Benvinguts al nou Blogvalldigna, disculpeu però estem en periode de proves i canvis

dilluns, 1 de desembre del 2008

DILLUNS, 01/12/2008
Font:Vilaweb

Font de Mora ignora la manifestació a València contra la política educativa

Diu que només negociarà sobre el pla de plurilingüisme

El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha refusat de valorar la gran manifestació que hi va haver dissabte a València contra la política educativa. Font de Mora només s'ha volgut referir al pla de plurilingüisme que prepara el la Generalitat i, respecte la manifestació que va treure al carrer cent mil persones, ha dit: 'Nosaltres, a la nostra'. 'Treballarem, ens reunirem i dialogarem per a tractar del pla de plurilingüisme'.

Així ha respost a la demanda de sindicats, mestres, pares i mares de reunir-s'hi per a parlar sobre la política educativa, i en concret, sobre el conflicte per l'ordre d'ensenyar ciutadania en anglès.

Font de Mora ha dit que era molt important 'la implantació de l'anglès de manera potent' al sistema educatiu i ha afegit: 'Independentment de qualsevol situació conjuntural, continuarem treballant amb tots els sectors implicats en l'educació' per elevar el nivell d'anglès.




diumenge, 30 de novembre del 2008

Desenes de milers persones rebutgen la politica educativa al País Valencià PDF
diumenge, 30 novembre 2008

'llevap Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió'. Anuncien noves mobilitzacions si el Consell no retia l'ordre i negocia els punts del manifest de la Plataforma
Més de cent mil persones, segons els organitzadors, (cinquanta mil segons Levante, quaranta mil, segons la policia nacional espanyola i dotze mil la policia municipal). Més enllà d'aquest ball de xifres, ha estat la manifestació més gran manifestació que ha vist València des d'aquelles contra la guerra, i aquest cop ho ha fet en defensa de l'ensenyament públic i contra la política educativa de la Generalitat, sobretot pel que fa a la impartició en anglés d'Educació per a la Ciutadania. (video de la manifestació INFOTV)

La gentada venia de totes les comarques valencianes, reunia pares, mestres, alumnes i ciutadans en general, parlaven castellà o valencià però tots coincidien en el crit més repetit: 'Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió'.
Per al STEPV, un dels convocants, "l’administració valenciana té ara un problema, que és eixir del conflicte que ella mateixa ha generat, ja que les estratègies que ha fet servir fins ara no els han funcionat». Al seu parar, fins ara «han ignorat les reiterades demandes de retirar l’ordre d'Educació per a la Ciutadania, i imposar el seu criteri partidista, ni intentar trencar la unitat de la plataforma amb reunions aïllades amb les entitats que en formen part".
Des del STEPV ja han anunciat que si el Consell no retia l'ordre i negocia els punts del manifest de la Plataforma, el proper dia 17 de desembre la comunitat educativa paralitzarà els centres docents en una jornada de vaga, així com noves accions de protesta per al pròxim trimestre.
Retalls de premsa:

divendres, 21 de novembre del 2008

Dijous, 20 de novembre de 2008 a les 21:00
Informa: Guillem
Font:Racó Català

La companyia de vol Swiss International Airlines (antiga Swissair) empra la llengua catalana, juntament amb l'alemany, en totes les comunicacions dels seus vols entre Barcelona i la ciutat suïssa de Zurich. Aquesta dada, confirmada per diversos passatgers d'aquesta línia, ha causat malestar en certs sectors espanyolistes, amb el partit Unión, Progreso y Democracia (UPyD "el partido de Rosa Díez") al capdavant. El partit ha confirmat al seu lloc web que ha remès una carta molt crítica a l'aerolínia suïssa, on carrega contra aquesta decisió de la companyia i qualifica la llengua catalana de "dialecte" a l'alçada dels diversos dialectes de l'alemany (bavarès i altres), mentre titlla de "nazisme" les actuacions dels governs que defensen llengües diferents del castellà a l'Estat espanyol.

La missiva és tant dura que el partit ha decidit retirar el PDF que havia penjat al seu servidor amb el contingut de la carta, un cop vista la repercussió que estava tenint. Evidentment, però, la carta segueix estant disponible per consultara la xarxa, amb una senzilla cerca al Google (també als fòrums de Racó Català). Entre altres perles, la carta reconeix que "el català no és una obligació ni tant sols a Catalunya" i que en canvi "el coneixement del castellà a Espanya és una obligació". El text, signat pel secretari general d'UPyD de Catalunya, José Manuel Opazo, afirma també que UPyD veu "incomprensible" que la companyia no usi el castellà perquè "Barcelona pertany a Espanya, i a Espanya l'idioma oficial és el castellà".

UPyD, i Ciudadanos (C's), en canvi, van defensar en el cas d'Air Berlin, quan aquesta companyia va carregar contra la llengua catalana i va rebutjar usar-la, que les companyies privades havien d'usar la llengua que vulguessin, i que no se'ls podia imposar res. UPyD i C's no tenen cap problema amb el mig centenar de companyies aèries que operen als aeroports dels Països Catalans i que usen només el castellà als seus vols. Això no és atemptar contra el bilingüisme, és llibertat, segons aquests partits.

En canvi si una (1!) companyia empra només el català enlloc del castellà, és un atac a la pàtria espanyola, i cal forçar la companyia a que usi el castellà. On queda la llibertat d'elecció en aquest cas? No n'hi ha. L'argumentari d'UPyD i C's en aquests casos és clar: en els àmbits on el castellà és majoritari, s'apela a la llibertat d'elecció de les empreses i els ciutadans, destacant que no s'ha d'imposar mai res. En canvi en els (pocs) àmbits on el català és majoritari, defensen la imposició incondicional del castellà, com a mínim al mateix nivell que el català. En aquests casos, s'obliden de la famosa "libertad libertad!!" i del "no s'ha d'imposar res" i s'aboquen apassionadament a imposar el castellà. És el que té la coherència.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Nacionalistes d’Esquerres d’EUPV reclama al Govern valencià que reconega oficialment la senyera reial valenciana de les quatre barres, que ha identificat històricament l’antic Regne de València

Classificat com a: Notícies — Esquerra Unida @ 3:48 pm

Nacionalistes d'EsquerresSenyera del Consell PreautonòmicNacionalistes d’Esquerres d’EUPV reclama la coexistència oficial a l’Estatut de la senyera de les quatre barres del Consell preautonòmic. Denuncien la intolerància que suposa que se li negue el reconeixement oficial a la senyera reial de les quatre barres, quan tots els estudis solvents constaten que ha identificat històricament el territori valencià
Nacionalistes d’Esquerres d’EUPV reclama al Govern valencià que reconega oficialment la senyera reial valenciana de les quatre barres, que ha identificat històricament l’antic Regne de València. Nacionalistes d’Esquerres recorda que el Consell Preautonòmic valencià (1978-1980) va adoptar la bandera de les quatre barres, amb el distintiu de la cimera del drac alat de la Generalitat Valenciana al centre del camper. Una fórmula perfectament plausible actualment en el marc de l’Estat de les autonomies.
Nacionalistes d’Esquerres adverteix que cal que el Govern autonòmic deixe d’excloure un símbol històric valencià com és la senyera de les quatre barres; una exclusió intolerant i que a la pràctica suposa un menyspreu institucional per als valencians i valencianes que s’identifiquen legítimament amb la bandera històrica dels valencians, com demostren multitud d’estudis.
Així mateix, estudis com Barres i Corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX), del medievalista i tècnic de la Universitat de València Pau Viciano, constaten que la bandera autonòmica actual és un dels símbols local de la ciutat de València; que tampoc no ho va ser per aquesta ciutat fins ben entrat el segle XIX: quan s’hi afegí l’augment blau amb brodats com a una solució ornamental no heràldica, que només posteriorment seria interpretada com a una corona.
Sense pretensió de qüestionar aquest símbol local de la ciutat de València assumit per molts ciutadans valencians i valencianes; Nacionalistes d’Esquerres vol denunciar l’abús que comporta la imposició d’un símbol local al conjunt del territori valencià. Mentre que s’exclou quan no es reconeix a nivell institucional, de forma intolerant, en el text de l’Estatut actual, per al conjunt del territori valencià, la senyera reial de les quatre barres, que com demostren tots els estudis solvents, ha identificat històricament aquest territori.
València, 12 de novembre de 2008

dimecres, 12 de novembre del 2008

DISSABTE DIA 15, ES CEL·LEBREN ELS ACTES SUSPESOS DEL 9 D´OCTUBRE.

