L'aniversari de la derrota d'Almansa engresca tots els retrets contra el PP de Camps

diumenge 25 d’abril de 2010

València - el punt email protegit

Capçalera de la marxa. Foto: PRATS I CAMPS.

1

Desenes de milers de persones —50.000, segons els organitzadors— s'han manifestat en València aquesta vesprada per commemorar la derrota d'Almansa, en la Guerra de Successió, que va significar l'abolició dels Furs i la liquidació del Regne de València.

La convocatòria, amb el lema Ja n'hi ha prou, ha sigut una de les més multitudinàries dels últims anys, com ha recordat el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert.

Enguany s'hi han adherit diversos col·lectius que tenen en comú el rebuig a les polítiques del PP valencià, des de Salvem el Cabanyal a la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència.

«L'èxit de la manifestació confirma l'encert de l'estratègia de treball unitari impulsada per les organitzacions convocants amb l'objectiu de sumar esforços per aconseguir majories socials que facen possibles canvis concrets, davant la greu situació que pateix el País Valencià», ha subratllar Gisbert.

De fet, Acció Cultural s'havia marcat l'objectiu de concentrar totes les reivindicacions cíviques del País Valencià en la convocatòria i que aquesta fóra l'inici d'una etapa de treball en comú. Així, el manifest de la manifestació subratlla la necessitat de formar «una majoria transversal que siga capaç d'unificar esforços per guanyar reptes concrets, com frenar la destrucció del Cabanyal o el projecte de transvasament del Xúquer, guanyar una llarga llista de sentències que reconeixen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de català, o aconseguir mig milió de signatures per fer que TV3 es continue veient al País Valencià».

La manifestació ha transcorregut en un ambient festiu i amb absència d'incidents.

Entitats convocants

La marxa, tradicionalment convocada per Acció Cultural del País Valencià, ha comptat enguany amb el suport exprés de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals del País Valencià (AAPV), Ca Revolta, Col·lectiu No a la Corrupció, Comissions Obreres, Federació Ecologistes en Acció, Intersindical Valenciana, Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència, Plataforma per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9, Salvem el Cabanyal, Societat Coral El Micalet, Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV) i Xúquer Viu.

El somriure de Camps

dijous 20 d’abril de 2010

El mes d'octubre de l'any passat, un psicòleg portuguès anomenat Armindo Freitas-Magalhäes, especialitzat en el somriure humà, va analitzar l'estranya expressió facial del president Camps. El seu estrany somriure (sardònic, segons el psicòleg), per a ser més exactes. La fotografia que es va difondre per a il·lustrar l'assumpte li fou realitzada al Molt Honorable durant els actes oficials del Nou d'Octubre. Es tractava d'aquesta imatge:



Segons Freitas, Camps mostrava preocupació i ansietat. "Apreta molt els dents, les arrugues properes als ulls les té asimètriques, les parpelles estan més caigudes del que és normal", afirmava el psicòleg.

Siga com siga, i sense ser experts, tot el món se n'adonava que no eren expressions excessivament naturals les que el president venia oferint des de l'esclat del cas Gürtel. A això li hem d'afegir que, des de l'aparició als mitjans de comunicació de l'escàndol de corrupció, la premsa estatal presta més atenció a tot el que ocorre al País Valencià: tot és analitzat, per tant, amb més detall, i tot té una repercussió que abans no tenia.

Ahir, El Curita (com li deien en les seues converses El Bigotes i companyia) va reaparèixer públicament després de dotze dies sense agenda. L'escenari va ser el més còmode possible per a Camps: un auditori format per consellers i alcaldes del PP, i res de preguntes dels periodistes. L'excusa de la reaparició, fer balanç d'un any del Pla Confiança. Discurs grotescament autocomplaent: "No existeix cap alternativa a la política del Consell", va sentenciar el president d'una Autonomia amb més de mig milió d'aturats.

Però reprenent el tema del títol d'aquesta entrada, s'ha de dir que -a falta de paraules davant els micròfons de la premsa-, Francisco Camps va obsequiar les càmeres amb un somriure marca de la casa. Un que recordava una mica la fotografia anterior. Ací el teniu:



Sembla ser que els assessors del president li han d'haver recomanat que, d'ací a les eleccions de l'any que ve, limite les seues exposicions públiques a actes institucionals i de partit -per a evitar imatges on la gent l'increpe-, i que, de cap manera, no se li ocòrrega atendre la premsa -per tal de no fer el ridícul amb els seus "muy bonito" i els ballets nerviosos. Cal vigilar la imatge al màxim, en un moment delicat en què és punt de mira de molts mitjans, tot i que les enquestes apunten cap a una nova còmoda victòria. Tota precaució és poca.

Tanmateix, sempre se li pot escapar algun dels seus somriures davant els flaixos. La perfecció no existeix.

Catalunya premia Escola Valenciana amb la Creu de Sant Jordi

dimarts, 13 d'abril de 2010 17:00


El govern de Catalunya ha acordat concedir aquest reconeixement a trenta-dos personalitats i tretze entitats que han destacat pel treball en el camp cívic i cultural. L'acte de lliurament s'efectuarà el proper 21 d'abril, a les set de la vesprada, al Palau de la Generalitat, situat a la ciutat de Barcelona. La Creu de Sant Jordi és va crear en 1981 i és considera, amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, una de les distincions més prestigioses que s'atorguen al nord del Sénia. Entre els guardonats d'enguany cal destacar el president de la Caixa, Isidre Fainé; el president de Gas Natural, Salvador Gabarró; el fiscal Carlos Jiménez Villarejo; el fundador del grup alimentari Guissona, Jaume Alsina Calvet; Tomàs Gil, autor de mil tres-centes sardanes o Jordi Porta, expresident d'Òmnium Cultural.

