Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

diumenge, 27 de juliol del 2008

Carta d'un jove català a Telemadrid

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalan: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalan, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància


GADES-04.06.08

Ball de disfresses a Simat

Simat celebrà dissabte 26 el tradicional ball de disfresses,que com tots els anys ompli de color els voltants de la Font Gran.Com sempre fou un éxit de participació on tant gent gran com menuda passejaven les seues disfresses pels carrers de Simat.

dijous, 24 de juliol del 2008

Moció de Censura a Simat de La Valldigna

PSOE, BLOC i ESQUERRA presenten una moció de censura a Simat després d'un any de govern conservador

Redacció de l'Avanç

Fonts ben informades han garantit que hui a les 8:37 del matí la totalitat dels regidors dels tres grups polítics; tres socialistes, dos del Bloc i un d'Esquerra, en representació de la majoria absoluta de la Corporació i a l'empara de la Llei de Règim Electoral General, han presentat per registre amb número d'entrada 1459 la moció de censura que desbancarà al PP de l'Alcaldia de Simat en un termini de 10 dies. L'escenari serà doncs el Saló de Plens, just abans que el poble inicie les seues Festes al entre l'u i el tres d'agost.


EU-ACAIS, ja va anunciar que es quedaria al marge de les negociacions:

“EU-Arc Iris ratifica que es mantindrà al marge de qualsevol intent de moció de censura, i que romandrà a l'oposició siga quin siga el govern, alhora que anuncia que regalarà un litre de beguda isotònica a cadascun dels signants de la moció, si finalment l'arriben a signar, per l'esforç d'haver mantingut les negociacions més llargues de la història per a la formació d'un govern local, tot un indicador de bona sintonia” [EU-ACAIS]

En un ampli resum de premsa volem fer un recorregut pel temps i analitzar el que ha donat fins ara la legislatura, que es va encetar amb una Alcaldia ostentada pel PP amb majoria relativa i 7 regidors d'esquerra a l'oposició [en preparació] i reflectirem qualsevol novetat que es produeixca.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Terratrèmol a Simat. valldigna digital

Publicat per pactepersimat in [Simat], [Barxeta], Premsa-InterSimat - 21 Jul, 2008

Un terratrèmol de magnitud 3.5, amb epicentre a Barxeta, ha despertat aquesta matinada a molts veïns de la comarca de la Costera.

"El terratrèmol ha estat d´una gran intensitat també a Simat, on molts veïns s´han despertat sorpresos pel moviment sísmic".

LEVANTE-EMV.COM

El terratrèmol s'ha notat a les 04:30 de la matinada, i ha arribat a moure llums i a desplaçar objectes. Segons relataven veïns de la zona a aquest periòdic, "ha estat més intens que en les anteriors ocasions. Jo estava dormint i m'ha despertat perquè ha durat bastant més que les altres vegades. És com si algú haguera agafat les potes del llit i estiguera agitant-les durant cinc segons". Alguns veïns han tret el cap perhan tret el cap per les finestres, espantats, i s'han format converses malgrat ser altes hores de la matinada. " És que ha durat molt", contava altre. "Han estat uns segons de por, perquè no parava de moure's el sòl. Estan sent ja molts terratrèmols seguits i la gent comença a estar espantada".

Foto: Mapa mondial de zones sísmiques.

dijous, 17 de juliol del 2008

DIJOUS, 17/07/2008 - 20:03h

El reconeixement del català a la constitució francesa tira endavant

El senat hi dóna el vist-i-plau · El text definitiu es votarà el 21 de juliol

Les llengües minoritzades, entre elles el català, cada vegada són més a prop de ser reconegudes a la constitució francesa. Si més no, és el que es preveu després del vist-i-plau que va donar ahir el senat francès a la reforma del text, on el reconeixement en qüestió apareix a l'article 75. Ara cal que el 21 de juliol l'assemblea i el senat votin conjuntament la nova redacció. L'oposició ja ha anunciat que hi votarà contra quan arribi al Parlament, encara que per altres motius.

La reforma de la constitució francesa s'ha aprovat amb 162 vots a favor i 125 en contra. La UMP, més dividida en les anteriors votacions, ha donat suport al text, els centristes s'han abstingut, mentre els socialistes, els comunistes i els ecologistes l'han revocat després de presentar-hi més d'un centenar d'esmenes.

Ara cal que el president de la república signi un decret per a convocar la votació conjunta del senat i l'assemblea el pròxim 21 de juliol. Al Parlament, el projecte de llei necessita tres cinquenes parts dels sufragis per tirar endavant. L'oposició ja ha deixat clar al president Nicolas Sarkozy que hi votarà contra, com ho faran alguns senadors i diputats de la dreta.

De l'article 1 al 75

El senat ha tornat a debatre el text aquest dimecres després d'haver tombat, en una primera tanda, la reforma constitucional perquè reconeixia les llengües minoritzades a l'article 1, davant la llengua francesa, que era recollida a l'article 2. Aquesta queixa tenia l'aval de l'Acadèmia Francesa.

