Font de Mora ignora la manifestació a València contra la política educativaDiu que només negociarà sobre el pla de plurilingüismeEl conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha refusat de valorar la gran manifestació que hi va haver dissabte a València contra la política educativa. Font de Mora només s'ha volgut referir al pla de plurilingüisme que prepara el la Generalitat i, respecte la manifestació que va treure al carrer cent mil persones, ha dit: 'Nosaltres, a la nostra'. 'Treballarem, ens reunirem i dialogarem per a tractar del pla de plurilingüisme'. Així ha respost a la demanda de sindicats, mestres, pares i mares de reunir-s'hi per a parlar sobre la política educativa, i en concret, sobre el conflicte per l'ordre d'ensenyar ciutadania en anglès. |  |
Nacionalistes d’Esquerres d’EUPV reclama al Govern valencià que reconega oficialment la senyera reial valenciana de les quatre barres, que ha identificat històricament l’antic Regne de València. Nacionalistes d’Esquerres recorda que el Consell Preautonòmic valencià (1978-1980) va adoptar la bandera de les quatre barres, amb el distintiu de la cimera del drac alat de la Generalitat Valenciana al centre del camper. Una fórmula perfectament plausible actualment en el marc de l’Estat de les autonomies.
Nacionalistes d’Esquerres adverteix que cal que el Govern autonòmic deixe d’excloure un símbol històric valencià com és la senyera de les quatre barres; una exclusió intolerant i que a la pràctica suposa un menyspreu institucional per als valencians i valencianes que s’identifiquen legítimament amb la bandera històrica dels valencians, com demostren multitud d’estudis.
Així mateix, estudis com Barres i Corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX), del medievalista i tècnic de la Universitat de València Pau Viciano, constaten que la bandera autonòmica actual és un dels símbols local de la ciutat de València; que tampoc no ho va ser per aquesta ciutat fins ben entrat el segle XIX: quan s’hi afegí l’augment blau amb brodats com a una solució ornamental no heràldica, que només posteriorment seria interpretada com a una corona.
Sense pretensió de qüestionar aquest símbol local de la ciutat de València assumit per molts ciutadans valencians i valencianes; Nacionalistes d’Esquerres vol denunciar l’abús que comporta la imposició d’un símbol local al conjunt del territori valencià. Mentre que s’exclou quan no es reconeix a nivell institucional, de forma intolerant, en el text de l’Estatut actual, per al conjunt del territori valencià, la senyera reial de les quatre barres, que com demostren tots els estudis solvents, ha identificat històricament aquest territori.
València, 12 de novembre de 2008
; "Image")
espanyola ha absolt aquest migdia els 16 acusats d'
Per Vicent Company i Sancho, de 
Entre la documentació i l'observació directa dels usos i costums de la comunitat de regants simatera al llarg del cicle de l'any, hem pogut deduir el cicle del pas per l'indret que coincideix amb la descripció que en fa el reglament del diferents Sindicats i Jurats de Rec de la Valldigna: Totes les nits de l'any, els dilluns tot el dia, els dimarts a la vesprada ["partatre"] (un sí i un no), i els tres dies anomenats de Gràcia, que són el divendres dissabte i diumenge següents a la festivitat de la Verge d'Agost. 
da realment engrescadora. A més a més, el fet de treballar colze amb colze amb els col·lectius de base i les entitats cíviques ens aporta una visió molt més nítida dels problemes que ens afecten i ens ajuda a entendre, de primera mà, els engranatges del nostre País. La cultura autogestionada és, abans que res, una cultura alternativa. Alternativa en el sentit etimològic del terme, no com l'etiqueta sense contingut que s'utilitza amb freqüència en els mitjans de comunicació per a definir la cultura que s'allunya estèticament del mainstream, però que se sustenta sobre els mateixos pilars... Però no vull desviar-me del tema que ens ocupa: el que m'agradaria és fer una reflexió sobre els avantatges d'aquesta mena de cultura de resistència que no sempre avaluem amb justícia. No tindre vocació d'estrella del rock et permet interactuar, conéixer, compartir experiències amb les persones amb noms i cognoms que hi ha darrere de les entitats i dels actes reivindicatius en els quals participes. No necessites ni vols intermediaris perquè la comunicació que s'hi estableix t'enriqueix a bastament. Com, si no, podríem aprendre les realitats polítiques i socials de tants i tan diversos pobles i comarques si no és parlant directament amb els afectats en primera persona? Sincerament, aquesta mena de connexió em paga la pena. El mateix Ovidi Montllor arribà a actuar per una garbera d'ametlles i una marraixa d'oli i mai no va posar el crit en el cel. D'acord, eren altres temps, però les lluites em semblen del tot vigents i homologables. Molta gent que ha organitzat i organitza concerts nostres no sempre té recursos suficients com per a garantir-nos unes condicions de primera divisió, però inverteixen tota la seua il·lusió i dedicació perquè ens sentim com a casa, i sempre ho aconsegueixen. En canvi, des que publicàrem el nostre primer disc hem tingut l'oportunitat d'actuar per a alguns ajuntaments que entenen la cultura com una simple creueta en l'expedient anual d'activitats de la regidoria corresponent, algunes vegades tornem a Torrent amb la butxaca plena però amb mal sabor de boca i una sensació de frustració difícil de digerir.
