La línia ideològica que el des de fa poc nou secretari general del
PSPV-PSOE, Jorge Alarte, està imposant al partit ha provocat un notable malestar no només entre molts dels seus militants, sinó també en forces càrrecs electes dels socialistes valencians. La darrera imposició d'Alarte fou
forçar els diputats del PSPV a votar a les Corts Valencianes, conjuntament amb el PP,
contra la moció presentada pel grup de Compromís pel País Valencià que demanava la incorporació de la Generalitat valenciana a l'Institut Ramon Llull, al costat d'altres governs de territoris i administracions del país.
La imposició d'Alarte, que és partidari d'acostar-se a l'argumentari ideològic que usa el PP valencià (per exemple en el tema de la llengua), va fer quedar en evidència la posició del PSPV de diverses localitats del País Valencià, com ara les seccions de Morella o Elx, que han aprovat incorporar-se al Llull amb els vots dels socialistes. De fet el PSPV va votar fa alguns mesos a favor d'una moció similar a la que aquesta setmana ha rebutjat, abans que Alarte fos elegit nou secretari general. Tot plegat ha provocat la dimissió de la portaveu del PSPV a la comissió de Política Lingüística, Marisol Sorribes, i aproximadament la meitat dels diputats del partit a Corts Valencianes han signat un manifest en solidaritat amb el què afirmen donar suport a Sorribes i critiquen l'aposta ideològica d'Alarte.
L'han signat destacats diputats del PSPV, com l'alcalde de Morella Ximo Puig, o l'alcalde d'Elx i número dos del partit, Alejandro Soler, així com Vicent Sarrià, Antonio Torres, María José Salvador, Amparo Marco, Eduardo Vicente, Dolores Gay, Mercedes Sanchordi, Antoni Such, Jeannette Segarra, Josefa Frau o Manuel Bueno, entre d'altres.
El darrer Congres Nacional (?) del PSPV-PSOE, celebrat fa alguns mesos, va escollir Alarte com a nou secretari general del partit, el candidat que tenia el "patrocini" del PSOE estatal, a molt poca distància (menys del 3%) del seu principal rival, l'alcalde de Morella Ximo Puig. Allà, entre d'altres coses, va
provar, juntament amb la nova direcció, de foragitar de les sigles del partit el terme País Valencià. Amb l'excusa "d'adaptar les sigles als nous temps", Alarte i la direcció del PSPV van incloure el canvi de denominació a la ponència marc del darrer Congrés (Alarte suggeria "Partit Socialista de la Comunitat Valenciana - PSCV"), tot i que va ser rebutjada pels militants. Pocs mesos després
ho tornava a intentar amb un subterfugi administratiu, sense tenir en compte la voluntat dels militants.
Fa només alguns mesos Alarte reafirmava el seu posicionament ideològic pel que fa al País Valencià, afirmant que "
el nostre territori es diu, s'ha dit i es dirà Comunitat Valenciana". La mateixa web del PSPV és un flagrant exemple dels posicionaments ideològics i lingüístics que està imposant Alarte al partit. En teoria la plana web del PSPV es pot visitar en català i en castellà, però només cal entrar-hi per adonar-se que la versió "valenciana" només conté algun subtítol en la llengua pròpia dels valencians, però tots els continguts hi apareixen en castellà: totes les notícies de portada, activitats, vídeos, peus de fotografies ... Irònicament, a dalt de tot hom hi pot veure un vincle per dirigir-se a la versió "
en castellà", que evidentment no és més que una fotocòpia de la falsa versió "
en valencià".