Els matisos

'És clar que no obre cap dret. El francès ha de ser obligatori a l'esfera pública. L'ensenyament s'ha de fer en llengua regional, sempre que no sigui obligatori'. Amb aquestes paraules, ha justificat el president de la comissió al senat per la reforma constitucional, Jean-Jacques Hyat, l'adopció del reconeixement de les anomenades llengües regionals finalment a l'article 75. En l'apartat dedicat a les col·lectivitats locals (el que anomena regions, departaments i comunes) en el marc de la descentralització, hi figurarà a partir d'ara la referència que 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França'. D'aquesta manera, per primer cop es constitucionalitza el reconeixement, però per a la defensa cultural, no pas l'oficial

dimarts, 15 de juliol del 2008

MANIFEST CONTRA EL CINISME DELS BOTXINS


Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l'Académie no poden suportar l'existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.

El Manifiesto i la declaració de l'Académie són diàfans exemples d'un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l'apartheid. Totes dues inciatives són exemple d'un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengues inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició -encara!- dels detestables drets de conquesta.

És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.

Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l'Académie és posar-se al costat del dret a l'extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l'apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d'una profunda misèria intel·lectual.

I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen mensypreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d'intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.

Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d'antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.

No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconegen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s'han fonamentat i construït sobre la destrucció i l'extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.

Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.

Països Catalans, 8 de juliol de 2008

dilluns, 7 de juliol del 2008

Sóc un pecador sense redempció(article d'opinió de Sico Fons)

Estic desconsolat. Vaig pel carrer i la gent em mira de reüll. No m'ho diuen a la cara, però sé que em senyalen amb el dit amb estranyesa i commiseració. "Mireu", es diuen els uns als altres, "per allà va eixe home rar, eixe anòmal personatge que es creu millor que nosaltres". Ja no sé on amagar-me. He perdut totes les meues amistats. Els pares de família no volen que m'acoste als seus fills i filles. Sens dubte pensen que pervertiré els seus tendres i decents xiquets.
Les dones fugen, esverades, davant de la meua nefasta presència. Fins i tot, els gossos semblen fitar-me amb indignació pel carrer. Guau, guau! Em diuen amb menyspreu.
Què puc fer? He comés un terrible pecat i necessite expiar-lo d'alguna manera.
Bé, reuniré tot el meu valor i confessaré la veritat, la terrible i esfereïdora veritat. Pareu les orelles i contragueu les entranyes: Jo, amics meus, no he vist ni una sol partit de la selecció espanyola de futbol. Jo, companys meus -espere que em pugueu perdonar-, he ignorat per complet la programació televisiva de l’Eurocopa que feia vibrar de sincera emoció les famílies de tot un país sencer -ara més gran i més lliure. Pares, mares, fills, filles, avis, néts, cosins, oncles, nebots, gossos, gats, periquitos. Fins i tot la planta de l'entradeta tan boniqueta; tots gaudien davant de les jugades d 'aquells joves sans i exemplars. “Villa, Villa, Villa, 7 maravilla!”, cridaven els patriotes amb emotives llàgrimes nacionals. “Villa, Villa, Villa maravilla!”, cridava el príncep, la princesa i no sé quants fillets que deuen tindre ja, i la família reial sencera, i el majordom, i els criats i les minyones i els xofers i el netejador de la piscina i un animalet exòtic que els va regalar un altre rei de no sé on....
I jo, pecador dissolut, vil i miserable, ni tan sols coneixia els noms i cognoms i els DNI d'aqueixos meravellosos jugadors. D’aquests intrèpids herois èmuls d’altres valents guerrers que amb les seues gestes i amb les seues vides contribuïren a fer més gran aquesta nació, exemple i enveja de tot Europa, tot el món i part de la Via Làctia. Així, a noms com (quina infàmia que els xiquets d’avui en dia no els estudien a l’escola!) Viriato, el Cid, els Reis Catòlics, Hernan Cortés, Pizarro, Felip II, Felip V (conquistador i pacificador de les dissolutes terres orientals), Ferran VII, Francisco Franc... ui, no! Eixe em pense que no!, ara haurem d’afegir aquests altres coronats ja pel merescut llorer de la victòria.
D'aquells que ompliran de bellesa melòdica la geografia d'una nació, i que ben aviat -no ho dubteu ni un segon- tornaran a mostrar a tot Europa l'art elevat i superior de la nostra civilització. Casillas, Torres, Sergio Ramos, Marchena, Iniesta, Villa, San Luis Aragonés de Hortaleza... No us sona açò a música celestial de viril solatge hispànic? No us sembla aquest llistat de baronívols noms de campions com una cançó, com l’himne d’una terra ibèrica on no es pon mai el sol?
I jo ni tan sols he desfilat pels carrers, amb alegres himnes patriòtics de clàxons i xiulets com feien el dia 29 de juny aquells joves que duien al muscle les banderes, banderetes i banderotes amb els escuts reials, amb els bous d’Osborne i, fins i tot, alguns (no sé si despistats, nostàlgics o senzillament borinots) amb l’àguila de Franco. “Vaspanya!”, cridaven els nous cadells d’aquesta nova “División Azul” (ara roja) que ha derrotat la Wehrmacht de Merkel. “España-entera-se va de borrachera!”. Cantaven triomfals per haver-hi palesat, una volta més, que ells i només ells, segueixen sent la veritable reserva espiritual d’Occident. I jo ni tan sols em vaig fer una trista canyeta en honor als intrèpids superherois de la selecció imperial de futbol.
Que em podreu perdonar mai? Que podreu suportar la visió d'aquesta ànima esgarriada? I els de la “Cuatro”? Posaran preu al meu cap? Per favor, sigueu comprensius i pregueu una oració per la meua salvació. Amén.