07-11-2008

LA REGIDORIA DE CULTURA I FESTES, INFORMA QUE ELS ACTES SUSPESOS DEL 9 D´OCTUBRE, ES CEL·LEBRARAN EL PROPER DISSABTE DIA 15 DE NOVEMBRE, I SÓN ELS SEGÜENTS:

16:30H. JOCS POPULARS, per als xiquets a la Font Gran.

18:30H. REVETLA a la Font Gran amenitzada per l´Orquestra TITANIC.

QUE NO T´HO CONTEN, DISSABTE 15, VINE A SIMAT!

Ajuntament de Simat de la Valldigna.

Regidoria de Cultura i Festes.

Departament de Comunicació.

divendres, 7 de novembre del 2008

DIVENDRES, 07/11/2008 - 17:12h
Font:Vilaweb

La justícia avala que el valencià es denomine 'acadèmicament català'

El Supem espanyol desestima el recurs de la Generalitat contra els estatuts de la Universitat de València

El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs que havia presentat la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que permetia a la Universitat de València d'utilitzar la denominació acadèmica de llengua catalana en els seus estatuts. El tribunal recorda que hi ha dues sentències, del 2006 i del 2008, en què es pronunciava sobre l'equivalència de les denominacions català i valencià per designar designar la mateixa llengua.

En ambdós casos, el Suprem avalava la unitat de la llengua catalana.

El 30 de juliol del 2004, el govern valencià va aprovar un decret pel modificar els estatuts de la Universitat de València, concretament l'apartat segon de l'article sis i el primer apartat de l'article nou, que es referien a la denominació acadèmica de la llengua catalana i al nom de l'àrea de lingüística catalana.

La Universitat de València hi va recórrer, i el Tribunal Superior de Justícia valencià va dictar una sentència que admetia parcialment la demanda del centre contra el decret del Consell, l'anul·lava per considerar-lo contrari a dret i el deixava sense efecte. La Generalitat va recórrer al Suprem, que ara ha tornat a donar la raó a la Universitat de València.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Zapatero anuncia que es podrà ajornar el pagament de la hipoteca durant dos anys Imprimeix
dilluns, 03 novembre de 2008

Image En la mesura més important del paquet d'accions que l'executiu estatal ha anunciat aquest migdia. El president del govern d'Espanya ha presentat un seguit de mesures amb les quals es pretén beneficiar les famílies amb més dificultats a la vegada que s'afavoreix l'ocupació i la contractació laboral. José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat que es facilitarà una moratòria de fins a dos anys en aquells casos que es complisquen una sèrie de requisits. A les famílies que se'n beneficien se'ls ajornarà un 50% el pagament de la quota mensual, amb un límit màxim de 500 euros mensuals. S'estima que 500.000 persones es podran acollir a la mesura.

També amb relació a les hipoteques, l'executiu estatal retindrà dos punts menys a aquells contribuents que paguen l'habitatge habitual amb finançament d'una entitat, sempre i quan guanyen menys de 33.000 euros anuals. Aquesta mesura, segons Zapatero, suposarà 2.000 milions de liquiditat per als tres milions i mig de contribuents que reunisquen els requisits. L'executiu també ampliarà el termini per materialitzar el saldo del compte d'estalvi habitatge, que fins ara és de quatre anys. Els ciutadans amb comptes que expiren des d'ara fins a desembre de 2010 diposaran de dos anys més per comprar un pis sense perdre els beneficis fiscals. Segons Zapaero, prop de 180.000 persones es beneficiaran d'aquesta mesura. Per una altra banda, s'ampliarà el termini en dos anys i així les famílies que hagen adquirit una habitatge amb previsió de vendre posteriorment la residència habitual puguen fer-ho sense que es vegen perjudicats fiscalment.

El president de l'executiu de Madrid també ha anunciat que el govern d'Espanya bonificarà amb 1.500 euros les empreses que contracten de forma indefinida a desocupats amb càrregues familiars. A més, tindran bonificació els contractes nous i estables en sectors i activitats estratègiques com les relacionades amb energies renovables i medioambientals. També s'ampliarà la capitalització del 40 al 60% de la prestació de desocupació a l'hora de fomentar el treball per compte propi. Zapatero ha assenyalat que l'impacte de totes aquestes mesures de foment de l'ocupació beneficiaran prop de 500.000 persones.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Dimecres, 29 d'octubre de 2008
Font:Racó Català
Informa: Guillem


L'Audiència Nacional 16-acusats-crema-fotografies-absolts_18.jpegespanyola ha absolt aquest migdia els 16 acusats d'haver cremat fotografies del rei espanyol a la plaça del Vi de Girona, el darrer 22 de setembre, en solidaritat amb els aleshores dos primers imputats pels mateixos fets, Jaume Roura i Enric Stern (ja condemnats), que una setmana abans també havien cremat retrats del monarca espanyol durant una visita d'aquests a la Universitat de Girona. El jutge José María Vázquez Honrubia, el mateix que va condemnar Roura i Stern, ha absolt els acusats perquè el fiscal ha rebaixat la seva petició inicial a una falta lleu de pertorbació de l'ordre públic (demana 500 euros de multa), perquè no ha pogut acreditar que vulguessin menystenir la corona espanyola.
Al judici s'hi ha personat un intèrpret de català, ja que els imputats han declarat en aquesta llengua, un dret que els va negar a Roura i Stern al seu primer judici el mateig magistrat, fet que va motivar la nul·litat del procés i una posterior repetició de la vista. El judici d'avui ha començat amb retard ja que les forces d'ordre de l'Audiència Nacional espanyola han impedit en primera instància l'accés dels acusats a la sala perquè duien samarretes amb el lema "Jo també cremo la corona espanyola".
Vázquez Honrubia ha "renyat" el fiscal per haver rebaixat l'acusació d'un delicte d'injúries, pel que demanava 3.600 euros de multa, a una falta lleu, per la que demana 500 euros de multa, ja que l'Audiència espanyola no és competent per jutjar "faltes". Per tant l'afer derivarà ara cap als jutjats ordinaris de Girona.

diumenge, 26 d’octubre del 2008


DISSABTE, 25/10/2008
Premis Octubre, cent per cent valencians
Comença a aparèixer una nova generació d'autors valencians

Des dels primers Premis Octubre, ara fa trenta-set anys, no s'havia escaigut mai que tots els premiats fossin del País Valencià. Xavier Aliaga, guanyador de l'Andròmina de narrativa, en dóna una possible interpretació: 'L'èxit de Manuel Baixauli ha significat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris, i el fenomen Baixauli ha servit perquè al Principat es renovés l'interès pels autors valencians' .

Continua Aliaga: 'Hi ha més autors, a banda Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors, amb Francesc Bodí i alguns més, que el lector català ha de descobrir. I els Octubre són els premis literaris valencians amb més difusió a Catalunya.'

El periodista de Xàtiva, Xavier Aliaga (nascut a Madrid, 1970) ha obtingut el Premi Andròmina de narrativa amb una obra de títol provocador: 'Els neons de Sodoma'. Josep Lluís Roig (Oliva, 1967), el Vicent Andrés Estellés de Poesia amb 'Peixos d'un mar sec'. El premi d'assaig Joan Fuster, se l'ha endut el filòsof Antoni Defez (València, 1958), professor de filosofia de la Universitat de Girona, amb 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. El premi de teatre, l'ha guanyat el cineasta Samuel Sebastián (València, 1976), amb 'Les habitacions tancades', la seva primera incursió dramatúrgica. I el premi de periodisme Ramon Barnils, que atorga el setmanari El Temps, ha estat per al periodista Mario Reyes (Port de Sagunt, 1971), pel reportatge 'La València de Hitler'.