En la societat valenciana fa més de 300 anys que està vigent el requisit lingüístic castellà. Més de tres segles que, per a treballar en l'administració pública, cal saber el castellà i ser capaç de comunicar-se en aquesta llengua, amb una fluïdesa proporcional a la responsabilitat del lloc que hom pretén ocupar. A ningú no se li ha demanat de conèixer cap altra llengua durant els últims tres segles. Poc ha importat si havien de tractar amb malalts valencians o amb administrats illetrats, incapaços d’entendre allò que els explicaven en la gloriosa llengua dels il·lustres Lope de Vega o Cervantes. Poc ha importat, o no gens, quantes vegades haurien de fer cua les dones i els hòmens que venien del poble a arreglar-se els papers. També per a ells, que no cobraven sous públics, ha regit el requisit lingüístic castellà. Durant l’últim quart del segle XX, la societat valenciana va viure un procés de transició que ens portà des de la darrera dictadura fins a l'actual sistema de govern, basat en la celebració periòdica d'eleccions. 
La lletra de l'
El projecte en xarxa “Valldigna som i serem” complia aquest mig dia tres anys. )
Un munt de portades de diaris de l'Estat destaquen avui que finalment Euskadi té un lehendakari "no nacionalista". D'entrada, els manuals de periodisme desaconsellen escriure en negatiu, és a dir, evitar els títols amb "no". Resulta curiós que algú aparegui com "no" més alguna cosa, en aquest cas "nacionalista". El nou lehendakari també podria definir-se com "no conservador" o "no comunista", etcètera. Però no és el cas. Ara es tracta d'incidir en el fet que Patxi López, que durant la campanya era més Patxi i ara és més López (als titulars em remeto), no és nacionalista. Però de quin nacionalisme parlem? Del basc? Oi, i tant! Efectivament López no és nacionalista basc, perquè el candidat a la reelecció pel nacionalisme basc era Juan José Ibarretxe, aquest sí que n'era.
Novament en unes declaracions exclusives a LEVANTE-EMV (el diumenge de Pasqua 12/04/09)
El plantejament s'ha fet dins de la segona edició de la Marxa intercomarcal pels Països Catalans - La Ribera - La Valldigna - La Safor que es va dur a terme el passat 
Al voltant de 100 persones han participat en la convocatòria de VIARANY, el Grup de Muntanya de l'Esquerra Independentista. 
El PP presidirà el Parlament de Vitòria després del pacte a què han arribat el PSE-PSOE i el propi PP. A més a més entre tots dos partits ocuparan tres de les cinc cadires de la mesa de la cambra basca, dues pel PSE i una pel PP. Així ho van pactar ahir els dos partits del nacionalisme espanol en una reunió de menys d'una hora, on també es van posar les "bases polítiques" i es van determinar els "objectius prioritaris" del nou govern basc del PSE de Patxi López, que tindrà el suport del PP a la cambra basca des de fora de l'executiu.
El PP es debat entre la militància ideologitzada contra la llengua catalana -integrant de la ideologia nacionalista espanyola que sempre ha vist el català com una amenaça per a la idea de nació espanyola- i la utilització electoralista de la qüestió de la llengua. Quan pesa més el segon comportament, la llengua, o la seva situació conflictiva, és una cosa que només interessa per a treure vots, encara que la manera sigui quelcom tan repugnant com enverinar la convivència i enfonsar la principal senya d'identitat d'un país.El nostre valencià, el català de tots, en definitiva, o els interessa eliminar-lo o, en el millor dels casos, els importa un rave. En el fons tot és el mateix: per a nosaltres un flagell nefast.
Els partits espanyol(iste)s, PP, PSE i UPyD, han celebrat amb efusivitat que les 
Amb l'escrutini definitiu dels vots emesos al País Basc, el Partit Nacionalista Basc és el clar vencedor d'estes eleccions, amb 30 escons, el PSE obté 24 parlamentaris, el PP n'aconseguix 13, Aralar es convertix en la quarta força política amb 4 diputats, Eusko Alkartasuna n'obté 2 i Ezker Batua es queda amb només un parlamentari. L'escó que ha obtingut UPyD dibuixa la possibilitat d'editar un tripartit espanyolista, que convertiria el socialista Patxi López en lehendakari.