Entre les entitats premiades hem d'esmentar el Casal català de Saragossa, l'associació de mestres Rosa Sensat o la federació de grups amateurs de teatre de Catalunya. La Federació d'Escola Valenciana és una entitat cívica formada per 24 associacions que reivindiquen l'ensenyament en valencià. La FEV organitza des de fa 25 anys les Trobades, una festa que reuneix a cada comarca els alumnes centres en què s'imparteixen les matèries en valencià. La Gira és un projecte que aprofita les Trobades i difon, a través d'un festival itinerant, els músics que usen el valencià. Amb el voluntariat lingüístic Escola Valenciana pretén que els ciutadans que volen aprendre a parlar en valencià puguen xarrar amb una persona que habitiualment s'expressa en la nostra llengua.

El desenllaç, arriba a les llibreries

2 abril de 2010

Perifèric Edicions acaba de publicar “El desenllaç” de Lourdes Boigües, obra guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Benvingut Oliver que ja es pot trobar a les llibreries.

Lourdes Boïgues (Simat de la Valldigna, 1968) és llicenciada en dret per la Universitat de Valencia. Ha publicat les obres Estel estel·lar; La taverna del bandoler, amb la qual va guanyar el Premi Carmesina; Una iguana al monestir, El secret de Caterina Cremec amb que va guanyar el Premi Enric Valor 2007 i La mascota que no existia, que fou guardonada amb el premi Vicent Silvestre 2008.

El desenllaç.

Quan Beatriu rep un missatge anònim, la seua vida comença a complicar-se. Per si no tenia prou amb la seua extensa família, ara apareix en escena un estudiant nord-americà amant de la literatura valenciana.

A més, Amanda, la secretària perfecta de sa tia, no deixa d’emprenyar-Ia amb amenaces sospitoses. A pesar que odia els misteris, a Beatriu no li quedarà més remei que investigar l’anònim per a topar-se amb la resposta de tots els enigmes que I’han apartada del clan familiar.

No sap que, abans que ella nasquera, al segle XVI, Margarida Sabater ja lIuitava per desfer-se d’unes arrels tan feixugues que li impedien avançar. Allò fou quan els jueus conversos patien la persecució del Sant Ofici, quan la societat fanàtica i ignorant creia en bruixes i malediccions. Perquè ara ningú no hi creu, o almenys això pensava Beatriu.

Podeu saber més sobre l’obra des d’ací.

Reincidentes, Eina i Oprimits, protagonistes de la Diada del 25 d'abril a València

Acció Cultural del País Valencià ha donat a conèixer part dels grups que actuaran al tradicional que es fa per la Diada del 25 d'abril a València. Tal i com informa Crònica.cat, enguany la cita és el dissabte 24 a la capital del Túria, després de la tradicional manifestació per reclamar la sobirania del País Valencià i reivindicar els Països Catalans. La manifestació començarà com sempre a les sis de la tarda a la plaça Sant Agustí de València. La marxa d'aquest 2010 estarà marcada sobretot per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ha engegat ACPV per reclamar que TV3 es pugui veure al País Valencià. A dia d'avui, porten recollides més de 400.000 signatures del mig milió necessàries.

Pel que fa al concert, els andalusos Reincidentes, els mallorquins Oprimits i els principatins Eina ja han confirmat la seva assistència, a més dels valencians Orxata Sound System i els guanyadors de l'Amplifica't 2009-2010. De moment, encara no s'ha confirmat la presència dels dos grups més mediàtics de la música en valencià: Obrint Pas i La Gossa Sorda.

Inauguració de la FONT GRAN de Simat

Publicat per alfandech in * ValldignaDigital - 26 Mar, 2010

L'Ajuntament simater procedirà a inaugurar la remodelació de l'icona valldignenca. L'acte està previst pel divendres 26 de març a les 19:30h on no mancarà el protagonisme i oportunisme polític. Les obres formen part del macro-projecte milionari de laminació del Riu Vaca sufragat amb Fons Europeus i que inclou a més a més la configuració d'un Parc Fluvial en la ribera del riu fins la Mediterrània i la construcció del que anomenen un Aula de Natura en l'esmentada ribera al terme de Simat

Socialistes, Bloc i Republicans s'atribueixen l'obra presentant-la com la gran fita urbanística del segle, en un joc de malabars de caire electoral per tal d'avalar l'anomenat PACTE DE PROGRÉS (fruit de la moció de censura presentada el 4 d'agost del 2008), mentre que la realitat és que respon al Pla Estratègic de les les autoritats europees per previndre riuades dins d'un ampli programa d'actuacions endegat des d'Estrasbug per tal de reformar les riberes de molts rius a tot arreu de l'Estat Espanyol. La transformació territorial i paisatgística dels esmentats projectes, és potent i fins i tot preocupant, donada la transformació dels cursos hidràulics que remodela. En el cas simater cal destacar la reconducció de l'anomenada SÈQUIA MARE i la possible transformació del milenar sistema de rec de l'horta simatera. La Font Menor també va estar remodelada el passat hivern sufragada amb els diners del PLA ZAPATERO, transformant de dalt a baix l'altra de les fonts situades en el casc urbà de la població.

