L'ús del català avança a les comarques centrals del País Valencià --
15/04/09
L'ús del català ha notat una sensible recuperació a les comarques centrals del País Valencià (l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Costera, la Safor i la Marina Alta), segons l'estudi del catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant Brauli Montoya, exposat el cap de setmana passat durant la XIV Jornada de Sociolingüística d'Alcoi. Contràriament, a les principals ciutats valencianes les perspectives per a la llengua valenciana no són gens positives.
La transmissió familiar del valencià recull que la majoria dels valencians que viuen a les comarques centrals del país, al voltant d'un 60%, tenen com a llengua familiar el català. Les xifres són similars a les de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que al Llibre blanc de l'ús del valencià mostra que entre els residents de les poblacions de les esmentades comarques, el 62% dels enquestats utilitza el català amb els seus pares, el 61% ho fa amb la seua parella i el 64% amb els seus fills.
Montoya, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, apunta que les dades 'reflectixen que hi ha un lleugera recuperació del valencià', que es veuria motivada, segons que ha explicat, per factors com la introducció de l'ensenyament en català, així com 'la fidelitat' cap a la llengua. Alcoi, Gandia i Ontinyent se situen com les ciutats valencians capdavanteres en l'ús de la llengua pròpia.
Font: Directe.cat
Novament en unes declaracions exclusives a LEVANTE-EMV (el diumenge de Pasqua 12/04/09)
El plantejament s'ha fet dins de la segona edició de la Marxa intercomarcal pels Països Catalans - La Ribera - La Valldigna - La Safor que es va dur a terme el passat 
Al voltant de 100 persones han participat en la convocatòria de VIARANY, el Grup de Muntanya de l'Esquerra Independentista. 
El PP presidirà el Parlament de Vitòria després del pacte a què han arribat el PSE-PSOE i el propi PP. A més a més entre tots dos partits ocuparan tres de les cinc cadires de la mesa de la cambra basca, dues pel PSE i una pel PP. Així ho van pactar ahir els dos partits del nacionalisme espanol en una reunió de menys d'una hora, on també es van posar les "bases polítiques" i es van determinar els "objectius prioritaris" del nou govern basc del PSE de Patxi López, que tindrà el suport del PP a la cambra basca des de fora de l'executiu.
El PP es debat entre la militància ideologitzada contra la llengua catalana -integrant de la ideologia nacionalista espanyola que sempre ha vist el català com una amenaça per a la idea de nació espanyola- i la utilització electoralista de la qüestió de la llengua. Quan pesa més el segon comportament, la llengua, o la seva situació conflictiva, és una cosa que només interessa per a treure vots, encara que la manera sigui quelcom tan repugnant com enverinar la convivència i enfonsar la principal senya d'identitat d'un país.El nostre valencià, el català de tots, en definitiva, o els interessa eliminar-lo o, en el millor dels casos, els importa un rave. En el fons tot és el mateix: per a nosaltres un flagell nefast.
Els partits espanyol(iste)s, PP, PSE i UPyD, han celebrat amb efusivitat que les 
Amb l'escrutini definitiu dels vots emesos al País Basc, el Partit Nacionalista Basc és el clar vencedor d'estes eleccions, amb 30 escons, el PSE obté 24 parlamentaris, el PP n'aconseguix 13, Aralar es convertix en la quarta força política amb 4 diputats, Eusko Alkartasuna n'obté 2 i Ezker Batua es queda amb només un parlamentari. L'escó que ha obtingut UPyD dibuixa la possibilitat d'editar un tripartit espanyolista, que convertiria el socialista Patxi López en lehendakari.
