu just ? ¿On volem portar la societat on vivim?

I damunt estem al País Valencià amb un deute superior a Grècia, i a la mitjana espanyola. En fí, a altres els paguen a quinze euros, però no conten amb ells perquè consumesquen. Els consideren com a de segon flor de la qual ens hem d'aprofitar i punt. Si parlen els tirem.

Com diu la nostra Cotorra: “ Bons temps per a la lírica”. Sí, senyora Cotorra, i damunt amb l’ERE de Tavervall.

I mentre a nivell estatal ens assabentem que la senyora Dolores de Cospedal, del PP, va tindre l’any passat uns ingressos de 241.836 euros. A mode comparació, eixes xifren venen a dir que ella en un dia guanya, més o menys, el mateix que un treballador amb salari bàsic durant un mes.

Potser seria convenient que alguns intentaren passar un parell de mesos amb només eixe salari mínim a vore si s'assabentaven de "lo que vale un peine". Segur que després no escoltaríem les declaracions que escoltem en els mitjans de comunicació sobre els sous i més treball.

El govern espanyol no tramita la ILP sobre televisió sense fronteres

L'objectiu d'aquesta colla de xoriços és fer-nos sentir vergonya de ser valencians. I a fe que estan aconseguint-ho. Quina gentola! Entre el PP i el PSOE i el PSOE i el PP i el PPSOE estem ben aviats al País Valencià. Tots dos s'ho apanyen tot amb els seus mitjans de comunicació i del que no els interessa no en parlen i per tant no existeix. Manipulen qualsevol realitat i així, difícilment, la gent pot votar res que no siga el PP o el PSOE. I si algun vot s'escapa... no passa res, fan una llei (especial per a valencians) que diu que qui no arribe a traure un 5% de vots (a nivell de País) o un 15%(a nivell de província) es queda sense representació. Açò és de monarquia africana PPSOEra. Auxiliiiiiii

9 d'octubre a Simat de la Valldigna

LA REGIDORIA DE CULTURA DE L´AJUNTAMENT DE SIMAT, CONVIDA A TOT EL POBLE A PARTICIPAR ALS ACTES EN COMMEMORACIÓ DEL 9 D´OCTUBRE, QUE TINDRAN LLOC A LA NOSTRA POBLACIÓ, DEL 1 AL 9 D´OCTUBRE.

Des del 27 de setembre, fins el 8 d´octubre;

* CONCURS ESCOLAR DE DIBUIX, 9 d´octubre.

* CONCURS ESCOLAR DE FOTOGRAFIA.

DIVENDRES 1

22:30h. Interpretació de l´obra "L´APARTAMENT BORJA" de Josep Enric Grau, a l´Església del Monestir.

DIVENDRES 8

18:30h. Cercavila de Gegants i Cabuts, a càrrec dels Xirimiters de Castelló de la Ribera

19:00h. Inauguració del MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, al Carrer Convent.

                                      Exposició d´aus al Mercat Medieval durant la vesprada

20:30h. Sopar popular 9 d´octubre, de "baix braç" al Mercat de Simat, cal passar per l´Ajuntament per apuntar-se fins al 7 d´octubre (tickets 3 euros), a les 22:00h.  III CICLE CANTAUTORS A SIMAT, aquest any amb ÒSCAR BRIZ, a l´Espai Cultural del Mercat.                                                                                        

DISSABTE 9

10:00h. MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, durant tot el dia, amb animacions musicals i culturals. Cercavila de Gegants.

Exposició d´aus durant tot el dia.

12:00h. Acte Institucional al Saló d´Actes de l´Ajuntament. Es farà entrega dels premis dels concurs 9 d´octubre.

14:00h. Paelles al Carrer dels Brolls, cal apuntar-se a l´Ajuntament, fins el dijous 7 d´octubre, inscripció gratuïta.

19:00h. Revetla del 9 d´Octubre, amb l´Orquestra "EUFORIA".

 DIUMENGE 10

10:00h. MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, durant tot el dia, cercavila de Gegants.

18:00h. Actuació al Mercat Medieval de PEP GIMENO "BOTIFARRA", amb Cançons de Cecs.