Sàtira de la societat contemporània

El periodista autònom Xavier Aliaga va guanyar l'any 2005 el Premi Vila Lloseta (Mallorca) amb 'Si no ho dic rebente (Moll), una sàtira de la corrupció política i urbanística actual d'un poble inventat del País Valencià. Ara, amb 'Els neons de Sodoma', torna a situar la història en el mateix poble, però en una altra direcció, jugant amb elements més literaris, com les petites històries rurals al voltant de les dones, de les festes patronals... 'Se situa en l'època actual i continua havent-hi crítica social, però més lligada a la realitat. Al principi de l'obra jugue a parodiar les novel·les esotèriques i després mostre una realitat rural que al País Valencià es troba en decadència. Tot comença amb un misteri: la imatge de Sant Roc desapareix de l'església del poble. Tot plegat narrat amb una gran dosi d'humor negre i de sàtira mordaç.'

Una proposta captivadora i innovadora, segons el jurat del premi de poesia, és el poemari que ha guanyat el Vicent Andrés Estellés, 'Peixos d'un mar sec' de Josep Lluís Roig. I el premi de periodisme Ramon Barnils, 'La València de Hitler', de Mario Reyes, és un reportatge, sobre l'impacte que el nazisme va tenir en la ciutat. Tema a penes investigat, redactar-lo ha necessitat quatre anys de feina i moltes hores d'hemeroteca. Reyes explica, per exemple, la presència de la Gestapo a València per la importància tàctica, sobretot del port, i i diu que es feien servir les partides de taronges per amagar-hi explosius.

El concepte de nació des d'una mirada filosòfica

L'assaig que ha guanyat el Premi Joan Fuster aborda un tema molt estudiat, i prou difícil: el concepte de nació. L'autor, Antoni Defez, doctor en filosofia i poeta, l'enfoca filosòficacament i el titula 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. Segons l'autor: 'Les nacions no són tigres, és a dir, no són classes naturals, sinó entitats intencionals. Una nació existeix, si hi ha prou massa crítica de gent que se la creu. Si no, no existeix. No és com un tigre, que existeix, tant si te'l creus com si no.' Recupera, segons ell, la vella controvèrsia entre Prat de la Riba, essencialista, i Rovira i Virgili, que entenia que la nació existia en la mesura que la gent volia.

El premi de teatre, l'ha assolit un desconegut en aquest camp, el cineasta Samuel Sebastián, amb la seva primera obra dramàtica. 'Les habitacions tancades', sobre un pare que abusa sexualment de la filla, és un text dur i cru. La història, d'una hora i mitja, se situa just després d'un d'aquests abusos, abans de dinar, quan l'adolescent de catorze anys, comença a entendre l'atrocitat de son pare. 'Ella no ha viscut res més que això i li costa d'entendre què passa', diu Sebastián. És una obra molt intensa i amb molta força dramàtica, segons el jurat. 'Toque el tema amb una cruesa total, sense cap element ornamental, perquè crec que com a creador m'he de comprometre i denunciar abusos com aquest.' Samuel Sebastián prové d'una família d'immigrants castellanoparlant. És el primer de la família que ha optat per la llengua catalana com a eina d'expressió i de creació. Per això el premi l'omple, encara més, d'orgull.

(Fotografia de Guillermo Lucas. D'esquerra a dreta: Xavier Aliaga, Mario Reyes, Antoni Defez, Samuel Sebastián i Josep Lluís Roig.)

Font:Vilaweb

dijous, 23 d’octubre del 2008

DIJOUS, 23/10/2008 - 17:43h

Els sindicats convocaran una jornada de vaga a l'ensenyament valencià la primera setmana de desembre

La Plataforma per l'Ensenyament Públic acorda la celebració d'una gran manifestació a València el 29 de novembre i una vintena de concentracions a capitals de comarca el 10 de novembre · En un manifest, l'Escola de Magisteri de València qualifica la conselleria d'irresponsable

Les entitats que s'apleguen a la Plataforma per l'Ensenyament Públic, des de sindicats fins a associacions de pares, intensificaran el mes vinent les protestes contra la imposició de ciutadania en anglès per part de la conselleria. Segons que ha sabut VilaWeb, els sindicats STEPV i les federacions d'ensenyament de la UGT i CCOO convocaran una vaga al sistema educatiu la primera setmana de desembre i altres mobilitzacions, que concretaran en les assemblees d'avui al vespre.

Aquestes assemblees es fan simultàniament al IES Lluís Vives de València, al IES Cavanilles d'Alacant i al IES Politècnic de Castelló de la Plana i serviran per convocar aquestes noves mobilitzacions. A més de la jornada de vaga, hi haurà una manifestació a València el cap de setmana abans: concretament el diumenge 29 de novembre. Abans, el 10 de novembre hi haurà la celebració simultània d'una vintena de concentracions contra la imposició de la conselleria a una vintena de poblacions, la majoria capitals de comarca del País Valencià.

La Plataforma per l'Ensenyament Públic s'ha reactivat recentment, arran del conflicte sobre ciutadania; en formen part Escola Valenciana, UGT, CC OO i la Intersindical, la confederació de les AMPA Gonçal Anaya, la junta permanent de directors de primària i de secundària, el sindicat d'estudiants Faavem i el Moviment de Renovació Pedagògica. Totes aquestes entitats sostenen que el conflicte no ha fet sinó subratllar els mals del sistema educatiu valencià, tal com exposen en aquest reportatge.

L'Escola de Magisteri de València critica d'irresponsables les autoritats educatives

Professorat, estudiants i personal d'administració i servei de l'Escola de Magisteri de València han fet públic un manifest on diuen que l'actuació de la Generalitat respecte Ciutadania 'perverteix la relació d'ensenyament i aprenentatge que cal establir entre docents i alumnes.'

Els signants del manifest expliquen que 'en alguns casos, el professor d'anglès no és especialista en els continguts, per la qual cosa es converteix en el traductor d'un especialista, a qui l'alumnat pot entendre perfectament'. Això genera, segons diuen, 'una situació a l'aula difícil de justificar.' A més a més, 'en els casos en què el professor qualificat domina l'anglès, el nivell dels alumnes no li permet interactuar amb ells en aquesta llengua, de manera que la relació entre ensenyament i aprenentatge esdevé impossible.'

Així, es mostren preocupats 'per la irresponsabilitat de les autoritats educatives', a qui acusen de posar en perill la credibilitat del sistema educatiu 'tan sols per a mostrar públicament el seu desacord amb la inclusió al currículum d'aquesta assignatura.'

diumenge, 19 d’octubre del 2008

La sèquia Mare de La Valldigna PDF a/e
diumenge, 19 octubre 2008

 Per Vicent Company i Sancho, de Valldigna, som i serem

Ahir anava a Benifairó pel caminal que des de darrere de la nova gasolinera de Simat i seguint el curs de la sèquia Mare arriba fins al mateix centre del poble veí, el camí sense asfaltar, el sol, la llum i tot plegat em feren centrar l'atenció novament en les sèquies i el sistema de reg de La Valldigna.


Actualment i des del Ministeri de Medi Ambient es projecta el drenatge del llit del Riu Vaca, i tot preveu que aquest macroprojecte hidràulic que se'ns presenta sobre el paper, puga crear problemes de cohabitació amb la xarxa de reg medieval que perdura encara a La Valldigna i que, a més, alguns indrets peculiars puguen ser alterats paisatgísticament com és el cas del "Molí Company", on per cert hi visc actualment i des d'on ara mateix escric.