SIMAT contraprograma coincidint amb el lliurament dels PREMIS VALLDIGNA

Publicat per alfandech in > Simat, * ValldignaDigital - 8 Mar, 2010

El Departament de Comuniciació de l'Ajuntament simater acaba d'emetre una nota informativa sobre la presentació de l'obra "Un Estiu a l´Infern", el nou llibre del valler SICO FONS i que serà presentat per la també vallera i afincada a Simat Melanie Puig al Mercat de Simat a les 19:30h el divendres dia 12 de març.

L'acte coincideix amb els actes del lliurament dels PREMIS VALLDIGNA 2010 i la presentació del llibre "Música i Societat a Tavernes de la Valldigna. La banda de música i la seua historia" d'Eduardo Arnau i Joan Carles Gomis, on també hi ha prevista una actuació del COR DE CAMBRA QUINZE DE MARÇ.

No és la primera vegada que SIMAT contraprograma coincidint amb actes d'altres administracions valldignenques i/o Ajuntaments veïns. El passat 1 d'agost (botan-se el protocol no escrit de no coincidència d'actes festius a Benifairó i Simat) l'ajuntament contraprogramava la nit de disfresses coincidint amb la tercera edició del FESTIVAL MÉS QUE ROCK, provocant la protesta de l'Ajuntament de Benifairó i el malestar de les diferents entitats valldignenques que hi donaven suport al festival. Aquest és un eixemple més de la descoordinació cultural què és viu a la Valldigna que ha anat "in creccendo" els dos darrers anys.

ESCOLA VALENCIANA PRESENTA LA GIRA 2010 I EL IV VOLUM DEL CD DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ

Els alcoians Artur Caravan i el DJ Pascu Selector actuen en l’acte de presentació del V Festival Itinerant de Música en Valencià, que enguany programa 22 concerts amb la participació de més de 30 grups. L’acte també servirà per presentar el IV Disc de la Música en Valencià editat per Escola Valenciana i on col·laboren la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d’Alacant. El Cd es de difusió gratuïta , i es regalarà un disc a tots els assistents.

Amb el mes de març arriba La Gira, el Vé Festival Itinerant de Música en Valencià. Un festival que es presentarà el proper dijous 4 de març a la Sala el Loco de València, amb les actuacions d’Artur Caravan i DJ Pascu Selector. La Gira preveu enguany superar els 25.000 assistents en els 22 concerts que programa a les localitats de Burjassot, València, Benimaclet, Alfarrasí, Bonrepós i Mirambell, Barcelona, Elx, Gàtova, Benimaclet, Gandia, Mutxamel, l’Alfàs del Pi, Calp, Estivella, Morella, Alacant, Sueca, Parcent, Benlloch (amb els dos dies del Feslloch, el fetsival de cloenda), Cocentaina i Mallorca. A més, enguany la Gira viatja al País Basc, a la localitat de Tolosa, en el marc d’un programa d’intercanvi de grups. Hi participen en total més 40 grups.

En els seus V anys de vida, La Gira no sols ha aconseguit consolidar-se com a festival valencià de referència sinó que ha anat augmentant escenaris, a Catalunya i les Illes Balears i enguany també més enllà dels territoris de parla comuna. L’objectiu és anar sumant escenaris per poder potenciar la distribució de grups geogràficament. La columna vertebral del projecte continuen sent les Trobades d’Escoles en Valencià, funcionant com a punt d’atracció per als alumnes d’institut i universitari. La Gira és posible gràcies a dotzenes de col·laboradors, les entitats comarcals d’Escola Valenciana, i associacions de tota classe que hi participacipen, així com grups musicals i equips tècnics. És una proposta de tots i totes.

IV Disc dels Músics i Cantants en Valencià

L’entitat de joves Reviscola i Escola Valenciana amb la col·laboració de la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d’Alacant han editat el IV Disc de la Música en Valencià. Un disc recopilatori amb 22 cançons, que resumeix La Gira’09 i mostra un ventall de les darreres novetats discogràfiques en valencià, de diferents estils i tendències. Des del pop independent, l’electrònica, la cançò d’autor, el folk, l’ska combatiu o el rock més clàssic. Un disc del que s’han editat 10.000 exemplars que es repartiran gratuïtament en els concerts de La Gira, Trobades i esdeveniments universitaris. Els grups que hi participen són:

Un plat fort inaugural: Obrint Pas a Falles 2010

El proper dimecres 17 de març La Gira dóna el seu tret d’eixida, i de quina manera. Ho farà a Burjassot, amb el retorn del grup Obrint Pas. Els de Benimaclet tornen als escenaris després d’un any i mig d’inactivitat als escenaris valencians, sense oferir una actuació en gran format, llevat d’alguns acústics puntuals, i que servirà d’escalfament per a la preparació de la gravació del seu proper disc. Tot just un mes abans, a La Nit d’Escola Valenciana, l’entitat va premiar aquest grup amb el guardó a l’ús social de la llengua: “Obrint Pas exemplifica l’èxit i el treball ben fet de joves compromesos amb la nostra llengua i que s’han convertit en l’avantguarda de la música en valencià. La capacitat de reunir milers de joves en concerts, els missatges dels seus temes i el fet d’haver-se convertit en símbols de la flama dels joves valencians que defensen una cultura, una llengua i un País, fan dels integrants d’aquest grup de música de gran èxit el referent de la generació que ha estudiat en valencià i que viu en valencià”. En aquest concert estaran acompanyats per 121 dB, grup revelació del rock independent alternatiu del cap-i-casal que col·lecciona premis de diversos consursos i mitjans de comunicació, i un grup que es triarà per votació popular mitjançant la xarxa social Facebook. En 8 dies han participat ja més de 4000 persones en les votacions, Atzembla i Skalissai van al capdavant amb més d’un miler de vots cadascún d’ells. Les entrades, que són limitades, es posaran a la venda aquest dijous durant l'acte de presentació de La Gira i el IV Disc de la Música en Valencià.