Sico Fons

divendres, 4 de juliol del 2008

Foc a les faldes del Toro,a Simat.

Video de la intervenció de les brigades

El foc s'havia iniciat vora les tres i mitja de la vesprada a la vora del camí dels Brolls,molt a prop del poble i d'una residèndia de gent major.La ràpida intervenció de les brigades antiincendis a fet possible que no s'estenguera el foc cap amunt del Toro.El vent de llevant afavoria que el foc avançara cap amunt la muntanya,però els efectius antiincendis ho han impedit amb la ajuda d'un helicopter i una avioneta que han resultat d'allò més efectiu.Aquesta muntanya va patir a principis de década un foc que ho arrasà tot i ara comença a tornar a la seua verdor natural.Es sospita que l'incendi a pogut ser provocat
Redacció de blogvalldigna

dijous, 3 de juliol del 2008

Tanca el diari ultra "Valéncia Hui"


La greu crisi que sacseja darrerament el blaverisme més radical s'ha evidenciat més encara al anunciar-se el darrer dia 28 de juny de 2008 el tancament del mitjà de comunicació en paper que exercia d'altaveu de les tesis regionalistes més retrógrades. Sembla que ni l'ajut del milionari Juan Lladró ha donat per més de 573 exemplarsr. Quan fa poc menys de dos setmanes des què el líder de Coalición Valenciana, l' ex falangista Juan García Sentandreu, fou detingut per un pressumpte delicte d'agressió contra la seua amant, fet que provocà un gran rebombori dins les fileres blaveres, i que la darrera manifestació blavera organitzada per Identidad Reyno de Valencia (IRV) fos un estrepitós fracàs (no més de 12 persones), el blaverisme comença a enfonsar-se inevitablement per la seua manca de projecte, la seua radicalitat i la inconsistència de les seues tesis acientífiques. Malgrat tot, una part important del virus anticatalanista ha estat transvassat des de fa anys al PP, que juga a dues bandes reconeixent la unitat de la llengua a través de l'AVL i negant-la públicament. Estem davant un nou escenari on el blaverisme més radical està representat per xiquets cada vegada més joves i més ignorants, i per la vella guàrdia analfabeta major de 70 anys. A més, molts dels joves ultres blavers s'enfrentaran prompte a diversos judicis per distints actes de violència denunciats l'any passat, i sobre els qui s'espera, caiguen unes exemplars penes que frenen definitivament la violència anticatalanista.


El diari anticatalanista escrit majoritàriament en castellà (tot i dir-se valencianista) s'acomiada dels quioscos per fi, després de 573 dies predicant al desert unes tesis infumables per la major part de la població valenciana, que ha donat l'esquena al pamflet del blaverisme més radical. Ens sorprén que el milionari empresari Juan Lladró, l'empresa del qual està també immersa en una greu crisi, no tinga més euros per finançar l'altaveu de l'anticatalanisme. Això si, els més addictes al blaverisme no dubten en tirar les culpes al PP valencià, que sens dubte, aprofita el discurs blaver per fer-se amb els pocs simpatitzants, però que en realitat sap què no pot anar contra la ciència, havent estat derrotat en tots els processos que ha defensat la segregació del valencià del català. Des del propi diari s'ha denunciat que la Generalitat no els ha prestat cap ajut i fins i tot els ha marginat al no incloure'ls al programa Premsa Escola d'adjudicacions de subministrament de periódics als centres d'ensenyament públic que depenen de la Conselleria. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha admés el recurs interposat pel diari contra Camps, i diuen ser 'l´unic periódic valencià' extrem totalment fals, ja que existeixen moltes altres publicacions genuïnament valencianes que mai han rebut ni un euro ni el més mínim suport de la Generalitat.

La crisi del blaverisme és evident. Sentandreu ha estat immers en un penós episodi violent on s'ha descobert que tenia un amant, les escissions comencen a sacsejar el moviment ja de per si marginal, i els més valents estan cada vegada més assetjats per la justícia, després d'haver estat identificats per participar en diversos atemptats.

dimarts, 1 de juliol del 2008

El Castellà amenaçat...i pinyetes del calvari.