Ajuntament de Simat de la Valldigna

Regidoria de Cultura i Festes

cultura@simat.cat

Manifest Correllengua 2010

15 anys de Correllengua. Correllengua 2010 en homenatge a Enric Valor

Fa 15 anys que el Correllengua recorre els carrers i les places, les escoles i els instituts de tantes i tantes de les nostres poblacions, organitzat per Acció Cultural del País Valencià. Durant aquests anys, hem tret al carrer un missatge clar i inequívoc en defensa del nostre valencià, de la llengua catalana que parlem, escrivim i volem plenament oficial i normalitzada en tots els nostres pobles i comarques. I avui ho fem amb més força que mai, amb la satisfacció d’haver superat sobradament el difícil repte que ha suposat aconseguir que 651.650 persones donaren suport amb la seua signatura a la iniciativa legislativa “Televisió sense Fronteres”. Efectivament, són 651.650 les persones que hem exigit que totes les televisions en la nostra llengua, començant per TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana, es puguen veure amb normalitat tant al País Valencià com a la resta dels territoris on aquesta llengua és parlada. I ara aquesta iniciativa ha iniciat el seu tràmit parlamentari, malgrat la censura i els intents d’ofegar econòmicament Acció Cultural.

A més, enguany volem recordar amb especial emoció Enric Valor, quan s’acompleixen deu anys de la seua mort. Escriptor i lingüista, soci de la nostra entitat i, sobretot, patriota i home de bé, Enric Valor va ser per a tots nosaltres, fins l’últim dia de la seua vida, un exemple ferm de defensa “del nostre valencià, del català de tots”, com tant li agradava dir. Un exemple de defensa constant i incansable en tots els àmbits i en tots els moments de la vida. Sense anar més lluny, encara el podem recordar llegint públicament els Manifests dels primers Correllengua que ell tant va ajudar a impulsar i consolidar.

Davant nostre s’obren important reptes de futur, si volem aconseguir realment aquesta plena normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida pública, oral i escrita, en els àmbits més tradicionals com en els més innovadors; uns reptes adreçats tant a les persones que ja el parlen com a aquelles que encara no ho fan, tant a la gent que ha nascut ací com a la que ha vingut de fora; uns reptes que hem d’afrontar amb unitat i amb fermesa, per tal de fer real un futur per a la llengua com el somniava Enric Valor, un futur de llibertat i de normalitat plena entre totes les llengües d’Europa i del món.

Per això, Acció Cultural del País Valencià fa una crida pública al compromís personal i col·lectiu amb la llengua, perquè el treball unitari i positiu ens permet avançar, com demostra l’experiència de la recollida de signatures per TV3 o la dels 15 anys de Correllengua.

Visca el Correllengua i visca el País Valencià!

“Avui, al País Valencià, l’anticatalanisme és una obsolescència”

21 de setembre de 2010
Font: Número 1371 revista El Temps

“Avui, al País Valencià, l’anticatalanisme és una obsolescència”
El geògraf Josep Vicent Boira (València, 1963) va guanyar el premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític amb ‘La Commonwealth catalanovalenciana’. Hi analitza la formació de l’eix mediterrani al segle XX i hi mostra una relació estreta. I de futur.



—Per descriure les relacions entre el País Valencià i el Principat de Catalunya empreu el terme Commonwealth. Quin sentit hi doneu?

—Un que té molta relació amb l’origen del terme: el bé comú d’una societat. I, sobretot incidint en el futur i en allò que podria unir valencians i catalans, són els interessos compartits. No és la primera vegada que es fa servir aquest terme en el nostre cas. Jo he volgut posar-lo ben destacat justament per a focalitzar el missatge positiu: si ens centrem en allò que beneficia mútuament valencians i catalans, les coses ens aniran millor.

—Us ha sortit un llibre optimista?

—En aquests moments, que són difícils per a tots, cal transmetre la realitat completa, que no és tan negativa com sembla. Només cal repassar, sense apriorismes, els papers, les dades i les actuacions, per adonar-se de les intenses relacions que hi ha hagut en el camp empresarial, econòmic o social entre Catalunya i València durant el segle XX. Intensíssimes. D’una manera natural (si es poden qualificar de naturals els processos humans), hi ha hagut estructures complementàries, relacions històriques, s’han entès com una comunitat per a fer negocis. Mireu, ara pense en l’Exposició Regional del 1909: s’hi va fer el primer ral·li automobilístic: entre Barcelona i València.

—Cerqueu al segle XX els arguments per a aquest edifici d’entesa.

—Crec que no es poden explicar els contactes actuals sense fer aquesta ullada al passat. Cal donar aquesta profunditat de camp a les relacions, per entendre que no són conjunturals.

—Les dades d’aquesta ullada, així ordenades, impressionen. És que abans no les havíem buscades o que no les sabíem veure?