--

València ret un homenatge multitudinari a Josep Lluís Bausset

L'històric valencianista protagonista d'un acte emotiu a l'Octubre

Centenars de persones han omplert el Centre Octubre de València en un acte d'homenatge a Josep Lluís Bausset, un dels històrics del nacionalisme valencià, que ha complert cent anys. L'alcalde de L'Alcúdia ha obert el torn de parlaments que l'ha acabat Jordi Pujol, recordant que gent com Bausset són els que fan que els país 'tingui gruix'. En l'acte hi han intervingut també el rector de la Universitat i el Pare Abat de Montserrat, comunitat on el fill de Bausset és monjo. Tots els parlaments han insistit en la coherència, el rigor i la persistència del treball de Bausset, militant actiu del nacionalisme des de l'època de la dictadura de Primo de Rivera. Entre el públic representants de la majoria de les entitats i partits valencianistes i personalitats com Joan Francesc Mira o els candidats a rector Antoni Furió i Vicent Soler. Durant l'acte s'ha lliurat a Bausset una escultura feta per Manolo Boix, un dels seus deixebles il·lustres. L'acte ha acabat amb una Moixaranga interpretada per músics de la seua comarca. Bausset, als seus cent anys, ha estat el primer en posar-se dempeus quan han començat a sonar les notes de l'himne valencià.

'Bausset és un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí'. Joan Fuster definia amb aquesta pinzellada escrita Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d'agost de 1910), mestre, activista cultural i polític, llicenciat en farmàcia i químiques, practicant en medicina i cirurgia, titulat en magisteri i aficionat a la botànica. Un humanista dels d’abans, vaja, i també un exponent del valencianisme de pre-guerra, exemple de coherència i de compromís cívic amb la llengua i el país. Sis mesos abans de fer cent anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) li ha retut aquest migdia un homenatge a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, amb la presència del rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs; l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler; l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el mateix president d'ACPV, Eliseu Climent, per qui Bausset 'és un dels anònims del País Valencià que han fet possible que, malgrat tot, aquest país continue tenint esperança en el canvi'.

Josep Lluís Bausset, íntim amic de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer i Pastor, va militar a la Federació Universitària Espanyola a Madrid al final dels anys 1920, va vincular-se a l'Agrupació Valencianista la Senyera a la dècada de 1930 i, durant la dictadura franquista, va ser un dels primers a fer ràdio en català al País Valencià. També el trobem al darrere de les revistes 'Parlem' i 'Vencill', i va fundar el Partit Socialista del País Valencià a l'Alcúdia, el poble de la Ribera on es va establir poc després de néixer i al qual ha clavat arrels. Bausset també va contribuir a l'organització de les primeres edicions del Premis Octubre i segueix, sense descans, les partides de pilota valenciana que es juguen al Trinquet Pelayo de València, les cròniques de les quals publica a Levante-EMV. Un diari, val a dir, que ha acollit aquestes últimes quatre dècades a les seves pàgines molts altres escrits d'aquest homenot valencià, al voltant del país, la llengua, la política, la vida... El 1992, el Bloc li va atorgar el Guardó d’Or, i el 2000 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. També és president d’honor del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia.

El 25 d'abril de 2007, en ocasió dels tres-cents anys justos de la batalla d'Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del nostre país, un centenar llarg de personalitats del País Valencià van signar el Manifest Basset-Bausset, on reivindicaven la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans. Amb el nom del document es reivindicava les figures del general dels Maulets Joan Baptista Basset i Ramos i de Josep Lluís Bausset.

Sobre Bausset, Santi Vallés n'ha publicat dos llibres: 'Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època' (l'Alcúdia, 1997) i Josep L. Bausset. Converses amb l'home subterrani (Tàndem Edicions, 2000). El 2001, Publicacions de l'Abadia de Montserrat va editar D'un país que ja anem fent: miscel·lània d'homenatge a Josep Lluís Bausset.

Ni per a uns ni per a altres: decisió salomònica i... una nova empastrada!!

dimecres 24 de febrer de 2010
Font: La cotorra de la Vall

Els centres de la Valldigna han rebut ja, per correu certificat i urgent, la decisió final de la Conselleria d'Educació respecte a l'adscripció als instituts.
La decisió ha estat salomònica, ni per a uns ni per a altres o si voleu "divideix i venceràs": els alumnes de Benifairó aniran a l'IES Jaume II el Just i els alumnes de Simat a l'IES "La Valldigna", encara en construcció (a la fotografia).

L'adscripció queda així:
Al Jaume II el Just: Magraner, Alfàndec i Benifairó.
A La Valldigna: Sant Miquel, Divina Aurora i Simat.