La notícia assalta els mitjans -escrits- el 24 de juny, dia de Sant Joan (la meua onomàstica i la del rei, vaja). Conta el diari Público que "Vint intel·lectuals firmen un manifest en defensa del castellà com a llengua comuna a Espanya". Sembla que -segons els vint- les desmesurades aspiracions de les "llengües autonòmiques" estan acabant amb la presència de la llengua de Castella a la perifèria d'Espanya. Contra aquesta dramàtica situació, els sotasignats proposen que es deixen d'usar en exclusiva les altres llengües espanyoles en benefici de la que ells anomenen "comuna". Entre els promotors d'aquesta sensata reflexió està, ni més ni menys, el senyor Fernando Savater, a qui les revistes Foreign Policy i Prospect acaben de declarar un dels "cent intel·lectuals més influents del món". OK.

Tanta excel·lència intel·lectual junta em fa que pensar. Isc immediatament al carrer a comprovar a quin nivell d'indecència lingüística estem arribant en aquest país. Confessaré, en tot cas, que visc en una xicoteta ciutat de l'àrea de Castelló, majoritàriament catalanoparlant. Vaig a una llibreria, però allí estan, impertèrrites, les obres de Savater i les de la majoria dels seus col·legues (almenys, d'aquells d'entre ells que escriuen, perquè no sé si ja hem arribat al penúltim estadi de la perversió, en què es prohibiran els llibres -en castellà- que mai no s'han escrit).

Seguisc avant. M'acoste a un quiosc. Allí està, com cada matí, la premsa aclaparadorament majoritària, en la "llengua comuna". Continuem. Els cinemes: a Castelló, com a Barcelona, pràcticament totes les estrenes en espanyol. Més: pose la tele. Encara que el Partit Popular valencià intenta prohibir-los -pel nostre bé: per a fer-nos més comuns-, es reben en el meu TDT els quatre canals de la Televisió de Catalunya. Al seu costat, 40 canals en perfecte espanyol -els mateixos que a Barcelona, si fa no fa-, i l'emissora local, Canal 9, amb alguns programes en català i la resta en romanç comú.

Em desespere. No dubte que l'espanyol estiga en perill a Espanya -ho diuen vint intel·lectuals-, però llavors, alguna cosa falla. Potser jo no ho sàpiga i a Mataró, a Andratx o a Vitòria als castellanoparlants se'ls obligue a portar una estrella groga, o un llaç roig en el pèl (hi ha integristes molt excèntrics). Cride de seguida als meus amics catalans, balears i bascos: no hi ha tals mesures. En realitat, totes les enquestes ens diuen que una part important de les poblacions respectives de Catalunya (també Balears i València), Euskadi i Galícia són monolingües en castellà. Eixe percentatge, de fet, no baixa del cinquanta per cent. Llavors, com es pot acorralar i descomunitzar a la meitat de la població?

Catalunya és el moll de la qüestió. Als bascos se'ls tolera (ETA al marge, se'ls sospita un caràcter paleoespanyol), els gallecs no compten (eixos preportuguesos desnaturalitzats), però els catalans amenacen el ser d'Espanya: el seu virgo. Llavors, em dic, si ells són el càncer del país, la sang deu estar ja desembocant en el riu. Al cap i a la fi, allí s'aplica la immersió lingüística: tots els nivells educatius són en català. I eixes masses discriminades, eixos ciutadans comuns violentats en els seus drets més íntims, eixos bons espanyols malaguanyats pel botiguer català deuen estar sens dubte manifestant-se en massa davant del Palau de la Generalitat. Mirem les estadístiques. Quantitat de pares que ha demanat que els seus fills reben escolarització en castellà a tot Catalunya: 23 (entre més d'un milió d'alumnes).

No els agraden als intel·lectuals les estadístiques? Perquè al País Valencià són una ciència molt exacta. ¿Sap el senyor Fernando Savater, per exemple, que hi ha 93.700 alumnes valencians de primària i secundària que preferirien rebre ensenyança en valencià/català però són escolaritzats en castellà perquè la Generalitat d'ací està ocupada per gent molt comuna? 93.700 alumnes (són dades d'Escola Valenciana) contra 23. Qui persegueix a qui?

Sempre he menyspreat el qui empara els rics i ataca els pobres o el qui roba directament als pobres per a finançar els rics. Protegir una llengua que parlen quatre-cents milions de persones i que en el rànquing mundial ocupa el tercer lloc? Es necessita ser molt panoli o tindre molta mala fe per a vindre amb eixa cançó en aquest festival. Que jo sàpiga, a Espanya, les úniques llengües perseguides -des dels decrets de Nova Planta de Felip Vè fins a les acaballes del franquisme- han sigut les llengües no castellanes. I, ara mateix, l'únic partit polític que fustiga amb acarnissament una llengua és el Partit Popular a València, que du a terme una campanya indissimulada contra el valencià/català, encara que sense subterfugis "intel·lectuals" (són gent més simple). Riga's vosté d'ERC a Catalunya. Per a quan un manifest de savaters, vargaslloses i boadelles per a defensar la llengua habitual dels valencians contra les agressions del poder?