—No ho podria dir. Potser hem estat tan capficats en la cultura que hem oblidat una altra classe de relacions. Que existeix. Jo pose com a data emblemàtica el 1932. És un any que probablement sonarà per les Normes de Castelló, que van unificar la llengua. Però també hauria de sonar perquè és quan es publica la conferència de Romà Perpinyà “L’interès col·lectiu de Catalunya i València”. L’una cosa i l’altra han d’estar al mateix nivell.

—A l’hora de delimitar l’Arc Mediterrani, presenteu sempre com a element central el binomi Principat de Catalunya-País Valencià.

—Sí. D’una banda, és cert que assistim a una nova geografia de fluxos i de territoris: el territori com a element de contenidor va perdent posicions respecte de la xarxa (i les xarxes poden créixer o es poden retallar segons la conveniència o els interessos). Però, d’una altra banda, cal no oblidar que hi ha una constant: sempre que parlem d’Arc Mediterrani, en qualsevol delimitació, València i Catalunya hi són.

—Els mostreu com a locomotora productiva. També el País Valencià.

—Sí. De fet, només calia rellegir alguns papers (alguns dels treballs inicials de Vicent Soler, per exemple, on ja descrivia la industrialització del País Valencià a començament del segle XX) per veure-ho. Els anys 60-80 ja es parlava d’un nucli industrial catalano-valencià. I sempre hi ha fets emblemàtics que ens descriuen dinàmiques globals. Recorde, per exemple, l’anècdota de quan es va fer l’estàtua de Jaume I que hi ha a la plaça d’Alfons el Magnànim, a València: es va triar un escultor català, Agapit Vallmitjana, i una empresa valenciana per a la realització. Si va ser així fou perquè estaven en condicions de fer-ho. Podria haver estat un escultor valencià i una empresa catalana, però és difícil que ens trobàrem amb una empresa madrilenya i un escultor andalús.

—Expliqueu que, al banquet de celebració de l’obra, escultor i fonedor intercanviaren les copes i brindaren...

—...Per la fraternitat i l’amistat de Catalunya i València, sí. És que, al llarg de la història hi ha hagut diverses explicacions de la realitat. En aquest cas, la narrativa que sempre s’havia mantingut era la d’una relació de fraternitat. Això va perdurar fins a la transició, que va dinamitar aquesta narració per provar de sobreposar-n’hi una de diferent: l’anticatalanisme. Ells sabien (ells [somriu], en general, sense concretar) molt bé on havien de situar les càrregues de dinamita: justament en els sectors que protagonitzaren els contactes econòmics els anys 10, 30, 50, els sectors empresarials. I és una de les paradoxes d’aquesta història: si analitzes el tarannà dels homes i les dones que els anys 20 o 60 treballaven per una relació més fluida entre Catalunya i València, veus que eren de dreta. Però això es capgira absolutament en la transició: és la dreta, que es fa anticatalanista, en una absoluta aberració de la seua història i de la seua trajectòria. L’operació va ser calculada i amb molt d’èxit, i per això encara costarà temps de tornar a una situació normal. Però crec que ja assistim a un tancament d’aquell parèntesi, a una nova narrativa: propose que siga la dels interessos comuns.

llegir article complet

Creix l´atur a Simat

font: la cotorra de Simat

dimecres 22 de setembre de 2010

Segons les dades del Ministeri, hi ha una preocupant pujada de l´atur a Simat, durants els mesos de l´estiu, que si bé tots sabem que pot ser degut a la caiguda de la feina al camp, aquesta ja està molt minvada als darrers temps.

Durant el mes de juliol, hi havien registrats 240 aturats a Simat, sent la mitjana d´edat entre els 25 i 44 anys, la més castigada (72 aturats en homes i 58 en dones).

El total d´aturats per gènere durant el mes de juliol ha estat de 135 homes i 105 dones.

El sector més castigat amb 149 aturats és el sector serveis, mentre que a la construcció hi han enregistrats 31 aturats, i a agricultura i indústria 26 cadascú. El nombre d´aturats que no han tingut cap treball anterior és de 8 persones.

Per l´altra banda, durant el mes de juliol a Simat es van crear 52 contractes de treball, 50 al sector serveis, i 2 al sector de la construcció. Només 4 d´aquests contractes van ser indefinits.

Les dades de l´atur d´agost, són una mica pitjors, creix en 9 persones (249) respecte a juliol. Quatre homes més, 139, i cinc dones més, 110.

Informa; SEPE, Servicio Público de Empleo Estatal.