La carta rebuda en els centres diu que pròximament es publicarà en el DOG i que apareixarà com una rectificació del que es va publicar temps arrera. O siga, alli on deia "tal i tal" havia de dir realment "tal i qual".
No sabem el que pensarà d'això el nostre govern municipal, però igual coincideix amb el que hem escoltat avui de professionals de l'educació i no professionals: una "empastrà".
Quin poc trellat! Els alumnes que es desplacen els envien a dos centres diferents. I això vol dir quadrar horaris per facilitar el transport, tindre en compte el temps per creuar Tavernes i l'autobus eixir de Simat un quart d'hora o més de la que caldria, o posar dos autobusos, un per a Simat i un altre per a Benifairó, etc. etc.
En resum un desgavall, en el que ha estat no una decisio tècnica i mirant el bé educatiu sino política. I malestar en Simat i Benifairó, que avui mateix han començat a mobilitzar-se i arreplegaran firmes, i fins i tot, pensen estudiar i si es possible recòrrer la decisió per la via judicial.

Seguirà...

Pel Suprem espanyol tractar algú de terrorista sense proves no és delicte

Revoca la sentència de l'Audiència de Barcelona contra la cadena COPE i Jiménez Losantos per haver dit que a ERC guarda armes a les seus del partit · Assegura que preval la llibertat d'expressió respecte al dret a l'honor

05.02.2010, 13:45

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat una sentència de l'Audiència de Barcelona que condemnava la cadena COPE espanyola i l'aleshores locutor de la mateixa Federico Jiménez Losantos a indemnitzar ERC per un article seu publicat el 2008 a El Mundo. A l'article, Losantos acusava els republicans de "terroristes", als seus militants de "preterroristes", i al conjunt del partit de tenir armes repartides per les seves seus, tot i que no aporava cap prova. L'Audiència de Barcelona el va condemnar per aquest motiu a indemnitzar Esquerra amb 60.000 euros per un atemptat a l'honor, diners que els republicans van anunciar que es destinarien a entitats de promoció de la llengua catalana. Ara però el Suprem ha estimat el recurs de la COPE i ha revocat la sentència inicial. L'alt tribunal espanyol assegura en les seves conclusions que en contextos de contesa política "preval la llibertat d'expressió respecte al dret a l'honor". [+]

Més de 150 persones demanen al Mondúver la continuïtat de TV3

diumenge, 24 de gener de 2010 07:32

Aquest dissabte ha tingut lloc una marxa a aquest cim a la qual han assistit la primera tinent d'alcalde de Gandia, Liduvina Gil; els alcaldes de Xeresa i Benifairó, Tomàs Ferrandis i Jesús Ferrando; l'alcaldessa de Montaverner, els portaveus del Bloc de Gandia i d'Oliva i representants d'ERPV, EU i Els Verds. Malgrat la boira espessa, Robert Llorca, tècnic d'ACPV a la Safor, ha agraït la presència de les persones que han pujat des de Xeresa, Simat i la Drova. Llorca ha afegit que encara són necessàries 200.000 signatures més fins a aconseguir el mig milió. D'aquesta manera, la Iniciativa Legislativa Popular que pretén facilitar la circulació l'emissions de televisió, podrà ser debatuda al Congrés.

Dalt del cim ha actuat Pep Gimeno «Botifarra», qui també serà present en l'acte reivindicatiu del Bartolo, a Benicàssim, on es troba situat un repetidor que emet el senyal de la televisió pública de Catalunya. A les onze del matí s'iniciarà des de l'esplanada del convent del Frares Carmelites la pujada al cim. S'han organitzat autobusos que a les deu del matí eixiran des de la plaça de Fadrell de Castelló i des de les piscines municipals de Vila-real.

AMANIDA PEIOT a la casa de la cultura de Tavernes

dissabte 9 de gener de 2010

Hem assistit a la presentació del disc d'AMANIDA PEIOT a la casa de la Cultura de Tavernes. Podem dir com a resum que de música van sobrats però o bé els micros o bé la vocalització o preparació, ha fet que les lletres se'ns escaparen. Però com hem dit, molt bon rock simfònic de moments amb tendencia a la fusió amb uns bons intrumentalistes a la trompeta i saxos. Extraordinaria l'aportació de Remigi Palmero amb eixa seguretat que dona un guitarra experimentada com és el cas de tindre el Remigi al costat.

Hem de destacar la presentació amb unes filmines que va deixar vore l'encant de la crítica a la destrucció per la modernitat excessiva del camp, aixi com el començament amb unes sombres xinesques que sinceramnet ens varen agradar molt i on la seua musica, sense veus, va calar com a presentació, entre Dir Strait o L'Elèctrica Darma.

En fi no podem deixar de ressenyar la presentació de la banda AMANIDA PEIOT fent una parodia de l'escriptor de Sueca Joan Fuster, que ací la veu va estar molt ben imitada, així com el personatge. Bon vent i barca nova a aquest grup que s'ho mereix i per tant La Cotorra els seguirà, encara que positivament pensem que no estaria mal millorar la part vocal d'una bona banda, i cercar unes lletres que no foren per autoconsum. Té mimbres i cal treballar-los.
Amanida Peiot són Francesc Burgos (veu i guitarres), Josep Lluís Escrivà (veu i guitarra elèctrica), Santiago Tormos (baix) i Manolo Sánchez Prinetti (bateria)i donen un pas avant en la seua carrera musical després de sis anys experimentant amb la seua música.
El nom d’Amanida Peiot és en honor del nom artístic que usava una mestra mexicana, d’origen català, en els recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola.