La missió dels intel·lectuals en aquest món és prou ingrata. Per jugar-se de veritat el tipus, ningú no és inclòs en la llista del Top100. En canvi si vas de víctima, de perseguit (encara que fa anys que no baixes del Rolls i de la Visa i els teus llibres i les teues conferències es venen i s'imparteixen a preu d'or en el territori on dius que et volen malament), acabaràs triomfant. Senyors intel·lectuals comuns: si volen causes nobles, jo els en podria suggerir unes quantes. Però la persecució del castellà… Vinga ja!


Joan Garí [web] és escriptor.

[Aquest article és una traducció del propi escriptor, feta en exclusiva per als lectors de Racó Català, d'un article publicat al diari espanyol Público que porta el mateix nom, i que va ser publicat el 27 de juny d'enguany]

divendres, 27 de juny del 2008

Aprovada la Llei Valldigna en el Ple de Corts

El Ple de Corts s'ha pogut seguir en directe per internet a través de la web del Parlament i aviat dispondrem dels links per tal de veure'l en diferit. L'Avanç oferirà en paper un ampli reportatge sobre La Valldigna, on es tractarà tant el debat de hui a Les Corts com el futur Patronat que conviurà amb la desacretitada Fundació Jaume II "El Just" i on estarà present també la no menys questionada Mancomunitat de La Valldigna.

Redacció de l'avanç

Aquest matí ha quedat aprovada la Llei que regularà els usos i rehabilitació del Monestir de La Valldigna. Moments abans el mateix Ple aprovava també la nova Llei de Fundacions que la diputada de Compromís Mireia Mollà ha qualificat de de disfressa per tal de diluir el control parlamentari i ha recordat les malversacions de fons d'algunes fundacions públiques, (com la Jaume II), denunciades recentment en premsa.

Ja dins del debat de la Llei Valldigna, (que no ha estat objecte de cap esmena a la totalitat), les intervencions dels diputats de Compromís i PSPV, no han servit per que cap de les seues esmenes parcials foren acceptades per la resta de la cambra. No obstant, i sorprenentment tots dos grups han donat el seu suport a la Llei en diferents votacions de l'articulat de la mateixa.

Entre els convidats valldignencs situats a la tribuna de convidats, hem pogut veure a Luís Brines de la Universitat de València, Vicent Company de L'Avanç, Sebastiàn Mahiques, Alcalde del PP de Simat de la Valldigna, Jose Luís Ferrando, President de la Mancomunitat de La Valldigna i regidor del PP de Benifairó de la Valldigna i Joan Mª Mansanet de l'executiva nacional del BLOC.

L'us eclesiàstic del cenobi queda doncs garantit i emparat per la citada Llei, que com resaltaven els portaveus del PP i PSOE, formava part del pacte de l'Estatut, que tots dos partits signaren en la passada legislatura.

El Sr. Bueno diputat a Corts pel PP, deprés de fer un repàs sobre la tramitació en la cambra de l'esmentada Llei, ha resaltat en una dura i enèrgica intervenció que la Llei garanteix els tres usos que el govern valencià vol donar al cenobi: l'institucional, l'eclesiàstic i el civil, responent així a les necessitats i desitjos de la societat valenciana, segons les seues paraules.

La portanveu del PSPV-PSOE, coincidia amb el criteri de Compromís, alhora de denunciar la duplicitat de funcions i presupostos que implica la creació d'un nou Patronat en convivència amb la Fundació Jaume II "El Just", recentment esguitada pels escàndols de la gestió de l'anterior gestor Sr. Vicente Burgos, amic personal del Molt Honorable President de la Generalitat, Francisco Camps.

El diputat JM Panellà que ha defensat en tribuna les esmenes de Compromís, resaltava moments abans del Ple, l'inclusió de les Universitats valencianes i de la Presidència de la Mancomunitat de La Valldigna, com a membres del nou Patronat, i que ha estat fruit de les diferents aproximacions dels grups parlamentaris en la Comissió de Cultura i Educació, prèvia al debat.

La sessió de hui s'ha caracteritzat per un alt grau d'abstencionisme, en un hemicicle que transpirava apatia i desfici, on els diputats xarraven descaradament durant les intervencions dels seus companys. A continuació teniu detallats els resultats de les votacions corresponents a la Llei del Reial Monestir de Sta. Mª de La Valldinga:

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari PSPV-PSOE:
34 vots a favor i 49 en contra
Esmenes presentades pel Grup Parlamentari Compromís pel País Valencià:
34 vots a favor i 49 en contra

ARTICULAT:
Nº 1 83 vots a favor

Nº 2 51 vots a favor i 31 en contra

Nº 3-7 83 vots a favor.