És curiós que el pas de l'aigua de tota La Valldigna estiga regulat just sota de l'ordinador que hi faig servir i que des de la finestra tinga com a primer pla el partidor de "La Xara" des d'on un ramal de la sèquia mare s'introdueix al cup del molí que a Simat mal anomenem "el pantano". I no menys curiós és la quantitat de documentació existent sobre la regulació d'aigües de La Font Gran i l'utilització de l'aigua com a força centrífuga que des d'aquest antic molí feia possible moldre dacsa, arrós o altres cereals.


Ara tota una teranyina administrativa afecta l'indret on habite i he viscut part de la meua infantesa: la recent declaració de Bé de Rellevància local de l'indret i la possible al·legació de l'Ajuntament al projecte del Ministeri en el Riu Vaca, preveuen temps de papers, plànols, inquietuds davant l'impacte sobre el territorim i confusió en els posicionaments inicials, ara sacsejats per tanta documentació.


 Entre la documentació i l'observació directa dels usos i costums de la comunitat de regants simatera al llarg del cicle de l'any, hem pogut deduir el cicle del pas per l'indret que coincideix amb la descripció que en fa el reglament del diferents Sindicats i Jurats de Rec de la Valldigna: Totes les nits de l'any, els dilluns tot el dia, els dimarts a la vesprada ["partatre"] (un sí i un no), i els tres dies anomenats de Gràcia, que són el divendres dissabte i diumenge següents a la festivitat de la Verge d'Agost.


Ja quasi arribant a Benifairó la reflexió es clara i evident des de fa 4 anys quan de nou vaig tornar al poble; " l'aigua es fonamental en aquestes terres com element cultural i mediambiental a protegir davant qualsevol actuació sobre el territori i també els paratges que li donen dignitat, singularitat i raó de ser".


Afortunadament el bon cafè de la meua amiga benifaironera Tere, i les seues inquietuds culturals em trauen del malson al·legatori en què de sobte s'ha convertit el meu cap, i la cerveseta que el meu cosí m'ofereix al mateix temps que m'ensenya casa, és més que reconfortant.

* La SÈQUIA MARE recorre els termes de Benifarió i Simat de la Valldigna, on recentment s'ha exposat públicament l'esmentat projecte de LAMINACIÓ DEL RIU VACA.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

17-oct-2008

S'accentua la violència ultra i continua la impunitat


El clima de violència ultra que pateix el País Valencià contra organitzacions progressistes està anant cada vegada més lluny. Des del 9 d'Octubre, en només una setmana, s'han comptabilitzat sis atacs contra seus, locals i persones de l'entorn nacionalista, i de nou no s'ha trobat els culpables, i la notícia no ha traspassat les fronteres valencianes. Els actes que serien titllats de terroristes en altres llocs de l'Estat, ací són simplement gamberrisme. Tot i que les organitzacions i els webs que alimenten el discurs de la confrontació i de l'odi estan perfectament identificats, la policia no és capaç de realitzar un operatiu especial que enxampe definitivament els violents i ature la guerra declarada per l'extrema dreta. Però no només els atacs exemplifiquen la impunitat feixista, sinó també el fet que València siga hui dia, el centre d'operacions i el paradís de l'extrema dreta. El partit ultra España 2000 no te inconvenients per desfilar el 12-O, i els neonazis d'Alianza Nacional tampoc troben inconvenient per convidar a una xarrada a un nazi alemany a explicar el seu darrer llibre "Mi vida por el Reich" o al pintamones del Ku Klux Klan, tots ells vetats a la resta d'Europa. Versión en castellano

El nou curs s'ha encetat tristament amb un rebrot de la violència ultra que ha fet botar de nou les alarmes de la societat civil valenciana. Els discursos de l'odi que tan lliurement es difonen a través de nombroses webs, o que els partits ultres fabriquen sense cap impediment legal té una conseqüència al carrer, es tradueix en fets consumats, atacs i agressions que provoquen víctimes. En només un mes, des de meitat de setembre de 2008 fins ara, meitat d'octubre, l'ofensiva ultra s'ha cobrat diversos ferits i nombrosos locals atacats. Cap detingut. El Delegat del Govern es va comprometre a identificar els violents i actuar contundentment arran dels fets del Correllengua de Gandia, on un grup d'ultres del GAV va intentar boicotejar-lo i una participant, regidora del BNV de l'Alqueria de la Comtessa (La Safor), va resultar ferida per una pedrada al cap. Han passat unes setmanes i la violència, lluny d'aturar-se, s'ha multiplicat. El succés que va marcar el 9 d'Octubre amb una bandera independentista va provocar les ires dels ultres que tradicionalment acompanyen la processó de la senyera. Un grup d'independentistes va penjar una estrelada d'un balcó de la plaça de l'Ajuntament, i els ultres de Coalición Valenciana, GAV, España2000 i Alianza Nacional van aturar l'acte oficial fins que es va retirar la bandera. L'alcaldessa va manifestar la seua incomoditat per aquesta bandera, però no per la comparsa que porta cada any darrere: neonazis, banderes feixistes, skinheads i tota la tribu de l'odi autòctona. Arran aquest succés, els següents dies han estat marcats per gairebé un atac cada dia:

- El 9 d'octubre per la vesprada, tres joves nacionalistes eren agredits per un grup de 12 ultres als voltants de la manifestació nacionalista.

- El 10 d'octubre apareixia pintada amb simbologia nazi la seu de la Intersindical Valenciana, propietària del pis des d'on es penjà l'estrelada el dia d'abans.

- L'11 d'octubre apareixia pintada de nou la seu d'ERPV a València, la mateixa que va rebre un atac amb bomba ara fa un any.

- El 12 d'octubre ataquen les seus del BNV de Gandia i València amb pintades, pedrades i diversos desperfectes.

- El 12 d'octubre ataquen també el Casal Jaume I de Cullera amb pintades nazis.

No només la violència física hipoteca la llibertat i els drets de les persones, sinó que hi ha tota una campanya de persecució i odi, com la que hi havia a l'Alemanya nazi contra els jueus, contra tot aquell sospitós de ser 'catalanista', és a dir, que pense que el valencià i el català són la mateixa llengua (i això va des de les Universitats fins a les llibreries, els partits, sindicats i administracions. Contra la ciència, en definitiva. L'odi visceral i cec que promouen els abanderats i altaveus d'aquesta caça de bruixes cala entre joves desinformats, molts d'ells menors d'edat i la major part d'ells de la ciutat de València i rodalies, que són utilitzats als habituals actes de boicot que organitza l'extrema dreta 'blavera', igual que fa 30 anys, durant l'anomenada 'Batalla de València', que sembla encara més viva que mai. Ara bé, cal anotar una diferència important: si durant molts anys, els 'blavers' havien estat considerats 'valencianistes', ara ja estan perfectament i justament situats a l'extrema dreta nacionalista espanyola sense cap mena de dubte. Primer per la simpatia i la sinèrgia que mantenen amb organitzacions com España2000 o Alianza Nacional, quan fins i tot el regidor d'España2000 de Silla va afirmar pertànyer al GAV, i desprès pel seu discurs i el passat descobert d'algun que altre líder, envoltat de simbologia falangista. Els mitjans de comunicació ja no tenen dubtes alhora de titllar d'extrema dreta els moviments anticatalanistes valencians, que justifiquen qualsevol acte de violència contra l'esquerra i el nacionalisme perquè la mera existència d'aquests ja és per ells un 'atac'.

A més, l'estrategia d'alguns grups ultres marginals com Coalición Valenciana és ben coneguda: provocar. Per això el defenestrat Juan García Sentandreu anuncia una manifestació a Gandia 'contra les agressions catalanistes', a les poques setmanes de l'agressió que va patir una regidora del BNV per part dels seus simpatitzants convocats pel GAV. Una provocació que només busca aparèixer a la premsa a qualsevol preu, perquè veu que darrerament només havia aparegut per episodis curiosos d'amants, falleres i banyes. Sentandreu necessita veure's als mitjans, perquè es pensava rei d'alguna cosa i no ho és, està en quarantena i ja ni el PP el necessita, sobretot després dels desastrosos resultats electorals de 2007 que el situen per darrere del BNV, entre altres. Per això l'únic cosa que li queda és provocar els 'catalanistes' per aparèixer de rebot a la premsa. Però ni aquests li fan cas; un símptoma més de la seua decadència.