ACPV davant les declaracions del Govern valencià

14.09.2010

Davant les declaracions de la portaveu del Govern valencià el passat divendres 10 de setembre, Acció Cultural del País Valencià vol fer públiques les següents consideracions:

1.- El fet que el Govern de Catalunya haja pogut arribar a acords de reciprocitat amb els governs de les Illes Balears, Aragó i Perpinyà demostra que l’únic obstacle per a la normalització de TV3 també al País Valencià és precisament el Govern del Sr. Camps. Cal recordar que l’agost del 2008 Canal 9 es va començar a veure al conjunt de Catalunya com un gest del Govern català: d’aquesta manera, la reciprocitat era ja un fet, i només calia que el Govern valencià arxivés els expedients oberts contra ACPV i permetés la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià per normalitzar la situació. Però el Govern valencià va continuar l’ofensiva política, judicial i econòmica contra ACPV i, a més, el passat juliol va decidir deixar de pagar el lloguer del satèl·lit que permetia l’arribada del senyal de Canal 9 Internacional a Catalunya, tallant així la recepció de Canal 9.

Tal com ACPV ha afirmat des del primer dia, el Govern valencià del PP mai ha tingut cap voluntat de trobar una via de solució d’un conflicte que ell mateix ha creat artificialment.

2.- La majoria de la societat valenciana –fins i tot sectors del mateix partit que governa la Generalitat- s’ha pronunciat a favor de la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià de forma clara i continuada durant els últims anys. I és que, en definitiva, ACPV l’únic que defensa és que els ciutadans valencians tinguen l’opció de poder veure TV3, mentre que el Govern valencià vol imposar l’obligatorietat de no poder veure aquest canal. No es tracta per tant d’una qüestió d’audiències, sinó del dret a la pluralitat informativa i a la llibertat d’expressió, i no entendre això és no haver entés un dels pilars fonamentals de les societats lliures.

3.- Durant quasi 4 anys i (exactament, des del gener del 2007) el Govern valencià ha intentat tancar la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià i ofegar econòmicament ACPV, però tot i la desproporció de forces l’intent ha fracassat fins ara: tot i que els repetidors de la Carrasqueta, Alginet i Llosa de Ranes han estat tancats, la resta de repetidors continuen emetent a dia d’avui, i ACPV ha pogut fer front a multes i atacs gràcies a la solidaritat activa de desenes de milers de valencians. Davant d’aquesta realitat, el Consell, enlloc de reconsiderar la seua política, enforteix la deriva autoritària del seu govern amb l’anunci d’una reforma legislativa de caràcter repressiu dedicada exclusivament a ACPV: tan importants ens considera el Govern valencià?

4.- La Sra. Sànchez de León també va amenaçar amb fer tot allò que puguen perquè ACPV no puga rebre subvencions. Al respecte, ACPV afirma el seu dret a presentar-se a totes les convocatòries d’ajudes públiques de totes les institucions autonòmiques, estatals i europees que crega convenient, i pregunta públicament per què som l’única associació valenciana que no rep ni un euro de cap institució valenciana governada pel PP. Contràriament, denunciem que el Govern valencià fa un ús partidista dels diners públics, i aprova importantíssimes subvencions a associacions i entitats caracteritzades per la seua ideologia violenta i extremista i la seua nul·la implantació social: on van tots eixos diners?

5.- ACPV demana públicament al Govern valencià que pose fi al seu intent de prohibició d’un canal de televisió públic i de persecució de la nostra entitat amb l’arxiu de tots els expedients oberts contra Acció Cultural. La persecució obssessiva d’ACPV no ha fet sinó fer-nos més forts i activar la solidaritat de desenes de milers de valencians.

Tenim un repte: InfoTV torna, si tu vols

'Tenim un repte: InfoTV torna, si tu vols'. Eixe és el lema de la campanya que ha llançat InfoTV i que pretén aconseguir un miler de subscriptors, a una mitjana de cent euros anuals, per fer possible que el nostre canal, ara en Internet, torne a funcionar amb plenitud i regularitat. Els responsables de l'empresa s'han compromés a invertir totes les quotes dels abonats en la contractació de periodistes i en les despeses que genere la nova etapa. Amb motiu de la pròxima assemblea d'accionistes, InfoTV ha fet una crida a tots els seus socis perquè col·laboren en el repte: es tracta de tornar a ser una televisió de servei públic i un referent per als ciutadans progressistes i valencianistes, que tractarà la informació amb dignitat i professionalitat. Això només es pot aconseguir amb uns ingressos estables. El problema és que en l'àmbit d'Internet i en plena crisi, eixos ingressos no poden arribar per la via de la publicitat. Per això, l'empresa de comunicació ha apostat per les subscripcions, aportacions voluntàries de 100 euros a l'any (que són les recomanades), encara que també s'ha donat opció a marcar la xifra de 500 euros o qualsevol altra que es desitge.