Nº 8 52 vots a favor i 30 en contra

Nº 9 54 vots a favor i 29 en contra

Nº 10 81 vots a favor

Disposicions transitòries i finals: 83 vots a favor

Exposició de motius: 83 vots a favor

dimarts, 17 de juny del 2008

Victor Alexandre denuncia una nova agressió lingüística a Crevillent

Alexandre narra al seu blog com , el passat 30 de maig, convidat per la secció local d'Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d'integració dels nouvinguts. L'endemà al matí vaig baixar al bar de l'hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l'única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:- Un cafè amb llet, si us plau.- ¿Cómo?- Un cafè amb llet.- Será un café con leche –posant èmfasi en les paraules "con leche".- És el que he dit: un cafè amb llet.- A mi me habla en español.- És una ordre?- A mi me habla en español.- No, jo parlo en català.- No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.- Aleshores, si no m'entén, com és que respon tot el que dic?- Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.Quan l'interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la impotència– és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que no és només per als clients de l'hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, totes espanyoles, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que "Estamos en España" i que jo tenia l'obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials "en sus comunidades". Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l'espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert –Crevillente–, en els sobrets de xampú i gel de bany de l'hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que "hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación". Naturalment, vaig haver de dir-li que l'única persona mancada d'educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: "Váyase usted a la mierda". Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l'expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d'Alacant al cap d'una hora i mitja i si els guàrdies civils volien fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l'obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l'obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l'article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després s'hi va afegir el guàrdia jurat de l'hotel, que es pensava que m'insultava dient-me "charnego" mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m'escoltava. També s'hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d'Acció Cultural, me'n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de "café au lait" o "kaffee mit Milch". Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació–, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un "negre" insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m'entenien perfectament i que els guàrdies civils –fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol– es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m'hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s'haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d'un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.

diumenge, 15 de juny del 2008

Raimon al Castell de Montjuïc

punxa al titol per descarregar video

Raimon ,en un dels moments de la seua actuació,interpretant "Diguem No"

TV3 ha emés hui diumenge el concert de Raimon al castell de Montjuïc. L'espectacle forma part dels actes de la primera jornada de portes obertes del castell de Montjuïc, una cita lúdica i festiva que simbolitzarà el retorn del castell a tots els ciutadans de Barcelona.
El cantautor Raimon ha fet el recital al fossat del castell de Montjuïc, a pocs metres del lloc on va ser afusellat el President de la Generalitat Lluís Companys el 1940, el mateix any en què va néixer aquest artista valencià.
Raimon ha interpretat "Quan jo vaig néixer". "Quan jo vaig néixer encara no havien mort tots", així comença aquesta cançó composta el 1966, però la lletra de la qual fa referència a la més desoladora postguerra, l'any en què Companys va ser condemnat a mort després de ser lliurat a Franco per la Gestapo.

dissabte, 14 de juny del 2008

Gonzalo Anaya (article d'opinió d'Agustí Cerdà)


Agustí Cerdà, president d'Esquerra

Se'ns ha mort un mestre republicà i un bon company d'Esquerra, l'entranyable Gonzalo Anaya. Tenia 94 anys i fins al darrer dia de la seua vida va estar envoltat de papers, de projectes, de llibres que encara pensava escriure, i va gaudir d'una lucidesa i coherència ideològiques com poques. No m'estendré en el seu impressionant currículum ni em perdré en els panegírics pòstums que tothom té per costum fer quan mor algun personatge "important". Tot i que sí apuntaré algunes dades: llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa, professor de llatí i grec a l'institut Lluís Vives de València, catedràtic de Filosofia per l'Escola de Magisteri de Santiago de Compostel·la, diplomat en Psicologia i Psicotècnia per la Universitat de Madrid i doctor en Filosofia, catedràtic emèrit de la Universitat de València, tot això rematat per la Medalla d'Or d'aquesta darrera institució i de la Medalla d'Argent al Mèrit al Treball. Però bé, per a la premsa valenciana -que ha repassat exhaustivament la vida i miracles de l'il·lustre mestre-, hi ha una dada en la biografia d'Anaya que cal amagar. A Gonzalo Anaya no se li perdona la seua militància en Esquerra Republicana del País Valencià. Ell, que per intel·ligència i mèrit acadèmic pot tapar a tots els "administradors de l'opinió publicada" que ara el lloen per la seua mort, tenia, no obstant tant de bagatge intel·lectual, una petita/gran taca negra en el seu currículum: ser militant d'Esquerra Republicana. Resulta que a ell, que no creia en Déu, la gentola del gremi dels llepons del poder li retrau aquest pecat de senectut. Deuen pensar: "Gonzalo, home, per a una vegada que s'afilia a un partit en la seua vida i ha de ser justament a aquest niu de rojos, separatistes i catalanistes?" I és ací quan l'exemple del mestre Gonzalo Anaya es fa present fins i tot després de la seua mort. La pedagogia d'Anaya, el seu tarannà afable, obert i dialogant, es contraposa amb l'actuació sectària i miserable de la premsa valenciana, que està amagant tant com pot que Gonzalo Anaya era militant d'Esquerra Republicana, una militància de la qual n'estava orgullós i així ho proclamava. Mil vegades li vaig preguntar si sabia a quin partit s'havia apuntat. I ell em donava una resposta genial: "Estoy donde toca estar. Soy viejo pero no tonto". En fi, podreu llegir declaracions de condol de mil i una plataformes i entitats, però a l'únic partit al qual va estar afiliat (des del 2003), precisament per ser coherent amb les seues sòlides conviccions republicanes, no li donen veu i sembla que Esquerra Republicana no ha existit en la vida de Gonzalo Anaya. No li perdonen que un senyor espanyol, nascut a Burgos i veí de València, fóra del tot coherent amb la seua forma de pensar i acabara apuntant-se a un partit de la terra, independentista, republicà i d'esquerres. La mala consciència té aquestes coses... I aquesta és la premsa democràtica que abandera la "llibertat d'expressió"! Encara m'estic rient per no plorar des que he llegit aquest matí el tracte que mereixem en els diaris d'aquest país. Però bé, nosaltres, els qui hem tingut el privilegi que fóra candidat al Senat per València en 2004 i 2008, els qui hem compartit amb ell actes públics, manifestacions, soparets (encara el recordem, emocionat, en l'Homenatge a les Dones de la FUE que muntàrem en l'Ateneu Mercantil i que, ves per on, també fou silenciat per la premsa), xerrades i mítings, el recordarem i seguirem el seu exemple: el diàleg, la reflexió, la racionalitat front als dogmes, sectarismes i rancúnies que practiquen alguns. Gonzalo, moltes gràcies per tot el que hem aprés de tu.