A banda de l'espècie autòctona ultra, hem d'aguantar la resta de feixistes globals que al conjunt de l'Estat continuen gaudint de la passivitat dels governs. Neonazis declarats com Alianza Nacional (AN), que compta entre els seus militants amb l'assassí de Guillem Agulló i altres delinqüents com Eduardo Clavero (cantant del grup nazi Batallón de Castigo), també ex-presidiari per un cas d'homicidi, o Juan Manuel Soria , el seu home a València condemnat per extorsionar a un retor i implicat, igual que altres militants del partit, en el Cas Panzer, una operació de la Guardia Civil que va desarticular un grup nazi armat a València, el Frente Anti Sistema (FAS) ara fa 3 anys i que encara està a l'espera de judici (reportatge en català "Operació Panzer: armes de l'exèrcit espanyol en mans de l'extrema dreta, i en castellà. El Cas Panzer no va passar ni passarà desapercebut gràcies a la personació com acusació popular de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat, que aplega més de quaranta organitzacions, partits, sindicats i ongs perquè aquests casos no queden impunes i la societat n'estiga informada. Però AN viu també de la polèmica. Ho va buscar amb la invitació d'un membre del Ku Klux Klan a una conferència a la seua seu de València (la mateixa que servia de seu pel FAS i que fou registrada per la Guardia Civil), i ara amb Manfred Roeder, un nazi alemany que va formar part del III Reich i que presentà el passat 10 d'octubre el seu llibre "Mi vida por el Reich" a la mateixa seu. Roeder ha passat alguns anys a la presó per incitar a l'odi racial, negar l'holocaust, i relacionat presumptament amb actes terroristes. Fins i tot el Centre Simon Wiesenthal va enviar una carta a Rubalcaba, Ministre de l'Interior espanyol, per demanar-li explicacions sobre aquesta apologia del nazisme que lliurement es fa a l'Estat.

També el partit ultra España2000 te el seu centre d'operacions a València i està dirigit per José Luís Roberto, empresari de la seguretat privada (Levantina de Seguridad i altres empreses vinculades que no consten al seu nom) i vinculat al món de la prostitució (ANELA) com va apuntar el periodista valencià Joan Cantarero, que va estar dins d'aquesta associació i que va publicar el llibre "Los amos de la prostitución en España", gaudeix de nombrosos contractes públics de les seues empreses (Levantia sobretot) des què Zaplana li'n concedira quan encara era president de la Generalitat Valenciana. Aquest partit compta també amb imputats per presumptes delictes dins l' Operació Panzer, com Alejandro Serrador 'El Silla', i te dos regidors a les localitats valencianes de Silla i Onda.

Aquest panorama evidencia sense cap dubte la impunitat i el aixopluc que les organitzacions ultres tenen al País Valencià. Els partits i organitzacions legals fabriquen el discurs, i després grups 'desconeguts' executen l'odi après, sense que els responsables policials i polítics es despentinen ni un pèl. Això significa que ací no funciona la democràcia, quan alguns no poden desenvolupar la seua activitat política i cultural amb normalitat, assetjats per l'odi i l'amenaça. A més, el silencia al que se sotmeten els atacs, que no són coneguts més enllà del País Valencià, apliquen una segona condemna, al no ser considerats ni tan sols notícia pels mitjans de comunicació estatals. Com bé ha explicat el diari Levante-EMV, en tres anys i amb més d'una vintena d'atacs, només s'ha detingut tres persones, curiosament, per pintar la seu del PP a València. De la resta d'atacs, així com de les bombes contra ERPV, BNV o CEAR, ni un sol detingut. Alguna cosa falla, quan els ultres poden atemorir la societat civil i no els passa mai res. És per això molt encertat l'article d'opinió signat per Gustau Muñoz i altres intel·lectuals valencians fa pocs dies, on denunciaven aquesta terrible situació, i esperem que no haja d'haver un mort perquè qui ha de garantir els drets comence a treballar i a detenir els responsables de la violència, tant els executors com els provocadors.

Més informació

[Interviú] Terror neonazi en Valencia
[El Temps] Operació Panzer: armes de l'excèrcit espanyol en mans de l'extrema dreta
[Levante] Firmeza contra la violencia neonazi
[Antifeixistes.org] PSPV, EUPV, BLOC I ERPV demanen la il·legalització d'España 2000 i Alianza Nacional

Notícies relacionades

[Antifeixistes.org] El centre Simon Wiesenthal demana explicacions al Ministre de l'Interior per la conferència d'un nazi a València
[Levante] Grupos de izquierda se movilizan contra la conferencia de un ex líder del Ku Klux Klan
[Antifeixistes.org] El Subdelegat del Govern rep Acció Popular i la Comissió 9 d'Octubre per tractar el tema dels atacs ultres
[Público] La extrema derecha toma el Día de la Comunitat Valenciana
[Las Provincias] Aparecen pintadas en la sede intersindical en cuyo balcón se colgó una bandera independentista catalana
[Público] La ultraderecha atenta contra ERC en Valencia
[Levante] Dos nuevos ataques al Bloc
[Terra] La Universitat de València denuncia un nuevo 'ataque ultra de extrema derecha' a su Librería
[Levante] Unos encapuchados alsaltan Tres i Quatre
[L'Avanç] Els vincles feixistes del nou líder de l’anticatalanisme
[Antifeixistes.org] La detenció per violència de gènere de Juan García Sentandreu
[Levante] El homicida de Guillem Agulló se presenta a edil de Chiva por el grupo de ultraderecha AN
[El País] La policía detiene al presunto autor de la muerte de un joven en el 'metro'
[Levante] Protestas a Interior por la charla de un nazi
[Premsa Guardia civil] La Guardia Civil desmantela en Valencia una organización neonazi
[Levante] Solo dos menores fueron detenidos tras una veintena de ataques a partidos y entidades en tres años
[Levante] Una impunitat inacceptable

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Ataquen de nou la seu del Bloc a València
Dimarts, 14 d'octubre de 2008 a les 12:00
Informa: Guillem

Societat
La seu nacional del Bloc Nacionalista Valencià (BNV), al carrer Sant Jacint de València, va ser atacada per uns desconeguts durant la matinada del diumenge al dilluns 13 d'octubre. En l'atac s'ha llençat una pedra de grans dimensions contra la façana de l'edifici, que ha trencat diversos vidres i que podria haver causat greus danys personals en cas d'haver impactat en alguna persona. L'agressió coincideix en el temps amb les que han patit aquest cap de setmana les seus de la Intersindical Valenciana i d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), també a la ciutat de València.

Aquest no és el primer atac a la seu nacional del Bloc. L'any passat uns desconeguts van col·locar un artefacte incendiari davant l'edifici, i les seus del partit a Gandia i a Benicàssim han estat atacades en repetides ocasions. Davant la seu d'ERPV també hi va explosionar un artefacte ara fa aproximadament un any. I sense anar més lluny una regidora del Bloc, Maite Peiró, era agredida fa dues setmanes per grups d'ultradreta que protestaven per la celebració del Correllengua a Gandia.

El secretari general del Bloc, Enric Morera, ha demanat a la Delegació del Govern espanyol a València que investigui i aturi aquesta "escalada d'agressions contra entitats nacionalistes i d'esquerres, que cada 9 d'octubre afloren sense que hi haja mai cap detenció, ni la Delegació del Govern haja fet res al respecte". El maig de l'any passat ja informàvem de l'alarmant increment d'agressions ideològiques al País Valencià per part de grupuscles que gaudeixen d'una inexplicable impunitat.