font: la cotorra de la vall

Veïns, entitats i oposició, satisfets per l'ordre de paralitzar l'enderrocament del Cabanyal

El Ministeri de Cultura espanyol acusa l'ajuntament d''espoli' i l'insta a canviar el projetce i a protegir el patrimoni històric

El Ministeri de Cultura espanyol va ordenar (pdf) ahir la paralització dels trebals del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Cabanyal-Canyameral (PEPRI), que incloïa la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez i implicava l'enderrocament d'edificis històrics. El pronunciament del ministeri respon a una petició expressa del Tribunal Suprem en una sentència del mes de juny passat i a sis mesos d'anàlisis i estudis. Tant les associacions de veïns com la plataforma Salvem el Cabanyal han qualificat l'ordre d''històrica' i 'la millor notícia per a començar l'any'.

La portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, Maribel Domènech, va mostrar-se eufòrica i va avançar que la plataforma es reuniria ben aviat amb els veïns per estudiar la nova situació i que exigiria immediatament 'la rehabilitació del barri sense destruir-lo'. La Federació d'Associacions de Veïns de València va manifestar-se també ben joiosa per l'ordre ministerial, i va afegir-se a la demanda de 'rehabilitar i revitalitzar' el barri. Antoni Pla, vice-president de l'entitat, va celebrar la decisió, amb l'esperança que ajudarà 'a obrir els ulls els qui s'encaboten a portar les màquines amb determinades finalitats al barri'. I pel vice-president de l'Associació de Veïns del Cabanyal-Canyameral, Vicent Gallart, aquesta 'és la millor de les notícies en aquest principi d'any', oimés que és 'una decisió avalada per informes tècnics, no polítics'.

L'oposició, satisfeta

Tots els partits excepte el PP es van mostrar també molt satisfest amb l'ordre ministerial. El secretari general del Bloc, Enric Morera, va reclamar la 'cooperació entre el govern espanyol i l'ajuntament per a cercar un consens que evite la destrucció i obri una via a la rehabilitació integral del barri'. Per ell, la decisió 'dóna la raó a tots els qui des de fa molts anys s'han oposat al projecte megalòman de la batllessa de València, Rita Barberà'. Morera creu que l'ordre de suspensió 'evitarà la mort d'un dels barris més notables de la ciutat de València'. La portaveu del grup municipal socialista de l'Ajuntament de València, Carmen Alborch, per la seva banda, va considerar que la decisió era 'justa, històrica i esperançadora' i que fomentaria la 'rehabilitació del barri'. Segons Alborch,'l'ajuntament no ha complert l'obligació de preservar el patrimoni i ha permès la degradació del Cabanyal'.

Una ordre tan sols recurrible a l'Audiència espanyola

Segons el Ministeri, l'ordre emesa representa una obligació del govern espanyol 'en l'exercici de la seva competència exclusiva en matèria de defensa del patrimoni històric contra l'espoli'. Així ho han ratificat les sentències del Superior de Justícia de Madrid ratificada per la del Tribunal Suprem, que imposava al Ministeri de Cultura 'l'obligació de pronunciar-se sobre l'espoli que suposa l'actuació urbanística derivada del PEPRI del conjunt històric Cabanyal-Canyameral'.

El Ministeri argüeix que la decisió és 'avalada per informes tècnics' i que, amb aquesta, 'no es fa altra cosa que ratificar l'informe negatiu que ja va emetre l'any 2000 la Inspecció del Patrimoni Històric de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de Cabanyal-Canyameral de València de la Conselleria de Cultura'. L'ordre aprovada pel govern espanyol és definitiva en la via administrativa, i contra ella només pot interposar-se un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència espanyola. De fet, tot i que no s'ha confirmat oficialment, previsiblement el govern muncipal seguirà aquesta opció.

El primer tinent-batlle, Alfonso Grau, considerava ahir 'vergonyosa i sospitosa la manera com el Ministeri de Cultura ha fet pública, amb nocturnitat i traïdoria, la resolució del PEPRI'. Grau defensa que 'nou sentències judicials, tres de les quals del Tribunal Suprem, abonen la legalitat del PEPRI' i considera que 'a la zona no declarada Bé d'Interès Cultural (BIC), en què el ministeri no té competència, el pla tirarà endavant'.

“Al País Valencià necessitem opcions polítiques pròpies”

Entrevista a Francesc de Paula Burguera, periodista, assagista i exdiputat al Congrés

Francesc de Paula Burguera (Sueca, 1928) és un històric del valencianisme. A la fi del franquisme funda el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) i és elegit diputat al Congrés el 1977 amb la coalició UCD. Quan aquesta es constitueix en partit passa al grup mixt i crea el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) embrió, juntament amb l’Agrupament d’Esquerres, d’Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessora del Bloc Nacionalista Valencià. El 1990 guanya el Joan Fuster dels Premis Octubre amb És més senzill encara: digueu-li Espanya, un assaig sobre la consciència nacional valenciana.
llig més

Ha mort Joan Monleón

dilluns, 28 de desembre de 2009

L'artista ha faltat aquest dilluns a l'edat de setanta-tres anys, després d'haver ingressat diverses vegades en l'hospital els darrers mesos. El popular presentador no ha pogut superar els problemes cardíacs que patia i ha expirat al 9 d'Octubre del cap i casal. El cos de Joan Monleón romandrà en el tanatori municipal de València, i abans de ser incinerat aquest dimarts, s'oficiarà a les dos del migdia una cerimònia al cementeri municipal. Nascut a la capital del Túria en 1936, va recuperar durant els anys setanta cançons tradicionals amb Els Pavesos. El grup va nàixer en una falla de Ciutat Vella i a poc a poc va agafar volada gràcies a les actuacions que realitzava en les diverses comissions.