dimecres, 11 de juny del 2008

Independentistes?

Ja ha arribat la Eurocopa,ja està ací l'esdeveniment futbolistic més important dels darrers quatre anys.Com sempre arriben els nervis ,alegries , tristeses i emocions per a una part de la societat.Peró en canvi per altres ,la vida segueix i ens dona absolutament igual qui guanye o deixe de guanyar.Sobretot pels qui no ens sentim representats per una sel·lecció que a banda de no tenirla com a nostra,com sempre que algú representa a Espanya,ens ofereixen un despreci total a les nostres senyes d'identitat ¿vegereu el que passà a la roda de premsa del partit de básquet que feren a Barcelona ?¿Quan la sel·lecció espanyola a tingut algún gest a favor de les llengues "autonómicas"?Tant la sel·lecció de futbol com la de bàsquet com totes les altres han ignorat que hi ha moltes persones que els segueixen i no tenen l'espanyol com a llengua materna.Encara i tot, quan arriben estes dates pareix que tot valga i inclús gent que es declara independentista es torna boja per la selecció ,"hem guanyat""hem jugat" diuen,cosa que no ens pareix tan mal quan ve de gent que es sent espanyola .On estan eixos crits de les manis i eixes estelades.Fins que no asolim un teixit independentista clar i ras no farem res.Trista realitat però es el que hi ha ací a molts pobles del País Valencià,no sé el que passarà al Principat o a Ses Illes,que hi ha molt despistat per les manifestacions dels 25 d'abril,concerts i altres .
La millor autonomia ,la de Portugal.Amunt

dissabte, 31 de maig del 2008

ELS VEÏNS DEL CARRER DE L'OM EXIGEIXEN LA RENOVACIÓ DE LES VORERES

Aspecte que presenta la vorera al tram central del carrer,
en una imatge cedida per un veí. (Extret del blog d'Arc Iris Simat)
Veïns del carrer de l'Om de Simat s'han posat en contacte amb ARC IRIS per denunciar l'estat de les voreres, que qualifiquen de vergonyós i deplorable, a més de perillós per la gran quantitat de clots. Les voreres del carrer de l'Om tindran, segons els veïns més grans, al voltant de setanta anys, i mai s'han renovat. Al contrari, les successives obres que s'hi han executat per renovar clavegarams i xarxa d'aigua han deixat la seua petjada en forma de pegats, clots i desnivells que conformen una imatge de barri degradat al centre mateix del poble.
El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, demanarà al pròxim ple no sols una renovació de les voreres, sinó una reforma integral del carrer de manera que es guanye mig metre d'amplària per vorera a cada galta de carrer, que s'hi planten arbres d'ombra cada deu metres, que s'hi instal.len bancs, que es marquen aparcaments en fila a ambdues galtes, i que s'hi elimine la fila central de faroles per deixar el carrer amb un únic sentit de circulació per al tànsit. Amb aquesta proposta el carrer guanyaria vora un centenar de places d'aparcament, es guanyaria espai per als vianants, s'estimularia la convivència al carrer, i es revitalitzaria el que hui és el carrer més ample de Simat. A més, la proposta d'EU-Arc Iris inclourà la plantació d'un om a l'extrem superior del carrer, als peus del Toro, en homenatge a l'espècie vegetal que tota la vida ha donat nom al carrer.
EU-Arc Iris exigirá també que este tipus d'actuacions s'estenga de forma paulatina a la resta dels carrers que conformen el casc antic de Simat per aconseguir una renovació urbana integral que faça de la part vella del poble un lloc atractiu per a viure.
Arc Iris ha denunciat en diverses ocasions l'abandament crònic i constant del casc antic de Simat, on no s'ha fet cap inversió al menys en les darreres cinc dècades. L'actual govern municipal ha iniciat una sèrie de tímides millores que han consistit en la replantació de jardins que estaven abandonats a la travessia del carrer de l'Església, o la col.locació de baranes metàliques a un terraplé que hi ha a la travessia dels carrers de l'Om i del Calvari.
Tot i això, EU-Arc Iris sospita que la mala situació financera de l'Ajuntament de Simat portarà al govern municipal del PP a rebutjar la proposta, o si més no, a modificar-la per a que supose un menor compromís pressupostari.