El Bloc ha presentat la següent denúncia:

"El cristall de la finestra ha estat trencat pel llançament contra el mateix de una pedra de 25 per 10 cm., aproximadament, des del carrer Sant Jacint. La gravetat dels fets esta en que el local atacat es la seu nacional del partit polític BLOC Nacionalista Valencià, que, any rere any, per aquestes senyalades dades pateix atacs dels intolerants -l'any passat van col·locar una bomba que per sort no va esclatar però que va obligar a desallotjar el veïnat de la finca-. Com sempre s'emparen en la nit per a fer aquestes accions que suposen atacs als principis constitucionals de llibertat de opinió i associació política. Ja vàrem advertir per carta al Delegat del govern que podíem ser objecte de un atemptant de aquest tipus. La data elegida per aquest atemptat ens confirma la intencionalitat política i ideològica de aquests fets. Cal tenir en compte també que el passat 26 de setembre una regidora de aquesta formació política en Alqueria de la Comtessa va ser agredida brutalment per grups de ultradreta a Gandia en la celebració del Correllengua".
Font:racó català

dijous, 9 d’octubre del 2008

Homenatge a la Senyera a Simat de la Valldigna


L'ajuntament de Simat a realitzat l'homenatge a la senyera, tal i com estava previst,tot i el mal oratge.Una colla de dolçainers ha fet una cercavila i ha interpretat la muixeranga a les portes del consistori.Ja dins s'han entregat els premis de dibuix,amb temàtica sobre el 9 d'octubre, als xiquets de l'escola de Simat .També s'ha llegit un manifest de Pau Viciano sobre la nostra senyera.La resta d'actes han quedat ajornats per la pluja

Manifest

Des del moment que el penó reial va onejar sobre les torres de la València islàmica, la bandera de les quatre barres ha estat lligada a la història del País Valencià. Aquest va ser el senyal que Jaume I i els seus successors van donar a les ciutats, viles i llocs que pertanyien directament a la Corona. Des de Morella fins a Oriola, des d’Alpont fins a València, les barres roges sobre camp d’or serien el símbol heràldic dels seus escuts i de les banderes que se’n derivaven. Començant per la capital del regne, la ciutat de València, que tingué el senyal reial com a bandera pròpia fins al segle XIX, quan una restauració poc afortunada li afegí una franja ornamental blavosa amb uns brodats daurats. És cert que, en aquella època, les poblacions que pertanyien a la noblesa i al clergat tenien com a ensenyes locals les dels seus senyors. Però per damunt de totes elles hi havia la bandera reial. El monarca no sols era el senyor directe de les principals i més emblemàtiques poblacions del País Valencià, sinó que era el sobirà de tot un regne creat a la seua mesura. Les institucions de govern reial eren les que conformaven l’estructura administrativa i política de tot el territori valencià. Això explica que l’heràldica de la dinastia, les quatre barres dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, s’identificàs amb la pròpia de tot el regne. El fet que la senyera reial fos també el símbol del Principat de Catalunya i del regne d’Aragó no pot qüestionar la seua valencianitat. Era alhora un símbol propi i compartit, com la mateixa dinastia reial. Fins i tot pot recordar-se que la famosa llegenda de l’origen de les barres, traçades amb sang per l’emperador franc sobre l’escut daurat del comte de Barcelona, apareix relatada per primera vegada per un cronista valencià del segle XVI, Pere Antoni Beuter. Durant segles, fins arribar a la Renaixença, els cronistes i erudits –començant per Teodor Llorente-- recordarien l’origen català de les armes pròpies de la ciutat i del regne de València. Va ser ja a l’inici del segle XX quan la senyera restaurada de la ciutat –amb la franja blava--, començà a veure’s com a diferent de la tradicional “oriflama” per alguns sectors, però sempre al costat del penó de la Conquesta i de les quatre barres reials. En el primer valencianisme polític, heterogeni i no sempre coherent en els seus plantejaments sobre la llengua i la història del país, coexistirien els dos símbols. No va ser fins a la mal anomenada Batalla de València, que des dels sectors franquistes i anticatalanistes es qüestionaria la bandera de les quatre barres com a símbol propi, desqualificant-la com a forastera i antivalenciana. Darrere d’aquesta estratègia manipuladora s’amagava el rebuig al projecte de construcció d’un País Valencià modern, democràtic i de progrés, que s’havia indentificat amb la seua simbologia tradicional. Amb totes les dificultats, la senyera de les quatre barres, amb l’escut de la Generalitat, va ser la primera bandera oficial, en el ple sentit modern, que va tenir el País Valencià, quan fou adoptada pel Consell Preautonòmic. Finalment, l’oficialització de la senyera amb franja blava, en un context de violència i intimidació anticatalanista, no va acabar amb la persecució i la criminalització de la senyera quadribarrada. Avui dia, en nom del pragmatisme, recolzat per una interpretació forçada d’aquest passat recent i de la història del símbols propis, es proposa una claudicació definitiva: l’abandó de la senyera de les quatre barres en favor de l’ensenya oficial, que seria tant com reconèixer que la bandera de Jaume I, la dels valencians i valencianes que van treballar i treballen pel redreçament del país, és una bandera forastera, donant així la raó als qui han practicat l’exclusió i la violència. No hi ha motius per renunciar a un símbol –la senyera de les quatre barres— que no sols ha identificat històricament el regne, sinó que també ha estat –i és-- el símbol de l’únic projecte de país realment alternatiu a la mera dissolució en la identitat nacional inventada i imposada per l’estat.

Pau Viciano

dissabte, 4 d’octubre del 2008

La Flama de la LLengua arriba a La Costera i La Valldigna
divendres, 03 octubre 2008


Hui dissabte 4 d'Octubre, la FLAMA de la LLENGUA, recorrerà els pobles i monuments de La Costera i La Valldigna en una iniciativa novedosa impulsada des del CASAL JAME I de Gandia i el projecte en xarxa VALLDIGNA SOM I SEREM. Llegiu la nota de premsa emesa aquesta mateixa tarda.

NOTA DE PREMSA CORRELLENGUA'08


Demà dissabte la FLAMA de la LLENGUA, recorrerà els nostres pobles i monuments.

Per motius d'organització finalment el correLLENGUA començarà a les 16:30h al pont del riu de Barxeta, i des de allí un corredor portarà la flama fins l'Ajuntament on es llegirà el primer manifest a càrrec de l'escriptor Toni Cucarella, que estarà escoltat per membres de la Colla de Dimonis “FEM FREDAT”. L'acte clourà amb una MUIXARANGA d'honor.

Aleshores la flama partirà a mans de la gent de Barxeta fins el PLA DE CORRALS (La Valldigna), on el relleu l'agafen membres del Club LA LLEBRE de Simat de La Valldigna, que traslladaràn la flama fins a Barx on el reconegut atleta Olegario Alario rellevarà als portants traslladant-la fins la XARA per port Barx-Simat.

A l'acte central de la XARA la simatera Isabel Canet llegirà un segon manifest novament escoltada per membre de la Colla de Dimonis “FEM FREDAT” de Simat, l'organització te previst retre homenatge a Maite Peiró, regidora del Bloc de l'Alqueria de la Comtessa que va ser objecte de l'agressió d'un grup d'ultradreta en rebre una pedrada al cap el passat cap de setmana quan participava en el Correllengua de Gandia.

Una muixaranga d'honor clourà el breu acte, i s'iniciarà la marxa a peu fins el monestir on la torxa estarà portada per diferents dones simateres.

Ja a les portes del monestir es reiniciarà la cursa cap a Benifairó passant per l'Ajuntament de Simat. Al Pi Redó la flama serà entregada als Benifaironers, que la custodiaran fins el Molí d'Aigua situat front el solar de la futura subestació elèctrica de Tavernes.

En aquest punt es farà lectura del manifest de cloenda, signat per Sico Fons i llegit per Adrià Perez, que serà també l'encarregat de portar la flama fins el final del CORRELLENGUA, previst al final del passeig Colom de Tavernes..