Durant els anys huitanta va participar en diversos films, com «El virgo de Vicenteta», «Puta Misèria» o «El vicari d'Olot». De 1989 a 1994 va presentar a Canal 9 «El Show de Joan Monleón», un programa que s'emetia abans del telenotícies de la nit i en el qual cada dia el públic pertanyia a un municipi diferent del País Valencià. En aquest espai, els televidents havien d'endevinar a quina població pertanyia el campanar que apareixia en les imatges, encara que la secció més recordada del programa era «La paella russa», que amagava premis en els ingredients. L'any 2008 el festival de cinema de Picassent, l'Inquiet, va retre un homenatge a l'artista.

Raimon rep la medalla de la Universitat de València

La institució li lliura per la trajectòria com a cantant i compositor compromès amb el País Valencià

Raimon, el cantant de Xàtiva, ha rebut avui la medalla de la Universitat de València, per la seva 'encomiable trajectòria com a cantant i compositor compromès amb el País Valencià'. L'acte, al paranimf de l'edifici històric de la Nau, s'ha fet a les dotze i s'ha pogut seguir en directe per la web de la universitat. El catedràtic emèrit de Botànica, Manuel Costa, ha parlat de la figura i de l'obra de Raimon. També hi han intervingut el rector, Francisco Tomás Vert, i el cantant.

El rector Francisco Tomás ha recordat la cançó Al Vent, 'va acabar convertint-se en una cançó imprescindible per a tots nosaltres' i ha afegit que 'el crit de llibertat era seu, naixia de la seua pròpia collita, de les proximitats afectives i intel·lectuals amb gent com Joan Fuster o Vicent Ventura, per citar dos noms que, com ell aquest matí, van passar per aquest Paranimf per a rebre el nostre homenatge'.

El rector s’ha referit al compromís del cantant de Xàtiva, un compromís que tenia un caire especial en l’època de transició i que ha mantingut sempre, i que, a més, ha expressat a través de la música, 'el temps també es pot canviar amb les cançons. El material que Raimon va fer seu per a canviar un món que no li agradava estava aleshores, i continua estant ara, fet de paraules'. Francisco Tomás ha apuntat que avui 'estem ací per a dir-li a Raimon que la Universitat de València continua sent la seua casa, potser ara més la seua casa que mai. Per a dir-li que el seu temps i el de la Universitat han recorregut camins i circumstàncies molt semblants. Per a dir-li que des d’aquell viatge amb moto de Xàtiva a València les seues cançons són un territori moral on feliçment ens reconeixem. Per a dir-li, finalment, que aquest matí de dilluns la Universitat de València, i jo en el seu nom, se sent orgullosa de lliurar-li la seua Medalla'.

Personalitats del món de la política i de la cultura han volgut acompanyar el cantant xativí en aquest acte. Així, entre els assistents a l’acte es trobaven a banda de les autoritats acadèmiques, representant polítics com ara Ricardo Peralta, delegat del Govern; l’expresident de la Generalitat i senador Joan Lerma; els diputats Mónica Oltra i Enric Morera; la regidora Carmen Alborch; el regidor socialista Vicente González Mostoles; l’alcalde de l’Eliana José María Ángel. També han assistit representants del món de la Cultura com ara l'escultor Andreu Alfaro; l'editor Eliseu Climent; l'escriptor Josep Lluís Bauset; el pintor Manolo Boix; el pintor Artur Heras; el periodista Francesc de Paula Burguera; o el director de Levante-emv, Ferran Belda.

Després de rebre la medalla Raimon ha indicat durant la seva intervenció que fa cinquanta anys, nou mesos, cinc dies i 45 minuts, ell mateix llegia ací en el Paranimf els 4 primers versos del poema d’Ausiàs March conegut com Homenatge a Teresa amb motiu del 550 aniversari del naixement del poeta de Beniarjó. Aquesta coincidència, ha afirmat, 'em fa goig'. Raimon ha indicat que és 'un honor sincer i un gran agraïment rebre la medalla de la Universitat de València', la medalla d’una institució on es va formar intel·lectualment, on va passar importants anys de la seua vida, on es va relacionar amb importants artistes i intel·lectuals. 'La Universitat de València va ser sinó el centre del món, el lloc on constatarem que havia món', ha explicat. Raimon ha recordat aquells que 'amb la seua tasca professional i el seu compromís cívic han treballat pel seu país, el País Valencià'. A continuació ha tingut paraules de record per a alguns dels seus professors com ara Joan Reglà; Julián San Valero; Miquel Dolç o Miquel Tarradell, i per les seves indicacions a l’hora de completar els seus coneixements amb lectures diferents a les del programa acadèmic.

El cantant de Xàtiva ha dit que aquest acte li dóna molta energia i que 'si Barcelona m’ha fet possible com a cantant, Xàtiva i València m’han fet possible com a persona'.

Un centenar de persones es concentren per reclamar seguir veient TV3 al repetidor de Perenxisa

El repetidor fa arribar el senyal a una àrea d'un milió i mig d'habitants.