divendres, 16 de maig del 2008

La justícia condemna Kelme a pagar el contracte que va rescindir a Oleguer

L'empresa ho va fer perquè el jugador havia publicat un article en què comentava el cas de De Juana Chaos
La titular del jutjat de primera instància número cinc d'Elx ha obligat l'empresa de roba esportiva Kelme a pagar al jugador del Barça Oleguer Presas 49.608 euros més els interessos perquè li va rescindir unilateralment el contracte que mantenien arran de la publicació de l'article 'La bona fe' el 7 de febrer de l'any passat, en què comentava uns quants casos judicials, incloent-hi el de De Juana Chaos. Entén que les seves opinions no perjudiquen la marca i que no hi havia motiu per a la rescissió.
La quantitat és la que Oleguer havia de rebre a canvi de donar la seva imatge a la firma esportiva. Només va cobrar la part proporcional del contracte signat de l'1 de juny al 30 de juny de 2006. Kelme argumentava que les opinions d'Oleguer perjudicaven la seva imatge. 'Aquestes declaracions han afectat negativament la marca. Hem rebut cancel·lacions de comandes de les botes de futbol que porten el nom d'Oleguer', va dir el conseller delegat de Kelme, Benjamín Clarín. La jutgessa, Encarnación Aganzo, ho desestima. Diu que Oleguer no va defensar les accions de De Juana Chaos, sinó que només va opinar sobre la seva possible posada en llibertat com a conseqüència de la vaga de fam en què es va declarar. Diu que el contracte no concreta què s'entén per 'bon nom' de la marca i això fa que sigui l'empresa la que ho decideixi a cada moment, situació contrària a l'ordenament jurídic.

dimarts, 6 de maig del 2008

Hèctor Faubel, Palop i Núria Roca protagonitzen la campanya d'Escola Valenciana per a la matriculació

L'entitat denuncia que 70.000 alumnes han de deixar d'estudiar en català a secundària
Uns 70.000 alumnes de primària no poden continuar els estudis en català quan arriben a secundària per la mala planificació del govern valencià, segons que ha denunciat avui Escola Valenciana, durant la conferència de premsa de presentació de la campanya 'Matricula en Futur, Matricula en Valencià', que ha comptat amb el suport de la presentadora de televisió Núria Roca, el jugador de futbol Andreu Palop i el pilot de motociclisme Hèctor Faubel.
A la presentació de la campanya també han assistit una mare romanesa que viu a Catarroja des de fa quatre anys i la presidenta de Fapa-València, Gemma Piqué. La campanya, que coincideix amb el començament, demà, del període de matriculació als centres públics valencians, vol ajudar a incrementar el percentatge d'alumnes que actualment estudien en català, que ara no arriba al 25%. El president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha culpat la mala planificació de l'administració d'aquestes xifres tan baixes, i ha posat com a exemple que uns 70.000 alumnes no puguin continuar a secundària els estudis en català perquè el professorat no està catalogat com a bilingüe i només el 64% pot fer les classes tant en català com en espanyol. Escola Valenciana insisteix en la necessitat que el català sigui la llengua que s'estudiï d'entrada. Diego Gómez ha detallat en diversos punts la importància que té això: 'L’ensenyament en valencià ésl’únic que assegura el domini efectiu de les dues llengües oficials; una bona educació bilingüe facilita l’adquisició d’altres idiomes, com l'anglès; el domini de les dues llengües facilita la preparació i la incorporació al món laboral; estudiar en valencià suposa l’acollida i la integració dels nouvinguts a la nostra cultura i a la nostra idiosincràsia com a poble i porta una major comprensió del fet de la diferència, ens fa més tolerants i respectuosos amb els altres. El subcampió mundial de 125 cc Hèctor Faubel ha dit a la conferència de premsa de presentació de la campanya: 'Hem de mantindre vives les nostres arrels i la nostra llengua i per això recolze la campanya'. En declaracions a Escola Valenciana, Núria Roca, que no ha pogut assistir a l’acte, ha declarat: 'Es necessita ajuda i espenta per a fer coses en valencià. Aleshores, si puc col·laborar d’alguna forma ho faig. A més, sóc una persona que sempre he parlat en valencià, que he intentat impulsar la llengua des de la llibertat més absoluta i la campanya em va parèixer una idea extraordinària”. El mateix ocorre amb Andreu Palop, un dels porters més en forma de la lliga: 'L’ensenyament en valencià és sinònim de qualitat'.

+ Vídeo de la campanya 'Matricula en futur, matricula en valencià'.+ MP3: Falques de la campanya de Núria Roca, Andreu Palop i Hèctor Faubel.+ VilaWeb: Diego Gómez: 'El govern ha d'aplicar plenament la llei d'ús del valencià'.