Una festa CORRELLENGUA clourà la diada al pub MÀGIK NATURA situat al Passeig Colom de Tavernes de la Valldigna, amb l'intervenció del grup saforenc “SKAK AL REI”.

*

L'Organització us demana que no accediu a La Xara amb cotxe per motius de seguretat i accessibilitat, us recomanem deixar els vehicles al parking municipal de Simat que hi ha de front del TURISTinfo a La Font Gran.
*

* La gent que vol fer el CorreLLENGUA en bicicleta li recomanem el trajecte Simat - Benifairó situant-se just darrere dels corredors que porten la flama i adequant la marxa al ritme que ells marquen.
*

* La gent que corre pot adherir-se a la marxa en qualsevol d'aquests punts i horaris, fent el trajecte que ells estimen oportú: BARXETA 16:30h, PLA DE CORRALS 17:40, BARX 18:00h, Simat (“La XARA”) 18:30h, BENIFAIRÓ (Pi Redó) 19:10h, Molí de Tavernes 20:00h, FINAL Passeig Colom de Tavernes 20:30h
*

* Agraïm de bestreta la vostra col·laboració i advertim de que les hores de pas son aproximades donada la complexitat organitzativa de l'esdeveniment, tot i recordant que es tracta d'esperar i/o acompanyar la FLAMA de la LLENGUA al seu pas pel teu terme.


La Valldigna 3 d'Octubre de 2008

el vessant a la mar
del cimall a la vall
de Fraga a Maó
de Salses a Guardamar
de Santes Creus a Santa Maria
de la mar a la vall
Marinyén, Alfandec i Valldigna

Encarna Sant-Celoni i Verger

ENTITATS CONVOCANTS: la CAL, CASAL JAUME I VALLDIGNA-SAFOR, Valldigna, som i serem, Nacionalistes de La Valldigna, AV “La Valldigna”, Associació de Defensa del Massís del Buscarró, Associació Cultural Mitja Galta, Colla de Dimonis “Fem Fredat”, Coral 15 de Març, Club d’Atletisme Benifairó, Club de Muntanya Viarany, Club de Muntanya Valldigna, CLUB “La llebre”, Associació pel foment de la Pilota Valenciana.



+ info www.valldigna.cat

dimarts, 30 de setembre del 2008

No vull ser una estrella del rock

Pau Alabajos.La situació anormal de la indústria musical en català exigeix de vegades que els músics treballen en unes condicions de precarietat absoluta. Això és un fet indiscutible i, entre tots, hem de sentar les bases perquè en un futur pròxim es garantisquen uns mínims de dignitat per als professionals del sector. Però també és cert que la majoria dels que ens hi dediquem a aquest ofici no ho fem exclusivament per guanyar un jornal: les causes, els atzars i les lluites a les quals podem servir d'altaveu ens fan més atractiva la militància i són una contrapartida realment engrescadora. A més a més, el fet de treballar colze amb colze amb els col·lectius de base i les entitats cíviques ens aporta una visió molt més nítida dels problemes que ens afecten i ens ajuda a entendre, de primera mà, els engranatges del nostre País. La cultura autogestionada és, abans que res, una cultura alternativa. Alternativa en el sentit etimològic del terme, no com l'etiqueta sense contingut que s'utilitza amb freqüència en els mitjans de comunicació per a definir la cultura que s'allunya estèticament del mainstream, però que se sustenta sobre els mateixos pilars... Però no vull desviar-me del tema que ens ocupa: el que m'agradaria és fer una reflexió sobre els avantatges d'aquesta mena de cultura de resistència que no sempre avaluem amb justícia. No tindre vocació d'estrella del rock et permet interactuar, conéixer, compartir experiències amb les persones amb noms i cognoms que hi ha darrere de les entitats i dels actes reivindicatius en els quals participes. No necessites ni vols intermediaris perquè la comunicació que s'hi estableix t'enriqueix a bastament. Com, si no, podríem aprendre les realitats polítiques i socials de tants i tan diversos pobles i comarques si no és parlant directament amb els afectats en primera persona? Sincerament, aquesta mena de connexió em paga la pena. El mateix Ovidi Montllor arribà a actuar per una garbera d'ametlles i una marraixa d'oli i mai no va posar el crit en el cel. D'acord, eren altres temps, però les lluites em semblen del tot vigents i homologables. Molta gent que ha organitzat i organitza concerts nostres no sempre té recursos suficients com per a garantir-nos unes condicions de primera divisió, però inverteixen tota la seua il·lusió i dedicació perquè ens sentim com a casa, i sempre ho aconsegueixen. En canvi, des que publicàrem el nostre primer disc hem tingut l'oportunitat d'actuar per a alguns ajuntaments que entenen la cultura com una simple creueta en l'expedient anual d'activitats de la regidoria corresponent, algunes vegades tornem a Torrent amb la butxaca plena però amb mal sabor de boca i una sensació de frustració difícil de digerir.
A Mallorca ho hem comprovat aquest estiu: no necessites per a res la comoditat d'un hotel si la gent t'allotja a casa seua i, a més a més, et fa sentir part de la família. És complicat expressar-ho amb paraules: t'adones que els diners no poden pagar certes coses i que el diccionari es queda molt curt en determinats contextos. Com mostrar la meua gratitud a Pep, a Nofre, a Núria, a Anna, a Andreu, a Piril·lo, a Xesca, a Garreta, a Biel, a Marga, a Jaume, a Marie, a Magdalena, a Maria Teresa, a Maria del Mar, a Aina, a Guillem, a Laura, a Sedano, a Xavi, a Tomeu, a Martina i a tantes i tantes persones que han estat al nostre costat durant les darreres visites a l'illa? Diumenge passat, mentre actuava per a uns amics en una terrassa d'Inca, vaig recordar en què consisteix veritablement la màgia de la música...

dilluns, 29 de setembre del 2008

Amb el culé a l'aire

Malgrat ser seguidor del F.C. Barcelona, la victòria de l’equip a Montjuïc dissabte passat m’importa “un bledo”. L’aficionat culer desitja amb deler guanyar títols, però, quan les coses no rutllen, es pot arribar a justificar la temporada si es produeixen victòries davant el Reial Madrid i l’Espanyol. S’ha de tenir en compte que, des de l’òptica blaugrana, ambdós equips vénen a ser el mateix.Dissabte passat, aficionats del Barça, protegits per la massa, l’anonimat, i la marca Boixos Nois, van aconseguir que el futbol, el derbi, esdevingués una banalitat. Quan passaven 20 minuts de la segona part, uns desgraciats van començar a llençar bengales sobre la tribuna principal de l’estadi de l’Espanyol, amb un risc evident per a la seguretat de les persones. Alguns espectadors van voler fer justícia i botaren a la pista d’atletisme que envolta el camp. Com a conseqüència, es va aturar el partit durant 10 minuts.
L’equip blanc-i-blau té motius per tal d’estar amb la mosca darrere l’orella. Fa 17 anys, el seguidor perico François Rouquier va morir després de ser agredit per cinc membres dels BoixosNois. A més, en 1992, un xiquet de 13 anys, va morir a les grades de l’antic Sarrià quan una bengala va impactar en el seu cos.

Al voltant del Barça es mouen persones indesitjables. Mai podré oblidar les agressions que un grup de brètols barcelonistes van provocar l’any passat al Camp Nou després del partit d’anada de la semifinal de Copa del Rei amb el València. Una desena d’aficionats culers, amb un sentiment de superioritat injustificat, van començar a cridar: “Valencianos, yonquis y gitanos”. Fou, clarament, una maniobra de provocació. Al final, Jaume Part, president de les penyes del València C.F. i els seus acompanyants, es van veure obligats a demanar protecció per tal de protegir-se de les bufetades que queien a tort i a dret.

També es cert que no es pot culpar al Barça com a entitat. Si el president Laporta ha fet quelcom correctament en l’àmbit social és impedir que els Boixos Nois accedisquen al Camp Nou. Cal recordar que, anys enrere, dirigents com Núñez i Gaspart reservaven habitacions de l’estadi per tal que els aficionats radicals guardaren banderes, pancartes i altres materials. En aquest cas, el F.C. Barcelona no ha tardat en condemnar els fets.