Amb l'objectiu d'evitar el tancament del repetidor de la Serra Perenxisa, ubicat al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa, l'entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el col·lectiu Safranar han convocat per aquest matí una marxa reivindicativa. Hi han assistit un centenar de persones.

Els manifestants han recorregut la via PR-V162, des de la urbanització Santo Domingo de Torrent. I, a més d'aprofitar la trobada per recollir signatures a favor del projecte de llei 'Televisió sense Fronteres', que Acció Cultural té intenció de presentar al Congrés, han gaudit de l’actuació de Pep Gimeno 'Botifarra' (reportatge de Vilaweb TV).

El repetidor de Perenxisa

El repetidor de Perenxista (reportatge de Vilaweb TV), és, segons els convocants, un punt emblemàtic, car des del passat 30 d’octubre el govern té autorització judicial per a precintar-lo (sentència, en pdf). 'La intenció d'aquest acte és recordar que el govern pot executar el tancament en qualsevol moment, quan li interessi', ha dit a Vilaweb el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, i ha afegit que el fet de disposar d'aquesta autorització no implica necessàriament que s'hagi de dur a terme el tancament.

Tot indica, però, que que l'executiu podria tancar aquest repetidor que dóna cobertura a prop d'un milió i mig d'habitants quan més li convingui políticament. 'La Generalitat va tancar els repetidors d'Alginet i de Llosa de Ranes el novembre de 2008, tot i que tenia l'autorització des de l'estiu d'aquell any, però va procedir a fer els tancaments la vigília de la manifestació contra el conseller Alejandro Font de Mora', ha explicat Gisbert.

Per a ACPV, ara cal intensificar la campanya contra la política de censura de l'executiu valencià i aconseguir les 500.000 adhesions necessàries per presentar l'ILP 'Televisió sense Fronteres' al Congrés, l'única possibilitat viable per aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià. 'Ja tenim més de 250.000 signatures i esperem arribar a les 300.000 per Nadal', ha afirmat Gisbert.

Per acomplir aquest objectiu, els responsables de la campanya 'Televisió sense Fronteres' segueixen estenent el seu missatge pel territori.

Botifarra i Xavi Castillo en defensa del repetidor de Perenxisa

10 desembre de 2009

Dos anys després del tancament de la Carrasqueta el Govern de Camps té previst tancar el repetidor de Perenxisa que dóna cobertura de les emissions de TV3 a bona part de l’àrea metropolitana de València. Des del Col·lectiu Safranar han organitzat diversos actes per a mostrar el rebuig a esta amenaça i arreplegar signatures en defensa de la iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres.

El dijous 10 de desembre, a les 19.15 i a la sala d’actes de l’Institut Tirant lo Blanch, situat al carrer del Convent (Fra Lluís Amigó), 41, de Torrent es farà present l’humor crític i corrosiu de Xavi Castillo, un artista molt més que necessari en aquests temps en què se’ns vol imposar una dictadura del pensament únic.

Dos dies més tard, el dissabte 12 de desembre de matí, el col·lectiu ha organitzat una excursió al repetidor de la Perenxisa amb l’actuació de Pep Gimeno “Botifarra”. L’eixida serà des de la urbanització de Santo Domingo a les 11 hores. L’excursió discorrerà per la senda PR: V-162, una ruta de baixa dificultat. L’actuació del Botifarra tindrà lloc a les 12.30 hores.

L'Aplec Excursionista dels Països Catalans

Una vegada més, les comarques valencianes acullen un Aplec Excursionista dels Països Catalans, aquesta vegada el que fa 33. Serà els dies 4, 5, 6, 7 i 8 de desembre als pobles de Benifairó i Simat de la Valldigna.

Ara que celebrem l'aniversari de l'arribada a les comarques centrals del País Valencià dels repobladors mallorquins, convidem a la potent xarxa d'entitats excursionistes dels Països Catalans a acudir a unes terres que, tot i ser famoses per la seua història, són poc conegudes excursionísticament més enllà de les comarques centrals valencianes. Us convidem a recòrrer la serra de Corbera de cap a peus, a pujar al Mondúver i a provar de localitzar Es Vedrà des del cim de la Safor. Esperem, per tant, que aquest siga un Aplec de descoberta i redescoberta. De trobada i de retrobament d'uns Països Catalans conscients i lliures algun dia.

Des dels grups organitzadors i els ajuntaments implicats us animem a que us apropeu a la Valldigna i esperem poder oferir-vos un bon 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans.

Salut i aplec!

La Valldigna-Safor, País Valencià.




INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Per a tots aquells que vulgueu inscriure-us amb antelació, podeu fer l'ingrés al número de compte de Caixa Rural 3188 0046 17 2129083925

Els preus de l'aplec són:
10 euros per a federats o membres de la Universitat de València
12 euros per a la resta

Al següent enllaç del web de l'ajuntament de Benifairó teniu la butlleta electrònica. Hi cal omplir tots els camps amb asterisc i adjuntar en jpg el justificant del pagament i, si és el cas, la targeta federativa o el carnet de la Universitat de València.

De totes maneres, la inscripció podrà fer-se al mateix aplec, des de la vesprada del 4, a la carpa (enfront del monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat). Els preus seran els mateixos i inclouran les mateixes coses (acampada, excursions, concerts, exposicions, entrada a l'actuació de Xavi Castillo)

On menjar