Eixes aportacions, amb l'objectiu d'arribar als 100.000 euros, serviran per a reactivar una televisió diferent, "que escolte i deixe parlar a tots, que no manipule la realitat, que no amague les notícies i que respecte la nostra llengua i la nostra cultura", tal com diu el manifest.

Per a més informació, podeu prémer sobre el bànner situat ací a la dreta i entrareu en un pdf que podeu emplenar i enviar per correu electrònic a info@infotelevisio.com o bé imprimir-lo i remetre'l a InfoTV. Carrer de Salamanca, 27, 10ª. 46005 València.

InfoTV, mentre no canvie la situació social i política al País Valencià, té vedat l'accés a la televisió digital. Però podrà funcionar des d'Internet com a infotelevisio.com. Canviem, però el joc net i el compromís amb els ciutadans són els mateixos. Per oferir tots els colors de la llibertat. Per obrir espais

El Govern valencià vetla més per la tauromàquia que per la música

Cultura. dissabte, 14 d'agost de 2010

Les Societats Musicals critiquen la manca d'atenció i de recursos que se'ls destinen

La Federació de Societats Musicals del País Valencià se sent menystinguda per la Generalitat valenciana. Malgrat que fa més d'un any que la Federació va demanar que les societats musicals valencianes es declaressin bé d'interès cultural (BIC) no només aquesta petició no ha tingut una resposta sinó que les societats han hagut de veure com la Generalitat sí que s'afanya a declarar BIC les curses de braus. De fet, dies després de la prohibició al Principat, el conseller de Governació, Serafín Castellano, va dir que les curses "no corren perill" al País Valencià mentre hi governi el PP i ja s'organitza un sopar popular i gratuït pel dia 9 d'octubre a favor de la festa taurina. Tal com explica La Vanguardia, aquesta actuació no ha agradat en absolut a les societats musicals valencianes i el seu president, Josep Francesc Almería, no només ha criticat durament la decisió del Govern sinó que ha lamentat que el Dia de la Música instaurat per la Generalitat el 1999 s'aigualeixi "per falta de recursos".

"La Generalitat ha demostrat de sobres que les societats musicals no són una prioritat per ella" perquè "sempre que parlen en públic s'omplen la boca de paraules de suport a les bandes però no són res més que paraules buides", sentencia Almería. Al seu torn, Castellano ha citat la Federació per tractar la situació en què es troben les 526 bandes del País Valencià després de la retallada del Consell que només els donarà 2,6 milions d'euros dels 15,7 que sol·licitaven.

Font: Racó Català

HOMENATGE A OLEARIO ALARIO, CORREDOR DE L'EQUIP DE CARRERES PER MUNTANYA

La Mancomunitat de la Valldigna i el Grup Muntanya Valldigna han entregat una placa commemorativa al corredor de l'Equip de carreres per Muntanya Mancomunitat de la Valldigna, Olegario Alario Peig, per haver guanyat el Campionat i Copa Espanya de quilòmetre Vertical de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada en la categoria de corredors veterans, que es va celebrar en el dia 20 de juny en la localitat Segoviana de Real Sitio de San Ildefonso.

L'entrega de la distinció s'ha realitzat en la seu de la Mancomunitat de la Valldigna, en un senzill acte en què van acudir, el corredor i els seus familiars, el president de la Mancomunitat José Luis Ferrando, el president del Grup Muntanya Valldigna Juan Vte. Vercher Gadea i Emilio González, representant de la Secció de Carreres acompanyat per diversos corredors de l'equip de carreres per muntanya del GMValldigna.

Olegario representa al País Valencià en l'equip de carreres de Federació d'Esports de Muntanya d'Escalada de la Comunitat Valenciana (FEDMECV). El simater va estar entre els millors corredors d'Espanya de carreres Verticals, ja que va entrar el vint-i-dos de la general amb un temps de 50' 38''. El triomf va estar en els cent metres finals de la carrera, de la difícil ascensió al pic del Peñalara de 2.430m.

El corredor de la Valldigna, s’està preparant per a la seua difícil pròxima cita en la segona carrera de la Copa d'Espanya de CARRERA VERTICAL de la FEDME, que es celebrarà el diumenge que ve 1 d'agost, la CRONOESCALADA TORREON de 2.139 m. d'altitud i una distància de 7.8 km, en la ciutat espanyola de Brañosera a Palència, que compta amb l'organització del Club de Montaña Escalerilla.