D’altra banda, l’actitud dels dirigents de l’Espanyol em sembla ridícula. Ells són els responsables de la venda de les entrades, dels controls de seguretat i de tot allò què passa a l’estadi. Hauran d’assumir les seues responsabilitats, com també ho hauran de fer els desgraciats que van llençar les bengales i que, per sort, ja estan detinguts. Més vergonyós encara és escoltar al president perico, Sánchez Llibre, dient que l’arbitratge havia estat un “robo”. Serà perquè no havia vist la repetició del gol de Coro i la colzada de Luis García a Valdés...

Un altre tema és el tractament d’alguns mitjans de comunicació, Canal 9 inclòs, criminalitzant els jugadors del Barça per celebrar els gols amb l’afició de l’equip. És cert que en aquella zona estaven els Boixos, però també els familiars de la plantilla i altres socis del club. És a dir, aquella zona havia estat habilitada per l’Espanyol per tal d’acollir la culerada. Espere que la premsa utilitze el mateix temps i espai per tal de denunciar la presència de penyes com Ultras Sur i Yomus (autors d’aquella impresentable pancarta “Guillem, jódete” després de l’assassinat de Guillem Agulló i que l’any passat van viatjar a Pamplona amb un arsenal a l’autobús). A més, sempre amb la permissivitat, per no dir col·laboració, dels clubs respectius.

En definitiva, anar al futbol cada dia és més perillós... I, com es preguntava Joaquim Maria Puyal durant la retransmissió de Catalunya Ràdio, què està passant en aquest país quan hi ha gent que va al camp amb bengales o amb 40 bats de beisbol, com van fer alguns seguidors del Sevilla al Manzanares?

Crònica Correllengua Gandia

Publicat per valldigna in La Safor, La Valldigna, [Gandia], {Aureli Mansanet}, CORRELLENGUA - 29 Set, 2008

els agressors davant la passivitat de la policia
La festa per la unitat de la llengua, Correllengua 08, a Gandia es va veure marcada per les agressions de l'extrema dreta "blavenciana",amb diverses agressions tant
al Casal Jaume
I de Gandia, abans de començar hi va haver algún aldarull, i al acabament, llançament de pedres , cadires i taules del bar. Durant el trajecte, que en general va transcorrer amb un ambient festiu i reivindicatiu, com es normal , amb l'actuació del grup de dances Roís de Corella, els muixaranguers de Bellreguart i de la Safor, la colla Fem Pinya amb els seus castells i torres, la associació musical l'Almoina d'Almoines i la colla de dimonis Fem Fredat de Simat de la Valldigna, s'hi van produir diverses agressions resultant ferida la regidora de l'Alqueria de la comtessa Maite Peiró membre de l'executiva comarcal del BLOC, per l'impacte d'una pedra, davant la passivitat de la policia que llavors si que va fer una carrega.Als parlaments finals fets pel Grup Roís de Corella, Maulets de la Safor, Maria Nadal, una nineta que va llegir el manifest del Correllengua infantil, i Josep Roig, president de la Fundació del Casal Jaume I Safor-Valldigna es va reivindicar la memòria de Guillem Agulló, l'absolució dels 13 de Gandia, la memòria del Rei Fundador i la unitat de la llengua

Llegeix la notícia a "Las Provincias"
Llegeix la notícia a "Levante"

dijous, 4 de setembre del 2008

Grisolía contra l’Estatut i la Llei d’ús


-Article de Francesc Esteve, tècnic lingüístic

Amb un desvergonyiment que retrata la qualitat del personatge,
Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, no ha
tingut el més mínim escrúpol de signar, sense dimitir, el “Manifiesto
por la lengua común”, una proclama nacionalista radical espanyola que
propugna retallar l’oficialitat i l’ús públic de les llengües
diferents del castellà.
Grisolía és responsable d’una institució de la Generalitat
Valenciana. Com a tal, hauria de saber que, si pretén impugnar o
modificar les lleis que han estat aprovades per la mateixa
Generalitat, l’única manera conseqüent de fer-ho és des de fora del
seu càrrec: dimitint. No pot proposar la restricció dels nostres
drets en l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament i mantenir-
se alhora en el paper d’àrbitre neutral d’una institució de la
Generalitat. O fa de polític i actua des del joc de partits o
respecta escrupolosament l’article 2.3 de la Llei del Consell que
presideix i que prescriu que el CVC ha de “garantir l’objectivitat i
la independència que li són pròpies”. Pitjor encara: segons l’article
3 i 4 d’aquesta llei, Grisolía hauria de “vetlar per la defensa i la
promoció dels valors lingüístics i culturals valencians”i d’actuar
d’acord amb els “principis inspiradors de l’activitat del Consell
Valencià de Cultura: a) El respecte als principis que inspiren la
Constitució i l’Estatut d’Autonomia” i [...] d) El respecte al
pluralisme cultural i lingüístic de la Comunitat Valenciana”.
Passant-se aquests preceptes per l’arc de triomf, Grisolía es permet
promoure una restricció d’una llei (d’altra banda, tan moderada) com
la d’ús i ensenyament del valencià. Segons ell, ni tan sols la nostra
llengua pròpia hauria de ser vehicle prioritari de l’ensenyament ni
en la retolació ni en l’ús de les administracions: “las lenguas no
tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse
como prioritarias en educación, información, rotulación,
instituciones, etc... en detrimento del castellano (y mucho menos se
puede llamar a semejante atropello «normalización lingüística»” .
Amb una barra insuperable, Grisolía ataca com un “atropello” la
tímida normalització lingüística disposada en l’article 6.2 de
l’Estatut d’autonomia: “La Generalitat garantirà l’ús normal i
oficial de les dues llengües”. No sols això, sinó que també es permet
decretar que ja s’han aconseguit tots els objectius de normalitat
lingüística i, per tant, caldria abolir l’article 6.5 de l’Estatut
(“S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del
valencià”) i tota la Llei d’ús. Ell pontifica: “Ciertamente, el
artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las
distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio
cultural que será objeto de especial respeto y protección»” però
ja “[se ha] cumplido sobradamente hoy tal objetivo”.
Finalment, també eliminaria l’article 6.7 de l’Estatut i quasi tota
la Llei d’ús: “Es delimitaran per llei els territoris en els quals
predomine l’ús d’una llengua o de l’altra”. L’argumentació és que,
mentre que el castellà pot imposar-se arreu, res “no justifica
decretar la lengua autonómica como vehículo exclusivo ni primordial
de educación o de relaciones con la Administración pública”. Demana,
doncs, que el català, el basc i el gallec no puguen utilitzar-se
oficialment si no van acompanyats de traducció. Així, ni tan sols els
noms dels carrers o dels edificis oficials podrien fer-se en aquestes
llengües sense la corresponent traducció castellana: “La rotulación
de los edificios oficiales y de las vías públicas, las comunicaciones
administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas
comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) [...] nunca
podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica”.
Aquest és el magnànim estatus lingüístic que Grisolía ens atorga
graciosament. I amb ell també signen el mateix “manifiesto” altres
càrrecs públics que cobren dels imposts de tots els valencians:
Manuel Toharia, director del Museu de la Ciutat de les Arts i les
Ciències; Rubén Moreno, director del Centre d'Investigació “Príncipe
Felipe” i Carlos Simón, responsable de les línies cel•lulars del
mateix centre.
Nosaltres els paguem. Ells ens manen. I ara ja no els calen cauteles
com les de la “Carta del Rey [Felip V] a los corregidores”, de 1717,
en aplicació del Decret de Nova Planta: “Pondrá el corregidor el
mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará
providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el
efecto sin que se note el cuidado”. Ara ja no tenen cap problema que
se’ls note el “cuidado”.

Font: El Punt, núm. 498 (20 de juliol de 2008)